El Coro de Sentmenat
Àmbit

Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-7-011

Nom propi de l'element

Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca

Altres denominacions

Societat Coral Obrera de Sentmenat, Coro de Sentmenat, la Societat, el Coro

Grup i/o comunitat

Persones sòcies, treballadores i participants dels actes i esdeveniments de la Societat Coral Obrera de Sentmenat.

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

https://www.youtube.com/watch?v=zMEMN14EHo8

La fundació de la Societat Coral de Sentmenat s’emmarca en l’auge de l’associacionisme català de mitjans del segle XIX, sobretot en el moviment coral iniciat per Anselm Clavé. El Cor s’erigia com un espai cultural i de lleure, on els obrers es trobaven després d’una llarga i dura jornada de treball. El cant coral, les caramelles o el ball de gitanes han format part de les representacions de la cultura catalana que la Societat Coral sempre ha intentat preservar, fomentar i promocionar. A més de definir-se com una entitat apolítica i aconfessional, convidant a participar de les seves activitats culturals a qualsevol persona que així ho desitgi.

Tanmateix, una de les particularitats del Cor de Sentmenat és l’aposta constant per l’autogestió, materialitzada amb la construcció de l’edifici pels mateixos socis de forma desinteressada. Efemèride que és repetir gairebé 100 anys després, durant la reforma de l’edifici, apel•lant de nou al compromís voluntari dels seus associats. La Societat Coral esdevé un símbol del treball comunitari, sent copsat com una part inalienable de la identitat dels seus socis i sòcies, transmetent-ne el llegat a les noves generacions. L’entitat visualitza la possibilitat de fer viable un equipament privat destinat al foment i promoció de la cultura popular i contemporània, des d’un sistema assembleari liderat en el seu conjunt per voluntaris i voluntàries.  

Data identificació

07/11/2019 05:13 PM - 31/12/2019

Localització

Localització

Sentmenat

Descripció de la localització

L’edifici de la Societat Coral es troba al passeig Anselm Clavé número 46. L’accés principal es troba al mateix passeig Anselm Clavé, però pròximament, es podrà accedir pel Passeig Mestre Josep Duran, connectant ambdós carrers per una mena de carreró que travessarà l’edifici la Societat. L’edifici va ser construït el 1908, gràcies als socis que de forma desinteressada van bastir la seu d’entitat. D’estil modernista, en destaca a la façana el bust d’Anselm Clavé sota el qual apareix el nom de l’entitat: “Societat Coral la Glòria”.

En l’immoble hi trobem diversos espais destinats a acollir les activitats de la Societat: dues sales (sala de música i el salonet), el teatre i el cafè. En destaca principalment el Teatre, amb més de 230 localitats és l’únic teatre del municipi. El cafè de la Societat és un gran espai, a l’entrada de l’edifici, que evoca als cafès de principi de segle XX.

Datació

Periodicitat

Contínua

Descripció de la data de realització / periodicitat

La Societat duu a terme activitats durant tot l’any. Les seccions són les encarregades de gestionar el ritme de les activitats, sent en la seva majoria setmanals, tanmateix, això depèn del tipus de secció. Alhora, les activitats adreçades al públic infantil s’organitzen tenint en compte el calendari escolar, devanint així activitats extraescolars.

D’altra banda, la Societat Coral també programa actes que tenen una temporalitat de caràcter anual, com els Pastorets o les dues actuacions del Cor Jove, sent una d’elles el Concert de Nadal. En aquest context, també es duen a terme cicles d’exposicions o grups de debat que tenen una temporalitat variable.

Descripció (Àmbit 7. Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social)

Descripció general

La Societat Coral de Sentmenat és una associació cultural fundada l’any 1895 creada per acollir o oferir tota mena de serveis culturals a totes les persones que vulguin participar. En aquest sentit, el Cor s’ha caracteritzat per mantenir una línia ideològica apolítica i atea, apostant per l’accessibilitat i transversalitat. Els valors de l’entitat rauen exclusivament en la potenciació, consolidació i promoció de la cultura catalana i, més concretament, pel cant coral. La inspiració en el moviment coral iniciat al segle XIX per Anselm Clavé és un dels trets identitaris que la Societat sempre ha intentat preservar. Per això, dins dels seus deures com a entitat, hi trobem explícitament als Estatus l’objectiu de fomentar el creixement de les corals, tant d’home, dones, veus blanques com mixtes. Altrament, la Societat també porta com a bandera el foment i promoció de l’ensenyament musical, la dansa i la interpretació teatral. 

Avui en dia, la Societat acull entre 700 i 800 socis i sòcies, de totes les edats i classes socials, tot i que també compte amb la participació de persones no associades. Qualsevol persona pot ser soci o sòcia si ho desitja, no hi ha cap límit d’edat establert. L’únic requisit és l’aval de dos socis o sòcies, el qual es presentarà a la Junta Directiva per la seva aprovació. És habitual que hi hagi famílies que perceben el fet d’associar-se a l’entitat com un llegat familiar, transmès successivament de generació en generació.

Els socis i sòcies paguen una quota trimestral per gaudir de descomptes per la inscripció a les activitats que ofereix l’entitat mitjançant les seccions. Les quotes són indispensables per sustentar econòmicament una Societat que funciona mitjançant el principi d’autogestió. A banda de les quotes, la Societat subcontracta els serveis del Cafè del Coro rebent així un benefici anual de l’activitat. També ofereix la possibilitat de llogar qualsevol dels espais dels quals gaudeix, obtenint-ne així un rèdit econòmic. La voluntat del Cor és diversificar el màxim possible la seva oferta econòmica amb la intenció de mantenir la solvència de l’entitat.

Organitzativament, el Cor està format per una Junta de 8 persones: President/a, Vicepresident/a, Secretari/a, Tresorer/a i quatre Vocals. El mandat dura 4 anys, sent possible una reelecció per 4 anys més. La Junta posseeix el poder executiu de la Societat i té les funcions de representació, administració, direcció i contractació que cregui convenient per a l’entitat, sempre respectant els objectius pels quals es va fundar la Societat Coral. Un cop a l’any, la Junta, rendeix comptes amb els socis i sòcies a través de la convocatòria de l’assemblea general, gairebé sempre entre els mesos de gener i abril. En les assemblees es discuteix l’aprovació dels pressupostos, la gestió econòmica i social, la creació i eliminació de seccions o la necessitat de modificar algun article dels Estatus, aprovats l’últim cop l’any 2013. Els socis i sòcies poden convocar una assemblea extraordinària si aconsegueixen el suport de més del 10% dels associats. Tots els socis i sòcies majors d’edat tenen dret a vot.

La Societat Coral de Sentmenat compte amb 17 seccions, cadascuna d’elles ofereix activitats culturals de diversa índole, destacant el cant coral, la dansa i el teatre. Només de cant coral existeixen tres seccions: el Cor Jove, el Petit Coro i la Coral IES. El Cor Jove una de les seccions més emblemàtiques de la Societat, especialitzada en cant coral, realitza dues actuacions anuals. En ser una secció consolidada dins de la Societat, es recomana un mínim de coneixement musical associat al cant coral per poder participar. D’altra banda, el Petit Coro neix amb la intenció de formar als més petits en cant coral, promovent diversos espectacles corals i musicals pels infants. La Coral IES es va crear amb l’objectiu de formar joves per nodrir el Cor Jove i alhora fomentar els valors de cohesió del cant coral entre els adolescents. Pel que fa a la dansa, la secció de Ball de Plaça té l’honor de devanir centenària, ja que va ser fundada l’any 1916. En l’actualitat gaudeix de ser una de les seccions amb més representació, entre 100 i 120 balladors i balladores repartits en 5 o 6 colles, depèn de l’any, amb un barem d’edat que va des de l’infantil fins als veterans. La representació més nostrada és el ball de gitanes, altrament anomenat “ball de plaça” a Sentmenat. Tanmateix també ballen: Catutxes (“tia coixa), Xotis, Maixurca o Jota. Tot i això, l’oferta de ball és més àmplia gràcies a la Secció de Ball i la secció Country 100menat. La Secció de Ball acull tota mena de balls contemporanis (llatins o zumba) i de saló, és la secció que ofereix més activitats i programació durant tot l’any. D’altra banda, la Country 100menat agrupa als afeccionats al tradicional ball estatunidenc. Recentment, s’han inaugurat una secció de K-Pop i de Ioga Iynegar, oferint un nou ventall d’activitats per atreure nous públics. Per a últim, esmentar que hi ha dues seccions dedicades al teatre, l’Aula de Teatre i el Teatre del Coro. La primera, l’Aula de Teatre, concentra diversos tallers i companyies teatrals, des dels més petits fins al públic adult, sent l’objectiu principal fomentar i promocionar el teatre. Curiosament, la Societat es plau de tenir l’únic teatre de la població, sent la disciplina teatral un dels baluards de l’entitat. Representacions com els Pastorets, acullen a centenars de persones, tant d’associats al Cor com ciutadans de Sentmenat. La segona secció, Teatre del Coro, s’encarrega de gestionar i programar activitats estrictament relacionades amb el Teatre de la Societat Coral, tot i que també, col•laboren amb l’Ajuntament cedint l’espai per obres teatrals d’abast municipal.

D’altra banda, el Cor també acull seccions de caràcter lúdic-esportiu, com la Secció d’Escacs o la Secció Excursionista. Aquesta última ofereix tota mena d’activitats relacionades amb l’excursionisme, com les caminades matinals seguint el GR-92. Des de la Secció Excursionista s’intenta fer valdre el passat lligat al paisatge agrícola de Sentmenat organitzant la jornada dels “Entorns de Sentmenat”. Amb més de 25 anys d’història, els Entorns és una caminada popular centrada en el descobriment paisatgístic de Sentmenat. Segons els informants, la Secció Excursionista manté una dinàmica pròpia, gairebé semblant una entitat aliena a la Societat.

Per a últim, la secció que millor representa els valors socials que pretén transmetre el Cor de Sentmenat, és la Patilla. Fundada l’any 2007, neix amb la voluntat de reconstruir de forma desinteressada l’edifici de la Societat Coral, tal com va succeir en els orígens de l’edifici. La secció de la Patilla es reuneix gairebé cada dissabte al matí per acomplir amb la seva tasca, sens dubte, amenitzant el treball amb un bon esmorzar de germanor. Segons els informants, la feina desinteressada dels membres de la Patilla ha representat una reducció d’un 60% del cost total del pressupost destinat a la reconstrucció i reparació de l’edifici. Des de la Patilla, concretament la colla Fontaires, s’organitzen equips de treball destinats a recuperar les fonts d’aigua situades als boscos que rodegen Sentmenat. L’augment de la massa forestal descontrolada, fruit de l’èxode rural i de l’abandonament de les activitats relatives a l’aprofitament del bosc, va provocar que les fonts d’aigua, tan valorades fa unes dècades, quedessin sepultades o en ruïnes.

Història i transformacions de l'element

L’any 1895, un grup de joves jornalers i obrers de Sentmenat van decidir fundar la Societat Coral Glòria Sentmenatenca inspirant-se en el moviment coral d’Anselm Clavé. Mitjançant la fundació de la Societat Coral la Fraternitat, Ansem Clavé pretenia apropar la música i el cant coral a la classe treballadora. A Sentmenat, la iniciativa dels joves va aconseguir aplegar un cor format per: vuit tenors, catorze segons tenors, setze barítons i dotze baixos (Verdaguer, 1995). El Coro s’ajuntava a la cerveseria Valentí, espai de trobada entre els homes de la ciutat quan la jornada de treball acabava. Al cap de pocs anys, el 1902 es van elaborar els primers estatuts de la Societat Coral Obrera Glòria Sentmenatenca, a més de traslladar-se a la casa del Carnisser situada al carrer Caldes, espai llogat com a seu de l’entitat. Cal mencionar, que a banda de les activitats corals, la seu de l’entitat va allotjar el primer cinematògraf de Sentmenat (Verdaguer, 1995). L’assumpció dels nous estatuts comportava que la Societat només pogués estar formada per obrers “no tenir otros medios de subsitencia que el jornal eventual o fijo ganado trabajando y tenir buena conducta moral” (Verdaguer, 1995:18). La Societat pretenia ser un espai de trobada i debat emmarcat en els valors de la il•lustració i el foment de la cultura, restant al marge les ideologies polítiques i religioses dels seus membres.

En només tres anys, la casa de Cal Carnisser va quedar petita. En aquestes, els socis de l’entitat decidiren comprar un terreny a la carretera de Caldes i iniciar la construcció d’un edifici que complís amb els requisits necessaris per fer avançar la Societat. El 1907 es va projectar l’edifici, si bé els socis gairebé no tenien recursos econòmics per tirar endavant projecte, sí que tenien la força de treball necessària. Era habitual que en finalitzar les jornades laborals o en dies festius, els socis anessin a treballar voluntàriament, picant pedra, traginant sorra des de la riera o ajudant en qualsevol tasca que es demanés. La inauguració de la primera nau, que incloïa la fatxada i cafeteria actuals, permetia la visualització d’un espai que fins ara només semblava un somni. L’espai permetia acollir balls i cants corals, a més de ser l’espai de trobada entre els socis. L’any 1910, els estatus van recollir un canvi respecte a la formació de la Junta directiva, permeten que qualsevol soci de l’entitat pogués formar-ne part, ja que fins ara la Junta es limitava als coristes. En els anys consegüents l’edifici del Cor es va anar ampliant amb la col•laboració desinteressada dels seus socis, així com es va rehabilitar després de la ventada del 1915, que va provocar l’esfondrament d’una de les façanes (Verdaguer, 1995). A banda de la força de treball, els socis que així ho podien feien petites donacions setmanals. El Cor era la viva representació de la col•lectivització del treball, passant a formar part del llegat sociocultural dels seus socis, sent un dels eixos vertebradors de la vida pública de Sentmenat. 

El 1927 es va formar una nova secció, la Secció Cooperació i Consum, destinada a aprovisionar als pagesos associats de material agrícola a un preu més competitiu. Al mateix any, fruit de la necessitat de la població, des de la Societat es va decidir comprar un molí triturador elèctric, ja que fins en aquell moment els sentmenatencs i sentmenatenques havien d’anar fins a Caldes per moldre el gra (Verdaguer, 1995). Com es pot veure, la Societat ampliava el seu ventall sociocultural adaptant-se a les necessitats dels seus socis i, agafant l’empenta de les societats de socors mutu, tan populars a principis de la dècada del segle XX. Tanmateix, el grup de coristes seguien sent el buc insigne de l’entitat, inaugurant l’any 1933 “l’Himne a Sentmenat”, amb música de Frederic Alfonso Ferrer i lletra del seu fill Frederic Alfonso Orfila (Verdaguer, 1995). Gaudint també de reconeixement seccions com el Ball de Plaça, que dansava el ball de Gitanes, la secció del Billar, molt popular en els cafès de l’època i, les sessions de cinema de cap de setmana. Cal esmentar, que les dones no participaven assíduament en les activitats artístiques de la Societat, no era del tot ben vist que les dones pugessin a l’escenari i acaparessin tota l’atenció del públic, tanmateix, cal destacar la figura de Rosa Rocabruna, que va ser una de les primeres dones a fer un pas ferm i participar com a actriu dalt de l’escenari (Verdaguer, 1995).

La Guerra Civil va trencar la dinàmica sociocultural de la Societat. En els primers anys del conflicte la majoria dels socis van decidir formar part del sindicat de la CGT. Malauradament, després de tres anys de guerra, el bàndol rebel va guanyar la guerra i s’instaura la dictadura de Francisco Franco. La Societat va ser expropiada, a més de perdre el qualificatiu d’Obrera, passant-se a anomenar Centro Nacional de Cultura y Deportes per ordre del Govern Civil. Tanmateix, es va aconseguir mantenir la secció del Coro, permeten que almenys es realitzessin cants corals i representacions teatrals. Alhora, es van adherir noves activitats que fins ara eren alienes al Cor, com el futbol, adherides per la nova funcionalitat imposada pel règim franquista.

Durant la dècada dels anys 40 i 50 el català i tot allò que representava la catalanitat era perseguit i apartat de la vida social, tot es feia amb castellà sota el jou de l’Estat i l’església catòlica. Tot i això, un grup de joves del poble inspirats pel músic i metge Josep Duran, decidiren reprendre l’esperit claverià del Cor cantant caramelles i cançons populars catalanes a l’edifici del Cor, evidentment, generant un conflicte amb les autoritats locals. Finalment, després de negociar-ho amb les autoritats, van permetre als joves assajar i cantar al Cor, malgrat tot, la situació va generar un cert recel entre els governants (Verdaguer, 1995). La situació encara es va tensar més amb la col•locació de nou del bust d’Anselm Clavé a la façana de l’edifici, acte festiu on també és recuperar el pendó de l’entitat, custodiat per un membre de la Societat Coral, però que havia restat desaparegut des del 1939. La massa social del Cor era cada cop més forta, recuperant el teixit associatiu destruït per la guerra.

L’arribada de la democràcia impulsar als antics socis a formar una associació anomenada Amics de Sentmenat amb la intenció de recuperar la propietat de l’edifici. Mentre el reclam de la propietat seguia pels arduosos tràmits burocràtics, l’actual propietària la Cambra Agrària local (antiga Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos) cedir l’ús dels espais a l’associació. Tràmit què aconseguir fundar de nou, el 1979, la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca. Recuperant les seccions i activitats més arrelades: les caramelles, el ball de plaça, aplecs, entre d’altres. L’any 1985, amb la Cambra Agrària local repleta de deutes i amb el perill consegüent de perdre els immobles pels deutes hipotecaris, la Junta de la Societat intentar de nou negociar la recuperació de la propietat. Finalment, després d’alguna disputa amb la CNT qui també exigia haver estat la propietària, l’any 1988 es restitueix la propietat per l’atorgament de la Cambra Agrària Local, gràcies als fons aportats pels voluntaris (Verdaguer, 1995). La Societat Coral recuperava així el seu edifici, assegurant la preservació del projecte sociocultural iniciat a finals del segle XIX. De nou, l’edifici servia d’equipament per allotjar les entitats i associacions del poble, oferir un espai d’assaig i actuació a les seccions del Cor i, ser el punt de trobada pels socis i sòcies.

Un dels punts d’inflexió de la història recent de la Societat és el sorgiment de la secció la Patilla durant l’any 2007. Des de la Junta es temia pel mal estat de les instal•lacions, sobretot per les bigues de fusta. A més, algunes infraestructures com els lavabos o les sales contigües al teatre necessitaven urgentment una reforma. La Patilla neix precisament de la inèrcia d’un grup de persones estretament vinculades a la Societat, les quals ofereixen desinteressadament la seva força de treball i coneixement en el sector de la construcció amb l’objectiu de consolidar l’edifici de la Societat Coral de Sentmenat. Sens dubte, el naixement de la Patilla evocava directament a les persones que a principis del segle XX van aixecar amb les seves mans l’edifici que avui en dia encara acull la Societat Coral. El procés de reforma i consolidació no va ser gens fàcil, sobretot en la recerca d’inversions econòmiques, principalment destinades a la compra de materials. Tanmateix, una part del finançament va sorgir de les donacions dels particulars, associacions i entitats de Sentmenat van fer durant l’última dècada. Les donacions es materialitzaven mitjançant una rajola, on els donants podien dibuixar o plasmar el logotip de la seva entitat. Les dimensions de la rajola determinaven el preu de la donació: 25, 30 o 50 euros. Ara per ara, la sala que presideix l’entrada al Teatre de la Societat concentra més d’un centenar de rajoles que commemoren l’espai destinat a la memòria per tots els mecenes que van col•laborar.

Processos i preparatius

Les seccions del Coro són les responsables dels processos i preparatius inherents a la realització de les seves activitats. En aquest sentit, hi ha un marge de diferència en les seccions que tenen activitats programades dins del calendari festiu, com poden ser les seccions dedicades al cant coral o al teatre. Ambdues seccions impliquen un major grau de preparació per la necessitat de confluir amb una vessant més tècnica aplicada a la consecució de l’obra o espectacle. Les disciplines artístiques demanden la participació d’agents aparentment aliens a la dinàmica de la secció: equip de maquillatge, supervisió tècnica del so i l’enllumenat, equip de vestuari, suport logístic, entre d’altres. D’altra banda, les seccions de ball o escacs se centren en la realització dels preparatius necessaris per acomplir l’activitat, encarat principalment a l’entreteniment i entrenament setmanal, tot i que això no exclou que durant l’any també puguin efectuar actuacions o competicions d’abast públic. La secció excursionista, per la seva idiosincràsia, requereixen d’una preparació i planificació prèvia en l’organització de les sortides: establir la ruta, gestionar el material, el transport, entre d’altres.

L’equip de la Junta del Cor s’ocupa entre altres aspectes de la gestió de les infraestructures, des de mantenir l’espai en les condicions adequades, el pagament derivat del consum energètic o la inversió en equipament, com recentment s’ha equipat el Teatre amb una nova lluminària. Entre les despeses del Cor cal afegir-hi les contractacions derivades dels professionals que actuen com a professors i professores de les seccions i l’equip tècnic necessari. A més, la vessant comunicativa és un dels aspectes que més treballa el Cor, oferint un butlletí mensual i mantenint actualitzat l’espai web i les xarxes socials amb l’objectiu de difondre la programació d’activitats. Les accions comunicatives es tradueixen en un major nombre d’inscrits a les activitats, així com la possibilitat d’augmentar la massa social i consolidar l’autogestió de l’espai. En la recerca de finançament la Junta es troba en un moment d’impàs, preparant un pla de cessió i lloguer del Teatre i les sales polivalents per a reunions o jornades de privats, principalment per empreses del sector industrial de l’extraradi de Sentmenat, aprofitant la situació estratègica del poble. La possibilitat d’oferir un espai històric amb instal•lacions de qualitat a un preu competitiu, es concep com una oportunitat viable de rebre ingressos destinats a l’amortització de les infraestructures i consolidació econòmica del Coro. 

Dedicació

En els estatus la Societat Coral sempre s’ha declarat aconfessional, per tant no està dedicada ni és devota de cap figura religiosa. Tanmateix, sí que existeix una certa dedicació, en forma d’homenatge, a la figura d’Anselm Clavé. La inspiració del moviment coral claverià sempre ha format part de la idiosincràsia de la Societat, de fet, la Societat forma part de la Federació de Cors Clavé. Ho demostra el bust d’Anselm Clavé presidint la façana de l’edifici, element simbòlic que va ser emprat durant la dictadura franquista per reivindicar la identitat i fraternitat entre els socis i sòcies de la Societat Coral Obrera Glòria Sentmenatenca.

Ofici/Coneixements tècnics

De partida, no hi ha cap mena d’ofici o coneixement tècnic estrictament vinculat amb la Societat Coral de Sentmenat, a part dels derivats de l’administració, comunicació i gestió que duen a terme les persones contractades per l’Ateneu. També cal afegir-hi els perfils laborals de les persones encarregades d’impartir tallers i cursos de cadascuna de les seccions.

No obstant, sí que hi ha certes professions i coneixements que mantenen un vincle especial amb la història i identitat del Cor. Sens dubte, el coneixement musical segueix sent un dels baluards de la Societat, principalment en la formació i promoció del cant coral. Alhora, això ha implicat la inversió en professionals reputats en aquest camp, així com una subtil especialització de la Societat en el moviment coral català. Tanmateix, la situació és semblant en els coneixements derivats de la dansa, els balls populars i el teatre, camps artístics que la Societat Coral sempre ha cultivat com a part inalienable de la seva identitat.

Altrament, els coneixements relatius a la construcció, així com l’ofici de manobra i arquitecte, han aconseguit materialitzar la causa per la qual va ser fundada la Societat Coral. Sense els coneixements adients no s’haguera pogut bastir l’edifici el 1918, ni tampoc reformat des del 2007. La Societat manté un lligam ben estret amb els oficis de la construcció, gràcies als socis que van participar desinteressadament en la construcció i consolidació de l’edifici.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Teatre. Sales polivalents. Cafeteria. Equips audiovisuals. Equips d’il·luminació. Patí. Terrassa.

Participants/Executants

Històricament la Societat Coral de Sentmenat ha estat integrada principalment per homes, sobretot en l’òrgan encarregat del poder executiu, la Junta. Tanmateix, en l’actualitat la dinàmica dels membres de la Junta és intentar implicar les dones en la gestió de l’entitat, formant part de la Junta, l’any 2019, la representació femenina és de dues persones enfront de set homes. Segons els informants, la problemàtica principal rau en la manca de candidates, pressuposant com a masculí l’assumpció del rol associat a la gestió de la Societat. A curt termini, s’espera tendir cap a la paritat, o almenys, apropar-se al màxim possible.

En termes generals, tant socis com no socis, existeix una certa igualtat entre gèneres si tenim en compte la totalitat de persones que participen en les seccions. L’escletxa s’accentua si ens centrem en les seccions. La tipologia d’activitats associada a cadascuna de les seccions (dansa, cant, teatre, excursionisme, la Patilla, entre d’altres) estableix les majories masculines i femenines. Seccions com l’excursionisme o la Patilla, estan formades per una majoria d’homes, de la mateixa manera que seccions de danses o en el Cor Jove hi participen més dones.

L’augment de les activitats infantils ha augmentat la transgeneracionalitat  de la Societat, tot i que existeix un buit d’adolescent i joves, probablement per l’augment d’equipaments culturals de titularitat municipal destinats a aquest públic en qüestió. No obstant, la mitjana d’edat segueix sent força avançada entre els socis i sòcies. En aquest aspecte, el canvi generacional és simptomàtic vers la percepció dels espais. Les generacions més joves perceben l’espai com un equipament cultural destinat a la programació d’activitats i tallers emmarcats en seccions. A banda, les persones associades d’edats més avançades perceben la Societat des d’un sentiment de pertinença i quotidianitat, concebent l’ús de la cafeteria com a un punt de trobada informal o el visionat de les retransmissions dels partits de futbol al Salonet gairebé com una extensió del seu espai domèstic.

La manca de restriccions per les persones que no són sòcies, permet que qualsevol persona pugui participar de les activitats i seccions de la Societat, sempre que restin places lliures. Els socis i sòcies de l’entitat tenen prioritat en el moment d’inscriure’s a les seccions, tallers i activitats, a més de gaudir d’un descompte.

Precisions ús i funció

La Societat Coral parteix d’una concepció centrada en la formació, divulgació i promoció de la cultura i, més concretament, de la cultura popular catalana. També compleix funcions socialitzadores, donat que és un espai de trobada pels associats i per a tots aquells que vulguin participar en qualsevol de les seccions. Amb tot, les seccions desenvolupen un paper centrat en la formació i el lleure, no parteixen d’una perspectiva professionalitzadora, sinó que més aviat lúdic. En resum, la Societat també es percep com un element identitari, per la seva vinculació al llegat associat a la memòria sociocultural de Sentmenat.

Patrimoni relacionat

Ball de gitanes de Sentmenat – Inventari de Danses Vives de Catalunya.

Interpretació [ètic]

Significació simbólica/socioeconòmica

Intenció de salvaguardar , Tradició

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

La Societat Coral neix de l’anhel d’una societat, a mitjans i finals del segle XIX, que lluitava pels seus drets a gaudir d’una cultura accessible. Simbòlicament, el Cor de Sentmenat s’encarrega de mantenir viu l’esperit d’aquells que van haver de guanyar-se els seus drets mitjançant l’autogestió i l’autoorganització. La difusió i promoció del cant coral, els balls populars, el teatre o la dansa eren copsats com una eina política pensada per a cohesionar i formar a les persones que pertanyien a les classes treballadores. Resultant la Societat Coral el centre sociocultural més destacat del municipi, a més de portar amb orgull l’etiqueta d’obrer, simbolitzant la unió per l’acompliment d’una fita comuna.

 Ara per ara, la Societat Coral veu minvada la seva significació vers l’autogestió d’una entitat privada que procura pel benestar de la cultura popular catalana. El model cultural que aplica l’administració pública, garantint l’accessibilitat d’activitats i serveis culturals, xoca amb les bases fundacionals de la Societat. En aquest sentit, la Societat es pot veure abocada a una pèrdua d’identitat, transformant la seva raó de ser en una mena de centre cívic privat que ofereix tallers i activitats a un preu competitiu, tant pels associats com pels que ho desitgin. Un dels símptomes, tot i que també pot ser vist com una oportunitat, és el desenvolupament de seccions aparentment alienes al tarannà de l’entitat. Tanmateix, la salvaguarda de la Societat passa ineludiblement per la reformulació de les activitats i per l’adaptació als nous temps, sent indispensable garantir la solvència econòmica. Tot i això, la Societat ha de ser conscient que el seu gran baluard resideix en la seva memòria sociocultural, fruit de la qual sorgeixen col·lectius com la Patilla o es consoliden seccions com el cant coral o el ball de plaça.

Salvaguarda

Transmissió

La Societat Coral de Sentmenat ha aconseguit mantenir una quota estable de socis i sòcies suficients per a mantenir actives les seccions més arrelades a la història de l’entitat. Si bé, el mecanisme de transmissió vers la participació deriva principalment de la continuïtat familiar. La filiació amb el Cor és copsat com un procés hereditari que es transmet de pares a fills. Concebre la transmissió com una herència, pressuposa assumir el Cor com a part de la identitat d’una família, fins i tot, com una propietat. La necessitat d’establir mecanisme de defensa vers la preservació cultural i estructural del Cor, com a bé compartit entre els socis i sòcies, engendra un sentiment de salvaguarda que es tradueix gairebé en una mena “d’imposició” familiar fomentada en la pertinença a la comunitat, en aquest cas, la Societat Coral.

A banda del llegat familiar dels socis i sòcies, el Cor ha sabut adaptar la seva programació d’activitats culturals oferint nous formats més contemporanis com el K-Pop o els balls de música country. L’atracció de nou públic, tant jove com adult, fomenta l’aproximació al Cor, transformant-se el què en principi era la participació de les activitats i seccions en la inscripció com soci o sòcia. Alhora, la Societat també s’ha nodrit de la participació dels infants, promocionant activitats mitjançant les AMPA, descobrint l’espai a pares i mares que finalment decideixen implicar-se en alguna de les seccions o formant part del Cor com socis i sòcies. 

Per a últim, les xarxes socials són la principal font de promoció i comunicació del Cor, sent un mecanisme de transmissió directa entre la Junta, els socis i sòcies i les persones que participen en les seccions. Les xarxes permeten actualitzar la programació d’activitats, així com permet visualitzar el nombre de seccions, les activitats que duen a terme, els horaris, entre d’altres.

Viabilitat / Riscos

Segons els informants, la consolidació estructural fruit de les reformes de la secció la Patilla permet tancar una etapa on la Junta del Cor prioritzava adequar i assegurar tots els espais. En conseqüència, s’obre una nova fase centrada en l’ampliació de la base social. La continuïtat i viabilitat de la Societat implica augmentar el nombre de socis i sòcies, dels quals, en deriven gran part dels ingressos destinats a la gestió. És per això que les quotes de soci i sòcia presenten preus molt competitius en relació amb els avantatges de ser-ho, a més de presentar quotes disminuïdes pels menors d’edat o els majors de 65 anys.

L’objectiu de l’entitat és ser plenament solvents i autònoms, sense arribar a dependre de les línies de subvenció de cap administració. Això no exclou que es participi en els processos de subvenció destinats als Ateneus, però si que es vol evitar que la Societat depengui de les línies de subvenció per sobreviure. A favor, el Coro té un equipament exclusiu en tot Sentmenat, el Teatre. En aquest sentit, es pretén rendibilitzar econòmicament la varietat d’equipaments de què disposa per assegurar la missió sociocultural que defensa en els seus estatuts.

Altrament, els informants mostren una certa preocupació vers la manca de relleu generacional. La gestió sense ànim de lucre d’una entitat de tant pes, implica un gran esforç i nombre d’hores que pel que sembla, els joves i adults menors de 50 anys no estan disposats a assumir. No obstant, el risc és relatiu, ja que la situació sempre ha estat gairebé la mateixa, on la Junta estava formada majoritàriament per homes d’entre 55 a 80 anys. De tota manera, des de la Junta sí que es té un cert recel a la manca de sentiment de pertinença que semblen demostrar les noves generacions d’afiliades i afiliats, els quals participen activament de les activitats i seccions, però obvien i obliden la implicació, gairebé política, de gestió i administració de la Societat. El recel entre els informants és devanir un equipament cultural més, perdent la identitat que ha caracteritzat una Societat nascuda des del poble pel poble.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

La rehabilitació de la Societat Coral ha estat valorada molt positivament entre tots els habitants de Sentmenat. Si bé, la Societat va ser alçada pel mateix poble a finals del segle XIX, enguany, la restauració i ressorgiment també s’ha dut a terme per l’entusiasme del voluntariat en salvaguardar un espai històric de la ciutat. El llegat del Cor va més enllà del patrimoni arquitectònic, si bé l’edifici és el contenidor d’un massa social amb vocació gairebé servil vers la dinamització i protecció de la cultura popular de Sentmenat, a més de la demostració que encara avui en dia es poden autogestionar equipaments socioculturals de les dimensions de la Societat Coral de Sentmenat.

Encara més, l’oferta cultural és accessible a qualsevol persona que en vulgui formar part, escollint-ne el grau d’implicació. A més a més de les activitats culturals desenvolupades per l’administració, per tant, augmentant l’oferta cultural de Sentmenat, el Coro de Sentmenat realitza una gran tasca cultural amb moltes activitats. Apostant en la creació de noves secciones juvenils i infantils pensades per atreure un públic, que fins fa poc, no trobava el seu espai dins de la Societat.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Segons els informants, la mesura més important per salvaguardar la Societat Coral exigeix assolir un model econòmic solvent, sense dependre d’inversions o ajuts de l’administració pública. La Societat ha d’aspirar a l’autogestió, recorrent a subvencions puntuals per a millorar les infraestructures o equipaments. En aquest sentit, es valora positivament l’adhesió de l’entitat a la Federació d’Ateneus de Catalunya pel seu suport en la convocatòria de subvencions, impartir formacions, resoldre problemàtiques o compartir les experiències entre les entitats que en formen part. A més, l’adhesió a la Federació ha comportat que la Societat amplií la seva xara d’influència dins del món ateneista. El 2019, Pep Morella, secretari de la Societat Coral, va ser escollit president de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

La publicació del llibre “Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca: cent anys d’història”, escrit pel soci Jaume Verdaguer, recull un part important de la memòria oral i documental dels socis i sòcies que van protagonitzar la història del Cor.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Bé Cultural d’Interès Local - Patrimoni Cultural Immaterial (BCIL-PCI)

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

L’any 1995, durant la celebració del seu centenari, l’entitat va rebre la Creu de Sant Jordi com: "Entitat centenària que ha dut a terme una tasca social i cultural a la vila de Sentmenat partint dels ideals del músic J. Anselm Clavé, tant en la vessant de la formació musical i cívica del jovent, com en la defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes."

El 2016, l’edifici de la Societat Coral va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local. L’edifici també està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Des del 2017 és membre de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets