El mercat dels dijous de Granollers
2021-07-10 11:06:08

Al Vallès se celebren més de seixanta mercats setmanals no sedentaris. Són els anomenats mercats de marxants o ambulants. Una de les seves característiques és la  venda directa al consumidor en un àmbit local. A quasi tots els municipis de més de 5.000 habitants hi trobem mercats d’aquests tipus, els quals s’acostumen a situar en el centre urbà i/o també a prop del mercat municipal respectiu. Al Vallès Oriental n´hi comptem 38, i a l’ Occidental 31 -dades  de juny de 2021.  Cadascun d’ells té les seves peculiaritats, per exemple a Granollers, la Roca del Vallès, Sabadell i Sant Quirze del Vallès se’n fan més de tres a la setmana. Els de Canovelles, Granollers i Terrassa tenen més de 300 parades.

            La tradició d’anar al mercat, la qual passa de generació en generació, és un punt de trobada que fomenta la cohesió social i el comerç de proximitat, el qual acostuma a complementar el municipal. Principalment, en aquests mercats hi trobem: tèxtil i moda, alimentació, equipament personal i parament de la llar, entre altres. La importància dels mercats de marxants ha estat cabdal en el desenvolupament del comerç local, comarcal i de país. Al seu voltant s’han anat formant moltes viles i pobles. El geògraf Pau Vila (Sabadell, 1881- Barcelona, 1980) parlava sovint de la importància dels marxants en l’articulació del territori i a la mateixa divisió comarcal que se li va encarregar contemplava en les seves línies divisòries la polaritat dels mercats. Cada dia de la setmana, podem visitar un dels mercats del Vallès. Ens aturarem al mercat del dijous de Granollers.

            El mercat de Granollers, documentat des del 1041, s’ha anat celebrant durant segles i ha estat un dels motors econòmics de la ciutat. Efectivament, a partir del segle XI comencem a trobar documentació -privilegis- que fa referència a l’activitat mercantil: els mercats setmanals van agafar importància als comtats catalans i sovint apareixen localitzats al voltant d’una església, d’un petit nucli de població, d’un castell o d’una cruïlla de camins. Alguns sorgeixen de nou i altres, sembla, seguirien una vella tradició. El mercat de Granollers ens apareix de bell antuvi com el gran centre de l’activitat comercial dels pobles de la comarca, cosa que vindrà recolzada per un seguit de privilegis reials que no faran més que potenciar-lo. Entre altres, esmentem el privilegi del segle XIV, d’Alfons III el Benigne, que permetia la celebració setmanal del mercat del dijous, de les fires de Pasqua Granada i de la Fira de Sant Joan Degollat del 29 d’agost a terres granollerines. Tanmateix, el privilegi de salvaguarda i guiatge del segle XV, el qual oferia protecció a totes les persones que anaven al mercat o a les fires, significarà una important empenta.

            Així, doncs, el mercat agafarà protagonisme i al seu voltant s’anirà formant un conjunt de places i carrers -a l’entorn de la plaça Major- que prendran el nom dels productes a la venda: olles, gallines, cabrits, porcs i altres. A final de segle XVI, es construirà la Porxada i es remodelarà la plaça Major. Finalment el mercat s’anirà perllongant i arribarà fins a les places de Jacint Verdaguer, de la Corona i al Parc de l’Estació. Actualment el mercat dels dijous aplega fins a 400 parades a les places del centre de la ciutat i al seu voltant. És el mercat més gran del Vallès Oriental que se celebra en dia laborable. Recordem que el mercat de la propera població de Canovelles se celebra en diumenge i arriba a les 500 parades.

             A més dels noms d’algunes places, agafats dels productes a la venda, un altre topònim que neix d’aquest mercat és el del Rengle, nom donat a l’espai dels carrers Santa Elisabet, Espí i Grau, on els pagesos s’arrengleren per vendre-hi majoritàriament el seu aviram el dia del mercat del dijous, com ens explica Enric Garcia Pey en el seu recull onomàstic de Granollers. Encara podem trobar, de forma testimonial, algunes parades d’aus en aquest anomenat rengle. També segueix viu el costum de fer un esmorzar de forquilla i ganivet, que abans pagesos, marxants  i comerciants compartien al voltant d’una taula per tancar els seus tractes en un dels establiments i restaurants dels carrers granollerins, entre altres l’Hostal de Ca la Sila, després Fonda Espanya i Fonda Europa.

Publicat a: https://www.isabadell.cat/immaterial-valles/el-mercat-dels-dijous-de-granollers/

Responsive image