7. Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social

Cercador
L’Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès i el pessebre monumental

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=YBns49x7JS0&t

El pessebre monumental de Parets del Vallès és un conjunt paisatgístic que representa el naixement bíblic de Jesús. La diversitat temàtica en la concreció del paisatge desperta l’interès any rere any dels ciutadans paretans i vallesans que s’acosten a visitar el pessebre. Les figures, els rius, els masos i les muntanyes donen forma a paisatges que evoquen aspectes del costumari popular, tals com la representació de la pagesia o d’indrets tan assenyalats com el massís muntanyós de Montserrat. El procés de projecció i elaboració del pessebre és fruit de l’Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès, la qual de forma voluntària i altruista elabora el pessebre sobre taula més gran de Catalunya, amb una extensió de 230 m².

Veure +
Les manifestacions i organitzacions socials en l’elaboració de les catifes de Corpus de la Garriga

https://www.youtube.com/watch?v=KOEV_cG9-8s&t=16s

La festa de Corpus de la Garriga es caracteritza pels guarniments florals en forma de catifa. Ornaments disposats en el context de celebració d’una festivitat emmarcada en el calendari cristià. El simbolisme i litúrgia religiosa, present mitjançat la processó del Santíssim, actua com a fil conductor per a una festa que està plenament arrelada i associada a les manifestacions de la identitat i cultura popular garriguenca.

L’art efímer de les catifes es desenvolupa gràcies a les diverses organitzacions socials, informals i formals, que hi prenen lloc. Els dissenys de les catifes són el reflex idiosincràtic de les entitats, associacions, centres escolars i agrupacions veïnals que any rere any participen desinteressadament en la confecció d’una trentena de catifes, altars i enramats. La festivitat de Corpus aconsegueix transformar l’espai públic a través de l’expressió artística, atorgant el pes i el reconeixement de la festa als seus participants. Generant i consolidant col·lectius socials caracteritzats per la transgeneracionalitat i diversitat dels seus grups, transmetent valors associats a la participació i cooperació comunitària.

Veure +
El Coro de Sentmenat

https://www.youtube.com/watch?v=zMEMN14EHo8

La fundació de la Societat Coral de Sentmenat s’emmarca en l’auge de l’associacionisme català de mitjans del segle XIX, sobretot en el moviment coral iniciat per Anselm Clavé. El Cor s’erigia com un espai cultural i de lleure, on els obrers es trobaven després d’una llarga i dura jornada de treball. El cant coral, les caramelles o el ball de gitanes han format part de les representacions de la cultura catalana que la Societat Coral sempre ha intentat preservar, fomentar i promocionar. A més de definir-se com una entitat apolítica i aconfessional, convidant a participar de les seves activitats culturals a qualsevol persona que així ho desitgi.

Tanmateix, una de les particularitats del Cor de Sentmenat és l’aposta constant per l’autogestió, materialitzada amb la construcció de l’edifici pels mateixos socis de forma desinteressada. Efemèride que és repetir gairebé 100 anys després, durant la reforma de l’edifici, apel•lant de nou al compromís voluntari dels seus associats. La Societat Coral esdevé un símbol del treball comunitari, sent copsat com una part inalienable de la identitat dels seus socis i sòcies, transmetent-ne el llegat a les noves generacions. L’entitat visualitza la possibilitat de fer viable un equipament privat destinat al foment i promoció de la cultura popular i contemporània, des d’un sistema assembleari liderat en el seu conjunt per voluntaris i voluntàries.  

Veure +
La Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers

https://www.youtube.com/watch?v=zcTJSfjTeQo&t

L’última setmana d’agost Granollers es prepara per a celebrar la multitudinària Festa Major de Blancs i Blaus, aplegant milers de persones equipades amb mocadors, samarretes i barrets amb els colors que identifiquen la colla dels Blancs i dels Blaus. El model festiu de Blancs i Blaus impulsat el 1983 per un grup de joves de la ciutat, concentra en els nou dies de Festa Major un seguit d’activitats i esdeveniments centrats en la competició entre les dues colles de la ciutat. El model basat en la rivalitat enfronta les dues colles en proves de competició (estirada de corda, llançament de rajoles...) obertes a tots els públics, infantil i adult, a més de valorar, mitjançant un Jurat popular, la capacitat de dinamització, participació i fer festa de les dues colles.

Les dues colles estan alhora formades per més d’una vintena de grups, produint i generant gairebé un centenar d’actes repartits per les places i carrers del centre històric de Granollers. A més, els grups que formen part de Blancs i Blaus s’especialitzen i s’identifiquen segons la temàtica dels seus actes: correaigua, música, gastronomia, bestiari de foc, infantil, entre d’altres. Paral·lelament, la festa també acull actes de la cultura popular com els correfocs de la colla de Diables de Granollers o la jornada castellera dels Xics de Granollers. Sens dubte, la Festa Major de Granollers és l’acte festiu i cultural més important de la ciutat, devanint la gestió i organització de les colles un dels elements clau que han transformat una festa gairebé en decadència en uns dels trets identitaris de la ciutat.

Veure +