Corrandes, cobles i altres cançons d’unitat estròfica variable per ser dites o cantades
Àmbit

Manifestacions musicals i sonores

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-5-014

Nom propi de l'element

Corrandes

Altres denominacions

cobles | cançons | cançó improvisada | garrotins

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://youtu.be/beXDsvtZhl4

(En elaboració)

Les ‘corrandes’, ‘cobles’, també anomenades ‘cançons’, són una forma de la poesia popular que sovint s’expressa cantant de forma individual o col·lectiva a festes senyalades i en altres ocasions. En la seva definició tècnica diríem que són unitats poètiques de mètrica i rima fixada amb la finalitat de ser recitades o cantades amb combinacions variables a través de diferents possibilitats melòdiques. Aquesta forma de cantar té una pràctica històrica en què es canten lletres tradicionals o compostes per l’ocasió i una de més moderna en que es juga a improvisar les estrofes a l’instant.

Data identificació

01/06/2021 12:44 PM - 01/06/2021

Localització

Localització

Sabadell

Descripció de la localització

Hem basat la fitxa a Sabadell, però hem tingut la perspectiva d’entendre que no era una activitat aïllada i hem fet referència a d’altres pobles del Vallès amb la voluntat que es pugui ampliar documentant altres casos paral·lels pel que fa l’activitat de generar aquest tipus de lletres de cançons.

Datació

Descripció (Àmbit 5. Manifestacions musicals i sonores)

Descripció general

Una de les pràctiques poètico-musicals que trobem recurrents és la que anomenem cobles o corrandes. Aquesta activitat, al Vallès, rep el nom més habitual i freqüent de “corrandes”, tot i que altres designacions són possibles. Els versos tenen una unitat d’una estrofa independent que parla d’una temàtica i se sol combinar amb d’altres que poden tenir-hi a veure o no. Hem detectat tres formes d’articular aquestes composicions poètiques breus:

- Amb estrofes prèviament sabudes per transmissió oral.

- Amb la composició prèviament pensada.

- Improvisant a l’instant.

La primera forma no la trobem activa, tot i que no es fa estranya -estaria més restringida a l'àmbit individual i familiar, la segona és la que hem pogut documentar amb un rerefons més festiu i la tercera correspondria a una activitat moderna del segle XXI.

La segona forma, on es componen versos per a l’ocasió és la que descrivim tot seguit. Apareixen en rituals de caràcter anual que se centren, bàsicament, per Pasqua amb les Caramelles i per Nadal amb les cobles dels Pastorets. La característica que tenen és que, en base a una estructura musical fixada i mètrica, es modifica cada any per tal de fer una revisió de l’any acabat amb una finalitat satírica. La temàtica més freqüent és de caràcter polític, traient els temes més rellevants per a la societat. Aquesta activitat té un caràcter anual i la trobem majoritàriament al Vallès relacionada amb les caramelles. Rep el nom de “corrandes” o “ popurris ” dins les corals o cors de caramelles.

Els popurris cada cop més se salten una estructura fixa mètrica i preval la melodia de moda que s’ha decidit. Però amb aquelles que conserven una mateixa melodia i estructura segueix aquest patró arreu dels casos vistos al Vallès:

- Estrofa de 4 versos o conjunt de 2 estrofes de 4 versos cada una.

- Cada vers és de forma heptasil·làbica.

- Els versos parells rimen entre sí i en el cas de ser un conjunt de 2 estrofes cada rima és independent a cada estrofa i no té perquè coincidir.

Posem un exemple d’un conjunt de dues estrofes:

Vacarisses mengen guixes

però a mi no me’n volen dar

la primera cullerada

es podrien escanyar.

 

A Terrassa mala raça

a Sabadell mala pell

a Olesa fan dimonis

i a la Trumba bona gent.[1]

 

La melodia més freqüent que es repeteix a molts dels cors és la següent:

La composició d’aquestes lletres la sol fer un dels del grup, que acostuma a ser el que les canta de forma solista, i és respost amb el cant de la tornada per tot el grup. Tanmateix, a vegades són un conjunt de gent que les componen o parlen dels temes que volen tractar aquell any i després poden ser cantades per un de sol o per tots alhora.

Compon 1 de sol la lletra + canta 1 de sol l’estrofa (el cor sols canta la tornada i/o una introducció o tancament)

Compon la lletra un grup de gent del cor + canta 1 de sol l’estrofa (el cor sols canta la tornada i/o una introducció o tancament)

Compon 1 de sol la lletra + canta tot el cor junt l’estrofa

Compon la lletra un grup de gent del cor + canta tot el cor junt l’estrofa

No hem trobat exemples, en el cas vallesà que hem pogut estudiar, en què diferents persones cantin de forma solista, però podria donar-se el cas, tal i com veiem en altres exemples de Catalunya. Tampoc hem trobat exemples femenins de solista en aquest model de cobles i corrandes.

Altres tonades per fer cobles que hem trobat seria en el cas de Viladecavalls, que utilitzen una altra tonada. Avui en dia no la fan servir, però encara és recordada. Salut Turu i Valls ens n’ha cantat la tonada i ens ha explicat que el seu marit difunt componia diferents lletres cada any per ser cantades per Caramelles. Tot seguit en mostrem la notació musical que hem fet:

Quan es tracta de popurris ja no parlem de cobles amb aquesta estructura necessàriament i la lletra s’adapta a l’estructura mètrica que imposa la música de moda en concret que pot anar variant.

La Societat Coral Estrella Daurada del barri d’Hostafrancs de Sabadell és un clar exemple del model exposat fins ara. Ells han estat fent les corrandes amb la tonada més difosa als cors Clavé i que ells han identificat com a “Corrandes Festives”. Paral·lelament, van començar a fer “ popurris ” que convivien amb les corrandes. Finalment, s’han deixat de fer les “corrandes festives” i s’ha passat a fer només els popurris, tot i que aquests també se’ls designa com a “corrandes festives” indistintament. Això és degut al fet que la funció satírica i de transformació de lletra són la mateixa. El model sonor i poètic ha passat a ser secundari. Qui compon les lletres, en aquest cas, és Santiago Ginestí, membre de la coral.

Un altre exemple diferent el trobem amb “ Associació Gent Gran Agrupació Coral Amics de l’Acordió” de Can Feu (Sabadell). Ells fan unes 3 cançons a les quals canvien les lletres cada any, i en fan un llibret. Joan [Monsell] ha sigut l’encarregat de compondre les lletres i Frederic Monasort de fer-ne l’arranjament musical i adaptar-ho als cantadors, a la vegada que s’ocupa de dirigir i acompanyar amb l’acordió, el grup. En aquest cas ho acostumen a cantar sempre tots junts.

Les lletres dels dos exemples anteriors sempre són d’una temàtica de la política o la situació esportiva i les notícies més rellevants. Sempre amb un caràcter satíric les cobles i lletres de cançons aquestes cançons són esperades pel públic. Forma part de les caramelles i en ocasions s’imprimeixen i es reparteixen amb la capta de la mateixa cantada.

Fora de les caramelles trobem una situació semblant amb les cobles dels Pastorets. Els Pastorets de Folch i Torres van ser escrits conjuntament amb la música per a l’obra d’Adrià Esquerrà. L’obra inclou un moment en què en Lluquet i en Rovelló canten unes cobles que ha sigut freqüent canviar-les en alguns pobles. Tant és així que ha passat a ser un moment esperat a molts llocs, on cada any es cantaran unes cobles amb alguna temàtica d’actualitat.

A Sabadell ho trobem representat als dos teatres principals de Pastorets: La Faràndula i Sant Vicenç. Adjuntem a la fitxa una còpia de la partitura original d’Adrià Esquerrà.

Paral·lelament a aquesta pràctica de composició de lletres, trobem una activitat que consisteix a fer aquestes variacions amb un caràcter de joc d’improvisació. En aquest cas, conviu amb altres designacions en què la més freqüent és reconeguda com “cantar” o “fer” garrotins. Aquesta activitat, d’història més moderna, té el seu ritual més àlgid en el Concurs de Garrotins que se celebra el diumenge de Festa Major a Sabadell.

El Concurs de Garrotins ha tingut diferents èpoques. Actualment l’organitza l’entitat sabadellenca La Sèpia Verda però el prepara i dinamitza el grup paròdic musical Quimicefa amb algun ajudant. Cada any es disfressen d’una temàtica diferent. El suport musical es basa en un teclat i els participants concursen en grups de tres. Té un caràcter completament humorístic i festiu i el grup guanyador obté una samarreta commemorativa i simbòlica.

Aquesta pràctica d’improvisar versos no té un enllaç directe amb les corrandes i cobles que trobem per Caramelles i els Pastorets, però per la seva forma i finalitat satírica la podem incloure en aquesta descripció. També hi ha diferents projectes que juguen amb aquestes possibilitats lingüístiques en què es prima l’art d’improvisar i el component satíric en base a melodies tradicionals.

 

[1] Lletra de Viladecavalls de Joan Turu Corbera, transmesa per Salut Turu i Pla entrevistada per Gerard Díaz. La Trumba fa referència al poble de Viladecavalls.

Història i transformacions de l'element

Corrandes i cobles de Caramelles

Durant el barroc es difonen un seguit de balls on cada tonada té unes possibilitats melòdiques, retòriques, mètriques seguint uns patrons per cada gènere. Seria el cas de les xàcares , canaris , follies , pavanes , villanos , jotes , courrantes i altres opcions. A la Península Ibèrica van ser balls generalitzats on veiem diferents continuïtats tant a la península com a Amèrica[1]. A Catalunya sembla que haurien quedat aquestes estrofes curtes que de forma més general anomenem corrandes, cobles i cançons.

El poeta Jacint Verdaguer hauria difós el nom de “corrandes” per designar aquestes cançons curtes dins el món erudit. El nom “corranda” podria derivar de la dansa difosa durant el barroc de “courrante”[2]. Altres designacions que trobem al territori català per a aquestes cançons curtes són: cançons, cobles, follies , tiranes , garrotins, etc. D’aquestes, la que podem documentar al Vallès històric és la de “follies”, que Pau Bertran i Bros documenta a Olesa de Montserrat, Abrera i Collbató. També, a l’’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, quan documenta cançons d’unitat estròfica ja parla sempre de “corrandes” amb les referències vallesanes. La designació “cobles” se sent dita de forma més oral o en apunts interns per part dels que en fan i reculls de caràcter local.

Els Cors Clavé van difondre un repertori i, amb ell, unes “corrandes” per ser cantades per Caramelles. Aquestes “corrandes”, difoses arreu del territori català van ser difoses amb una melodia concreta i cada cor ha tendit a compondre les seves lletres anualment amb un to satíric. Segons el cas ens trobem que canta l’estrofa un de sol i la tornada tot el cor o tots tot, portant les lletres escrites.

Aquesta pràctica, posteriorment, s’ha barrejat amb la de canviar la lletra de melodies populars, sovint de moda, i que els cors anomenen “popurris”. La melodia més fixada i freqüent sota la designació de corrandes és la que notem tot seguit:

Aquesta l’hem referenciada als següents cors i pobles en relació a les Caramelles:

- Societat Coral Estrella Daurada (Sabadell)

- Associació Gent Gran Agrupació Coral Amics de l’Acordió (Sabadell)

- Viladecavalls

- Castellar del Vallès

- Olesa de Montserrat (Vallès històric)

Podem dir que, actualment, no ho fan els següents cors ni pobles en relació a les Caramelles:

- La Garriga

- Societat Coral la Lira (Sant Cugat)

- Societat Coral de La Unió Santcugatenca (Sant Cugat)

- Montornès del Vallès

- Bellaterra

- Sentmenat

- Santa Perpètua

Pel que fa als popurris és una activitat en auge que trobem més freqüentment als grups de caramelles.

Cobles de Pastorets

Els Pastorets de Folch i Torres van ser escrits conjuntament amb la música per a l’obra d’Adrià Esquerrà (1873-1927) l’any 1916. S’hi ’inclouen un moment de cobles cantades en què els personatges tenen un text fet. Tanmateix, a molts pobles han adaptat aquest moment a fer cobles lliures parlant de coses que poden fer gràcia o amb certa crítica, sovint de renovació anual, com és al cas de Sabadell.

Improvisació de versos

Pel que fa a la improvisació cal explicar una altra història. A finals del segle XX el grup l’Helena Cases, de Barcelona, i en Carles Belda, de Sabadell, tenien un duet musical de nom Pomada. L’Helena Cases estudiava llengua basca en aquell moment amb la professora Ainhoa Aramburu i va conèixer l’activitat de les mostres de bertsolaris del País Basc.

L’Helena va pensar que tindria la seva gràcia fer el mateix en català i van començar a fer-ho amb la melodia de garrotins amb el grup Pomada. Van triar els garrotins perquè van conèixer-los a partir d’un CD del grup lleidatà La Violeta. Va tenir molt èxit i ho feien al final dels concerts. Ells dos estaven vinculats a l’entitat sabadellenca La Sèpia Verda, que es va posar de ple a la comissió organitzativa de la Festa Major alternativa que donaria lloc a “les barraques”. L’Helena Cases va proposar de fer una mostra de garrotins seguint el model basc, en què una persona posa proves que els improvisadors han de resoldre cantant a l’instant. Així va néixer el concurs de garrotins, on la mateixa Ainhoa Arumburu va venir a posar les proves i ho van provar com un joc. El primer concurs fou el 1999, un any després del correbars que donaria peu al naixement de barraques. El concurs es va institucionalitzar a la Festa Major alternativa de Sabadell com un acte imprescindible i el garrotins es van fer famosos arreu de Catalunya a causa de l’èxit de Pomada i tot seguit la rèplica que en va fer el grup Dusminguet, del Vallès Oriental. Molts grups musicals han seguit el model de fer garrotins al final dels concerts i donar l’opció que gent del públic pugui a cantar-ne. Uns quants, més aficionats, a partir de jugar a improvisar versos al Concurs de Sabadell, els concerts de Pomada i altres grups i diferents festes -sovint a la Sèpia Verda- van fer un circuit i van generar un butlletí d’agenda per trobar-se a cantar arreu de Catalunya. Aquest butlletí duia el nom de Cor de Carxofa, que actualment ha esdevingut una associació centrada amb aquest joc i que té diferents trobades arreu de Catalunya i durant molts anys ha tingut la seu a Espolla, a l’Alt Empordà.

Grups artístics han buscat jugar entre els diferents models de les corrandes, com els sabadellencs Corrandes són corrandes, que juguen amb els tres models de cançons d’unitat estròfica explicats i intenten arrelar-se a les melodies que han servit més a la Catalunya Vella per transformar les lletres i, com diu Jaume Ayats, “cantar allò que no es pot dir”[3].

També trobem una globalització del model d’improvisació arreu dels Països Catalans amb projectes educatius impulsats des de la Universitat Autònoma de Barcelona, arran de la tesi doctoral del terrassenc Albert Casals, com el Corrandescola o l’Eduglosa. Hi ha hagut anys de molt auge d’aquesta pràctica i al Vallès l’acte més rellevant continua sent el Concurs de Garrotins que té lloc el diumenge de Festa Major a les barraques de Sabadell i que segueix sent organitzat per la Sèpia Verda.

 

[1] FALCÓ, 2012:26 i 27

[2] AYATS, 2007:66

[3] AYATS, 2010

Participants/Executants

Corrandes i cobles de Caramelles

Durant el barroc es difonen un seguit de balls on cada tonada té unes possibilitats melòdiques, retòriques, mètriques seguint uns patrons per cada gènere. Seria el cas de les xàcares , canaris , follies , pavanes , villanos , jotes , courrantes i altres opcions. A la Península Ibèrica van ser balls generalitzats on veiem diferents continuïtats tant a la península com a Amèrica[1]. A Catalunya sembla que haurien quedat aquestes estrofes curtes que de forma més general anomenem corrandes, cobles i cançons.

El poeta Jacint Verdaguer hauria difós el nom de “corrandes” per designar aquestes cançons curtes dins el món erudit. El nom “corranda” podria derivar de la dansa difosa durant el barroc de “courrante”[2]. Altres designacions que trobem al territori català per a aquestes cançons curtes són: cançons, cobles, follies , tiranes , garrotins, etc. D’aquestes, la que podem documentar al Vallès històric és la de “follies”, que Pau Bertran i Bros documenta a Olesa de Montserrat, Abrera i Collbató. També, a l’’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, quan documenta cançons d’unitat estròfica ja parla sempre de “corrandes” amb les referències vallesanes. La designació “cobles” se sent dita de forma més oral o en apunts interns per part dels que en fan i reculls de caràcter local.

Els Cors Clavé van difondre un repertori i, amb ell, unes “corrandes” per ser cantades per Caramelles. Aquestes “corrandes”, difoses arreu del territori català van ser difoses amb una melodia concreta i cada cor ha tendit a compondre les seves lletres anualment amb un to satíric. Segons el cas ens trobem que canta l’estrofa un de sol i la tornada tot el cor o tots tot, portant les lletres escrites.

Aquesta pràctica, posteriorment, s’ha barrejat amb la de canviar la lletra de melodies populars, sovint de moda, i que els cors anomenen “popurris”. La melodia més fixada i freqüent sota la designació de corrandes és la que notem tot seguit:

Aquesta l’hem referenciada als següents cors i pobles en relació a les Caramelles:

-  Societa Coral Estrella Daurada (Sabadell)

- Associació Gent Gran Agrupació Coral Amics de l'Acordió

- Viladecavalls

- Castellar del Vallès

- Olesa de Montserrat (Vallès històric)

Podem dir que, actualment, no ho fan els següents cors ni pobles en relació a les Caramelles:

- La Garriga

-  Societat Coral la Lira (Sant Cugat)

- Societat Coral de La Unió Santcugatenca (Sant Cugat)

- Montornès del Vallès

- Bellaterra

- Sentmenat

- Santa Perpètua

Pel que fa als popurris és una activitat en auge que trobem més freqüentment als grups de caramelles.

Cobles de Pastorets

Els Pastorets de Folch i Torres van ser escrits conjuntament amb la música per a l’obra d’Adrià Esquerrà (1873-1927) l’any 1916. S’hi ’inclouen un moment de cobles cantades en què els personatges tenen un text fet. Tanmateix, a molts pobles han adaptat aquest moment a fer cobles lliures parlant de coses que poden fer gràcia o amb certa crítica, sovint de renovació anual, com és al cas de Sabadell.

Improvisació de versos

Pel que fa a la improvisació cal explicar una altra història. A finals del segle XX el grup l’Helena Cases, de Barcelona, i en Carles Belda, de Sabadell, tenien un duet musical de nom Pomada. L’Helena Cases estudiava llengua basca en aquell moment amb la professora Ainhoa Aramburu i va conèixer l’activitat de les mostres de bertsolaris del País Basc.

L’Helena va pensar que tindria la seva gràcia fer el mateix en català i van començar a fer-ho amb la melodia de garrotins amb el grup Pomada. Van triar els garrotins perquè van conèixer-los a partir d’un CD del grup lleidatà La Violeta. Va tenir molt èxit i ho feien al final dels concerts. Ells dos estaven vinculats a l’entitat sabadellenca La Sèpia Verda, que es va posar de ple a la comissió organitzativa de la Festa Major alternativa que donaria lloc a “les barraques”. L’Helena Cases va proposar de fer una mostra de garrotins seguint el model basc, en què una persona posa proves que els improvisadors han de resoldre cantant a l’instant. Així va néixer el concurs de garrotins, on la mateixa Ainhoa Arumburu va venir a posar les proves i ho van provar com un joc. El primer concurs fou el 1999, un any després del correbars que donaria peu al naixement de barraques. El concurs es va institucionalitzar a la Festa Major alternativa de Sabadell com un acte imprescindible i el garrotins es van fer famosos arreu de Catalunya a causa de l’èxit de Pomada i tot seguit la rèplica que en va fer el grup Dusminguet, del Vallès Oriental. Molts grups musicals han seguit el model de fer garrotins al final dels concerts i donar l’opció que gent del públic pugui a cantar-ne. Uns quants, més aficionats, a partir de jugar a improvisar versos al Concurs de Sabadell, els concerts de Pomada i altres grups i diferents festes -sovint a la Sèpia Verda- van fer un circuit i van generar un butlletí d’agenda per trobar-se a cantar arreu de Catalunya. Aquest butlletí duia el nom de Cor de Carxofa, que actualment ha esdevingut una associació centrada amb aquest joc i que té diferents trobades arreu de Catalunya i durant molts anys ha tingut la seu a Espolla, a l’Alt Empordà.

Grups artístics han buscat jugar entre els diferents models de les corrandes, com els sabadellencs Corrandes són corrandes, que juguen amb els tres models de cançons d’unitat estròfica explicats i intenten arrelar-se a les melodies que han servit més a la Catalunya Vella per transformar les lletres i, com diu Jaume Ayats, “cantar allò que no es pot dir”[3].

També trobem una globalització del model d’improvisació arreu dels Països Catalans amb projectes educatius impulsats des de la Universitat Autònoma de Barcelona, arran de la tesi doctoral del terrassenc Albert Casals, com el Corrandescola o l’Eduglosa. Hi ha hagut anys de molt auge d’aquesta pràctica i al Vallès l’acte més rellevant continua sent el Concurs de Garrotins que té lloc el diumenge de Festa Major a les barraques de Sabadell i que segueix sent organitzat per la Sèpia Verda.

 

[1] FALCÓ, 2012:26 i 27

[2] AYATS, 2007:66

[3] AYATS, 2010

Interpretació [ètic]

Salvaguarda

Transmissió

Cobles i corrandes de caramelles

La transmissió en la majoria de grups és escassa. A certs pobles el jovent s’ha organitzat i a mode de correbars han reinventat les caramelles i la renovació de lletres hi és present amb escreix. Seria el cas d’Olesa de Montserrat.

Cobles de Pastorets

No és qualsevol qui fa els papers de Lluquet i Rovelló, que clarament són desitjats i renovats quan pertoca. Les cobles van amb el paper.

Improvisació

Hi ha una transmissió globalitzada d’un objecte creat de tots els Països Catalans, però tanmateix té el seu caràcter local clarament manifest al Concurs de Garrotins.

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Redactor/a de la fitxa

Anaís Falcó

Data de realització

01/04/2019

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès