Les manifestacions i organitzacions socials en l’elaboració de les catifes de Corpus de la Garriga
Àmbit

Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-7-010

Nom propi de l'element

Festa de Corpus de la Garriga.

Altres denominacions

Corpus la Garriga, Corpus, catifes de la Garriga

Grup i/o comunitat

Associació Corpus de la Garriga, Ajuntament de la Garriga, Joventut de la Parròquia de Sant Esteve, centre escolars de la Garriga, veïns i veïnes de la Garriga.

Breu descripció

https://www.youtube.com/watch?v=KOEV_cG9-8s&t=16s

La festa de Corpus de la Garriga es caracteritza pels guarniments florals en forma de catifa. Ornaments disposats en el context de celebració d’una festivitat emmarcada en el calendari cristià. El simbolisme i litúrgia religiosa, present mitjançat la processó del Santíssim, actua com a fil conductor per a una festa que està plenament arrelada i associada a les manifestacions de la identitat i cultura popular garriguenca.

L’art efímer de les catifes es desenvolupa gràcies a les diverses organitzacions socials, informals i formals, que hi prenen lloc. Els dissenys de les catifes són el reflex idiosincràtic de les entitats, associacions, centres escolars i agrupacions veïnals que any rere any participen desinteressadament en la confecció d’una trentena de catifes, altars i enramats. La festivitat de Corpus aconsegueix transformar l’espai públic a través de l’expressió artística, atorgant el pes i el reconeixement de la festa als seus participants. Generant i consolidant col·lectius socials caracteritzats per la transgeneracionalitat i diversitat dels seus grups, transmetent valors associats a la participació i cooperació comunitària.

Data identificació

16/06/2019 02:21 PM - 21/06/2021

Localització

Localització

La Garriga

Descripció de la localització

El centre històric de la Garriga esdevé l’escenari on es duu a terme la celebració de Corpus. La parròquia de Sant Esteve situada a la plaça de l’església actua com a centre neuràlgic, sent d’on parteix la processó i on s’ubiquen les tres catifes rodones. Els carrers i places adjacents acullen les vint-i-set catifes restants, a més dels cinc altars. Podem trobar catifes als carrers i places següents:  plaça Oliveres, c/ Cardedeu, c/ Sant Ramon, c/ Calàbria, c/ del Centre, c/ de la Doma, c/ dels Banys, c/ Sant Francesc, c/ de Samalús i c/ Nostra. Senyora de la Salut. D’altra banda, els altars es situen a: c/ de la Doma amb Sant Francesc, plaça Santa Isabel, c/ Sant Ramon amb Calàbria, plaça de les Oliveres i al c/Cardedeu davant de la Fundació Maurí. També apareixen ornamentades amb motius florals les escales de l’església de Sant Esteve i la façana de l’Ajuntament. Un dels elements que atrau més públic és la font de l’ou com balla, situada al c/Samalús a l’anomenada pels garriguencs com a plaça de l’ou com balla, tot i que oficialment l’espai o placeta que pertany al carrer Samalús no té cap mena de retolació oficial.

Els carrers esmentats solen presentar un major nombre d’ornaments vinculats amb la celebració, com per exemple els enramats o els domassos. Tanmateix, podem veure domassos arreu del municipi. 

Altrament, l’abast de la programació ubica diverses activats i actuacions en altres indrets del municipi, com la plaça de Can Dachs, les piscines de la Garriga, el carrer Negociant, entre d’altres.

Datació

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

La festa de Corpus s’emmarca dins del calendari litúrgic del cristianisme. La data és mòbil i se sol celebrar en els mesos de maig i juny, concretament el dijous següent de l’octava de la Pentecosta o Segona Pasqua. Oficialment, si tenim en compte el calendari cristià, el dia de Corpus és el dijous, tot i això, en l’actualitat el gruix d’esdeveniments culturals i religiosos se celebren el diumenge posterior a Corpus, sigui la confecció de les catifes o la processó del Santíssim.

Curiosament en l’edició observada, l’any 2019, la data s’ha vist alterada, avançant una setmana la jornada de diumenge. La coincidència amb Sant Joan ha provocat que des de l’organització s’avancés la jornada al diumenge dia 16 de juny, i no al diumenge dia 23 de juny com hagués estat normalment, si tenim en compte que el dia de Corpus era el 20 de juny segons el calendari cristià.

Actualment, i ja en les últimes 20 edicions, la festivitat de Corpus a banda de celebrar el seu dia gran el diumenge, ocupa entorn de deu dies, on hi podem trobar diversos actes programats, tals com: concursos, gastronomia, tornejos esportius, balls, exposicions, tallers, entre d’altres.

Descripció (Àmbit 7. Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social)

Descripció general

La celebració del Corpus a la Garriga esdevé una manifestació artística d’arrels populars, transformant els carrers del municipi en llenços destinats a la projecció d’un art efímer com són les catifes de flors. Si bé, la diada commemora una festivitat religiosa en honor al Santíssim, la jornada es caracteritza per una elevada participació ciutadana, arribant a implicar una multitud de col•lectius, entitats i associacions de totes les edats i estrats socials.

L’Associació Cultural Corpus la Garriga, juntament amb l’Ajuntament de la Garriga, és l’entitat encarregada de coordinar la programació de la festa de Corpus. Una de les principals funcions de l’associació consisteix a elaborar el programa. D’ençà d’uns anys enrere, sobretot des de la fundació de l’Associació Corpus la Garriga, la festivitat de Corpus va més enllà de l’ofici religiós celebrat el dijous. Des de 1980 es va decidir traslladar la festa a diumenge. Així doncs, el diumenge és el dia assenyalat en què s’elaboren les catifes i es realitza la processó del Santíssim, tanmateix,  en l’actualitat la celebració de Corpus s’allarga durant més de deu dies.

Des de primera hora de la matinada del diumenge, els veïns, els alumnes de les escoles de la Garriga i els membres d’entitats i associacions locals inicien l’elaboració de les catifes florals amb tota mena de materials vegetals, destacant-ne la utilització de la flor sencera del clavell. A mig matí comencen a arribar les riuades de persones provinents d’arreu per gaudir de la festa. Els visitants més matiners no es volen perdre el procés d’elaboració, observant atentament com els catifaires van omplint els espais dibuixats amb flors i elements naturals com el marro de cafè o l’esclòfia d’arròs. En alguns casos, quan la catifa ja gairebé s’ha finalitzat és habitual que els catifaires convidin els assistents a col·laborar en la confecció, dipositant una flor de clavell a la catifa. A mig matí gairebé totes les catifes ja estan completades, moment en què els catifaires aprofiten per comentar i comparar els dissenys d’enguany o compartir l’excés de material vegetal, sobretot clavells. El degoteig de visitants és constant, però s’accentua a la tarda, on s’inicien activitats complementàries. Per a gestionar el volum de visitants l’Associació de Corpus estructura el recorregut direccionalment, és a dir, la part dreta de la catifa té una direcció i l’esquerra un altre, així s’eviten taps generats pels propis assistents en els carrers més estrets. La mesura pretén que la concentració de públic no malmeti la integritat de les catifes. En els dos extrems de la catifa hi ha una tanca on hi apareix el sentit en el qual s’ha de desplaçar el públic, a més d’un rètol amb el nom de la catifa, el col·lectiu que l’ha elaborat i una breu descripció de la temàtica, si escau. Per a últim, entrada la nit, la jornada clou amb la processó del Santíssim. Sortint de la Parròquia de Sant Esteve recorre els carrers on es troben les catifes trepitjant-les. En les placetes o carrers on s’hi troben els cinc altars, la processó s’hi deté i celebra una breu pregària. El pas de la processó és seguit atentament pels més menuts, donat que un cop el seguici desfà el dibuix floral els infants, i no tant infants, es conjuguen per iniciar una guerra de clavells llançant-los els uns contra els altres. És curiós observar els més menuts preparats amb ulleres de protecció, per evitar l’impacte d’un clavell als ulls, i portant escuts de cartró per defensar-se dels llançaments. Sens dubte, és un dels moments més esperats pels nens i nenes de la Garriga, les quals esperen impacientment el pas del seguici per a recollir el màxim de clavells possible per a seguir amb la guerra de flors. Els membres de la Protecció Civil de la Garriga fan el possible per a mantenir l’embat dels infants, elaborant una mena de cordó de seguretat entre la comitiva de la processó i la canalla. La festa finalitza amb la fugacitat que caracteritza les catifes, desdibuixades pel pas de la processó i la posterior guerra de clavells.

En l’edició del 2019, la programació del Corpus de la Garriga ha comptat amb nombroses activitats i actuacions: audició i ball de sardanes, veure l’ou com balla, cercavila d’animació, balls del corpus imaginari, celebració del 34è Concurs de cartells, castelleres, oficis religiosos, nit d’aparadors, entre d’altres. Endemés durant tota la jornada de diumenge 16 de juny es podien visitar gratuïtament diversos elements patrimonials de la Garriga: Torre Edelweiss, Refugi Antiaeri, Can Raspall, La Doma, Jardí Casa Barbey, les Casetes pairals en miniatura de Olivé-Bulbena, la Vil•la Romana de Can Terres, Santa María del Camí i la Fundació Maurí.

Un dels valors principals que resideix en la Celebració del Corpus, i en concret en l’elaboració de les catifes de flors, és la participació ciutadana. Qualsevol entitat, grup de veïns o escola pot participar en l’elaboració de les catifes, tan sols ho ha de comunicar a l’Associació Cultural Corpus la Garriga, donat que és l’entitat encarregada de gestionar els materials i la localització de cadascuna de les catifes. En l’edició del 2019 s’han elaborat trenta catifes i cinc altars. Cadascuna d’elles amb la idiosincràsia pròpia dels seus autors i autores, transmeten imaginaris que evoquen o representen la identitat del col•lectiu que formen part.

Un dels col·lectius més representatius del Corpus són les agrupacions o colles veïnals. Les seves catifes són elaborades per grups de veïns organitzats de manera informal, és a dir, no formen part de cap associació o entitat registrada. És habitual que les seves catifes prenguin el nom del carrer on es localitzen, així doncs se sol referir a elles com “la del carrer Cardedeu” o “la del carrer Calàbria”, entre d’altres. Són les catifes amb més recorregut històric, es localitzen en els carrers on tradicionalment s’han confeccionat les catifes de la Garriga, per això, ocupen majors extensions. En aquest sentit, també solen ser les catifes amb una composició artística més tradicional, emprant formes geomètriques, encara que també hi ha catifes amb dissenys més contemporanis, sense anar més lluny, en l’edició del 2019, el tram I del carrer Banys homenatjava l’arribada a la lluna amb una catifa repleta d’estrelles i coets espacials.

Alhora, també involucren a un grup major de participants, exceptuant les catifes elaborades per les escoles. Si bé és habitual que els catifaires visquin al mateix carrer on s’elabora la catifa, aquesta condició no és imperativa vers la participació de garriguencs d’altres indrets de la ciutat. Les colles veïnals responen als vincles socials generats entorn del carrer: antics veïns, familiars, amistats, veïns de carrers contigus que no elaboren catifa, entre d’altres. En aquest sentit, cadascun dels grups de veïns s’organitza adequant-se a les seves necessitats i peculiaritats. Per bé que uns opten per delegar plenes facultats a un dels membres del grup en la composició del dibuix, motius florals o materials de la catifa, d’altres prefereixen treballar el disseny conjuntament. No hi ha cap mena de reglament intern o extern que advoqui per una metodologia determinada, per tant, cadascun dels grups veïnals és lliure d’actuar com cregui convenient, això sí, respectant les normatives, de caràcter funcional, de l’Associació Cultural Corpus de la Garriga. Tot i això, sí que hi ha un element compartit entre tots els grups veïnals, el sopar de cloenda. Entre els grups de veïns és habitual donar per tancat la festivitat de Corpus un cop s’ha celebrat el sopar. L’acte és essencial per a analitzar com ha anat la jornada i comentar quins han estat els punts forts i dèbils en la confecció de la catifa. També cal esmentar, que durant tota la jornada de diumenge és habitual veure enmig del carrer on s’elabora la catifa, paraments amb viandes per esmorzar, destinats a amenitzar la feixuga tasca de col•locar cadascun dels clavells o elements vegetals que componen la catifa. Sens dubte, pels grups de veïns, la festivitat de Corpus és copsada com un element festiu de la seva identitat com a garriguencs, però alhora, fa aflorar un sentiment de pertinença vinculat a un espai més reduït i encara més local, el carrer i els seus veïns.

D’altra banda, segons els informants, podem afirmar que el col•lectiu que aplega a un major nombre de participants són les escoles. En total hi participen 9 institucions educatives entre escoles i instituts, tant públics com privats. A diferència de les catifes dels grups de veïns o de les entitats i associacions, en general, les catifes escolars es caracteritzen per la intencionalitat en la transmissió d’un missatge o concepte. Algunes escoles, com l’escola els Pinetons aprofita la seva participació durant la diada de Corpus en el desenvolupament d’un projecte entorna a la confecció de la catifa. Els alumnes de sisè, durant més de les 20 edicions que han participat, treballen un tema amb la finalitat de projectar-lo en una catifa. En l’edició del 2019, la temàtica escollida ha estat les relacions d’igualtat. El projecte ha implicat que els alumnes s’organitzen, dissenyin, discuteixin i participin al voltant de la temàtica. Per a últim, el resultat es veu materialitzat en una catifa confeccionada per tots i totes les alumnes de sisè. Altres escoles, com la International School of Catalunya, en l’edició del 2019 van apostar per una catifa centrada en una iniciativa de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) anomenada 17 Global Goals, confeccionant una catifa en anglès on s’hi veien reflectits el què l’ONU considera com les metes a assolir abans del 2030 en el marc del desenvolupament sostenible. L’organització funcional de les catifes elaborades per les escoles és diferència dels altres col•lectius en tant que són dirigies pels tutors i les tutores dels alumnes. Segons els informants, en aquest col•lectiu hi destaca una alta participació de dones, principalment perquè el rol de l’ensenyament infantil és majoritàriament femení, existint més professores que professors. També és interessant com des de l’Associació de Corpus s’ha optat per a establir una persona com a coordinadora entre les escoles i l’Associació. L’enllaç s’encarrega de gestionar les demandes dels materials, programació, participació i ubicació de cadascuna de les escoles.

Les escoles de la Garriga aporten un nou dinamisme a la festivitat del Corpus, trencant fins a cert punt amb els dissenys geomètrics o de caràcter més tradicional i eclesiàstic, semblant a les rosasses de les esglésies, associat a les catifes més tradicionals. A més, de transportar la festa fora del calendari estrictament festiu i associar-la, en alguns dels casos, a projectes vehicular dins dels programes escolars.

Durant el diumenge de Corpus participen diverses entitats i associacions vinculades al municipi, tant de caràcter cultural com social. En aquest grup també s’hi troba la catifa dels Jove de la Parròquia, associació de caràcter eclesiàstic que col·labora amb l’Ajuntament i l’Associació del Corpus en la programació de la festa. En l’edició del 2019 els Joves de la Parròquia, la Coral Ariadna i la colla de Geganters de la Garriga han gaudit del plaer d’elaborar les seves catifes al bell mig de la plaça de l’església, amb la particularitat que les tres catifes de la plaça són rodones. Els Joves de la Parròquia i la Coral Ariadna gaudeixen sempre de ser la primera i la segona catifa de la plaça, tanmateix, el tercer lloc s’ha reservat a la colla de Geganter per commemorar el seu 50è aniversari. En passades edicions, la tercera catifa rodona es reserva a associacions, entitats, artistes o catifaires internacionals convidats per l’Associació Corpus, en l’edició del 2019, l’entitat convidada ha estat l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE).

Algunes entitats i associacions locals participen en el Corpus amb la intenció de visualitzar les seves finalitat a través de les catifes. S’hi poden veure catifes representant elements associats a l’esport, com la que realitza la Penya Blanc i Blava; de reivindicació social, com la confeccionada per l’associació Autisme de la Garriga; des de la participació de col·lectius poc visualitzats, com la catifa i l’altar elaborats pels ancians i ancianes de l’Hospital Asil de la Garriga; o amb un tarannà més polític, com mostrava la catifa per demanar la llibertat dels presos polítics de l’Assemblea Nacional Catalana. Les organitzacions formals com les associacions, estructurades en juntes i amb un gruix més o menys notable de massa social, planifiquen la seva participació dins del Corpus en el seu marc d’activitats anuals, demostrant la seva implicació com a ens de caràcter social i cultural.

D’uns anys ençà, l’associació Asilah, entitat cultural establerta per enfortir els lligams entre les cultures marroquina i catalana, elabora una catifa amb patrons artístics marroquins. La intenció de l’associació és apropar la cultura marroquina a través de manifestacions de la cultura popular catalana. Tot i que la seva participació en el diumenge de Corpus és ja habitual, en les primeres edicions va aixecar una mica de polseguera, tant en les comunitats musulmanes com entre alguns veïns de la Garriga, titllada de desubicada per participar en una festa popular catalana i d’arrels cristianes. Malgrat tot, tant Asilah com les altres entitats i associacions, veuen en la celebració de Corpus una possibilitat de refermar i visualitzar el seu missatge en un context popular de caràcter festiu.

El conjunt dels col•lectius que participen en l’organització i desenvolupament del Corpus de la Garriga és una clara mostra de l’heterogeneïtat cultural i social de la població. En cadascuna de les catifes confeccionades, hi participen tota mena de persones, sense limitacions generacionals, de gènere, culturals, socials o econòmiques.

Història i transformacions de l'element

La festivitat de Corpus neix el 1264 després que el Papa Urbà IV ordenés la celebració de la commemoració del gran misteri del Cos de Jesús per Santa Juliana de Mont Cornillón l’any 1218. Anualment, el primer dijous, passada l’Octava de Pentecosta, se celebra la festivitat de Corpus. Gràcies a la butlla del Papa Joan XXII l’any 1316 la festa es va estendre arreu dels territoris cristians.

El primer document de la celebració de Corpus a la Garriga data del 1421 i correspon a una acta de visita del Bisbe Sapera, emfatitzant la devoció dels garriguencs vers la festivitat dedicada al Santíssim (Gómez, 2017). De l’any 1600 existeix la documentació que acredita l’existència d’una junta d’obra encarregada de gestionar els ingressos i les despeses associats a les necessitats de l’Església Parroquial de la Doma (Gómez, 2017). En documents de l’any 1683 ja apareixen elements festius com les enramades, això com la figura dels enramadors. A més de descriure’s el recorregut de la processó en el seu pas per l’Església de la Doma, la plaça de Santa Isabel o la plaça Sant Roc. La importància de la celebració de Corpus a la Garriga en fou tal, que l’any 1816 el Bisbe de Barcelona, Pau Sitjar, visitar el municipi per participar en la processó del Santíssim (Gómez, 2017).

Des d’aleshores era habitual decorar amb enramats les façanes de les cases dels carrers per on passava la processó, així com ornamentar els altars de les places. Durant el pas de la comitiva els veïns de la Garriga, animats pel mossèn de la parròquia, solien escampar flors al pas del Santíssim. Segons les fonts d’alguns historiadors locals va ser durant l’edició del 1928 quan aparegué la primera catifa floral, iniciativa que prengué l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall (Gómez, 2017). Davant de la casa que pren el seu cognom, Can Raspall (situada al carrer dels Banys), l’arquitecte elaborar un disseny de catifa en col·laboració dels seus veïns. Tanmateix, el que si és ben segur, gràcies a la confirmació dels seus familiars i de la memòria dels seus veïns i veïnes, és que l’any 1934 Santiago Rovira i Villajoana va elaborar una catifa davant de casa seva al carrer Cardedeu número 13 (Gómez, 2017). Durant un viatge a la ciutat d’Olot va observar com en els carrers per on transitava la processó hi lluïen catifes florals, decidint exportar-ho a la Garriga. Cal esmentar que durant la dècada dels anys 30, tant la processó com els actes religiosos, es duien a terme en l’interior de l’església, per designi del Govern de la Segona República. No és fins a l’any 1939 que la festivitat retorna a l’esfera pública, recuperant de nou els carrers enramats, l’elaboració d’altars enflorats i la realització de la processó. Durant els anys de la dictadura la festivitat de Corpus recuperà la importància festiva i religiosa, adherint nous actors fruit d’un Estat estretament vinculat amb els òrgans de poder de l’església cristiana. N’és un exemple la participació de les bandes militars en alguna de les edicions o la participació de la Guardia Civil durant la processó. Tanmateix, l’eclosió de la festa de Corpus consolida l’elaboració de catifes de flors introduïda per Raspall i Rovira. Només l’any 1940 ja es van elaborar 4 catifes florals als carrers: Centre, Banys, Cardedeu i Calàbria. També en el 1940 es van construir 5 altars, alguns, com el del carrer Calàbria, de més de 5 metres d’alçada. En tan sols 14 anys, en l’edició de 1954 ja apareixen documentades una vintena de catifes florals, totes elles situades en carrers diferents. Malgrat que l’organització de la festivitat compte a càrrec de la junta d’obra, a poc a poc s’hi sumen noves associacions com el Front de Joventut d’Acció Catòlica que hi participa des de la dècada dels 40. Tot i això, la festa manté un tarannà popular aconseguint que gran part de la població hi participi amb l’elaboració de les catifes. Segons es manifesta a la revista “La Garriga” en un escrit de M. Barot, la festivitat de Corpus esdevé la celebració més significativa de la Garriga, sobretot per la involucració dels veïns i les veïnes en l’elaboració de les catifes (Gómez, 2017). L’empresa implicava la coordinació dels veïns i veïnes en l’elecció del dibuix o la decoració del carrer. També es menciona que la vigília a Corpus era habitual veure una corrua de carros anant amunt i avall carregats de branques i flors. Durant el dijous de Corpus també era habitual gaudir de diverses manifestacions pròpies de la cultura popular catalana, tals com audicions de sardanes o balls de bastons.

Per l’elaboració dels enramats era habitual emprar la flor de la ginesta, planta que creixia pels voltants del poble a escassos metres del centre urbà i força habitual entre els masos de fora vila, endemés de florir entre els mesos de maig i juliol. La flor de la ginesta es complementava amb elements vegetals com la farigola, branques verdes, herbes aromàtiques o les flors dels vorals dels camps, és a dir, amb tota aquella matèria vegetal accessible i susceptible de ser vistosa i decorativa. Aquests materials també s’empraven en la construcció i elaboració dels altars. Majoritàriament situats en les places per on precedia la processó, els altars eren espais majestuosament decorats. Les imatges religioses s’embolcallaven de flors i motius vegetals, en alguns casos fins i tot es construïen estructures de fusta, que podien variar entre 3 o 6 metres d’alçada, decorades amb flors, tiges verdes i branques. Encara actualment, durant la processó, es duu a terme una parada solemne acompanyada d’una breu pregaria i benedicció. També es decoraven les balconades de les cases amb domassos, en les cases particulars s’empraven cobrellits amb sanefes o motius florits. 

 L’any 1956 es va inaugurar el 1r Concurs de Catifes i Dibuixos del Corpus on els guanyadors en ambdues categories rebien premis en metàl·lic. La intenció del concurs, promocionat per la Joventut Catòlica i el mateix Ajuntament de la Garriga, era dinamitzar la festa creant una mena de competició capaç de motivar als catifaires. El concurs va gaudir de 19 edicions, fins que l’any 1975 es va optar per a no celebrar-lo. Durant la dècada dels anys seixanta i setanta la confecció de catifes va anar guanyant un major protagonisme enfront de les enramades, tipologia de guarniment més arrelada a la celebració de Corpus a la Garriga.

En conseqüència les despeses associades a la festivitat van anar en augment, si en les edicions anteriors era suficient en anar a recollir ginestes, herbes aromàtiques o elements vegetals de la rodalia de la població, la necessitat d’encatifar els carrers demandava d’una quantitat voluminosa de flors. L’adquisició de clavells anava principalment en consonància amb la temporalitat d’aflorament de la flor i el seu cost econòmic. La logística anava a càrrec dels catifaires, els quals en grups organitzats per carrers o en confluència amb altres grups veïnals, anaven a cercar els clavells al Maresme. Els contactes amb floristes i majoristes maresmencs determinaven la disponibilitat i la majestuositat del clavell, a més, de treure’l per un preu més rentable. Si bé la Parròquia, amb la Comissió de Corpus, i l’Ajuntament col·laboraven en l’organització de la festa de Corpus, la confecció dels enramats, les catifes i els altars depenia gairebé en exclusivitat dels veïns i veïnes de la Garriga. Cal esmentar que el finançament anava a càrrec dels propis veïns i veïnes, anualment realitzaven una col·lecta casa per casa amb la intenció de finançar la festa.

L’any 1980, en plena consolidació dels ajuntaments democràtics un canvi de govern municipal propicia el trasllat de la celebració de Corpus de dijous a diumenge, causant un gran rebombori entre els habitants de la Garriga. També es va decretar que no s’enramarien els carrers. No obstant això, es va decidir prosseguir amb la celebració traslladant la missa solemne i la processó al diumenge, comptant també amb la participació veïnal per a la confecció de les catifes. En menor mesura es seguirien construint altars i deixarien com a decisió pròpia, de cada veí i veïna, la voluntat d’enramar la seva casa i penjar els domassos.

A finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta es comencen a sumar noves iniciatives destinades a augmentar la festivitat de Corpus. A poc a poc, la festivitat s’anava transformant en una festivitat cultural i popular, tot i que els elements litúrgics es mantenien, la festa era cada cop més grossa: 1r Concurs d’Aparadors (1986), 1r Concurs Cartells (1986) o 1r Concurs Pintura ràpida (1987), trobada gegantera (1995), entre d’altres. També cal sumar-hi visites guiades als elements patrimonials propis del modernisme. La festa de Corpus va agafar notorietat entre les poblacions veïnes i arreu de la comarca, el 2002 ja congregà a més de 25.000 visitants.

L’edició del 2006 s’inaugura amb la legalització i presentació de l’Associació Cultural de Corpus la Garriga, substituït l’anterior Comissió de Corpus, col·lectiu que havia actuat com a gestora de la festivitat abans de la regularització com associació. La formalització de la comissió en una associació legal i registrada permetria als seus membres a participar en les subvencions de l’Ajuntament, facilitant l’obtenció i gestió dels recursos econòmics. D’altra banda, l’Associació de Corpus partia amb la necessitat de gestionar i dinamitzar la festa de Corpus adaptant-la als nous temps.

L’any 2009, l’escola Puiggraciós inaugura un nou element de caràcter festiu, l’ou com balla. Element tradicional del Corpus barceloní, l’escola va decidir exportar-lo amb la intenció d’oferir noves atraccions culturals. En una petita placeta situada al mateix carrer Samalús, on l’escola confecciona la catifa, els infants de l’escola acompanyats pels seus pares i el professorat van decidir construir un petit altar, també efímer, instal·lant-hi una font d’on brull l’aigua per a fer ball l’ou. La iniciativa va gaudir d’un gran reconeixement per part de l’Associació de Corpus i pels garriguencs, mantenint l’ou com balla fins a les edicions actuals.

Processos i preparatius

L’Associació Corpus de la Garriga és l’entitat encarregada de gestionar el gruix operatiu destinat a la preparació de l’esdeveniment. Entre dos i tres mesos abans la junta de l’associació estableix els primers contactes amb els tècnics de l’Ajuntament de la Garriga per tancar la programació, els pressupostos, el pla de coordinació i tramitar els permisos necessaris. Paral·lelament, l’Associació també convoca una reunió amb els representants dels carrers, entitats, associacions, la Parròquia de Sant Esteve i la persona designada en la coordinació amb les escoles. La reunió consisteix en determinar quines són les necessitats dels col·lectius, així com explicar com serà el funcionament de l’edició vers la gestió dels materials, la disposició horària del programa i la coordinació entre les entitats que hi formen part.

L’Associació de Corpus s’ocupa de comprar els més de 250.000 clavells emprats durant l’elaboració de les catifes, gràcies a la subvenció de l’Ajuntament de la Garriga. En conseqüència, també li correspon repartir-los, sent una de les tasques més feixugues. Segons els membres de l’Associació, els clavells es reparteixen equitativament, el nombre total de clavells per col·lectiu ve determinat pels metres quadrats de catifa. Per a cada metre quadrat s’entreguen 400 clavells sencers. Les persones encarregades de la gestió s’ocupen de contar i separar el nombre de clavells assignat a cadascun dels col•lectius. Tanmateix, els clavells s’importen majoritàriament de Múrcia, i en alguns casos, les condicions sotmeses pel transport provoquen que hi hagi partides malmeses o clavells musteïts, fruit del trencament de la cadena de fred. Tot i això, sí la partida malmesa és molt nombrosa, des de l’Associació s’aposta per reduir el nombre de clavells per metre quadrat, per tant, tothom rep menys clavells, però almenys s’asseguren que tots es trobin en bon estat. En el moment d’assignar els clavells sempre hi ha petites disputes per a veure quin col·lectiu té els clavells més frescos i sencers, queixa que l’Associació entoma amb la resposta de l’aleatorietat i la igualtat en la qual se sotmet la distribució dels clavells. El mateix dissabte, anterior al diumenge destinat a la confecció de les catifes, s’entreguen els clavells sencers, tija inclosa, a tots els col·lectius.

D’altra banda, dins del procés organitzatiu de l’Associació en l’elaboració de les catifes també cal esmentar la disposició d’altres materials per a l’ús de tots els col·lectius. Els materials sempre són orgànics i d’origen vegetal. Els més tradicionals són: esclòfies d’arròs, una tona importada de l’Ebre; la terra de pinyó, fruit d’esclafar els pinyols, s’importa del Vallès, branques de cuprer (xiprer) i tres tones de terra negre. En les últimes edicions s’estan utilitzant nous materials com les closques cremades de les castanyes, cedides gratuïtament per una empresa de Viladrau. Els materials esmentats són dipositats en saques i contenidors al pàrquing de la Sínia. Cadascun dels col·lectius s’ha d’encarregar d’anar-los a buscar, exceptuant les escoles, en aquest cas la brigada municipal s’encarrega de transportar el material a cadascuna de les escoles. Al contrari que els clavells, tothom pot agafar la quantitat que desitgi i necessiti.

A banda de l’Associació, cadascun dels col·lectius implicats en l’elaboració de les catifes ha d’afrontar uns mínims processos de preparació. Els primers fan referència a l’elecció del disseny, les entitats i els grups veïnals solen encarregar la tasca al membre o membres del grup amb major qualitats artístiques, sotmeten el disseny a aprovació o la capacitat de convicció de “l’artista” enfront de la resta de membres de la colla. En canvi, les catifes escolars solen respondre a projectes anuals, on el disseny s’elabora gràcies a les aptituds dels alumnes i la conducció dels tutors. Un cop escollit el disseny, les colles de catifaires inicien l’escalatge del dibuix i l’elaboració dels motlles de cartró o fullola amb els dissenys desitjats. Depenen de la idiosincràsia de cada col·lectiu, la implicació és diferent, algunes colles comencen la feina setmanes abans amb trobades setmanals, mentre que d’altres col·lectius esgoten els últims dies abans del diumenge on se celebra Corpus. En les escoles la preparació és un xic diferent, involucrant aquestes tasques de producció en projectes escolar a l’aula. Evidentment, en tots els col·lectius catifaires el dibuix final és un enigma que es manté en secret fins al mateix diumenge.

Escollit el disseny, la primera jornada de feina s’inicia el dissabte previ a la confecció de les catifes. Durant el dissabte, els col·lectius s’organitzen per anar a recollir els materials vegetals (terra pinyó, closques, esclòfies, entre d’altres), a ser possible amb furgonetes o cotxes, per facilitar-ne el transport. Al dissabte al matí, se’ls hi fa entrega dels clavells. Un cop rebut els clavells, els membres de les colles de catifaires s’ajunten per escuar el clavell (corol·la) de la tija, en un espai prèviament designat, ja sigui: al carrer, a un garatge, al menjador d’un domicili, entre d’altres. El tret identitàri de les catifes de la Garriga és mantenir la corol·la del clavell sencer, sense desfullar-lo, com si fan en altres municipis. Mentre es procedeix a la manipulació i classificació dels clavells per colors, s’aprofita per fer petar la xerrada. El treball en grup amenitza el procés, gairebé mecànic, originant converses de tota mena: gestió del material, programació de Corpus, situació veïnal i municipal, familiar, entre d’altres. Les tiges de clavell extretes durant el procés d’escuar s’utilitzen com a material vegetal per a complementar la catifa: separar textures (entre materials), colors (corol·la del clavell) o crear una mena de marc al voltant de la catifa. Un cop finalitzada la tasca, els clavells es desen dins de caixes en espais frescos per evitar que quedin pansits, sovint en la mateixa llar on s’han manipulat o repartits en diferents domicilis. En alguns casos, quan les catifes o els altars són petits, el procés d’escuar es duu a terme el mateix diumenge al matí.

El següent preparatiu consisteix a dibuixar el disseny de les catifes a l’asfalt o empedrat dels carrers on s’ubiquen. Algunes colles catifaires opten per a dibuixar el disseny el dissabte al vespre, aprofitant que els carrers es tanquen. La intenció també és avançar el màxim de feina possible, sobretot en les catifes més llargues. Tanmateix, també hi ha colles que prefereixen dibuixar les catifes el diumenge, ben entrada la matinada. Cada col·lectiu de catifaires decideix quina tècnica emprar. Tot i això, a la Garriga és habitual dibuixar el contorn de les catifes mitjançant cartons o fulloles manipulats amb les geometries necessàries. Cal esmentar, que també hi ha alguna entitat dibuixa el disseny a mà alçada, plànol i guix en mà.

L’últim pas correspon a omplir el dibuix amb els clavells i els altres elements vegetals. Mitjançant un plànol, on es mostra la disposició de tots els materials, els membres de les colles es coordinen per anar omplint els dibuixos. Hi participen membres de totes les edats, sobretot els més menuts que segueixen les instruccions dels adults. Els més petits se solen ocupar dels espais més grans, mentre que els adults omplen i distribueixen els materials en les parts més delicades del disseny: contorns dels polígons, detalls, entre d’altres. El procés sol durar més de dues hores, depenen de la mida de la catifa i del nombre de catifaires. Un cop ha finalitzat l’escomesa, les colles entreguen el material sobrant als catifaires del voltant, per si en volen aprofitar. És habitual que entre les catifes adjacents es comparteixi el material sobrant i s’intercanviïn opinions sobre els dibuixos, fins aleshores guardats en secret.

Dedicació

La festivitat en què s’emmarquen les manifestacions i organitzacions socials esmentades és la celebració religiosa de Corpus en commemoració del sagrament de l’Eucaristia. Les catifes, enramats i altars es confeccionen com a guarniments en honor a la processó del Santíssim. Abans de la processó se celebra una missa solemne a la parròquia de Sant Esteve, en l’edició del 2019 els gegants van presidir l’homilia dins de la nau de l’església en commemoració del 50è aniversari. Posteriorment, un cop finalitza l’ofici religiós, s’inicia la processó amb el mossèn portant l’ostensori sota pal·li. En l’ostensori, o custòdia, és col·loca l’hòstia consagrada amb la finalitat de ser adorada pels feligresos. El seguici continua amb els nens i nenes que han consagrat el sagrament de la Primera Comunió, els geganters, els grallers i els feligresos que així ho desitgin. La comitiva religiosa trepitja les catifes en el seu pas, aturant-se en els altars per beneir-los i consagrar-los amb l’ajuda de l’encenser. La processó finalitza amb l’entrada de nou a l’església, finalitzant així la jornada de diumenge.

Ofici/Coneixements tècnics

Per a la confecció de les catifes és necessari posseir una sèrie de coneixements tècnics i artístics. Els catifaires amb una major destresa artística solen ser els escollits entre les seves colles per a dissenyar la catifa. Cadascuna de les colles projecta diferents dissenys associats a diversos sabers artístics: elements geomètrics, rostres de personatges icònics, caricaturitzacions d’elements de la cultura popular, entre d’altres. En aquest sentit, el ventall de possibilitats és inabastable. Tot i això, en el disseny cal incorporar la paleta de colors que ofereixen els elements vegetals, per tant, la composició cromàtica és limitada i s’ha d’emprar amb un cert coneixement artístic. També hi pren joc la disponibilitat dels materials, com el clavell, element que presenta unes existències limitades. Endemés, cal esmentar que l’ús del clavell sencer atenua la possibilitat de dibuixar catifes amb elements molt detallats, com si permet l’ús de pètals. Fruit de l’experiència dels catifaires, es pressuposa que hi ha una ràtio de 400 clavells per metre quadrat, fórmula que facilita el càlcul aproximat de clavells necessaris.

A continuació, cal transportar el disseny a l’escala del que serà la catifa al carrer per produir els motlles. Gran part dels dibuixos de les catifes estan formats per polígons regulars i irregulars, repetint-se més d’una vegada. Això permet la producció d’un sol motlle per polígon. Cadascun dels motlles sol ser equivalent a una paleta cromàtica, corresponent a un element vegetal: negre (castanya cremada), marró fosc (terra pinyó o marro de cafè), esclòfia d’arròs (marró clar), vermell (clavells vermells), entre d’altres. Superposant els motlles s’obtenen diverses figures geomètriques, obtenint el disseny desitjat. Les motllures es construeixen amb fullola o paper, necessitant un mínim de coneixements en fusteria i bricolatge domèstic. Posteriorment es repassen en el terra amb un guix per a calcar el contorn del motlle. En els dibuixos no poligonals es reprodueix el dibuix d’una motllura en paper a terra, també utilitzant un guix.

Per a últim, durant l’exposició de les catifes un cop confeccionades, un membre de la colla s’encarrega d’anar mullant la catifa mitjançant una sulfatadora. La tècnica respon a la intenció de mantenir compactes els materials vegetals més volàtils, com el marro de cafè o les esclòfies d’arròs i procurar d’hidratar el clavell per ressaltar el color i la frescor.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Flors

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Clavell. Esclòfia d’arròs. Marro de cafè. Flors fresques. Terra de pinyó. Matolls i elements vegetals. Castanya cremada. Motlles. Material de bricolatge. Sulfatadora. Tisores de podar. Guix. Cartró. Material per manualitats. Ostensori. Encenser. Pal·li. Programes informàtics de disseny o urbanisme.

El principal element material del Corpus de la Garriga és el clavell, símbol de les catifes garriguenques. A més cal sumar-hi tots els elements vegetals emprats en la confecció de les catifes: esclòfia d’arròs, castanyes cremades, marro de cafè, flors aromàtiques, cuprer (xiprer), entre d’altres. L’única condició que determina l’ús de certs elements en l’elaboració de les catifes és que aquest ha de ser orgànic. El gruix dels materials esmentats es gestiona i finança a través de l’Associació de Corpus i de l’Ajuntament de la Garriga. Les entitats esmentades també s’encarreguen de les infraestructures destinades a l’organització i delimitació dels espais com les tanques, les cadires o les tarimes.

En els processos i preparatius de les catifes es necessiten diversos mitjans materials. Des d’eines de bricolatge com: trepants, fustes, serres, fustes, entre d’altres. Fins a materials de jardineria com sulfatadores i tisores de podar o eines emprades en manualitats com el guix, tisores, cartró, entre d’altres. Les eines i materials associats a la producció de les catifes pertanyen als membres de les colles catifaires, els quals ho comparteixen entre els membres que formen part del col•lectiu. D’altra banda, els utensilis i materials fungibles són finançats per les mateixes colles, sovint per l’aportació voluntària del col•lectiu. En aquest apartat també cal afegir les aplicacions informàtiques usades en el disseny de les catifes. Els programes informàtics, emprats pels membres més joves o pels catifaires amb una vinculació laboral al sector urbanístic o del disseny, permeten visualitzar el disseny amb una major claredat, així com en facilita l’escalatge i el càlcul del material vegetal que es necessitarà.

Per a últim, no s’entén la festivitat de Corpus sense el context litúrgic que l’envolta. Els elements materials més identificables i identitaris de la celebració són els que es mostren durant la processó: el pal·li, la custòdia o ostensori i l’encenser. Els elements descrits són propietat de la Parròquia de Sant Esteve de la Garriga.

Participants/Executants

Podríem distingir tres grans grups en la representació de la massa social que forma part del Corpus de la Garriga: organitzadors, executors i participants.

L’organització de l’esdeveniment va a càrrec de la cooperació de tres actors: l’Associació Corpus de la Garriga, la Parròquia de Sant Esteve i l’Ajuntament de la Garriga. Cadascun dels actors pren un rol en la gestió de la festa. L’Associació de Corpus s’encarrega d’establir les normatives artístiques, culturals i organitzatives respecte a la coordinació de les entitats, escoles i colles de catifaires. Endemés gestiona els espais, les mides de les catifes i els materials. L’Associació s’estructura com a qualsevol associació cultural registrada, amb una Junta formada per: president, vicepresident, tresorer i vocals.  L’Ajuntament de la Garriga s’ocupa del finançament de la festa i la coordinació d’aquesta amb els operatius i serveis municipals, des dels serveis tècnics de cultura, la gestió de la seguretat ciutadana en col·laboració amb de la Policia Local o Protecció Civil, fins a l’organització de les tasques de neteja amb les brigades municipals. La Parròquia de Sant Esteve, representada per la Joventut d’Acció Catòlica, vetlla per l’organització de les litúrgies i els oficis religiosos. En conjunt, s’encarreguen d’elaborar la programació de la festivitat de Corpus.

Parlem d’executors per a referir-nos als catifaires. La comunitat de catifaires està formada per diverses masses socials, distingint-ne principalment tres: escoles, colles de carrers i entitats i associacions. Els grups es defineixen per l’organització social de la qual deriven. Així les escoles està formada pels alumnes, el professorat i en alguns casos, les AMPES. Les associacions i entitats estan constituïdes pels seus associats o afins, representant la intencionalitat cultural, política o esportiva. Mentre que les colles dels carrers, solen estar formades pels veïns o afins a la localització de la catifa, per tant, tenen un tarannà més informal. Tots els col·lectius, sobretot les catifes de les colles de carrer i de les associacions, estan formades per grups d’edat molt diferents. Durant el transcurs de la preparació de la jornada, tant en els dies previs com en la jornada de diumenge, hi participen tant infants, adults com ancians. La transgeneracionalitat és una de les característiques de la massa social associada a l’execució de les catifes. Segons els informants, no existeix una diferència substancial entre la distribució de les tasques associades a la confecció de les catifes, si més no a la càrrega d’hores.

Els participants són els grups socials que formen part d’una forma més o menys indirecte, és a dir, no formen part intrínsecament de l’element patrimonialitzat, les catifes de Corpus. En aquest col·lectiu hi podríem incloure la Colla de Geganters, la companyia la Garriga balla i Imaginària l’Arrel, el Clavellot o les associacions i entitats que gestionen les exposicions artístiques, patrimonials i culturals, entre d’altres. Els col·lectius esmentats participen en dotar el Corpus d’una major oferta cultural. La seva incorporació és fonamental per a copsar el Corpus com a una festa popular, obrint les fronteres de la litúrgia religiosa cap a un camp on gairebé qualsevol manifestació social i cultural és benvinguda.

Ús i funció

Associativa

Precisions ús i funció

Festiva / Associativa / Religiosa / Patrimonial / Socialitzadora / Organitzadora / Turística / Artística

Si bé la funció ritual de la festa de Corpus és celebrar l’Eucaristia, en l’actualitat la festivitat té un ús i funció de caràcter socioeconòmic. Avui dia, com es veu inclús en el canvi de data de l’edició de 2019, la celebració de Corpus és un reclam turístic en la visualització de la Garriga. De fet, durant la setmana que dura la festa es programen nombroses activitats pensades per exaltar el patrimoni cultural del municipi, principal atracció turística de la ciutat. Tanmateix, no es pot obviar la funció social que exerceix entre els garriguencs i garriguenques, formant comunitats expressament organitzades per a confeccionar les catifes.

Esmentar que la funció de les catifes, en el seu origen, s’elaboraven al bell mig de la calçada per dignificar el pas del Santíssim. Hem de tenir en compte que dècades enrere els carrers no estaven sanejats i el pas dels carruatges i cavalls es traduïa en una brutícia abundant. Celebrant-se el Corpus en plena eclosió primaveral, les catifes fetes de flors i plantes aromàtiques enaltien el pas de la processó. Avui en dia, les catifes prenen una connotació més artística, inclús sent emprades com a eina comunicativa en la transmissió d’un missatge polític, social, cultural o religiós.

Patrimoni relacionat

  • Casa Mayol, o Can Raspall. Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
  • Illa Raspall (Casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la Casa Barraquer). Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
  • Vila romana de Can Terrers. Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Interpretació [ètic]

Significació simbólica/socioeconòmica

Festa popular , Tradició , Transmissió de religió cristiana

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

Passejant entre els carrers de la Garriga, hom pot observar com les catifes actuen com a portadores de missatges associades als valors de l’entitat, associació o col·lectiu que les crea. Inclús, si anem més enllà, en alguns casos, semblen actuar com a elements publicitaris amb l’objectiu de patrocinar i valoritzar-ne el propietari, sobretot en alguna escola o associació. Per bé que aquest raonament no desprestigia el valor socioeconòmic de la jornada, sí que denota un cert canvi vers la funció i ús de les catifes com a expressions artístiques que van més enllà de la contemplació i delit visual, per a poc a poc transformar-se en mitjà comunicatiu. De fet, és notòria la participació d’associacions clarament polítiques com l’ANC, on explícitament s’aprofita l’espai per anunciar una acció política. Situació que reflecteix clarament que la cultura popular no és un fet aïllat ni hermètic, ben al contrari, muta d’acord el sincronisme sociopolític imperant, o almenys, aquell context del qual s’impregnen els seus executors.

Des d’una perspectiva socioeconòmica, la festa de Corpus té un paper important com a font, també efímera, de recursos econòmics. L’impacte econòmic recau principalment en el gremi de la restauració, el qual s’ha sabut adaptar a l’increment de visitants elaborant menús de Corpus. Alhora també han sorgit noves iniciatives, com el Summer Market del balneari Blancafort, inaugurat l’any 2019. Altrament, gràcies a l’adminsitració local i l’Assocació de Corpus, s’ha aconseguit visualitzar encara més la Garriga com un reclam turístic, reivindicant el patrimoni modernista, la cultura de les aigües termals i la celebració de Corpus. En definitiva, la festa de Corpus és indissociable de la identitat dels garriguencs i garriguenques, mantenint-se com un element patrimonial més que viu.

Salvaguarda

Transmissió

El coneixement associat a la confecció de les catifes s’ha transmès oralment fins a l’actualitat. La continuïtat de l’activitat catifaire ha propiciat que els coneixements no es perdessin, mantenint els dissenys i tècniques més tradicionals, representats en la seva majoria en les colles de carrer i altars. Els vincles identitaris establerts amb l’elaboració de les catifes més històriques ha generat que es mantingui el relleu generacional. Inclús la marxa d’alguns veïns a altres indrets de la ciutat o municipis, tampoc ha motivat un trencament vers el vincle amb la catifa, això si, sempre que en la colla hi perduri un lligam familiar o d’amistat. La vinculació, gairebé sentimental amb aquest tipus de catifes, ha contagiat a les noves generacions en la preservació de les catifes de carrer. En aquest sentit, els altars són els grans damnificats, sobretot per la seva complexitat decorativa. A més, la desafecció de les noves generacions amb la doctrina cristiana propicia una certa desmotivació respecte a la construcció i decoració d’altars, copsada com una composició d’utilitat simbòlica plenament arrelada i vinculada amb la religió cristiana. En el cas dels enramats, la manca de transmissió en la seva elaboració, sobrepassats per l’èxit i protagonisme de les catifes, han suscitat un descens de confeccions. Tot i això, des de l’Associació s’han iniciat un seguit d’accions per induir als garriguencs a decorar les seves façanes amb enramats.  N’és un exemple l’activitat del dissabte a la tarda, on juntament amb la brigada municipal, s’enramen alguns carrers i espais del poble.

No obstant, com comenten els membres entrevistats de l’Associació, el punt culminant en la preservació i transmissió dels coneixements catifaires va ser la participació dels centres educatius de la Garriga. La involucració de les escoles en la confecció de les catifes és fonamental per assegurar la festivitat i els valors que transmet. Endemés la participació dels infants ha aconseguit apropar als seus pares i mares a la festa. En alguns casos, sobretot en les famílies nouvingudes a la Garriga, la festa de Corpus podia semblar exclusiva dels natius garriguencs, ans al contrari, l’acompanyament dels pares i mares en la confecció de la catifa ha generat que alguns d’ells participin amb les AMPES, colles de carrer o entitats i associacions locals.

Les associacions i entitats que confeccionen catifes, més que actuar com a transmissores, han actuat com a valedores. La seva participació s’emmarca en la seva implicació vers la cultura popular de la vila, amb la intenció de visualitzar els col•lectius i valors que representen. Sens dubte, han generat un impacte en relació amb la participació d’un públic que potser no hagués col•laborat mai, ni a les catifes de carrer ni a les escolars. En aquest sentit, han sabut adequar els valors i coneixements de la festa de Corpus sense renunciar a la identitat de l’associació que representen.

Viabilitat / Riscos

Si bé es tendeix a pensar que les celebracions de religioses experimenten un lleu descens respecte al seu seguiment o participació, atribuït principalment a la desvinculació de les noves generacions vers la litúrgia i doctrina cristiana, en el context del Corpus de la Garriga sembla que no serà així. La festivitat, cada cop més, sembla desvincular-se de les seves arrels religioses transformant-se en una manifestació social, cultural i artística enfront de l’atribució simbòlica de la funció ritual emparada per la jornada de Corpus. Sota aquesta premissa, la viabilitat del Corpus, en un context on les xifres de participació demostren l’elevat nombre de persones i entitats implicades, presagia la continuïtat de la festivitat. Tant és així que any rere any se sumen noves iniciatives i actes; culturals, esportius, educatius o socials; destinats a augmentar el nombre d’esdeveniments programats durant Corpus, fins al punt d’obligar a ampliar la programació a una setmana.

Curiosament, els riscos als quals s’enfronta la festivitat no es dirigeixen precisament en la representació de la festa, és a dir la confecció de les catifes, sinó en les tasques destinades a l’organització. Des de l’Associació de Corpus s’esmenta que un dels principals reptes de futurs és assegurar el relleu generacional en les fases de gestió, implicant a generacions més joves en la participació i col•laboració activa de l’Associació de Corpus. Segons esmenten els informants, la Junta té una mitjana d’edat força elevada, majoritàriament composta per persones en edat de jubilació. Les càrregues de treball vinculades amb la gestió; reunions de treball, gestions de comandes, organització dels espais, entre d’altres; no acaben d’atreure a les generacions més joves. Tanmateix, des de la mateixa Junta de l’Associació es percep la situació com un biaix generacional, pronosticant que en els anys vinents apareixerà un relleu capaç d’afrontar el vessant més feixuga, però gairebé indispensable, de la celebració de Corpus.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

La festivitat de Corpus forma part de la identitat garriguenca. Segons els informants,  la festa aconsegueix implicar un gran nombre d’habitants de totes les edats, esdevenint una celebració popular. La percepció dels garriguencs és que la festa els hi pertany, és a dir, són ells mateixos qui amb les seves mans, organització i cooperació s’encarreguen de transformar els carrers de la vila en catifes de flors. La valoració, en aquest sentit, no resideix tant en la perspectiva artística o cultural de l’esdeveniment, sinó en la definició del “fer poble”. En aquest sentit s’entreveu la predisposició al treball conjunt, al compartir i fer seu l’espai públic, i en transformar el centre de la vila en una mena de museu o galeria d’art efímera, on les representacions i dissenys florals descriuen la idiosincràsia dels garriguencs.

Des d’una perspectiva més localista, el Corpus es comprés com l’esdeveniment cultural més destacat de l’any, competint frec a frec amb la Festa Major. Arribant a crear nous relats associats amb la cultura popular del poble, com són els personatges de la Ginesta, en Pallofa i el Clavellot. La festivitat es troba en un continuo procés de transformació i adaptació, això si, sense renunciar a la tradició i identitat. Amb tot, els processos de canvi denoten la vitalitat d’una festa feta pel poble i per al poble.   

Si ens extrèiem a un àmbit superior, més enllà de la comunitat de la Garriga, des de les comarques vallesanes, sobretot l’Oriental per proximitat, la festivitat de Corpus a la Garriga és la més celebrada de les rodalies. Devanint un reclam turístic pels milers de persones que la visiten anualment, sent una manifestació que va més enllà del prestigi local, al contrari, gaudeix del reconeixement de les poblacions i comarques veïnes. 

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Com a òrgan gestor l’Associació de Corpus de la Garriga s’encarrega de vetllar per la continuïtat de la festa. Actualment, generen publicacions i materials audiovisuals de cadascuna de les edicions. També tenen un espai web (www.corpuslagarriga.org) on s’hi publiquen les notícies, els concursos i les programacions de les edicions més recents de Corpus, des del 2008.

En un sentit més pràctic, l’Associació intenta salvaguardar les representacions simbòliques i materials més vulnerables, com és el cas dels enramats en els domicilis particulars. Una de les mesures que van gaudir de més èxit va ser la recuperació dels domassos, introduint-ne un d’estàndard en representació de tota la població.

L’any 2017 gràcies al treball de l’Alfons Gómez es va editar i publicar un llibre que relatava la història de la celebració de Corpus des dels seus inicis fins a l’actualitat. El relat cronològic permet observar com s’ha anat transformant l’esdeveniment, des de la litúrgia religiosa fins a l’organització veïnal. L’obra és l’única publicació centrada exclusivament en el Corpus de la Garriga.

L’Associació de Corpus forma part de la Federació Catalana de Catifaires mantenint una relació activa pel que fa a la participació en les convocatòries, activitats i trobades que realitza la Federació. Enguany, any 2019, es troben immersos en la preparació de la candidatura com a element de Patrimoni Immaterial de la UNESCO.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

L’any 2015, les catifes de Corpus de la Garriga, va ser declara Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional.

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

01/07/2019

Actualitzacions de la fitxa

21/06/2021

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès