La Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers
Àmbit

Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-7-012

Variants terminològiques

Blancs i Blaus

Nom propi de l'element

Festa Major de Blancs i Blaus.

Altres denominacions

Festa de Blancs i Blaus. Els Blancs i els Blaus. Festa Major de Granollers.

Grup i/o comunitat

Colla dels Blaus. Colla dels Blancs. Ajuntament de Granollers.

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

https://www.youtube.com/watch?v=zcTJSfjTeQo&t

L’última setmana d’agost Granollers es prepara per a celebrar la multitudinària Festa Major de Blancs i Blaus, aplegant milers de persones equipades amb mocadors, samarretes i barrets amb els colors que identifiquen la colla dels Blancs i dels Blaus. El model festiu de Blancs i Blaus impulsat el 1983 per un grup de joves de la ciutat, concentra en els nou dies de Festa Major un seguit d’activitats i esdeveniments centrats en la competició entre les dues colles de la ciutat. El model basat en la rivalitat enfronta les dues colles en proves de competició (estirada de corda, llançament de rajoles...) obertes a tots els públics, infantil i adult, a més de valorar, mitjançant un Jurat popular, la capacitat de dinamització, participació i fer festa de les dues colles.

Les dues colles estan alhora formades per més d’una vintena de grups, produint i generant gairebé un centenar d’actes repartits per les places i carrers del centre històric de Granollers. A més, els grups que formen part de Blancs i Blaus s’especialitzen i s’identifiquen segons la temàtica dels seus actes: correaigua, música, gastronomia, bestiari de foc, infantil, entre d’altres. Paral·lelament, la festa també acull actes de la cultura popular com els correfocs de la colla de Diables de Granollers o la jornada castellera dels Xics de Granollers. Sens dubte, la Festa Major de Granollers és l’acte festiu i cultural més important de la ciutat, devanint la gestió i organització de les colles un dels elements clau que han transformat una festa gairebé en decadència en uns dels trets identitaris de la ciutat.

Data identificació

23/08/2019 09:21 PM - 01/09/2020

Localització

Localització

Granollers

Descripció de la localització

Els actes de la Festa Major de Granollers es desenvolupen en la seva majoria a la zona del centre de la ciutat, sent el punt neuràlgic la plaça de la Porxada. Els emplaçaments més emprats són les places que rodegen la Porxada: plaça de l’Església, plaça Folch i Torres, plaça de les Olles, plaça de les Hores, Can Trullàs, Can Comas, plaça de la Corona, plaça Maluquer i Salvador, plaça de Lluís Perpinyà (o altrament anomenada plaça dels porcs) i plaça Barangé (popularment coneguda com a plaça del Cony, durant el procés d’urbanització de l’espai la gent es preguntava “Què cony és això”? arrelant la denominació entre els granollerins i granollerines). En totes elles s’hi celebren actes durant els nous dies de Festa Major. L’Avinguda del Parc concentra els concerts de dijous, divendres i dissabte on es concentra una major afluència de visitants. En el carrer d’Anselm Clavé s’hi realitza el correfoc, la cercavila, la traca dels mil metres o proves com l’estirada de corda i el correvent. El Parc Torres i Villà acull l’espai gastronòmic, tot i que també se celebren actes com el llançament de rajoles. Per a últim, en el Pavelló Olímpic de Granollers se citen els rajolers blanc i blau per a disputar una de les competicions més emblemàtiques, el concurs de rajoles. En resum, el centre de Granollers s’atura per dedicar tot l’espai públic a celebrar la Festa Major.

Datació

Data de realització

23/08/2019 09:23 PM - 01/09/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

La Festa Major s’inicia l’últim dissabte d’agost. Té una durada de nou dies.

Descripció (Àmbit 7. Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social)

Descripció general

La Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers se celebra a finals d’agost, si bé la data oficial situa l’inici de la festa en l’últim dijous d’agost, la multitud d’actes i activitats que hi prenen part ha provocat que s’avanci el tret d’inici al penúltim dissabte d’agost. La identitat i particularitat de la festa és la competició entre les dues colles de la ciutat, els Blancs i els Blaus.

Les colles de Blancs i Blaus no són ben bé colles homogènies, ans al contrari, estan formades per diversos grups, altrament anomenats colles. Més o menys, cada colla de Blancs i Blaus està formada per una vintena de grups, cadascun amb la seva pròpia idiosincràsia. Dins de la colla dels Blaus podem trobar grups com: Blaucops, Blauceltes, McHagum, Toros Embolats, Ball de Bastons, Sambeiros do Rio Congost, entre d’altres. Cadascun dels grups s’identifica com a membre de la colla blava, però alhora manté una identitat i particularitats diferents dels altres grups que formen part de Blaus. Per exemple, el grup Blaucops s’encarrega de patrullar els carrers de Granollers com si fos un cos policial, equipats amb un uniforme policial que els identifica duen a terme “controls d’alcoholèmia” i persegueixen als infractors de la colla Blanca. D’altres grups de Blaus, com Toros Embolats o la Gralla de foc realitzen actes de bestiari de foc, o grups com Jamaican Blaus, organitzen concerts centrats en la música reggae.

La colla de Blancs també està formada per una vintena de grups: Guapes, Cuquetes i Cucots, Blancarivm, Guita xica, Llunàtics, Ganxets, La Vella, entre d’altres. Com en el cas dels Blaus, cada grup s’especialitza, més o menys, en una temàtica festiva determinada: pirotècnia, bestiari, concerts musicals, espais gastronòmics, representacions artístiques i teatrals, entre d’altres. Un dels trets que identifiquen la colla dels Blancs és l’organització del correaigua, esdeveniment que impulsa el grup Correaigua Blancs i que ha comportat una especialització en el bestiari aquàtic, drac Basser i, l’arrelament de la cançó del correaigua composta per Martí Ventura, cantada en diversos actes de la Festa Major. Tanmateix, els Blancs també tenen bestiari de foc, com la gralla Guspira, inspirada en l’escut de Granollers.

Realitzant un càlcul a l’engròs, tenint en compte que més o menys hi ha una vintena de persones per grup i tenim un total de quaranta grups entre Blancs i Blaus, podríem afirmar que a la Festa Major de Granollers hi participen activament gairebé un miler de persones. A més, cal afegir-hi els col·lectius que no pertanyen oficialment ni a Blancs ni Blaus, però que participen de la festa com a entitats de la cultura popular granollerina, com són: Diables de Granollers, la colla castellera dels Xics de Granollers, Esbart dansaire o els Amics dels gegants i capgrossos de Granollers.

Tanmateix, això no exclou, de fet és usual, que molts dels membres dels grups que formen part de Blancs i Blaus també participin en altres grups de Blancs i Blaus, o inclús, en alguns casos excepcionals, participin en grups tant de Blaus com de Blancs. Ser membre actiu de la colla dels Blancs o dels Blaus no t’exclou de participar en altres entitats de la cultura popular com Diables de Granollers o Xics, de fet, és bastant comú que la gent participi en més d’una entitat o associació d’abast municipal.

Com esmenten els informants, els integrants més veterans solen ser el que formen part de més d’un grup, ja sigui per l’interès de participar en grups amb una temàtica diferent (musicals, festives, de foc, d’aigua, infantils, entre d’altres) o pel grau d’afinitat amb membres de grups aliens. En aquest sentit, les persones que participen en més d’un grup mantenen diferents graus d’implicació en cadascun dels grups que formen part, és a dir, potser en un grup participen activament durant tot l’any i, en un altre grup, donen un cop de mà o col·laboren exclusivament durant el dia que duen a terme l’acte. En canvi, les persones nouvingudes, tant per unir-se recentment a un grup d’una colla o perquè han creat un nou grup, solen participar només de les activitats del seu grup o del grup al qual s’acaben d’unir. Convé destacar, segons els informants, que la diferenciació entre els nouvinguts i els veterans, rau precisament en la implicació d’uns i altres durant els nou dies que dura la Festa Major. Entre la gent més veterana s’acostuma a disposar de plena disposició durant tota la Festa Major, mentre que els neòfits tan sols participen activament en una de les jornades. Uns dels baluards de la Festa Major de Blancs i Blaus rau precisament en la capacitat de dinamització de les persones que formen part dels grups, les quals solen any rere any augmentant la seva participació en altres grups i, en conseqüència, desenvolupen un teixit associatiu més ferm i divers capaç d’enfortir els lligams de la colla.

Una de les peculiaritats de la Festa Major de Granollers és que entre els membres de les colles de Blancs i Blaus i, una part dels granollerins i granollerines, es té la sensació i gairebé certesa, que existeixen dues festes majors. Si bé, el programa oficial no delimita formalment la separació de la Festa Major en dues parts, sí que dóna a entreveure certs elements que indiquen la celebració de dues maneres d’entendre la festa. En primer lloc, la “primera festa” o, també la podríem anomenar la de les colles o més local, és la que s’emmarca entre el primer dissabte de Festa Major fins al dimecres. Dins de l’espai temporal esmentat tenen lloc la gran majoria d’actes i esdeveniments organitzats i gestionats pels grups de Blancs i Blaus. Els carrers s’omplen de concerts, tallers, actes gastronòmics, juguesques, representacions artístiques i teatrals dutes a terme per les colles. A més, cal esmentar que dilluns, dimarts i dimecres són dies laborals, també a Granollers, jornades gairebé exclusives pels més acèrrims a la festa. Durant la “primera festa major”, es duen a terme actes com el Repte on es presenten les activitats programades per ambdues colles a través d’una disputa dialectal entre el cap de colla de Blaus i el representant de la Junta de Blancs, també sent habitual la presentació d’audiovisuals o breus representacions teatrals destinades a increpar amistosament a la colla rival. L’objectiu és escalfar l’ambient competitiu i festiu presentant en societat el centre d’interès (Blaus) i el fil conductor (Blancs). Tant el centre d’interès dels Blaus com el fil conductor dels Blancs són eixos temàtics que cada colla escull amb la intenció de crear un relat que unifiqui les accions dels grups de Blancs i Blaus. En l’edició del 2019 la colla dels Blaus va treballar la temàtica del moviment obrer, mentre que els Blancs van representar la colla com una factoria de creació, destinada a la producció festa. Així el 2019, els Blaus van convocar vagues i van organitzar revoltes infantils (a les blaubarricades!), mentre que la colla dels Blancs va contextualitzar tots els seus actes amb l’escenografia pròpia d’una factoria en producció: engranatges, embarrats, cadenes de muntatge, entre d’altres. El programa de Festa Major s’encarrega d’anunciar a on tindran lloc les accions, actes i activitats que evoquin al centre d’interès o el fil conductor.

Al finalitzar el Repte entra en joc un dels elements festius més importants de la Festa Major, la Guimbada. La plaça de la Porxada, epicentre festiu, acull la primera Guimbada, cançó popular de la Festa Major, mentre els simpatitzants de les colles de Blancs i Blaus agiten els mocadors que els identifiquen. Com a norma no escrita, mencionar que fins a la primera Guimbada ningú pot lluir el mocador, evidentment, aquells qui el porten són titllats de “forans” amb to sarcàstic. En resum, les primeres jornades de Festa Major transcorren en un ambient més local i, tot i que concentren a un gran nombre d’assistents, des de les colles es té una percepció d’apoderament de l’espai públic, sensació que es difumina en els dies conseqüents.

“La segona festa major” s’ubicaria entre el dijous i el diumenge. Altrament, podríem dir que el dijous s’inicia la Festa Major més ortodoxa, sent el tret de sortida el pregó. Com a particularitat, esmentar que el pregoner és escollit per la colla guanyadora de l’edició anterior. Alhora, tot i que es mantenen actes que realitzen específicament els grups de les colles, l’espai es comparteix amb les proves de competició, exceptuant el correvent que es duu a terme el dimecres. Cal sumar-hi les activitats programades pels Diables de Granollers, l’Esbart o els Xics. A més, el divendres és festiu a la ciutat i sumant-hi els dies de cap de setmana el nombre d’assistents augmenta considerablement, sobretot els espectadors més contemplatius, no avesats a la participació activa en cap dels grups de Blancs i Blaus. En conseqüència, els integrants de les colles perceben un altre tarannà, que no és ni pitjor ni millor, però si diferent.

La Guimbada

Quant l’estiu s’acaba

i s’acosta anar a currar

Granollers fa festa

i no pensa en l’endemà.

 

Quan l’agost culmina

i comença a fresquejar

la gent es transforma

tant se val qui guanyarà.

 

Visca els Blancs, ei ei ei ei!

Visca els Blaus, ei ei ei ei!

Blancs i Blaus ara ´s hora d’estripar.

 

Anirem a ballar a la Porxada

i de festa, de festa

ballarem fins a la matinada

i veurem sortir el sol.

 

I després a la plaça del cony

vinga a beure i a beure

ja veurem qui seran els millors

el diumenge ho diran al balcó.

 

Lletra: Jaume Sesé

Música: Martí Ventura

Com ja hem esmentat, una de les característiques de la Festa Major de Granollers són les activitats de competició entre les colles de Blancs i Blaus. L’enfrontament, evidentment simbòlic i de caràcter festiu, es pot dividir en dues parts: les activitats de competició i la valoració qualitativa de les accions proposades per les dues colles.

Les activitats de competició consisteixen en enfrontaments directes entre Blancs i Blaus, on la colla guanyadora s’endú un nombre de punts determinat. Les proves són les següents: correvent, campionat de futbolí, campionat de dòmino, campionat d’escacs, l’estirada de corda, llançament de rajoles, la passada de rajoles i el concurs de rajolers. Totes les proves, exceptuant el concurs de rajolers, es divideixen en dos grups, una destinada a la participació del públic infantil i un altre grup pels adults. Qualsevol persona pot participar en les proves, l’únic requisit és anar clarament identificat amb un element que denoti l’afinitat a una de les dues colles: samarreta, mocador, barret, entre d’altres. Les normes de participació es troben recollides en un reglament. A més, el reglament també esgrimeix les característiques dels materials emprats, les instal·lacions, l’organització i els condicionants de cadascun de les proves. Un equip d’àrbitres, contractats per l’ocasió, s’encarrega de fer complir les normatives i vetllar pel bon desenvolupament de l’activitat.

Tanmateix, com ja hem esmentat, hi ha una excepció, el concurs de rajolers. La prova simbolitza les arrels històriques que va originar el relat de la Festa Major de Blancs i Blaus, la competició entre dos rajolers a finals del segle XIX. El concurs de rajolers enfronta a dos mestres rajolers, cadascun amb el seu bailo (ajudant), en una competició de destresa per determinar qui és el més ràpid fent tres tipus de peces: cairons, rajoles i maons. Els rajolers compten amb tres torns de cinc minuts per elaborar ràpidament el nombre més gran de peces d’acord amb cada categoria (cairó, rajola i maó). Per a la confecció s’utilitzen aigua, fang i tres motlles corresponents a la tipologia de les peces. Un cop el temps ha transcorregut, el jurat analitza les peces segons la seva regularitat, pulcritud i identificació com a cairons, rajoles o maons. Després de validar-les, es recompten i el rajoler amb més peces resulta el guanyador, comptant la victòria en el còmput global de la colla que representa. L’esdeveniment se celebra l’últim dia de festa major al Palau d’Esports de Granollers, agrupant-hi centenars de persones. L’escenificació del concurs recorda a una retransmissió esportiva: escenari, il·luminació, retransmissió per la televisió local, comptador de peces al marcador, animació, càntics, entre d’altres.

Altrament, per adjudicar la victòria a Blancs o Blaus també hi pren joc una fase de valoració qualitativa de les accions i esdeveniments de les colles. L’encarregat d’avaluar les colles és un Jurat popular format per: 1 representant dels Blaus, 1 representant dels Blancs i 5 persones escollides per l’Ajuntament de Granollers vinculades al món associatiu, cultural festiu o econòmic de la ciutat. La deliberació del Jurat es basa principalment en 5 principis: diversitat (d’actes, inclusió, edats, entre d’altres), participació (animació, ambient, assistents que hi participen, entre d’altres), organització (coordinació, puntualitat, capacitat organitzativa, entre d’altres) i innovació (nous actes, millora actes propis, entre d’altres). Sota aquests principis, el Jurat es reuneix l’últim dia de festa major a l’Ajuntament, just al finalitzar el concurs de rajolers, amb l’objectiu d’escollir quina serà la colla guanyadora. El resultat es vesteix en un acte multitudinari anomenat, el Veredicte. Vora la mitjanit del diumenge, la plaça de la Porxada s’omple de gom a gom de simpatitzants de Blancs i Blaus frisosos per l’anunciament. El cap de colla de Blaus i el representant de la Junta dels Blancs surten al balcó de l’Ajuntament per rebre la notícia en veu de l’alcalde de la ciutat. A la proclamació de la colla guanyadora, l’hi segueix un clam ensordidor dels vencedors. L’última Guimbada, gairebé a cappella, anuncia la fi de la Festa Major. Mentre sona la Guimbada, ha arrelat el costum d’intercanviar els mocadors entre els simpatitzants d’un i l’altre color, simbolitzant l’agermanament entre colles i, escenificat pels caps de colla des del balcó de l’Ajuntament. Curiosament, l’intercanvi de mocadors està prèviament pactat i acordat amb amistats o familiars de la colla rival. Mencionar que les persones que s’intercanvien els mocadors solen ser persones avesades a la festa, sent habitual que formin part dels grups de Blancs o Blaus, donat que tenen més interioritzades les petites litúrgies associades a la festa. El mocador de la colla rival se sol guardar com a record de l’edició celebrada.

Història i transformacions de l'element

Antigament la Festa Major de Granollers se celebra al desembre en honor al patró de la ciutat, Sant Esteve. Tanmateix, des del 1857 es va decidir traslladar la festivitat al primer cap de setmana de setembre, segons s’esmenta, per les inclemències meteorològiques de l’hivern, a més de confluir en una època de l’any on l’escassetat de mitjans i productes era palesa entre la pagesia (Garrell, 1982). La celebració de la Festa Major incloïa diversos actes i entremesos com ball de gegants i capgrossos, bestiari, foc artificials, processons, envelats amb orquestres, entre d’altres. A principis del segle XX, la festa encara no s’havia consolidat, si bé hi havia edicions amb envelats i esdeveniments culturals, sobretot ball de bastons i pirotècnia, la Festa Major no acabava d’arrelar al municipi. La inestabilitat política i la manca d’un suport estable i continuista per part de l’Ajuntament minvava les possibilitats de consolidar-la, tan sols l’impuls de les societats corals i l’auge del món associatiu permetia celebrar una festa que sobrevivia per l’empenta dels col·lectius culturals. Tot i això, sí que hi havia litúrgies que es repetien any rere any, com l’entrega de bons de carn, peix i arròs als pobres, el castell de focs o les tronades del migdia (Cruz, 2003). Alhora, el ferrocarril que provenia de Barcelona, fins a l’actual Parc Torres i Villà, adoptava horaris especials per facilitar l’arribada d’assistents a la població, promocionant la festa fora del municipi. 

L’any 1930 la Festa Major passaria a celebrar-se l’últim dijous d’agost, com es duu a terme en l’actualitat. El canvi de data va afavorir una major afluència de gent, seguint la festa amb el programa habitual: tronades, sardanes, orquestres i competicions esportives. Sí que sumarien noves iniciatives com la traca dels mil metres, situada al mig del carrer la gent perseguia la traca intentant superar la velocitat de combustió de la metxa mentre la pólvora tronava, també s’iniciarien mostres d’artistes locals i forasters (Cruz, 2003). Del 1936 al 1939 la Guerra Civil impedir la celebració de la Festa Major.

La pèrdua de llibertats, sobretot del teixit associatiu de caràcter social i cultural, minvaren l’empenta d’una festa cada cop més sentida pels granollerins. Les festes de la postguerra es caracteritzaven per les actuacions de putxinel•lis, les sarsueles, les cercaviles de gegants i les nits de teatre, restringint l’espai festiu a la plaça de la Porxada (Cruz, 2003). Tot i que també es mantenien actes com la tronada o, s’apostava per nous formats com els concerts de Jazz inaugurats el 1941 (Cruz, 2003). Malgrat tot, la Festa Major entrar en una decadència que s’accentuaria encara més amb la proliferació de la Festa de l’Ascensió. Durant la dècada dels 50, 60 i 70 la festa quedaria relegada a un segon pla, esdevenint l’Ascensió la festa principal de Granollers. La Fira se celebra, encara en l’actualitat, a finals de maig concentrant-se representants dels sectors agrícoles, ramaders i industrials, vestint l’esdeveniment amb actuacions i elements festius de la cultura popular. En aquestes dècades els granollerins i granollerines solien aprofitar els dies festius de Festa Major per allargar les vacances. L’ambient era tan pessimista que la inauguració dels nous gegants l’any 1968 es faria durant la Fira de l’Ascensió (Cruz, 2003). Durant la dècada dels 80, ja en plena democràcia, diversos col•lectius de granollerins i granollerines van intentar revitalitzar la festa, grups com la Murga, la Farinera o els Comediants.

Finalment, l’any 1983 s’inicia el model de Festa Major de Blancs i Blaus. Una colla de joves, liderats per Albert Soler i Carles Lax, que pertanyia a l’Associació de Veïns Sota el Camí Ral van decidir emprendre un nou projecte de Festa Major amb la intenció de revertir una festa cada cop més malmesa (Cruz, 2008). Inspirats en la juguesca relatada per Amador Garrel (1982) entre dos rajolers de la ciutat, en Rayo i en Maynou, els quals s’enfrontaren el 1897 per demostrar qui faria més maons durant una hora. En aquestes, per identificar els simpatitzants d’ambdós rajolers, l’equip d’en Rayo fou representat de color blanc i en Maynou de color blau. En Maynou resultaria el guanyador. Tornant al 1983, després de diverses reunions el grup de joves va determinar que el més interessant seria apostar per un model de festa centrat en la competició amistosa entre dues colles, els Blancs i els Blaus. Cal esmentar que tant el blanc com el blau són dos colors que identifiquen la ciutat, de fet, les entitats esportives de Granollers com el club d’handbol o futbol van equipats amb aquests colors. Un cop la proposta era ferma, la colla de joves es va posicionar adoptant el color blau i van traslladar la iniciativa a l’aleshores responsable del Casal Jove, Pepus Costa, el qual va acceptar la proposta formant així la colla Blanca (Cruz, 2003). Les dues colles estaven formades, només faltava presentar la proposta a l’Ajuntament. Des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Granollers la resposta va ser afirmativa, la Festa Major no remuntava i qualsevol iniciativa que pogués incentivar una major participació i impacte local era benvinguda.

Els primers anys de festa van servir per sumar nous adeptes i a poc a poc anar consolidant el model competitiu de Blancs i Blaus. Les dues colles organitzaven activitats fora del calendari propi de la Festa Major amb la intenció de visualitzar-se, arrelar a la ciutat i iniciar una mena de competició entre les colles per veure qui la feia més gran: el 1987 els Blancs van decorar una mena de construcció similar a la Porxada a Lagrasse (Llenguadoc-Occitània), l’any 1989 els Blaus van fer la Matagalls-Montserrat portant el gegant Biscarri en vint-i-una hores, el 1987 es va simular la cremada de l’Ajuntament per part dels Blaus, la colla Blanca el 1986 va llençar confeti blanc des d’una avioneta  (Cruz, 2003). En resum, cada cop la festa implicava a un major nombre de granollerins i granollerins, les dues colles estaven aconseguint revitalitzar la Festa Major realitzant un gran nombre d’activitats que implicaria l’adhesió de nous colles formant diverses colles dins de Blaus i Blancs.

La Festa Major començava a ser un esdeveniment ineludible entre els ciutadans de Granollers, a més d’anar adoptant una sèrie d’activitats i actes transversals en totes les consegüents edicions de la Festa Major: l’engalanament de carrers i places, toc d’inici, el repte, pregó, tronada aèria, toros embolats, l’arrossada popular, campionats de futbolí i escacs, tronada de migdia, estirada de corda (100 metres de corda), correfoc, corre aigua, passada de rajoles, Versots de diables, castellers, concurs de rajolers, traca dels mil metres, castell de focs i el veredicte. A més, també han sorgit nous elements vinculats a la festa, com el Rajol. El 1994 la colla dels Blancs i dels Blaus es van reunir amb una comissió de pastissers de Granollers amb la intenció d’elaborar unes postres que evoquessin a la Festa Major. El Rajol n’és el resultat, sent unes postres tradicionals durant les festes, elaborat a base de pasta de full, crema de cacau i un farcit de trufa i praliné. Com es pot veure, l’anècdota dels rajolers ha esdevingut el fil conductor per crear un discurs que uneixi els elements i actes més característics de la festa: capgròs i cavallet Bailo (nom donat als ajudants dels rajolers), el Rajol (postres), concurs de rajolers, llançada de rajoles, el Setial (programa informàtic de gestió utilitzat per les colles i l’Ajuntament, pren el nom d’un d’una eina pròpia dels rajolers), entre d’altres.

En els últims anys, les colles de Blancs i Blaus participen en diversos actes de la ciutat, representant l’esperit de la Festa Major més enllà del calendari festiu. Les colles de Blancs i Blaus han aconseguit que la població s’identifiqui amb un o altre colla durant gairebé tot l’any. Actes com la carrera de gegants durant la Mitjà Marató de Granollers, un dels esdeveniments esportius més importants de l’any, on s’equipa els gegants de Blancs (Galí) i Blaus (Biscarri) amb roba esportiva i es convida a les colles geganteres de les poblacions veïnes a la cursa, exemplifica que Blancs i Blaus ja forma part de la cultura popular de la ciutat.

Les colles també duen a terme esdeveniments independents durant l’any, com l’organització de L’home dels nassos per part dels Blaus, entregant un reconeixement anual a la institució o personatge local amb més “nassos”, la celebració de la Primavera Blava, festa exclusiva pels membres de la Colla o, la Capvuitada Blava, “festa” que es realitza després de la Festa Major per netejar el local i commemorar el fi de festa amb un dinar de germanor. D’altra banda, la colla dels Blancs organitza la Festa Blanca al mes juny. Des del 2018, la colla de Blancs organitza els Birmarts, el primer dimarts de cada mes convida als seus membres a un bar del centre de la ciutat per pensar en noves activitats, dinamitzar els grups i cohesionar la colla.

Processos i preparatius

La preparació de la festa implica una diferenciació entre dues dinàmiques o escales, les Juntes de les colles i els grups que formen Blancs i Blaus. La tasca de gestió i organització d’ambdues Juntes implica que durant tot l’any es reuneixin un mínim d’un cop per setmana, exceptuant una breu parada durant el mes de setembre, just quan finalitza la Festa Major. Després de les “vacances”, cadascuna de les Juntes organitza una assemblea de valoració i inicia de nou la planificació de la propera Festa Major.

Les primeres fases de preparació de la colla dels Blancs responen al procés de selecció del fil conductor, és a dir, l’elecció d’una temàtica que unirà les activitats de tots els grups de la colla. Cadascun dels grups de Blancs que ho cregui oportú presenta un fil conductor, finalment mitjançant un procés de votació durant la celebració de l’assemblea convocada a finals d’any s’escollirà el fil conductor guanyador. Afegir que la colla dels Blancs té una comissió específica per a treballar el fil conductor, l’espai s’anomena Reevolució i precisament consisteix en la realització de trobades, tant d’individus com de grups de la colla, amb l’objectiu de desenvolupar el fil conductor. D’altra banda, la colla dels Blaus inicia la preparació de la Festa Major mitjançant l’elecció del centre d’interès, equivalent al fil conductor dels Blancs. Des de fa unes cinc edicions, la colla dels Blaus va crear una comissió específica, el Front Creatiu Blau, equip format per professionals i afeccionats al disseny artístic. Mitjançant l’aprovació i presentació del centre d’interès, la Junta transporta la proposta a les colles. La diferència entre ambdues colles és la direccionalitat en la presa de decisions, mentre que la colla de Blancs eleva el fil conductor des de les bases fins a la Junta amb un procés horitzontal, la colla dels Blaus delega la decisió del centre d’interès al Front Creatiu Blau, el qual mitjançant l’aprovació de la Junta trasllada als grups de Blaus, és un procés més vertical. El nombre de membres i grups han provocat que cada colla s’adapti organitzativament a les seves necessitats.

Durant el mes d’abril i fins al juny, ambdues Juntes obren el període d’inscripció d’activitats i actes al Setial, programa informàtic desenvolupat especialment per a la programació de la Festa Major, inspirat en un model de gestió desenvolupat per la colla

Blanca i completat per la colla Blava. El programa crea una fitxa perquè tots els grups de Blancs i de Blaus entrin la informació necessària per realitzar l’acte, és a dir: l’elecció espai, horari, logística, materials, equips de so i música, infraestructura, descripció de l’activitat, dades de contacte, entre d’altres. A més, el programa permet entrar als tècnics de cultura de l’Ajuntament per fer un càlcul del nombre d’actes, volum de participants, gestionar espais, coordinar equips de neteja i seguretat, logística dels equips, cessió d’equipaments, entre d’altres. Mencionar, que ambdues colles es reuneixen mensualment amb la comissió de Festa Major, formada per representants de Blancs, Blaus i l’Ajuntament.  

Un cop totes les colles de Blancs i Blaus han entrat la informació necessària al Setial, s’obre una fase de retorn, negociació i rèplica. Primer de tot, mitjançant la comissió de Festa Major, s’obre un espai de negociació entre les Juntes de Blancs i Blaus per determinar qui ocuparà les localitzacions més suculentes. L’espai més ben valorat és la plaça de la Porxada, sobretot perquè és l’espai més cèntric i emblemàtic, acollint un gran nombre d’assistents i en conseqüència elevant els ingressos derivats de la venda de les barres. En aquestes, entra en joc el poder de negociació dels representants de Blancs i Blaus, cedint espais i horaris per tal de quadrar el programa de Festa Major amb actes de l’Ajuntament o d’altres entitats: correfocs, concerts a l’Avinguda del Parc, proves de competició, castellers, entre d’altres. Durant la negociació dels espais també entra en joc un requisit establert per l’Ajuntament, el Guaret. El terme fa referència a la rotació de les localitzacions que tenen programades activitats de nit, és a dir, aquelles que finalitzen passades la una de la matinada. La iniciativa neix de les queixes d’alguns veïns i veïnes que viuen al centre de la ciutat i intenta compaginar la festa amb el descans. Així doncs, cada plaça té assignada uns certs dies de descans que s’han d’acomplir obligatòriament.

Un cop establerta la primera fase del programa de la Festa Major, s’inicia el retorn de propostes als grups que han omplert la fitxa del Setial. En el retorn s’expressa quin espai ocuparan, l’horari, pressupost, grup de música o ventall de grups de música assignats, equip de so, entre d’altres. Malgrat tot, els grups tenen dret a replicar i negociar amb la Junta. Finalment, s’aprova el programa entre els grups, les Juntes de les colles i l’Ajuntament de Granollers. Per a últim, tant Blancs com Blaus convoca una assemblea per aprovar el programa definitiu.

Aprovat el programa, cadascuna de les colles s’organitza internament per desenvolupar les activitats descrites en el Setial, rebent suport constant dels membres de les Juntes i de les respectives coordinadores designades per acomplir el centre d’interès, en el cas de Blaus, i el fil conductor, en la colla dels Blancs. Totes dues colles gaudeixen de locals al Centre de Cultura Popular de la fàbrica Roca Umbert equipats amb tallers i materials per preparar les activitats de la Festa Major. Els grups solen començar a preparar-se intensament a finals de juny o a principis de juliol, donat que durant l’agost moltes persones marxen de vacances i no es retroben fins a l’inici de la Festa Major.

Finalment, a finals de juliol es realitza un acte institucional de presentació de la Festa Major. L’esdeveniment serveix per anunciar el programa i les temàtiques que abordaren ambdues colles. Any rere any, la presentació està gaudint d’un major interès per part dels mitjans de comunicació, a més, en les últimes edicions s’amenitza la festa amb la participació d’en Pep Callau i una petita actuació musical al finalitzar l’acte.

Per a últim, cal esmentar que si bé la festa oficial s’inicia l’últim dissabte d’agost, els membres de les colles de Blancs i Blaus es reuneixen un dia abans, el divendres, per organitzar una mena de sopar i festa de germanor.

Dedicació

La Festa Major de Granollers està dedicada al patró de la ciutat Sant Esteve. Dins del programa d’actes de Festa Major s’inclou una missa a la parròquia de Sant Esteve.

L’imaginari de la colla dels Blaus, inspirat en les processons que es duien a terme en les primeres festes majors del segle XIX, celebra una processó en dedicació al Sant Blau. La paròdia inclou la imatgeria d’un Sant amb hàbit franciscà de color blau subjectant un porró a mà alçada. La imatge es passeja per la ciutat acompanyada d’un seguici de feligresos amb hàbit marró, caputxa i cinyell de corda. A més, també hi participa una mena de “cardenal” amb sotana i capa blava, musseta, birreta i faixa. La processó fa diverses parades acompanyades de saetes en honor al Sant. Sent tradicional l’alarit “Totus blaus”, càntic emblemàtic dels Blaus.

Formes organització social / Organitzacions formals o informals

Colla dels Blaus

Blaus és una entitat cultural sense ànim de lucre registrada el 1988. La colla dels Blaus es gestiona mitjançant una Junta formada per tretze membres: cap de colla, secretari/a, tresorer/a i vocals. La Junta es reuneix gairebé tots els dilluns de l’any, la seva principal tasca és gestionar i cohesionar les colles que formen Blaus per garantir que la Festa Major sigui un èxit, i alhora, alçar-se amb la victòria. A cadascun dels membres de la Junta se li designa un perfil de gestió, similar a l’organigrama d’una empresa. Hi ha una persona encarregada de la comunicació (xarxes socials, correu intern o divulgació), programació (encaix dels actes amb la colla dels Blancs o contacte amb els tècnics de l’Ajuntament), infantil (actes destinats al públic infantil), producció tècnica (equips de so i llum o contactar amb les bandes musicals), piro (comanda de la pirotècnia) o el Front Creatiu Blau (disseny i producció artística). A més, cada membre de la Junta s’encarrega del seguiment de tres o quatre grups, és a dir, esdevé el referent de la Junta per als grups assignats vetllant per resoldre dubtes o reclamacions que puguin sorgir durant tot l’any. En aquest sentit, els grups assignats solen guardar certes relacions temàtiques amb un determinat perfil de Junta, és a dir, la persona de la Junta que s’encarrega de foc és el referent dels grups que utilitzen pirotècnia. Assignar un referent facilita un control per part de la Junta vers l’operativitat dels grups, així com permet fer un seguiment durant tot l’any, sobretot amb els que tenen menys experiència.

Un cop s’ha iniciat la Festa Major, la Junta es divideix en grups de dues persones per efectuar un seguiment minuciós de totes les activitats programades pels grups. Tots els actes estan controlats per la Junta. L’eina més important per efectuar aquest control és el que la Junta anomena Bíblia. La Bíblia és un document on hi apareix tota la informació relativa als grups i els actes: material, horaris, localitzacions, necessitats, logística de comandes, equips de so i llum, furgonetes, entre d’altres. Endemés mentre se celebra la Festa Major, cada dia a les quatre de la tarda tots els membres de la Junta es reuneixen per prendre un cafè i comentar com està anant la jornada i com es preveu que funcioni durant la tarda i la nit.

Durant l’any, la Junta de Blaus convoca un mínim de dues assemblees, si no hi ha cap convocatòria extraordinària. En les assemblees poden participar tots els membres de Blaus censats. El cens està format per totes les persones que formen part activa d’algun dels grups registrats per Blaus, tot i que també hi poden formar part persones que col•laboren activament amb Blaus i no formen part de cap grup. Les assemblees es convoquen al novembre i al juny, són el màxim òrgan de representació i decisió dels Blaus. L’assemblea de novembre serveix per fer un balanç de la Festa Major ja celebrada, presentar el pressupost de la propera Festa Major i escollir una nova Junta i cap de colla si n’és el cas, elecció que es duu a terme cada dos anys. Al mes de juny, l’assemblea es convoca amb l’objectiu d’aprovar i tancar el pressupost de la Festa Major que se celebrarà al cap de dos mesos. Les assemblees estan condicionades a una participació mínima de 25 persones, si no s’arriba al nombre establert, l’assemblea no és vinculant.

A més de les assemblees, també es convoquen entre tres i quatre coordinadores durant l’any. Les coordinadores serveixen per treballar aspectes específics de la festa, com la cohesió entre els grups, l’elaboració del centre d’interès o la proposició de noves activitats encaminades a millorar la festa. En les coordinadores solen participar un o dos representants de cada grup, la intenció és que les reunions siguin pràctiques i eficients, per això es limita la representació dels membres de Blaus.

D’altra banda, els grups que formen Blaus s’organitzen d’una forma més informal, no són entitats registrades ni oficials, només apareixen al cens de grups de Blaus. L’únic requeriment de la Junta és que hi hagi un cap de grup o representant per facilitar la comunicació entre la Junta i el grup, així com participar en les reunions de les coordinadores convocades durant l’any. El cap de grup o representat s’escull atenent al reglament intern de cada grup. En aquest sentit, s’organitzen segons les necessitats dels seus actes, sent usual que hi hagi perfils especialitzats segons les habilitats, aficions, professions o interessos personals: elecció musical, xarxes socials, comunicació i difusió, logística, materials, entre d’altres. El calendari de reunions s’estableix seguint les fases de preparació que entrega la Junta, on apareixen convocades les assemblees, el període d’obertura del Setial o les reunions amb les coordinadores.

Colla dels Blancs

La colla dels Blancs és una entitat sense ànim de lucre des del 1988. Formalment s’organitza amb una Junta formada entre 12 i 14 membres. Una de les particularitats de la colla és que des de fa quatre anys es va decidir, per assemblea, prescindir de la figura del cap de colla. En aquest sentit, la Junta és transversal i es dedica principalment a la gestió i organització de la colla i als grups que en formen part, sense tenir cap mena de poder executor ni creatiu, tot recau en el poder de les comissions, les assemblees i els grups. Més o menys, depenen de les necessitats de la colla, es convoquen entre dues i tres assemblees l’any, on hi poden participar tots els membres censats de Blancs. Cada dos anys, es renova la Junta mitjançant un procés d’elecció durant la celebració de l’assemblea corresponent.

Els membres de la Junta s’encarreguen de gestionar i organitzar les comissions. La colla de Blancs s’erigeix funcionalment amb les següents comissions: programació (actes i activitats de la festa), marxandatge (botiga), tècnica (producció, so, il•luminació i logística), imatge (audiovisual), comunicació (premsa i xarxes socials), reevolució (coordinar trobades per desenvolupar activitats i fil conductor), arts escèniques (cercavila i imatge de la colla), local, patrimoni i pirotècnia (gestió del material), secretaria i arxiu. Des de la Junta es duen a terme sessions individuals amb els responsables dels grups, a petició dels propis. La intenció és que el grup es pugui assessorar directament amb els representants de les comissions, és a dir la Junta i, així resoldre el màxim nombre de dubtes possibles.

Les particularitats assembleàries de la colla provoquen que al mes de març ja es tingui una programació orientativa del que serà la Festa Major blanca. La transversalitat implica sotmetre a debat tota la programació, per tant, des de la Junta es demana als grups que tinguin les activitats i actes tancats com més aviat millor, gaudint així d’un major marge de reacció. Alhora, en el moment d’entrar les activitats i actes al Setial, la colla ja té bastant encaminada la programació definitiva de la Festa Major. Això els atorga un major poder de decisió en el moment de negociar les localitzacions durant la Junta de Festa Major, donat que ja saben perquè necessiten una plaça o l’altra (espai, distància del centre, característiques de la plaça, materials, entre d’altres).

Durant la Festa Major els membres de la Junta s’encarreguen de vetllar pel bon funcionament de les activitats i actes programats per la Colla. Com en el cas de la colla blava, realitzen el seguiment mitjançant la Bíblia.

Els grups actuen gairebé autònomament, acudint a la Junta per resoldre problemàtiques puntuals. Alhora, comissions com la Reevolució fomenten punts de trobada per dinamitzar el fil conductor o proposar noves activitats comunes de colla. Cada grup s’organitza informalment com els membres decideixen. En aquestes, cal diferenciar els grups amb més recorregut com el Correaigua, els quals per la seva experiència i tipologia d’acte, continuo i sense gaires canvis respecte edicions anteriors, no necessiten un seguiment constant de la Junta. D’altra banda, els grups nous o més joves, se’ls hi realitza un seguiment més proper. 

Comissions i juntes comunes

Tot i la rivalitat, Blancs i Blaus comparteixen una comissió conjunta, formada per membres de les dues colles. Única en tota la Festa Major, la comissió s’encarrega de muntar i desmuntar el servei de barres. La iniciativa va néixer fruit d’un problema de la colla blava amb les mànegues usades per refredar l’aigua dels tiradors de cervesa. La contrarietat persistia i es va decidir demanar ajuda a gent de la colla dels Blancs, els quals conjuntament van resoldre el problema. D’aleshores ençà, van decidir crear una comissió conjunta per a muntar les barres i compartir el material necessari per al seu funcionament. La comissió s’anomena Imbècils, nom atorgat pel masoquisme amb què s’identifiquen els membres que la integren, referit a tan ingrata tasca, però del tot necessària. Els i les Imbècils celebren la jornada més dura de treball, muntar la barra de dijous de Festa Major a la plaça Berenguer, dinant en germanor al restaurant Fonda Europa. El dinar s’ha convertit en una mena de tradició que agrupa a tots els imbècils, els que encara exerceixen i als que ja han abandonat la colla.

La comissió de Festa Major, està formada per representants de les Juntes de Blancs i Blaus, principalment els encarregats de les comissions de programació i, els tècnics de l’Ajuntament de Granollers. L’objectiu de la comissió és elaborar el programa de la Festa Major, encabint els actes en els espais seleccionats per a la festa i gestionant la logística que cada acte requereix. Si bé són les colles de Blancs i Blaus les que proposen i gestionen els actes del programa, l’Ajuntament s’encarrega de coordinar serveis essencials com la seguretat, la neteja o la brigada. Altrament, l’Ajuntament gestiona activitats o actes com els concerts de l’Avinguda del Parc o la contractació del relator, la comissió de Festa Major esdevé el punt de trobada per transmetre a les colles les intencions dels tècnics i l’equip de govern. En definitiva, la comissió de Festa Major, òrgan que es reuneix un cop al mes, exerceix una funció de control i seguiment entre les colles i l’administració pública.

Per a últim, la Junta del Centre és la comissió que reuneix a totes les entitats que participaran durant la Festa Major: Xics, Diables, Esbart, Blancs i Blaus, entre d’altres. La funció de la Junta del Centre és acordar i condicionar els espais segons les necessitats de les entitats i associacions.

Participants/Executants

En la celebració de la Festa Major de Granollers hi destaca la participació de les persones que formen part dels grups de Blancs i Blaus, sens dubte, són el pal de paller d’una festa que gira al voltant dels actes organitzats per les colles.

Fora dels grups, la competició entre Blancs i Blaus genera que hi hagi simpatitzats, d’un bàndol o l’altre, que no participin activament en la festa, però sí que s’identifiquin amb un dels dos colors. És habitual que els veïns i veïnes de Granollers, incloent-hi els assistents de les localitats de les rodalies, es vesteixin amb la samarreta tant de la colla blava com de la blanca o almenys, portin el mocador que els identifiqui amb una de les dues colles. Des dels grups de Blancs i Blaus, als assistents a la festa major se’ls anomena “els mocadors”, ja que és habitual veure molta gent equipada amb samarretes i mocadors de les colles, però que no participa activament en cap grup de Blancs ni Blaus. El concepte en si no és despectiu, tan sols s’empra per a diferenciar les persones executores, els grups, en contraposició del públic més generalista, qui tan sols ve a gaudir de la festa. Dins dels grups també es diferencia d’aquells que treballen durant tot l’any, dels que per motius laborals o de mobilitat, participen directament en els dies de Festa Major. Tot i que no reben cap mena de qualificatiu, sí que entre les persones més implicades es realitza aquesta distinció de manera més informal.

D’altra banda, la celebració de la Festa Major també comporta la participació d’altres entitats locals vinculades a la cultura popular: els Diables de Granollers, Geganters, l’Esbart, els Xics de Granollers, entre d’altres. Exigint una coordinació en actes on col•laboren les entitats locals i les colles. N’és un exemple el correfoc, on el Bailo, cavallet i capgròs de la colla dels Blaus, s’encarrega d’obrir i portar el foc als correfocs de Diables.

Tampoc es pot obviar el paper que duu a terme l’Ajuntament de Granollers, tant en la participació com en l’execució de la Festa Major. Els tècnics i tècniques de l’Ajuntament s’encarreguen de vetllar dels aspectes més formals de la festivitat, tals com: la seguretat, el servei de neteja, gestió dels equipaments, logística d’equipaments de so i llum, entre d’altres.

A Granollers, durant la Festa Major sempre es convida un relator. El seu paper consisteix a narrar els successos que esdevenen durant els dies de festa; exceptuant el dilluns, el dimarts i el dimecres. En l’edició del 2019, el relator va ser en Josep Pedrals, qui mitjançant la poesia va anar recitant en vers cadascun dels esdeveniments que acomplien les jornades de Festa Major. Any rere any es contracti un nou relator, així en cada edició el relat es descriu en diferents formats: audiovisual, il•lustració, narratiu, etc.

 Un dels participants insignes de la Festa Major de Blancs i Blaus és el presentador, paper que recau, des de fa més de vint anys, en mans d’en Pep Callau. El presentador s’encarrega d’amenitzar la festa durant les proves de competició, anunciar el Veredicte o retransmetre la cercavila. En l’edició del 2019 es va homenatjar la figura d’en Pep Callau com “la veu de la Festa Major” amb la presentació d’un capgròs amb la seva imatge.

Ús i funció

Associativa , Festiva , Identitària , Lúdica

Precisions ús i funció

La Festa Major s’emmarca en funcions pròpies del patrimoni festiu. A Granollers, a banda de la funció lúdica i festiva, en destaca l’associativa. El conglomerat de colles que formen Blancs i Blaus crea noves dinàmiques socials fruit de la producció festiva. A més s’estableixen vincles entre persones que formen part d’altres colles o d’entitats de la cultura popular com Diables o Xics de Granollers. Els lligams d’identitat vers el sentiment granollerí s’enalteixen gràcies a la gestió i organització d’una festa que recau essencialment als veïns i veïnes, si més no, a aquells que en volen formar part vinculant-se a les colles de Blancs i Blaus. Si bé, l’administració local té un pes específic en la coordinació amb les colles, gran part de la programació recau en la voluntat de la gent que forma Blancs i Blaus. Sens dubte, el model festiu genera un sentiment de pertinença que alhora esdevé un tret diferenciador vers els models de Festa Major de les poblacions veïnes, però també d’arreu de Catalunya.

Patrimoni relacionat

  • Restes del recinte emmurallat de Granollers (Bé Cultural d’Interès Nacional - BCIN).
  • Porxada (Bé Cultural d’Interès Nacional- BCIN).
  • Fonda Europa (Bé Cultural d’Interès Local - BCIL).
  • Casa Torrabadella (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa Francesc Mas (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Can Bigues (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Can Paula Pinyol (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Can Pedrals (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa Miquel Blanxart i Estapé (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa Joan March (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Ajuntament de Granollers (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa Clapés (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa Plaça Porxada, 20 (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa Plaça Porxada, 21-23 (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa Plaça Porxada, 11 (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Can Cunillera (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Capella Santa Esperança (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa dels Tagamanent (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Casa de la Plaça dels Cabrits, 5 (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Can Bassa, Plaça dels Cabrits, 1 (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Campanar de l’església parroquial de Sant Esteve (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Can Deu (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Ca l’Estaper (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).
  • Can Compte (Bé Cultural d’Interès Local – BCIL).

 

Interpretació [ètic]

Significació simbólica/socioeconòmica

Celebració , Festa popular , Orgull , Tradició

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

L’impacte socioeconòmic produït per la consolidació de la Festa Major de Blancs i Blaus és una realitat. Si a principis dels anys 80 la majoria dels habitants aprofitaven els dies per allargar les vacances i els comerciats romanien amb les botigues tancades, en l’actualitat, la situació s’ha revertit fins al punt que sectors com la restauració incrementen notablement els seus ingressos durant el període de Festa Major. Les colles són les primeres beneficiades per l’èxit de la festa, durant els nous dies de Festa Major tothom va vestit i equipat amb elements materials que evoquen a una colla o l’atra. Samarretes, mocadors i barrets esdevenen una part substancial dels ingressos de les colles, a més de representar l’orgull de la ciutadania vers la festivitat.

Des d’una perspectiva més simbòlica la Festa Major de Granollers ha aconseguit formar part de la identitat dels granollerins i granollerines. Malgrat ser una festa moderna, és a dir recent, l’impacte en la població és més que notori, copsant la festa com un element més del patrimoni cultural de la ciutat.

S’és blanc o blau durant tot l’any i, tot i que fora del calendari festiu la rivalitat es dilueix, el sentiment de pertinença perdura.

Salvaguarda

Transmissió

La Festa Major de Blancs i Blaus és un element festiu institucionalitzat, per tant ubicat al calendari local i transmès mitjançant els canals de comunicació públics. Un dels elements de transmissió i comunicació de la festa és la revista “La pedra de l’encant” dedicada exclusivament a tractar temàtiques relacionades amb la Festa Major.

D’altra banda, el model de transmissió associat a la participació activa dins les colles de Blancs i Blaus se centra principalment en el boca-orella. Sovint són petits grups d’amics els que prenen la iniciativa de formar un grup associat a Blaus o Blancs, procés que involucra la Junta de la colla en una mena de seguiment formatiu per esclarir els mecanismes d’organització i gestió. De fet, en ambdues colles existeix un dossier de benvinguda, document emprat per fer cinc cèntims sobre el tarannà organitzatiu de la colla. A títol individual també hi ha persones que contacten directament amb la Junta o el grup interessat, tot i això, aquests tipus de sol•licituds són més aviat anecdòtiques.

Un dels àmbits a treballar per ambdues colles és la participació de grups d’edat majors de 65 anys. En el gruix d’activitats i actes programats per les colles gairebé no hi ha cap esdeveniment pensat per aquest segment d’edat. Les colles i l’Ajuntament han intentat engegar iniciatives per estimular-los en la participació i formació d’un grup, però els resultats no han estat positius. Des de Blancs i Blaus opinen que la situació es revertirà en els anys vinents, el model de Festa Major encara és jove i els grups més veterans tant de Blancs com de Blaus, acabaran ocupant aquest espai. De fet, el naixement dels grups infantils va seguir un procés similar.

D’altra banda, els adolescents que se situen entre els 12 i els 16 anys es troben en una situació similar, són massa gran per participar en les activitats infantils i massa petits per formar part dels grups adults, l’edat per formar un grup s’estableix a 16 anys. En aquest sentit, sembla que hi ha un espai de transició entre els infants i els adults. Ambdues colles estan treballant per intentar consolidar aquesta transició i assegurar la participació dels adolescents.

Tanmateix, un dels aspectes més interessants és la vocació per una colla o l’altra. Segons els informants, es tendeix a formar part d’una de les dues colles per les influències d’amics o familiars. Tot i que si hom fa una tomb per la Festa Major, pot veure grups d’amics majoritàriament blaus o blancs acompanyats per un díscol de la colla adversària. Alhora, existeix un raonament força estès entre els granollerins i granollerines vers  la percepció social associada a cadascuna de les colles. Segons s’esmenta, els Blaus tenen una procedència més humil, simbolitzant la classe treballadora de Granollers, ergo, sent percebuts com una colla “d’esquerres” o titllada com “de la gent poble”, clarament al·ludint al sentiment de classe. D’altra banda, la colla dels Blancs porta adossada l’etiqueta de “pijos” o de gent del centre de la ciutat, ergo, sent copsada com la colla que representa la classe benestant de la ciutat. Des d’una perspectiva històrica es podria “defensar” aquest raonament prenen com a referència els col·lectius que van formar les colles. No obstant, la lògica actual desmitifica l’assimilació amb una classe predeterminada entre una colla i l’altra. Tot i això, el relat perdura entre l’imaginari dels membres que formen part de les colles. Des de Blaus es denota una certa acceptació del relat, copsant-lo com quelcom positiu per afirmar encara més la seva posició, mentre que des de Blancs, es percep com una llosa, intentant desmitificar uns valors imposats.  

Viabilitat / Riscos

El model festiu és un èxit de participació, any rere any se superen el nombre de persones que participen activament en ambdues colles. L’actiu principal de la Festa Major de Granollers és la participació ciutadana, per tant la viabilitat està més que assegurada. De fet, el creixement constant en la creació de nous grups preocupa a les Juntes tant de Blaus com de Blancs. L’augment del nombre de grups provoca una atomització dels membres, obligant a gestionar un major nombre de grups que alhora demanen més recursos, ocupen més espais públics, repercutint en una major implicació dels membres de la Junta en l’efectuació del seguiment. Si bé, encara el 2019 no s’ha plantejat establir un nombre màxim de grups, l’opció podria arribar a ser una realitat en un futur no tan llunyà, si més no, si la situació no es reverteix.

El desequilibri entre el nombre de Blancs i Blaus es percep com un risc que pot afectar en el futur de la competició. En les últimes edicions, a simple vista, es pot identificar un major nombre de persones equipades amb atuells de la colla blava, més mocadors, samarretes i barrets. En conseqüència, es pot anar generat un desequilibri econòmic derivat de l’increment en la venda de marxandatge de la colla blava. Des de la colla blanca s’ha intentat debatre la possibilitat de compartir els beneficis derivats de la botiga de la Festa Major, aspecte que la colla blava es nega a acceptar. Per contra, la colla blava es defensa amb el marge de benefici que obté la colla Blanca durant la celebració de l’acte “Disco Inferno” a la Porxada, esdeveniment que acull a milers de persones. En aquestes, segons esmenten els informants, la tendència pressupostaria tendeix a equilibrar-se, difuminant els agreujants vers els recursos d’una colla i l’altra. Amb tot, el creixent desequilibri entre els simpatitzants d’ambdues colles podria propiciar que la competició es desvirtués, tenint la colla dels Blaus una major capacitat de convocatòria i de recursos econòmics.

Un dels altres aspectes a tenir en compte és la massificació, sobretot durant les jornades de Festa Major que van de dijous a diumenge. L’assistència massiva de públic fa que una gran part del treball de les colles i l’Ajuntament se centri en la mitigació de problemes derivats de l’abús de l’alcohol: destrosses mobiliari urbà, molèsties veïnes i veïnes, agressions sexuals, baralles, entre d’altres. El sorgiment de l’associació Punt G rau precisament a oferir un espai de protecció davant d’agressions sexistes.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

Un dels èxits de la festa rau precisament en el sentiment de propietat dels granollerins i granollerines. La valoració és més que positiva d’ençà que la ciutat va adoptar el model de competició entre els Blancs i els Blaus, transformant un element festiu de caràcter institucional a la implicació activa dels ciutadans en la gestió, organització i programació de la festa. Alhora, el model de Festa Major ha aconseguit consolidar una identitat pròpia vers les dinàmiques de la majoria de festes majors contemporànies, tant al Vallès com arreu de Catalunya. La singularitat del model competitiu i de la implicació activa de les colles de Blancs i Blaus omplen d’orgull als ciutadans de Granollers.

Tanmateix, cal destacar que el model per si mateix tampoc és la clau de l’èxit. El model s’ha exportat a localitats veïnes com Parets del Vallès (Pla i Serradalt), Mollet del Vallès (torrats i morats) o a Santa Eulàlia  de Ronçana (verds, grocs, vermells i blaus), entre altres municipis. En alguns municipis com Mollet del Vallès o Santa Eulàlia el model competitiu va quallar i encaminen més de 25 i 20 edicions respectivament. D’altra banda, a localitats com Parets del Vallès o Montmeló la iniciativa no va perdurar. A rajaploma podem afirmar que els granollerins i granollerines han sabut fer-se seva la festa, identificant-se plenament en un model que forma ja part del seu llegat cultural.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Granollers es va decidir elaborar un pla de gestió per avaluar socioeconòmicament l’impacte de la festa a la ciutat. Es va fer una diagnosi amb una sèrie d’indicadors amb l’objectiu de monitorar-la i generar un coneixement útil tant per l’administració com per les colles. El pla encara es troba vigent i des de fa 5 anys que ambdues colles elaboren memòries amb gràfiques de participació, índex de cohesió, volum d’actes programats o tipologies d’actes. La voluntat de l’Ajuntament i les colles és reunir la informació necessària per elaborar nous plans d’actuació, tanmateix, l’històric recollit encara és escàs per avaluar la progressió de la festa.

L’interès per l’evolució històrica de la Festa Major de Granollers ha suscitat la publicació de llibres que analitzen el transcurs de la festa a través de la història de la ciutat.

Any rere any les dues colles realitzen homenatges als personatges il·lustres que han format part de Blancs o Blaus. Un dels reconeixements més sentits va ser pels rajolers històrics d’ambdues colles, l’Amador Galí de la colla blanca i en Josep Biscarri de la colla blava, amb la construcció de dos gegants a la seva semblança.

A l’escala dels grups, les Juntes actuals intenten generar dinàmiques internes amb l’objectiu de cohesionar als membres de tots els grups que formen part de la colla. La celebració de sopars amb música en directe o l’organització d’esdeveniments fora del calendari festiu, sembla ser l’estratègia més estesa.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Inscrita al Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya:

http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-Granollers

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

  • Alex Calvo, Junta de la colla dels Blancs.
  • Xavier Raich, Junta de la colla dels Blancs.
  • Jennifer Moreno, cap de colla dels Blaus.
  • Membres del grup Blauceltes.

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

30/10/2019

Actualitzacions de la fitxa

21/06/2021

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès