L’Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès i el pessebre monumental
Àmbit

Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-7-0001

Nom propi de l'element

Pessebre monumental de Parets del Vallès

Altres denominacions

Pessebre sobre taula de Parets del Vallès

Grup i/o comunitat

Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=YBns49x7JS0&t

El pessebre monumental de Parets del Vallès és un conjunt paisatgístic que representa el naixement bíblic de Jesús. La diversitat temàtica en la concreció del paisatge desperta l’interès any rere any dels ciutadans paretans i vallesans que s’acosten a visitar el pessebre. Les figures, els rius, els masos i les muntanyes donen forma a paisatges que evoquen aspectes del costumari popular, tals com la representació de la pagesia o d’indrets tan assenyalats com el massís muntanyós de Montserrat. El procés de projecció i elaboració del pessebre és fruit de l’Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès, la qual de forma voluntària i altruista elabora el pessebre sobre taula més gran de Catalunya, amb una extensió de 230 m².

Data identificació

01/10/2018 12:00 AM - 23/10/2018

Localització

Localització

Parets del Vallès

Descripció de la localització

L’espai on s’ubica el pessebre és una sala polivalent situada sota la plaça de la Vila, al número 211 de l’avinguda de Catalunya. La sala és propietat de l’Ajuntament de Parets, actualment cedida a l’Agrupació Pessebrista de Parets. L’espai central està presidit per la taula on s’exposa el pessebre. Al voltant, hi ha diversos racons i habitacions emprades per a diverses tasques: un petit taller de pintura i modelatge, galeries laterals destinades a l’emmagatzematge de materials (suro, molsa, poliestirè expandit, pedres, etc.), una petita sala on es troba el quadre de llums del pessebre i armaris que contenen centenars de figures i detalls que donen vida al pessebre. Tanmateix, l’espai es caracteritza per la manca de llum natural i l’excés d’humitat, així com per tenir els sostres baixos, aspectes que, com veurem, dificulten la confecció del pessebre.

Datació

Data de realització

01/09/2018 12:00 AM - 28/02/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

El pessebre monumental s’exposa anualment de desembre a gener, durant les festes de Nadal. Principalment s’obre al públic els caps de setmana i els dies assenyalats de Nadal.

Descripció (Àmbit 7. Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social)

Descripció general

El pessebre monumental de Parets del Vallès és una de les activitats nadalenques més arrelades al municipi. La visita al pessebre representa gairebé una obligació per a qualsevol vilatà o vilatana.

El pessebre es duu a terme en una taula de 230 m² envoltada de finestrals per poder visualitzar els minuciosos detalls que caracteritzen l’obra. L’escenografia simula paisatges inspirats en enclavaments arqueològics, entorns desèrtics o d’alta muntanya. L’ús d’efectes com pluja, llamps, trons, rius, cascades, neu, efecte dia-nit, entre d’altres, incorpora una perspectiva encara més realista. Els paisatges s’omplen de figures, més de 900 unitats, pròpies de cada època o entorn; són característiques les que representen el costumari català, associant la imatge del món rural a través dels pastors i els pagesos. No podem obviar el bestiar, com ovelles, xais, vaques o aviram, ni tampoc l’escenografia de camps i hortes de diverses varietats. Per descomptat, en són protagonistes principals les figures dels Reis d’Orient i la representació del Naixement.

El públic que visita el pessebre monumental segueix un itinerari perimetral delimitat per l’organització, previ pagament de dos euros com a donació per a l’Agrupació. A fi de facilitar-ne el recorregut a la mainada, hi ha un banc alçat adossat als finestrals; l’itinerari també està adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda. La durada del recorregut és estimada, si bé es pot dur a terme en cinc o deu minuts, però si es volen apreciar tots els detalls, serà impossible fer-ho en menys de trenta minuts. Els aficionats al pessebrisme hi poden dedicar més d’una hora. Per tal de captar tota l’atenció cap al pessebre, la sala es troba gairebé a les fosques, centrant la il·luminació en l’escenografia. Un cop s’inicia la visita, l’itinerari transcorre per finestrals que permeten veure la immensitat del pessebre. En certs punts del recorregut es pot gaudir de la perspectiva completa de l’escenografia, observant com la petitesa de les figures, la vegetació o les masies creen sensació de profunditat. La dificultat del pessebre rau precisament a jugar amb la profunditat i la perspectiva mitjançant la mida dels elements que el componen. A diferència dels diorames, que solen prendre un sol punt de fuga, els pessebres sobre taula poden ser observats des de diferents punts de vista, i és especialment feixuga la tasca de col·locar tots els elements de manera que el resultat final sembli realista.

Dins del pessebre podem veure plasmades les escenes més tradicionals del costumari català, com l’anunciació als pastors. També hi són presents escenes més quotidianes, que transmeten el tarannà de les classes populars. Ara bé, les escenes sempre s’adapten a la temàtica emprada, intentant ser un reflex del paisatge representat. De fet, l’objectiu primordial del pessebre monumental és captar l’essència d’un paisatge, tant dels aspectes físics com dels socials que el caracteritzen. S’han representat el desert de Jordània, el paisatge pirinenc nevat, la serralada de Montserrat i, fins i tot, l’any 2016 es va retre homenatge als Pastorets de Folch i Torres amb una escena basada en la lluita entre el bé i el mal; va ser el primer cop que el pessebre de Parets contenia dimonis. L’Agrupació defuig el tradicionalisme pessebrístic; durant la seva trajectòria ha dut a terme diverses escenografies que es podrien catalogar dins de tots els corrents pessebrístics. Sense anar més lluny, l’any 2017 l’obra va estar contextualitzada a principis del segle XX, i hi apareixien cotxes i infraestructures modernes, com el funicular o el cremallera que pugen fins a l’abadia de Montserrat. Com a curiositat, cal mencionar que és un dels únics pessebres on qui aguanta el nen Jesús és sant Josep.

Al final de la visita, hi ha una sala amb una petita exposició amb algunes de les figures que no s’han emprat en la realització del pessebre, algunes elaborades per artesans de renom com Carles Delgado o Lluís Carratalà. En una petita sala annexa es projecta un vídeo documental sobre el procés d’elaboració del pessebre. L’estada s’amenitza amb les nadales més populars com a música d’ambient.

Descripció general

El pessebre monumental de Parets del Vallès és una de les activitats nadalenques més arrelades al municipi. La visita al pessebre representa gairebé una obligació per a qualsevol vilatà o vilatana.

El pessebre es duu a terme en una taula de 230 m² envoltada de finestrals per poder visualitzar els minuciosos detalls que caracteritzen l’obra. L’escenografia simula paisatges inspirats en enclavaments arqueològics, entorns desèrtics o d’alta muntanya. L’ús d’efectes com pluja, llamps, trons, rius, cascades, neu, efecte dia-nit, entre d’altres, incorpora una perspectiva encara més realista. Els paisatges s’omplen de figures, més de 900 unitats, pròpies de cada època o entorn; són característiques les que representen el costumari català, associant la imatge del món rural a través dels pastors i els pagesos. No podem obviar el bestiar, com ovelles, xais, vaques o aviram, ni tampoc l’escenografia de camps i hortes de diverses varietats. Per descomptat, en són protagonistes principals les figures dels Reis d’Orient i la representació del Naixement.

El públic que visita el pessebre monumental segueix un itinerari perimetral delimitat per l’organització, previ pagament de dos euros com a donació per a l’Agrupació. A fi de facilitar-ne el recorregut a la mainada, hi ha un banc alçat adossat als finestrals; l’itinerari també està adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda. La durada del recorregut és estimada, si bé es pot dur a terme en cinc o deu minuts, però si es volen apreciar tots els detalls, serà impossible fer-ho en menys de trenta minuts. Els aficionats al pessebrisme hi poden dedicar més d’una hora. Per tal de captar tota l’atenció cap al pessebre, la sala es troba gairebé a les fosques, centrant la il·luminació en l’escenografia. Un cop s’inicia la visita, l’itinerari transcorre per finestrals que permeten veure la immensitat del pessebre. En certs punts del recorregut es pot gaudir de la perspectiva completa de l’escenografia, observant com la petitesa de les figures, la vegetació o les masies creen sensació de profunditat. La dificultat del pessebre rau precisament a jugar amb la profunditat i la perspectiva mitjançant la mida dels elements que el componen. A diferència dels diorames, que solen prendre un sol punt de fuga, els pessebres sobre taula poden ser observats des de diferents punts de vista, i és especialment feixuga la tasca de col·locar tots els elements de manera que el resultat final sembli realista.

Dins del pessebre podem veure plasmades les escenes més tradicionals del costumari català, com l’anunciació als pastors. També hi són presents escenes més quotidianes, que transmeten el tarannà de les classes populars. Ara bé, les escenes sempre s’adapten a la temàtica emprada, intentant ser un reflex del paisatge representat. De fet, l’objectiu primordial del pessebre monumental és captar l’essència d’un paisatge, tant dels aspectes físics com dels socials que el caracteritzen. S’han representat el desert de Jordània, el paisatge pirinenc nevat, la serralada de Montserrat i, fins i tot, l’any 2016 es va retre homenatge als Pastorets de Folch i Torres amb una escena basada en la lluita entre el bé i el mal; va ser el primer cop que el pessebre de Parets contenia dimonis. L’Agrupació defuig el tradicionalisme pessebrístic; durant la seva trajectòria ha dut a terme diverses escenografies que es podrien catalogar dins de tots els corrents pessebrístics. Sense anar més lluny, l’any 2017 l’obra va estar contextualitzada a principis del segle XX, i hi apareixien cotxes i infraestructures modernes, com el funicular o el cremallera que pugen fins a l’abadia de Montserrat. Com a curiositat, cal mencionar que és un dels únics pessebres on qui aguanta el nen Jesús és sant Josep.

Al final de la visita, hi ha una sala amb una petita exposició amb algunes de les figures que no s’han emprat en la realització del pessebre, algunes elaborades per artesans de renom com Carles Delgado o Lluís Carratalà. En una petita sala annexa es projecta un vídeo documental sobre el procés d’elaboració del pessebre. L’estada s’amenitza amb les nadales més populars com a música d’ambient.

Història i transformacions de l'element

Les arrels de l’Agrupació Pessebrista de Parets es remunten a l’any 1959, amb la mostra d’un primer pessebre monumental a l’església de Sant Esteve que va durar fins a l’any 1963. De l’any 1963 fins al 1969, el mateix grup d’amics va traslladar el pessebre a Can Rajoler, espai conegut com “el Cau”, mantenint la tradició de fer el pessebre pels volts de Nadal. Posteriorment, el grup de Patrullers, colla d’amics precursora de la fundació del Centre Excursionista de Parets (CEP), juntament amb membres del recentment fundat CEP (1967), va traslladar el pessebre al local del CEP, esdeveniment que es convertiria en tradició durant la dècada del 1970.

L’auge pessebrístic arreu del territori català, sobretot per la volada de les representacions de pessebres vivents, com els de Castell d’Aro (1959) o Corbera de Llobregat (1962), va motivar que un sector del CEP decidís impulsar-ho al poble. L’any 1968 es van dur a terme les escenificacions més nostrades al porxo de la rectoria de la parròquia de Sant Esteve. Com no podria ser d’altra manera, es va representar l’anunciació als pastors, el naixement i l’adoració dels Reis.

Pocs anys després, el 1974, es va traslladar el pessebre vivent al bosquet de la Fàbrica, altrament conegut com “el Bosquet”. La representació va agafar un to més professional, ja que existia la figura del director artístic, si bé tots els actors i actrius participaven de manera desinteressada. Any rere any, el pessebre adoptava noves escenes, com un mercat o la vida a la casa pairal. L’èxit era tal que el nombre de participants es va doblar en l’última edició, l’any 1979; la primera va congregar unes 60 persones, mentre que en l’última van participar unes 120 persones entre homes, dones i infants, sense obviar els ases, vaques, gallines i xais cedits pels ramaders locals.

La dificultat de coordinar i mantenir el pessebre vivent va provocar que entre els anys 1980 i 1985 desaparegués l’activitat pessebrista a Parets. Ara bé, l’any 1986, gràcies a un grup d’amics aficionats al pessebrisme, es va decidir fundar l’Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès. L’Ajuntament de Parets va col·laborar amb la cessió de l’espai on fins avui en dia es duu a terme el pessebre. Tot i això, durant les primeres edicions el pessebre es muntava i desmuntava cada any, ja que la cessió de la sala era temporal. El primer pessebre sobre taula ocupava uns 40 m², però any rere any va anar creixent fins a assolir, el 1996, els 320 m², fet que va repercutir en l’obtenció del Rècord Català del Pessebre més gran sobre taula, valedor per ser inscrit en el Llibre Català de Rècords. Malgrat tot, en la resta d’edicions la grandària del pessebre ha oscil·lat entre els 180 i els 230 m².

D’ençà de l’any 1986, l’Agrupació Pessebrista ha sabut reinventar-se i adaptar-se als nous temps, tant en la utilització dels materials com en les tècniques de modelatge. Durant els primers anys de vida, el pessebre comportava una mobilització de materials impressionant, només cal fer una ullada a les xifres: 5.000 kg de sorra, 150 m² de molsa, de 3.000 a 4.000 litres d’aigua i tones de suro. Endemés que les estructures emprades per simular les muntanyes o els masos es feien amb malla metàl·lica i guix, cosa que no les feia massa lleugeres. Tot va canviar el 2004, quan l’Agrupació va dur a terme un canvi radical en decidir adaptar el seu ofici als materials moderns. El porexpan va esdevenir un dels canvis més radicals en l’elaboració del pessebre; la lleugeresa i el minso cost econòmic el convertiren en un material excel·lent per al pessebrisme, de fet, avui en dia el seu ús s’ha estès en el pessebrisme. A banda dels materials, també és destacable la incorporació de noves tècniques i tecnologies, com l’efecte dia-nit, la pluja, la boira, l’ús de so ambient o la utilització de motlles de silicona per a la construcció de les maquetes.

L’any 2004, amb motiu de la commemoració dels 1.100 anys d’història de Parets del Vallès, l’Agrupació Pessebrista va proposar a la Federació Catalana de Pessebristes la celebració de la Biennal del Pessebre de Catalunya de 2004. La proposta va ser acceptada, i durant l’any esmentat es va celebrar una exposició amb més de 45 diorames. La Biennal va ser un cop d’efecte per a l’Agrupació, tant per mostrar i consolidar el pessebre monumental, com per establir contactes amb altres agrupacions i personatges associats al món del pessebrisme. Fruit de l’èxit, l’any 2005 es va decidir muntar una petita exposició de diorames per a totes aquelles persones que volguessin participar. Malgrat tot, la iniciativa no va quallar a la vila, i anys més tard es va abandonar.

Una de les activitats més celebrades és la visita de les escoles del municipi. Els membres de l’Agrupació es mostren feliços de poder mostrar una tradició tan arrelada com el pessebre, i els infants queden bocabadats amb la grandària i el detallisme del pessebre i, com no podria ser d’altra manera, dipositen tota la seva atenció a trobar els caganers i caganeres; en algunes edicions hi podem trobar fins a quatre figures.

Des del 2012, amb la intenció de dinamitzar el pessebrisme local i també, per què no, de sumar adeptes per a l’Agrupació, es va decidir crear el Concurs de Pessebres familiars. El concurs estava obert a totes les famílies paretanes, les quals s’hi presentaven per mostrar el pessebre que feien a casa seva. Els membres de l’Agrupació actuaven com a jurat i donaven premis als concursants agraciats. Com d’altres iniciatives, aquesta tampoc va acabar de consolidar-se, sent-ne el 2014 l’última edició.

En l’actualitat, l’Agrupació Pessebrista manté gairebé els mateixos membres que la van fundar. La manca de relleu generacional segueix sent la màxima preocupació, ja que sembla ser l’única manera d’assegurar la pervivència de l’Agrupació i del pessebre monumental de Parets.

Història i transformacions de l'element

Les arrels de l’Agrupació Pessebrista de Parets es remunten a l’any 1959, amb la mostra d’un primer pessebre monumental a l’església de Sant Esteve que va durar fins a l’any 1963. De l’any 1963 fins al 1969, el mateix grup d’amics va traslladar el pessebre a Can Rajoler, espai conegut com “el Cau”, mantenint la tradició de fer el pessebre pels volts de Nadal. Posteriorment, el grup de Patrullers, colla d’amics precursora de la fundació del Centre Excursionista de Parets (CEP), juntament amb membres del recentment fundat CEP (1967), va traslladar el pessebre al local del CEP, esdeveniment que es convertiria en tradició durant la dècada del 1970.

L’auge pessebrístic arreu del territori català, sobretot per la volada de les representacions de pessebres vivents, com els de Castell d’Aro (1959) o Corbera de Llobregat (1962), va motivar que un sector del CEP decidís impulsar-ho al poble. L’any 1968 es van dur a terme les escenificacions més nostrades al porxo de la rectoria de la parròquia de Sant Esteve. Com no podria ser d’altra manera, es va representar l’anunciació als pastors, el naixement i l’adoració dels Reis.

Pocs anys després, el 1974, es va traslladar el pessebre vivent al bosquet de la Fàbrica, altrament conegut com “el Bosquet”. La representació va agafar un to més professional, ja que existia la figura del director artístic, si bé tots els actors i actrius participaven de manera desinteressada. Any rere any, el pessebre adoptava noves escenes, com un mercat o la vida a la casa pairal. L’èxit era tal que el nombre de participants es va doblar en l’última edició, l’any 1979; la primera va congregar unes 60 persones, mentre que en l’última van participar unes 120 persones entre homes, dones i infants, sense obviar els ases, vaques, gallines i xais cedits pels ramaders locals.

La dificultat de coordinar i mantenir el pessebre vivent va provocar que entre els anys 1980 i 1985 desaparegués l’activitat pessebrista a Parets. Ara bé, l’any 1986, gràcies a un grup d’amics aficionats al pessebrisme, es va decidir fundar l’Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès. L’Ajuntament de Parets va col·laborar amb la cessió de l’espai on fins avui en dia es duu a terme el pessebre. Tot i això, durant les primeres edicions el pessebre es muntava i desmuntava cada any, ja que la cessió de la sala era temporal. El primer pessebre sobre taula ocupava uns 40 m², però any rere any va anar creixent fins a assolir, el 1996, els 320 m², fet que va repercutir en l’obtenció del Rècord Català del Pessebre més gran sobre taula, valedor per ser inscrit en el Llibre Català de Rècords. Malgrat tot, en la resta d’edicions la grandària del pessebre ha oscil·lat entre els 180 i els 230 m².

D’ençà de l’any 1986, l’Agrupació Pessebrista ha sabut reinventar-se i adaptar-se als nous temps, tant en la utilització dels materials com en les tècniques de modelatge. Durant els primers anys de vida, el pessebre comportava una mobilització de materials impressionant, només cal fer una ullada a les xifres: 5.000 kg de sorra, 150 m² de molsa, de 3.000 a 4.000 litres d’aigua i tones de suro. Endemés que les estructures emprades per simular les muntanyes o els masos es feien amb malla metàl·lica i guix, cosa que no les feia massa lleugeres. Tot va canviar el 2004, quan l’Agrupació va dur a terme un canvi radical en decidir adaptar el seu ofici als materials moderns. El porexpan va esdevenir un dels canvis més radicals en l’elaboració del pessebre; la lleugeresa i el minso cost econòmic el convertiren en un material excel·lent per al pessebrisme, de fet, avui en dia el seu ús s’ha estès en el pessebrisme. A banda dels materials, també és destacable la incorporació de noves tècniques i tecnologies, com l’efecte dia-nit, la pluja, la boira, l’ús de so ambient o la utilització de motlles de silicona per a la construcció de les maquetes.

L’any 2004, amb motiu de la commemoració dels 1.100 anys d’història de Parets del Vallès, l’Agrupació Pessebrista va proposar a la Federació Catalana de Pessebristes la celebració de la Biennal del Pessebre de Catalunya de 2004. La proposta va ser acceptada, i durant l’any esmentat es va celebrar una exposició amb més de 45 diorames. La Biennal va ser un cop d’efecte per a l’Agrupació, tant per mostrar i consolidar el pessebre monumental, com per establir contactes amb altres agrupacions i personatges associats al món del pessebrisme. Fruit de l’èxit, l’any 2005 es va decidir muntar una petita exposició de diorames per a totes aquelles persones que volguessin participar. Malgrat tot, la iniciativa no va quallar a la vila, i anys més tard es va abandonar.

Una de les activitats més celebrades és la visita de les escoles del municipi. Els membres de l’Agrupació es mostren feliços de poder mostrar una tradició tan arrelada com el pessebre, i els infants queden bocabadats amb la grandària i el detallisme del pessebre i, com no podria ser d’altra manera, dipositen tota la seva atenció a trobar els caganers i caganeres; en algunes edicions hi podem trobar fins a quatre figures.

Des del 2012, amb la intenció de dinamitzar el pessebrisme local i també, per què no, de sumar adeptes per a l’Agrupació, es va decidir crear el Concurs de Pessebres familiars. El concurs estava obert a totes les famílies paretanes, les quals s’hi presentaven per mostrar el pessebre que feien a casa seva. Els membres de l’Agrupació actuaven com a jurat i donaven premis als concursants agraciats. Com d’altres iniciatives, aquesta tampoc va acabar de consolidar-se, sent-ne el 2014 l’última edició.

En l’actualitat, l’Agrupació Pessebrista manté gairebé els mateixos membres que la van fundar. La manca de relleu generacional segueix sent la màxima preocupació, ja que sembla ser l’única manera d’assegurar la pervivència de l’Agrupació i del pessebre monumental de Parets.

Processos i preparatius

Els processos de preparació del pessebre s’inicien el febrer, un cop ha finalitzat l’obertura al públic de la darrera edició. L’estructura es desmunta completament cada dos o tres anys, depenent de les característiques del futur pessebre. En aquest sentit, la dinàmica de l’Agrupació és crear un pessebre totalment nou cada dos o tres anys. La projecció d’un nou pessebre és una tasca feixuga i costosa econòmicament; així doncs, durant aquest període de dos a tres anys es manté una estructura central des d’on s’articula el pessebre. Tanmateix, l’entorn es modifica i s’afegeixen altres elements, és a dir, el pessebre no acaba de ser mai el mateix. Les modificacions més habituals impliquen canviar la ubicació dels masos, moure algunes muntanyes i rius o, com s’ha fet en alguna edició, posar neu al pessebre.

Un cop la vida útil del pessebre ha caducat, es decideix projectar un nou paisatge, l’elecció del qual acostuma a ser consensuada, tot i que el director sol prendre la iniciativa. Diríem que durant l’últim any de vida útil d’un pessebre ja s’està projectant i plantejant el de l’any que ve. L’elaboració d’un nou pessebre implica un augment de càrrega de treball per a tots els membres de l’Agrupació. Des del febrer, s’inicien les jornades per desmuntar completament l’antic pessebre, tasca que pot comportar més d’un mes de feina. Cal pensar que alguns elements com les muntanyes i els masos s’han de transportar entre dues o tres persones, tant per les dimensions com pel pes.

Un cop desat, es prossegueix amb la fabricació dels elements paisatgístics propis de la nova escenografia i s’encarreguen o es demanen les figures que en formaran part. Dins del món pessebrístic és habitual emprar figures o elements d’altres agrupacions o associacions, l’afinitat i els contactes són indispensables per abaratir costos. En aquest sentit, dins de l’Agrupació Pessebrista de Parets, el president o el director artístic sol ser l’encarregat d’establir els contactes amb altres associacions o agrupacions.

Al llarg de l’any, un petit equip de l’Agrupació de tres a quatre persones té la tasca de projectar i construir noves maquetes. La majoria de les maquetes són masies i masos de Catalunya, fotografiats pels membres de l’Agrupació. L’elaboració d’un mas mitjançant tècniques de modelatge comporta mesos de feina, a més d’un coneixement específic en modelatge i pintura. Per millorar la tècnica, i en conseqüència el resultat, és habitual que algun dels membres de l’equip realitzi algun curset o formació específica amb la intenció de conèixer nous materials, petits trucs o noves tècniques de pintura. Un cop han adquirit el coneixement, el comparteixen entre tot l’equip. També és habitual compartir consells entre agrupacions pessebristes. D’altra banda, a més del modelatge de noves maquetes, també tenen cura de la reparació. És habitual que les maquetes rebin petits cops al taulat o que la pintura es desgasti amb el pas del temps. A poc a poc, també es van substituint les maquetes de guix i fusta pels models fets amb materials més lleugers.

Un dels processos més importants és la modelització de l’escenografia. Dins de l’Agrupació Pessebrista hi ha tres persones que es dediquen gairebé en exclusiva a l’adaptació dels materials a les estructures necessàries per elaborar un paisatge determinat. D’altra banda, també hi ha entre dues o tres persones, depenent de les necessitats, centrades en la morfologia del paisatge, és a dir, en la composició dels pendents i els desnivells mitjançant la col·locació de cavallets i palets a diverses alçades. Tot seguit s’iniciarà la construcció del terreny: camps, muntanyes, horts, valls, boscos, rius, etc. Mentrestant, enmig del procés d’elaboració del paisatge, l’anomenat “xispes” de l’Agrupació Pessebrista anirà instal·lant l’enllumenat i els canals per on haurà de circular l’aigua. A continuació es col·loquen les estructures com les cases, els camps, les figures i tots els objectes necessaris, amb la finalitat d’evocar l’estampa paisatgística desitjada.

Per bé que la feina no acaba aquí, ja que queda un pas important: cercar la perspectiva òptima. La grandària del pessebre implica que tots els elements han d’estar perfectament col·locats i escalats, si no, es perdria la perspectiva i l’efecte de profunditat. És indispensable situar les figures i els elements més grans davant dels finestrals per on circula el públic, mentre que la mida de les figures i els elements s’ha d’anar empetitint per generar una perspectiva realista. El treball en equip és fonamental per comprovar que totes les figures estan al seu lloc i, per exemple, no apareix el relleu d’un teulat al pic d’una muntanya o observem un braç mal dimensionat en la profunditat d’una vall, com si es tractés d’un gegant. No tots els membres de l’Agrupació gaudeixen de la mateixa perspectiva o camp de visió, i per això aquesta tasca esdevé una mena d’especialització molt preuada. Tots els membres de l’Agrupació solen participar en la col·locació dels elements, sobretot en la realització dels horts o col·locant figures en espais poc problemàtics, és a dir, on el joc amb la perspectiva és gairebé ínfim, com passa en alguns enquadraments com, per exemple, quan des de l’exterior es pot veure l’interior d’un habitatge. Tot i això, solen ser dues les persones que s’encarreguen de supervisar cadascuna de les perspectives que envolten l’escenografia, procurant que no s’escapi cap detall. Davant certs imprevistos, s’opta per amagar els elements indesitjats afegint vegetació o augmentant l’alçada d’alguna muntanya. La il·luminació també pren un paper protagonista en l’escalatge del pessebre, ja que les figures més properes als finestrals estan il·luminades amb un petit led, mentre que les figures més allunyades queden difuminades entre la foscor. Per últim, només resta acabar de polir els petits detalls i adequar l’espai per a l’entrada del públic.

Processos i preparatius

Els processos de preparació del pessebre s’inicien el febrer, un cop ha finalitzat l’obertura al públic de la darrera edició. L’estructura es desmunta completament cada dos o tres anys, depenent de les característiques del futur pessebre. En aquest sentit, la dinàmica de l’Agrupació és crear un pessebre totalment nou cada dos o tres anys. La projecció d’un nou pessebre és una tasca feixuga i costosa econòmicament; així doncs, durant aquest període de dos a tres anys es manté una estructura central des d’on s’articula el pessebre. Tanmateix, l’entorn es modifica i s’afegeixen altres elements, és a dir, el pessebre no acaba de ser mai el mateix. Les modificacions més habituals impliquen canviar la ubicació dels masos, moure algunes muntanyes i rius o, com s’ha fet en alguna edició, posar neu al pessebre.

Un cop la vida útil del pessebre ha caducat, es decideix projectar un nou paisatge, l’elecció del qual acostuma a ser consensuada, tot i que el director sol prendre la iniciativa. Diríem que durant l’últim any de vida útil d’un pessebre ja s’està projectant i plantejant el de l’any que ve. L’elaboració d’un nou pessebre implica un augment de càrrega de treball per a tots els membres de l’Agrupació. Des del febrer, s’inicien les jornades per desmuntar completament l’antic pessebre, tasca que pot comportar més d’un mes de feina. Cal pensar que alguns elements com les muntanyes i els masos s’han de transportar entre dues o tres persones, tant per les dimensions com pel pes.

Un cop desat, es prossegueix amb la fabricació dels elements paisatgístics propis de la nova escenografia i s’encarreguen o es demanen les figures que en formaran part. Dins del món pessebrístic és habitual emprar figures o elements d’altres agrupacions o associacions, l’afinitat i els contactes són indispensables per abaratir costos. En aquest sentit, dins de l’Agrupació Pessebrista de Parets, el president o el director artístic sol ser l’encarregat d’establir els contactes amb altres associacions o agrupacions.

Al llarg de l’any, un petit equip de l’Agrupació de tres a quatre persones té la tasca de projectar i construir noves maquetes. La majoria de les maquetes són masies i masos de Catalunya, fotografiats pels membres de l’Agrupació. L’elaboració d’un mas mitjançant tècniques de modelatge comporta mesos de feina, a més d’un coneixement específic en modelatge i pintura. Per millorar la tècnica, i en conseqüència el resultat, és habitual que algun dels membres de l’equip realitzi algun curset o formació específica amb la intenció de conèixer nous materials, petits trucs o noves tècniques de pintura. Un cop han adquirit el coneixement, el comparteixen entre tot l’equip. També és habitual compartir consells entre agrupacions pessebristes. D’altra banda, a més del modelatge de noves maquetes, també tenen cura de la reparació. És habitual que les maquetes rebin petits cops al taulat o que la pintura es desgasti amb el pas del temps. A poc a poc, també es van substituint les maquetes de guix i fusta pels models fets amb materials més lleugers.

Un dels processos més importants és la modelització de l’escenografia. Dins de l’Agrupació Pessebrista hi ha tres persones que es dediquen gairebé en exclusiva a l’adaptació dels materials a les estructures necessàries per elaborar un paisatge determinat. D’altra banda, també hi ha entre dues o tres persones, depenent de les necessitats, centrades en la morfologia del paisatge, és a dir, en la composició dels pendents i els desnivells mitjançant la col·locació de cavallets i palets a diverses alçades. Tot seguit s’iniciarà la construcció del terreny: camps, muntanyes, horts, valls, boscos, rius, etc. Mentrestant, enmig del procés d’elaboració del paisatge, l’anomenat “xispes” de l’Agrupació Pessebrista anirà instal·lant l’enllumenat i els canals per on haurà de circular l’aigua. A continuació es col·loquen les estructures com les cases, els camps, les figures i tots els objectes necessaris, amb la finalitat d’evocar l’estampa paisatgística desitjada.

Per bé que la feina no acaba aquí, ja que queda un pas important: cercar la perspectiva òptima. La grandària del pessebre implica que tots els elements han d’estar perfectament col·locats i escalats, si no, es perdria la perspectiva i l’efecte de profunditat. És indispensable situar les figures i els elements més grans davant dels finestrals per on circula el públic, mentre que la mida de les figures i els elements s’ha d’anar empetitint per generar una perspectiva realista. El treball en equip és fonamental per comprovar que totes les figures estan al seu lloc i, per exemple, no apareix el relleu d’un teulat al pic d’una muntanya o observem un braç mal dimensionat en la profunditat d’una vall, com si es tractés d’un gegant. No tots els membres de l’Agrupació gaudeixen de la mateixa perspectiva o camp de visió, i per això aquesta tasca esdevé una mena d’especialització molt preuada. Tots els membres de l’Agrupació solen participar en la col·locació dels elements, sobretot en la realització dels horts o col·locant figures en espais poc problemàtics, és a dir, on el joc amb la perspectiva és gairebé ínfim, com passa en alguns enquadraments com, per exemple, quan des de l’exterior es pot veure l’interior d’un habitatge. Tot i això, solen ser dues les persones que s’encarreguen de supervisar cadascuna de les perspectives que envolten l’escenografia, procurant que no s’escapi cap detall. Davant certs imprevistos, s’opta per amagar els elements indesitjats afegint vegetació o augmentant l’alçada d’alguna muntanya. La il·luminació també pren un paper protagonista en l’escalatge del pessebre, ja que les figures més properes als finestrals estan il·luminades amb un petit led, mentre que les figures més allunyades queden difuminades entre la foscor. Per últim, només resta acabar de polir els petits detalls i adequar l’espai per a l’entrada del públic.

Dedicació

El pessebre és una dedicació escenografiada del naixement de Jesucrist. A la vegada, com menciona fra Basili de Rubí al llibre Art Pessebrístic (1947), el pessebre també és un art, i concretament el pessebre popular català és una mena de dedicació al paisatge i la cultura popular del territori. Representa oficis i quotidianitats amb una mirada romàntica, i fins a cert punt mística, del passat. L’elaboració del pessebre no respon tant a la vocació religiosa dels seus membres, alguns són ateus, agnòstics o no practicants. Consideren el pessebrisme com una tradició i afició digna de preservar.

La inauguració del pessebre, fins al 2008, tenia lloc després de la Missa del Gall, incorporant la litúrgia cristiana al pessebre. Des d’aquella data, el pessebre s’inaugura a principis de desembre, canvi motivat principalment pels inconvenients d’obrir la sala fins a les dues de la matinada. Tot i això, el mossèn de la parròquia de Sant Esteve segueix beneint el pessebre. Manté, així, una certa vinculació religiosa amb l’element material, però no amb l’Agrupació.

Dedicació

El pessebre és una dedicació escenografiada del naixement de Jesucrist. A la vegada, com menciona fra Basili de Rubí al llibre Art Pessebrístic (1947), el pessebre també és un art, i concretament el pessebre popular català és una mena de dedicació al paisatge i la cultura popular del territori. Representa oficis i quotidianitats amb una mirada romàntica, i fins a cert punt mística, del passat. L’elaboració del pessebre no respon tant a la vocació religiosa dels seus membres, alguns són ateus, agnòstics o no practicants. Consideren el pessebrisme com una tradició i afició digna de preservar.

La inauguració del pessebre, fins al 2008, tenia lloc després de la Missa del Gall, incorporant la litúrgia cristiana al pessebre. Des d’aquella data, el pessebre s’inaugura a principis de desembre, canvi motivat principalment pels inconvenients d’obrir la sala fins a les dues de la matinada. Tot i això, el mossèn de la parròquia de Sant Esteve segueix beneint el pessebre. Manté, així, una certa vinculació religiosa amb l’element material, però no amb l’Agrupació.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Les eines emprades responen als oficis que es posen en joc en l’elaboració del pessebre. Les instal·lacions elèctriques i d’aigua necessiten cablejat, alicates, pelacables, cintes aïllants, bombes d’aigua o polímetres. Ara bé, els membres que s’encarreguen de construir les llars o les muntanyes treballen amb serres, buidadors, espàtules, pinzells, pintures, motlles, entre d’altres. També hi hem de sumar tot el material necessari disposat per a l’habilitació i restauració de les figures i les maquetes, noves o malmeses, on les principals eines de treball són els pinzells, la pintura, el vernís, el porexpan, etc.

La infraestructura protagonista és la taula; de fet, no és una taula sòlida com la que ens podem imaginar, més aviat és un conglomerat de cavallets i palets disposats eficaçment per generar un model d’elevació del terreny. Altres elements rellevants són el dipòsit d’aigua o el quadre intel·ligent de llums que controla la il·luminació del pessebre. Un dels materials més característics d’un pessebre és la molsa. La legislació actual en prohibeix la recol·lecció; l’Agrupació Pessebrista compra la molsa a un comerciant que l’exporta des dels països nòrdics. Altres materials com les pedres, la sorra i el suro s’intenten reutilitzar per allargar-ne la vida útil; també s’aprofiten tota mena de materials reciclats.

No podem obviar que una de les parts més importants del pessebre, si no la que més, són les figures i les maquetes. L’Agrupació té més de mil figures, centenars de maquetes i elements desats per tot l’espai de què disposen. Armaris, fals sostre, petites habitacions o galeries es troben replets d’aquests objectes, això sí, degudament etiquetats i ordenats per facilitar-ne la cerca.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Les eines emprades responen als oficis que es posen en joc en l’elaboració del pessebre. Les instal·lacions elèctriques i d’aigua necessiten cablejat, alicates, pelacables, cintes aïllants, bombes d’aigua o polímetres. Ara bé, els membres que s’encarreguen de construir les llars o les muntanyes treballen amb serres, buidadors, espàtules, pinzells, pintures, motlles, entre d’altres. També hi hem de sumar tot el material necessari disposat per a l’habilitació i restauració de les figures i les maquetes, noves o malmeses, on les principals eines de treball són els pinzells, la pintura, el vernís, el porexpan, etc.

La infraestructura protagonista és la taula; de fet, no és una taula sòlida com la que ens podem imaginar, més aviat és un conglomerat de cavallets i palets disposats eficaçment per generar un model d’elevació del terreny. Altres elements rellevants són el dipòsit d’aigua o el quadre intel·ligent de llums que controla la il·luminació del pessebre. Un dels materials més característics d’un pessebre és la molsa. La legislació actual en prohibeix la recol·lecció; l’Agrupació Pessebrista compra la molsa a un comerciant que l’exporta des dels països nòrdics. Altres materials com les pedres, la sorra i el suro s’intenten reutilitzar per allargar-ne la vida útil; també s’aprofiten tota mena de materials reciclats.

No podem obviar que una de les parts més importants del pessebre, si no la que més, són les figures i les maquetes. L’Agrupació té més de mil figures, centenars de maquetes i elements desats per tot l’espai de què disposen. Armaris, fals sostre, petites habitacions o galeries es troben replets d’aquests objectes, això sí, degudament etiquetats i ordenats per facilitar-ne la cerca.

Formes organització social / Organitzacions formals o informals

L’Agrupació Pessebrista és una entitat formal de Parets del Vallès. Qualsevol persona interessada en el món pessebrístic pot passar a formar-ne part. Com en la majoria d’associacions, aquesta està formada per: president/a, vicepresident/a, secretari/a, tresorer/a i vocals. Tanmateix, també hi ha un organigrama propi que respon a les necessitats internes i no tant a les formals o institucionals. Dins de l’organització interna trobem un esquema centrat en la repartició de les tasques: director artístic, l’electricista, pintors, equip de maquetació i manyans. Si bé durant gairebé tot l’any els rols i les tasques a repartir són bastant clares, en moments on es necessita una força de treball que supera el nombre de persones assignades tothom col·labora i participa en funcions que no li són pròpies. És habitual que durant el febrer tothom es dediqui a recollir el pessebre o col·labori durant la disposició dels elements que modulen la taula a diferents alçades.

L’Agrupació forma part del col·lectiu del Bou i la Mula, que agrupa entitats pessebristes d’arreu del territori català. Formar part del col·lectiu del Bou i la Mula ha facilitat la participació en congressos i activitats que a la llarga s’ha traduït en l’ampliació de la xarxa de contactes. L’afinitat entre les agrupacions i entitats pessebrístiques possibilita un major intercanvi de figures, objectes, maquetes o coneixement.

En l’àmbit del finançament, l’Agrupació sobreviu amb l’entrada i les donacions del públic que visita el pessebre. Endemés rep una subvenció de l’Ajuntament que reinverteix en la mateixa Agrupació, sobretot per a la compra de materials, elaboració de les maquetes o adquisició de noves figures.

Formes organització social / Organitzacions formals o informals

L’Agrupació Pessebrista és una entitat formal de Parets del Vallès. Qualsevol persona interessada en el món pessebrístic pot passar a formar-ne part. Com en la majoria d’associacions, aquesta està formada per: president/a, vicepresident/a, secretari/a, tresorer/a i vocals. Tanmateix, també hi ha un organigrama propi que respon a les necessitats internes i no tant a les formals o institucionals. Dins de l’organització interna trobem un esquema centrat en la repartició de les tasques: director artístic, l’electricista, pintors, equip de maquetació i manyans. Si bé durant gairebé tot l’any els rols i les tasques a repartir són bastant clares, en moments on es necessita una força de treball que supera el nombre de persones assignades tothom col·labora i participa en funcions que no li són pròpies. És habitual que durant el febrer tothom es dediqui a recollir el pessebre o col·labori durant la disposició dels elements que modulen la taula a diferents alçades.

L’Agrupació forma part del col·lectiu del Bou i la Mula, que agrupa entitats pessebristes d’arreu del territori català. Formar part del col·lectiu del Bou i la Mula ha facilitat la participació en congressos i activitats que a la llarga s’ha traduït en l’ampliació de la xarxa de contactes. L’afinitat entre les agrupacions i entitats pessebrístiques possibilita un major intercanvi de figures, objectes, maquetes o coneixement.

En l’àmbit del finançament, l’Agrupació sobreviu amb l’entrada i les donacions del públic que visita el pessebre. Endemés rep una subvenció de l’Ajuntament que reinverteix en la mateixa Agrupació, sobretot per a la compra de materials, elaboració de les maquetes o adquisició de noves figures.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades

L’Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès i el pessebre monumental

Participants/Executants

L’entitat està formada per uns onze membres, que oscil·len segons l’any i les necessitats de l’Agrupació. El grup està format per persones adultes, podríem mencionar que la mitjana es troba entorn dels cinquanta anys. Una part considerable de l’Agrupació està formada per persones jubilades. Dins de l’Agrupació hi ha una clara majoria d’homes, només hi ha dues dones que participin activament, tot i que el nombre pot variar depenent de l’any. Una de les particularitats de l’Agrupació és la seva homogeneïtat, és a dir, l’equip humà que en forma part és estàtic, no hi ha noves incorporacions. En algunes ocasions s’han incorporat persones amb la intenció de formar part de l’entitat i col·laborar en l’elaboració del pessebre; tot i això, la dedicació és tan gran que algunes persones opten per col·laborar de manera esporàdica. Segons els informants, els nouvinguts a l’entitat creuen que fer un pessebre monumental com el de Parets només consisteix a posar figures; en canvi, quan veuen la feinada que hi ha darrere, opten per no tornar o desvincular-se de l’activitat.

Participants/Executants

L’entitat està formada per uns onze membres, que oscil·len segons l’any i les necessitats de l’Agrupació. El grup està format per persones adultes, podríem mencionar que la mitjana es troba entorn dels cinquanta anys. Una part considerable de l’Agrupació està formada per persones jubilades. Dins de l’Agrupació hi ha una clara majoria d’homes, només hi ha dues dones que participin activament, tot i que el nombre pot variar depenent de l’any. Una de les particularitats de l’Agrupació és la seva homogeneïtat, és a dir, l’equip humà que en forma part és estàtic, no hi ha noves incorporacions. En algunes ocasions s’han incorporat persones amb la intenció de formar part de l’entitat i col·laborar en l’elaboració del pessebre; tot i això, la dedicació és tan gran que algunes persones opten per col·laborar de manera esporàdica. Segons els informants, els nouvinguts a l’entitat creuen que fer un pessebre monumental com el de Parets només consisteix a posar figures; en canvi, quan veuen la feinada que hi ha darrere, opten per no tornar o desvincular-se de l’activitat.

Precisions ús i funció

A banda de representar les creences cristianes, el pessebre monumental és la representació material d’una afició compartida. La construcció del pessebre monumental, a diferència dels diorames, necessita un treball cooperatiu. La col·lectivitat és la que dona sentit als membres de l’Agrupació Pessebrista. La manca de noves incorporacions se supleix amb una bona comunicació, especialització i, sobretot, el manteniment d’un grup compacte amb un objectiu comú.

Alhora, l’Agrupació Pessebrista és conscient que sense la seva implicació el pessebre no es realitzaria. En conseqüència, la reflexió de l’Agrupació és assumir que el patrimoni pessebrístic de Parets recau en la pròpia entitat, percebent el projecte des d’una òptica de salvaguarda del patrimoni festiu, artístic i identitari del municipi.

Precisions ús i funció

A banda de representar les creences cristianes, el pessebre monumental és la representació material d’una afició compartida. La construcció del pessebre monumental, a diferència dels diorames, necessita un treball cooperatiu. La col·lectivitat és la que dona sentit als membres de l’Agrupació Pessebrista. La manca de noves incorporacions se supleix amb una bona comunicació, especialització i, sobretot, el manteniment d’un grup compacte amb un objectiu comú.

Alhora, l’Agrupació Pessebrista és conscient que sense la seva implicació el pessebre no es realitzaria. En conseqüència, la reflexió de l’Agrupació és assumir que el patrimoni pessebrístic de Parets recau en la pròpia entitat, percebent el projecte des d’una òptica de salvaguarda del patrimoni festiu, artístic i identitari del municipi.

Interpretació [ètic]

Significació simbólica/socioeconòmica

Festa popular , Procés artesanal , Promoció local , Religiositat , Repte , Tradició

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

En tant que el pessebre no deixa de ser una representació de les escenes del Naixement de Jesús, la importància que desperta el pessebre monumental de Parets és la representació tant de la cultura popular catalana com de la idealització dels seus paisatges, sovint caracteritzats amb l’associació del misticisme envers les muntanyes, les valls i els rius. El pessebre es vesteix d’oficis, vestimentes, arquitectura i paisatges que emulen els trets folklòrics de la identitat catalana i vallesana mitjançant una aproximació material en miniatura. En aquest sentit, sembla haver perdut una part de la transmissió i significació del cristianisme, a favor d’incorporar un cert virtuosisme vers l’art pessebrístic. Potser no tant per una voluntat directa de l’Agrupació, sinó per la demanda i reclam del públic en l’afegitó d’innovacions d’un caire més tècnic, com poden ser les millores en la il·luminació, l’espectacularitat d’un riu o la precisió en la maquetació i modelatge d’algun element real. Malgrat tot, segueix sent impensable que les figures més representatives i simbòliques no hi apareguin, més que res, perquè llavors deixaria de ser un pessebre.

Salvaguarda

Transmissió

Encara que la transmissió de l’activitat es duu a terme a gairebé totes les llars catalanes, l’elaboració d’un pessebre monumental implica el coneixement de diverses tècniques pròpies d’oficis tècnics i artesans. Evidentment, quan un nou membre entra a l’Agrupació, tothom treballa amb la intenció de transmetre els coneixements que ha adquirit al llarg dels anys, així com compartir-ho amb altres agrupacions i aficionats al pessebrisme.

Els últims anys han sorgit nous vectors de transmissió. Avui en dia, una de les fonts de coneixement més utilitzades dins de l’Agrupació són els tutorials i canals de YouTube. La plataforma digital esdevé un aparador d’amateurs i professionals dins del món del maquetisme o l’artesania plàstica. N’és un bon exemple la construcció d’una màquina emprada per tallar el porexpan i que funciona amb un cable escalfat per resistències, la qual va ser muntada gràcies a un vídeo de YouTube on s’exposaven les instruccions i els materials necessaris.

Viabilitat / Riscos

El risc de desaparició és una realitat palpable. Sens dubte, el relleu generacional és una de les grans preocupacions de l’Agrupació. S’han intentat diverses estratègies, com el concurs de pessebres o les visites a les escoles, però cap d’elles ha acabat d’esdevenir efectiva. En algunes edicions s’ha sumat algun nou membre, però de forma temporal; l’exigència i el compromís són elevats, i la majoria de nouvinguts creuen que construir el pessebre monumental és posar molsa i col·locar les figures. La continuïtat quedarà sotmesa a l’arribada de noves persones.

Viabilitat / Riscos

El risc de desaparició és una realitat palpable. Sens dubte, el relleu generacional és una de les grans preocupacions de l’Agrupació. S’han intentat diverses estratègies, com el concurs de pessebres o les visites a les escoles, però cap d’elles ha acabat d’esdevenir efectiva. En algunes edicions s’ha sumat algun nou membre, però de forma temporal; l’exigència i el compromís són elevats, i la majoria de nouvinguts creuen que construir el pessebre monumental és posar molsa i col·locar les figures. La continuïtat quedarà sotmesa a l’arribada de noves persones.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

Els pessebristes se senten recolzats per la comunitat i el públic, les xifres són clares: en les últimes edicions han visitat el pessebre unes 10.000 persones. El públic paretà i de les viles veïnes ho percep com un esdeveniment indissociable de les festes nadalenques. Tanmateix, sí que es reconeix una variació en els grups d’edat que visiten el pessebre. El públic més usual són les famílies amb mainada i la gent gran. L’absència de públic adolescent i jove és una realitat.

En l’àmbit intern de l’Agrupació, la valoració és positiva pel que fa a la projecció i els resultats de l’element material, però existeix una certa preocupació pel futur de l’entitat. La manca d’incorporacions, en un grup de persones que tendeix a l’envelliment, genera una certa inquietud pel futur més immediat de l’Agrupació. Si bé han intentat apropar els habitants de Parets del Vallès a l’Agrupació, mitjançant cursets o tallers pessebrístics, no acaben de donar amb la tecla. Tot i això, els informants asseguren que mentre tinguin forces seguiran gaudint del pessebrisme.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

La salvaguarda del projecte del pessebre monumental és un continu dins de l’Agrupació Pessebrista. Han fet cursos de formació i tallers de pessebrisme per dinamitzar l’escena local, han promocionat el pessebrisme a les escoles i han participat en congressos i jornades per visualitzar la tasca que duen a terme. Tot i que avui en dia sembla que l’Agrupació ha donat la batalla per perduda, la manca de resultats i la disminució dels membres ha provocat que alguns projectes quedin aparcats o abandonats i que les forces se centrin exclusivament en l’elaboració del pessebre. L’aposta és continuar fent-lo fins que ja no sigui viable, sobretot per la manca de força de treball.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

El pessebre monumental no està sotmès a cap protecció juridicoadministrativa, malgrat que sí que compta amb el suport de l’Ajuntament, tant pel que fa a la cessió de l’espai com a la partida econòmica que sustenta l’activitat. El reconeixement patrimonial és el propi de l’activitat pessebrista. Cal tenir en compte que la magnitud i l’escala del projecte sí que el doten d’un cert prestigi en l’àmbit territorial català i estatal.

Recursos associats

Imatges relacionades
Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Informants

  • Albert Pérez. Agrupació Pessebrista, Parets del Vallès.
  • Esteve Mas. Agrupació Pessebrista, Parets del Vallès.

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

28/02/2019

Actualitzacions de la fitxa

25/02/2020

Observacions validador/a

Corrector: Luís Sáez.

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès