L'Aplec de Puiggraciós
2021-03-27 16:45:00

 https://youtu.be/25UTZ6oYWh0

El 25 de març, festa de l’Encarnació, al Santuari de la Mare de Déu Puiggraciós se celebra una missa i es reparteixen panets beneïts entre els assistents, és la trobada anual, l’Aplec, que es fa en aquest santuari del Vallès des de l’any 1711. Ja abans de la seva construcció, set masies de la parròquia de Montmany celebraven la festa de la Mare de Déu de Març, l’Encarnació de Jesús, com també es coneguda.

            L’oració de l’Avemaria, quan l’Arcàngel sant Gabriel li diu a la Verge Maria: «Déu vos salve, Maria, plena sou de gracia...», una oració i salutació que se solia gravar al llindar de moltes cases, la qual ens parla de la concepció de Jesús. L’Encarnació de les sagrades escriptures i la tradició, tindria la seva correspondència amb l’equinocci de primavera: l’arribada del bon temps. El dia es comença a fer més llarg. És temps – a partir de Pasqua- de celebrar trobades i aplecs a ermites i santuaris de la Mare de Déu, després del temps de  Quaresma i Setmana Santa. Aquesta festa fixa del 25 de març, durant l’Edat Mitjana, va originar una forma de comptar el temps a partir de la mateixa – l’anomenat càlcul florentí. En aquest sentit, als comtats que conformaven la Catalunya vella, es començava a comptar l’any a partir d’aquesta data -el Concili de Tarragona del 1180, amb l’aprovació reial, va ordenar datar els documents pels anys del Senyor, cosa que va durar fins el segle XIV. D’aquí va passar a Mallorca, al Regne de València i a la resta de territoris conquerits. Un cop abandonada aquesta cronologia la data fou coneguda com la Mare de Déu de Març.

            El Santuari de Puiggraciós es troba als Cingles del Bertí -cingleres de la Serralada Prelitoral  que separen el Moianès del Vallès- a prop del cim i a una alçada de 689 metres. Seguint a Antoni Pladevall, capellà i historiador, l’origen del santuari l’hem de buscar en l’església parroquial de Sant Pau de Montmany, on s´hi venerava una imatge de la Mare de Déu – al segle XV en tenim constància, segons visites pastorals. La gran devoció vers aquesta imatge va fer que cada any es portés en processó al Puiggraciós, on segons la llegenda fou trobada. Al segle XVII ja es venerava a l’altar major de l’església de Montmany. El 25 de març, com dèiem més amunt, s’anava amb la imatge des de Montmany fins a Puiggraciós: es beneïa el terme i es repartien panets beneits entre els assistents. En honor seu es cantaven els Goigs del Roser. Després, a partir de 1701 i «Per això a lloar, gloria, honor i reverència de la gloriosíssima Santa Verge Maria sots la invocació dita del Puiggraciós», es comença a edificar el santuari a iniciativa del rector de Sant Pau de Montmany: «Mil set-cents onze vos posaren / al trono que estau Vos/ Siau la nostra Advocada / Verge de Puig Graciós».

            L’any 1910 la seu de la parròquia de  Sant Pau de Montmany es va traslladar al Santuari de Puiggraciós. Diversos habitants hi passaren: rector, famílies pageses i ermitans. A l’any 1973 s’hi instal·laren un grup de monges benedictines provinents de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Sarrià, les quals tenen cura de l’acolliment i la pregària. Actualment  Santa Maria de Puiggraciós pertany a la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès i al terme de Figaró-Montmany.

            Al Santuari de Santa Maria de Puiggraciós, a més de l’Aplec propi de cada 25 de març -al qual si afegeix el poble de Figaró-Montmany, si celebren altres aplecs de poblacions veïnes: Bigues i Riells i la Garriga. El Dilluns de Pasqua, dia de la Mona, l’Aplec de Puiggraciós a Bigues i Riells, el qual reuneix de bon matí, a caminants per pujar fins el cim. A les 12 del migdia té lloc la missa i la cantada de Caramelles -a cura de la Coral l’Amarant, pròpia d’aquestes dates. També, el quart diumenge d’abril es fa l’aplec de la Garriga a Puiggraciós amb la missa i renovació del vot de poble amb la marededéu de Puiggraciós.

 

 

Responsive image