Els Pastorets de Sant Vicenç de la Creu Alta i de la Joventut de la Faràndula de Sabadell
Àmbit

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-4-0002

Nom propi de l'element

Els Pastorets de Sant Vicenç de la Creu Alta i la Joventut de la Faràndula

Altres denominacions

L’adveniment de l’infant Jesús

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Ag_2VKa1d6Q

Els Pastorets és l’obra teatral més representada a Catalunya. Durant les festes de Nadal, a gairebé tots els pobles de Catalunya, i per extensió del Vallès, es representen Els Pastorets de Folch i Torres o bé L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies. Una de les particularitats de l’obra és que gairebé sempre es representa per associacions teatrals amateurs, ja sigui en centres parroquials, teatres municipals o centres socials. A la ciutat de Sabadell en destaquen dues representacions: els Pastorets de la Joventut de la Faràndula i els Pastorets del Grup de Teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç. L’origen d’ambdues representacions es remunta a més de cinquanta anys i es tracta d’un dels esdeveniments nadalencs més arrelats a la ciutat. Mentre que la representació dels Pastorets de Sant Vicenç manté l’aposta per un format més proper, la Joventut de la Faràndula duu a terme un espectacle de gran format, gairebé únic al territori català. Cadascuna de les entitats culturals aporta un espai de dinamització sociocultural on el teatre esdevé el principal protagonista.

Data identificació

15/12/2018 12:00 AM - 14/01/2019

Localització

Localització

Sabadell

Descripció de la localització

Els Pastorets de Sant Vicenç es duen a terme al centre parroquial de Sant Vicenç, ubicat al barri de la Creu Alta de Sabadell. La platea del teatre compta amb unes 250 cadires per al públic assistent. L’any 2017 van apostar per la renovació dels decorats, actualitzant els llençols blancs de tela per noves escenografies tridimensionals, amb una clara intenció de modernitzar l’obra teatral. D’altra banda, el grup teatral la Faràndula representa Els Pastorets al Teatre municipal la Faràndula, amb un aforament per a 1.060 persones. El teatre va ser inaugurat l’any 1956, gràcies a la venda d’accions populars. Finalment, l’any 1972 l’Ajuntament el va convertir en el teatre municipal de la ciutat.

Georeferenciació

https://goo.gl/maps/PtAvW1vKcJpAp4zf7

https://goo.gl/maps/dUoCeJ3EjKorCjSB6

Datació

Data de realització

16/12/2018 12:00 AM - 12/01/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

El grup de joves la Faràndula organitza vuit sessions de Pastorets durant els mesos de desembre i gener. D’altra banda, el grup de teatre de Sant Vicenç n’organitza deu sessions. Ambdues companyies teatrals concentren les obres dels Pastorets durant les festes de Nadal.

Descripció

Descripció general

La representació dels Pastorets de Folch i Torres és una obra indispensable en la cartellera del teatre del centre parroquial de Sant Vicenç, durant més de 75 anys només es va veure interrompuda pel tancament del teatre durant la dècada del 1970. Tot i que el context de l’obra pretén escenificar el primer període de l’any litúrgic cristià, l’Advent, també s’encarrega de teatralitzar personatges que evoquen el folklore català més costumista, com en el cas dels personatges d’en Rovelló i en Lluquet. La importància de l’obra rau precisament en la conciliació identitària entre la celebració de les festes cristianes, en aquest cas la festivitat de Nadal, i la imatgeria de la cultura popular catalana simbolitzada a través de la ruralitat i la figura del pastor. Malgrat que la versió de Folch i Torres pugui ser titllada d’infantil, és habitual l’ús de sàtires, crítiques i burles vers el context sociopolític actual. Una de les virtuts de l’obra és la capacitat de transformació a la qual ha estat sotmesa, permetent la proliferació de diverses adaptacions i interpretacions dels directors i els grups de teatre que l’escenifiquen.

Pel que fa a la representació al teatre Sant Vicenç, el públic resta a l’espera de l’inici de l’obra al vestíbul del centre parroquial, engalanat amb motius nadalencs i presidit per un pessebre on no hi falten els diables dansant al voltant del calder, intuïm, d’en Pere Botero. L’espera s’amenitza amb refrigeris de tota mena: crispetes, llaminadures i begudes. El bullici al vestíbul representa l’essència del teatre popular. Mentrestant, els protagonistes, figurants i membres de l’equip del grup teatral esperen el seu torn entre bambolines, rebent els últims retocs de l’equip de maquillatge i vestuari. El so del timbre anuncia al públic que ja ha d’anar desfilant cap a la platea, l’obra està a punt de començar. El públic està format majoritàriament per famílies amb infants. L’inici de l’obra pretén contextualitzar les figures d’en Lluquet i en Rovelló, personatges icònics que esdevindran el fil conductor del relat. La sintonia d’ambdós personatges amb els infants és òbvia: mentre que en Lluquet simbolitza l’astúcia i la valentia, en Rovelló representa la figura més còmica, golafre i poruga. Endemés, ambdós personatges interactuen amb el públic, sobretot amb els infants, com per exemple quan en un moment de l’obra en Rovelló no dubta a baixar de l’escenari per agafar un grapat de crispetes d’un nen que l’observa embadalit. També és recurrent com ambdós personatges inclouen en el diàleg sàtires i acudits basats en esdeveniments polítics actuals, generant rialles entre el públic adult. El paper d’en Jeremies, el tartamut, també desperta l’entusiasme dels més petits, incloent-hi un breu diàleg amb una menuda espectadora. D’altra banda, les figures de Satanàs, Llucifer, l’arcàngel Gabriel, la Verge Maria o sant Josep mantenen uns diàlegs més acurats, emprant un llenguatge un xic més clàssic, principalment en vers, i aportant un discurs més dogmàtic, centrat en l’explicació del relat cristià sobre l’Advent.

Tot i que el tarannà de les escenes és l’habitual d’una obra dels Pastorets, el grup de teatre de Sant Vicenç aporta nous recursos amb la intenció de sorprendre el públic com, per exemple, introduir actuacions musicals amb coreografia, una lluita d’espases entre l’arcàngel Gabriel i Satanàs o incloure la platea com una extensió de l’escenari; durant el transcurs de l’obra és habitual que els personatges caminin tant pel passadís principal com pels laterals de la sala, generant una sensació de pertànyer a l’obra. Un dels moments més aplaudits de l’obra d’enguany va ser durant el segon acte, concretament l’espai destinat als cuplets, quan de cop van aparèixer tres castellers dels Saballuts de Sabadell per culminar un castell de tres coronat amb una estelada. La predisposició, tant de la direcció com del grup de teatre, de dur a terme aquesta petita performance o transgressió de la representació canònica dels Pastorets demostra el caràcter i la identitat desacomplexada del teatre de Sant Vicenç.

En finalitzar l’obra, el vestíbul esdevé el punt de trobada entre el públic i el repartiment. Els actors i actrius es retroben amb familiars i coneguts, celebrant l’èxit de l’obra. Els personatges principals, com en Rovelló i en Lluquet, se situen a un dels racons del vestíbul per atendre les felicitacions dels més menuts, fins i tot, fotografiant-se amb ells. Sens dubte, el teatre de Sant Vicenç aposta per un model de teatre sense filtres amb l’objectiu de mantenir un vincle constant amb el públic.

L’obra dels Pastorets de la Joventut de la Faràndula s’ha representat ininterrompudament des de la fundació de l’associació l’any 1947. L’espectacle es duu a terme al Teatre municipal de la Faràndula, al barri del Centre de Sabadell. Sens dubte, els Pastorets és una de les representacions més emblemàtiques de la Joventut de la Faràndula, aplegant any rere any milers de persones. Una de les particularitats de la representació de la Faràndula és l’aposta pel gran format, aspecte fins a cert punt condicionat per la grandària del teatre. La recepció al vestíbul, minuts abans de l’inici de l’obra, ja deixa entreveure les dimensions de l’obra. Només entrar podem veure un estand amb productes dels Pastorets, com per exemple l’edició en DVD de l’obra o la venda de banyes de dimoni. Tampoc hi manquen els refrigeris i les llaminadures, reclam per als més menuts. És certament lloable l’organització tècnica de la companyia, on des de l’entrada del teatre trobem membres de l’equip de la Faràndula equipats amb auriculars i micròfons per comunicar-se internament i facilitar l’acomodació del públic. Cal recordar que el teatre està format per una gran platea, un primer pis i un amfiteatre o galliner, per tant, els controls d’accés exigeixen una certa coordinació. Com és habitual, el so del timbre indica l’inici de l’obra, mobilitzant el públic cap a les seves ubicacions; un públic format gairebé en la seva totalitat per famílies amb infants.

Durant la representació és destacable la qualitat tècnica de l’obra, tant per la dimensió i els acabats dels decorats, com pel vestuari, la il·luminació i el so de l’espectacle. En algunes escenes, sobretot en les que apareix Satanàs o Llucifer, s’utilitzen elements pirotècnics per dotar l’obra d’espectacularitat i qualitat visual. En el transcurs de l’escena de les sopes, on Llucifer posa una espècie de somnífer als pastors en el seu camí cap a l’adoració del naixement, es demostra l’exigència tècnica de l’obra mostrant un quadre escènic on sembla que nevi de veritat. Una de les escenes més identificatives de la Faràndula és la caiguda d’en Rovelló i en Lluquet a les calderes d’en Pere Botero, aprofitant una obertura al pis inferior, just a la corbata de l’escenari. Sens dubte, la Joventut de la Faràndula sap aprofitar perfectament els recursos de què disposa en treballar a un teatre amb unes infraestructures professionals, dotant els Pastorets d’una qualitat tècnica i visual gairebé inusual en una companyia amateur.

Deixant de banda l’aspecte tècnic, l’obra esdevé fidel al relat de Folch i Torres, introduint els arranjaments necessaris per actualitzar-la al públic actual; seria gairebé impossible mantenir l’atenció del públic infantil si es mantingués l’obra tal com era a principis del segle XX. Només es permet una llicència creativa durant l’obra, els cuplets, on tant en Rovelló com en Lluquet reciten un breu cuplet sobre qualsevol dels temes que ells (actors) desitgin. El cuplet d’enguany versava sobre la llibertat política i el procés d’independència, despertant aplaudiments entre la majoria del públic. Anys enrere els cuplets solien ser breus versos destinats a homenatjar familiars, antics membres de l’associació o criticar les polítiques locals; tanmateix, des de fa cinc o sis anys els cuplets estan exclusivament dedicats a la realitat política catalana.

Un cop l’obra ha finalitzat, el públic es troba amb gran part de l’elenc d’actors i actrius al vestíbul. Les abraçades entre familiars i amics acaben d’arrodonir la vetllada.

Història i transformacions de l'element

La fundació de la Joventut de la Faràndula ve precedida per dues companyies teatrals, la Faràndula i la Congregació Mariana. El grup de teatre de la Faràndula, fundat l’any 1939 en finalitzar la Guerra Civil, representava els Pastorets de Folch i Torres al teatre Alcázar de Sabadell (Torrella, 1998) amb un repertori mixt. Alhora, la Congregació Mariana de Sabadell s’encarregava de dur a terme actuacions de teatre infantil, on només podien actuar homes. Durant la dècada del 1940 l’activitat de la companyia de la Faràndula va anar disminuint, provocant la fundació d’una nova companyia l’any 1940 anomenada la Faràndula Juvenil, dedicada al teatre infantil. Tanmateix, l’any 1946 l’activitat de la Faràndula Juvenil es va veure reduïda dràsticament i la Congregació Mariana va agafar el relleu en la representació dels Pastorets al teatre Alcázar (Pons, 2015). L’any 1947, els joves de la Congregació Mariana Joan de la Creu Ballester Castellet, Valentí Mestre Sors i Pere Planas Martí, amb el suport del pare director de la Congregació, Josep Maria Nolla, fundaran la Joventut de la Faràndula, amb l’objectiu d’oferir representacions teatrals infantils amb elencs mixtos. D’ençà de la seva fundació, la companyia teatral quedà exempta de les normatives eclesiàstiques i va permetre l’actuació de dones.

Durant els primers anys després de la fundació, la Joventut de la Faràndula va experimentar un creixement impressionant. Cada dia festiu portaven a escena una obra de teatre infantil i el nombre d’espectadors augmentava any rere any. Fins al punt que fins i tot el mateix Josep M. Folch i Torres va anar a veure una representació d’una de les seves obres, El secret de la cap d’or, elogiant la tasca de la Joventut de la Faràndula. L’obra dels Pastorets es va consolidar en ser representada anualment; de fet, és l’única obra que s’ha representat any rere any fins a l’actualitat.

L’èxit de la Faràndula s’emmarca en un context on el teatre esdevé un dels espais lúdics per excel·lència, per tant, no és d’estranyar que l’èxit també fos compartit amb altres companyies de la ciutat com la companyia de Sant Vicenç o el Centre Parroquial de la Puríssima Concepció. De fet, per celebrar el patró dels actors i actrius, Sant Genís, se celebrava una jornada on els repartiments de cada companyia anaven a actuar als locals de les altres entitats (Pons, 2015). La celebració de Sant Genís va continuar fins als anys seixanta.

Tant era l’èxit del teatre infantil d’apuntador, que l’entitat va creure necessari ampliar-ne el repertori, i per això l’any 1951 va convocar el Primer Concurs d’Obres Teatrals d’Espectacles per a Infants (Torrella, 1998) pel qual es distingia les millors obres amb un premi en metàl·lic (el primer premi eren 3.000 pessetes) i la posterior representació teatral. L’èxit del concurs era un fet, durant la tercera edició l’any 1953 es van rebre un total de 39 obres inscrites. El concurs se celebraria ininterrompudament fins al 1967.

Un dels reptes de l’entitat va ser la construcció del Teatre de la Faràndula, per a la qual cosa es va construir una societat gestora, la Immobiliària Cultural Sabadell, SA (ICSA). La inversió a la societat gestora s’inicia amb una subscripció popular d’accions a 1.000 pessetes. El 30 de desembre de 1956 s’inaugurà el Teatre la Faràndula, amb una capacitat de 1.100 espectadors.

Malgrat tot, l’any 1965 la crisi teatral va colpejar amb força la Joventut de la Faràndula i, com a conseqüència, es va reduir dràsticament el nombre de representacions. El descens del públic assistent va causar un greu impacte a les arques econòmiques de l’entitat, complicant el manteniment del gran teatre. Finalment, l’any 1972 l’Ajuntament de Sabadell va comprar el Teatre de la Faràndula a cost zero, però assumint el deute generat per la companyia. Tot i això, es va arribar a un acord amb l’Ajuntament per mantenir una cessió en l’ús preferencial del teatre per part de l’entitat.

Al final de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta l’entitat va reeixir, la inauguració de l’escola de teatre juvenil l’any 1992 en va ser un fet simptomàtic. L’objectiu de l’escola de teatre juvenil era introduir els faranduleros més petits i petites en el món del teatre.

L’any 2000 es va remodelar el Teatre de la Faràndula. Es va modernitzar l’escenari i l’equipament general del teatre com, per exemple, disposar de tramoies elèctriques. Les obres per remodelar el teatre impedien la representació dels Pastorets. Tot i això, i amb l’afany de no perdre la continuïtat de l’obra des del 1947, la companyia va dur a terme dues lectures dramatitzades de l’obra, assegurant la representació de l’obra ininterrompudament. Des del 2001 es va optar per dur a terme el format de producció actual, un gran format que des del primer moment va deixar embadalit el públic. El 2008, l’espiral de tecnificació i professionalització de l’obra va portar a contractar un equip professional d’il·luminació i so, l’únic equip professional present durant la representació de l’obra.

En l’actualitat, la Joventut de la Faràndula creu indispensable mantenir una sostenibilitat respecte a les seves possibilitats, tant en l’àmbit social com econòmic de l’entitat. Pel que fa a la percepció dels Pastorets, l’entitat creu que és necessari apostar per un format atractiu, on l’impacte visual i auditiu en sigui protagonista, però sense menysprear el text original ni la continuïtat que els ha consolidat. Tanmateix, un dels grans reptes és captivar el públic infantil, acostumat a un elevat dinamisme audiovisual. A més, l’infantil és un públic que no està del tot familiaritzat amb el relat cristià i són recurrents durant la funció expressions com qui és Maria?

El grup teatral de la parròquia de Sant Vicenç neix anys després de la Guerra de Civil, en plena recuperació del teatre parroquial a Sabadell. Va ser l’any 1944 quan es va decidir emprar el nom de la parròquia i passar a anomenar-se grup teatral Sant Vicenç, anys enrere havia pres el nom de Secció Teatral d’Acció Catòlica (1942-1944) i Associació de Lluïsos (1918-1936) (Pont, 2015). Durant la dècada dels anys 1940 l’activitat era més aviat poca, predominaven obres teatrals merament catòliques que constaven de representacions unisex, és a dir, o masculines o femenines. La dècada del 1950 va suposar un canvi substancial per iniciar-se les primeres representacions mixtes, però sobretot per la construcció del Teatre Sant Vicenç, annexat a la part posterior de l’església de la Creu Alta (Pont, 2015). Des de l’estrena del nou teatre, el grup teatral de Sant Vicenç va començar a programar una obra setmanal i es va convertir, així, en un dels espais d’oci més comuns dins de la ciutat de Sabadell. L’èxit del teatre se sustentava gràcies al model de teatre amb apuntador, del qual els actors i actrius depenien, donada l’exigència del públic a demanar canvis constants d’obres, ja que l’assistència era tan elevada que no permetia mantenir una mateixa obra durant dos mesos.

Pel que fa als Pastorets, l’obra es va començar a representar l’any 1942 sota la direcció de Modest Arnau fins al 1957 (Pont, 2015). La versió escollida va ser la de Folch i Torres, la qual es va substituir per L’estel de Natzaret quan el 1958 va agafar la direcció del grup teatral en Frederic Oller, que provenia del teatre mataroní. La intenció de Frederic Oller era representar una obra menys infantil que la de Folch i Torres i incloure’n un espectacle més musical, amb peces cantades. L’acolliment del públic va ser tal que el nombre de socis i participants va créixer, fins a crear seccions infantils i juvenils de teatre.

Tanmateix, a mitjan dècada del 1960 el teatre amateur sabadellenc va patir una forta davallada per la manca de públic, el Teatre Sant Vicenç va haver de tancar fins a l’any 1970. La reobertura del teatre s’escenificà amb una obra dels Pastorets de Folch i Torres rejovenida i engrescadora, gràcies a la direcció d’Antoni Garcia, que va apostar per un model de teatre obert, amb el repartiment d’actors i actrius doblat. Les dècades del 1970 i 1980 van coincidir amb un teatre més professionalitzat, es va abandonar el model d’apuntador i s’apostà per la composició de quadres amb un gran valor escènic, omplint l’escenari de gent i prestant molta atenció a la gestualitat. Antonio García va ser l’artífex d’una de les senyes d’identitat del grup teatral de Sant Vicenç, on en el pròleg del primer acte es representaven escenografies d’una estètica més popular. L’any 1995 la direcció aniria a càrrec de Toni Ten, qui es decantarà per eliminar el vessant més folklòric i reforçar la representació amb un punt més d’espectacularitat com lluites d’espases o escenografies amb castells, amb la intenció d’atreure el públic juvenil. Des de la dècada del 2000 fins a l’actualitat l’obra ha estat dirigida per diferents persones: Jaume Pont, Eloi Garcia, Oriol Rifer o Albert Mitjans. La dinàmica dels Pastorets actuals és cercar l’espectacularitat, fer brillar els actes on apareixen els dimonis i apostar per grans decorats.

Un dels aspectes que més enyora el públic en el teatre actual és l’ús del foc, que va ser prohibit en les funcions teatrals, fet que els va fer perdre espectacularitat. En l’actualitat, el foc s’ha substituït per projeccions audiovisuals.

Processos i preparatius

Tant el grup de teatre de Sant Vicenç com la Joventut de la Faràndula tenen dos elencs destinats a la representació dels Pastorets. La qualitat teatral d’ambdues companyies, sumat a l’alt nombre de membres, permet la disposició de dos repartiments. A més a més, els assegura cobrir-se davant possibles alts i baixos. Els assajos es duen a terme per separat, ja que seria inviable ajuntar els dos elencs.

Una de les tasques més importants en els preparatius de la representació és l’assignació dels personatges principals. En ambdues companyies és habitual que certs actors i actrius mantinguin el personatge durant unes quantes temporades. Els canvis en el repartiment solen anar a associats a la continuïtat dels directors o directores.

La representació de l’obra implica la gestió d’un gran nombre d’equips, que per separat col·laboren en la gestació de l’obra. Si bé a Sant Vicenç tots els equips (maquillatge, vestuari, tramoies, il·luminació i so i direcció de teatre) són de la pròpia entitat, en el cas de la Joventut de la Faràndula l’equip d’il·luminació i so és contractat a una empresa externa.

Sens dubte, per a ambdues entitats, l’obra dels Pastorets és l’estrella de la temporada, a part de ser la representació que demana una feina de producció més elevada, ja que hi arriben a participar unes 250 persones a la Faràndula i 150 a Sant Vicenç.

Dedicació

L’obra en si és un relat que pretén mostrar les ensenyances del catolicisme. Tot i que no té una especial dedicació, sí que manté la intencionalitat de transmetre el missatge religiós mitjançant un llenguatge teatral arranjat al públic infantil. L’elecció de l’obra de Folch i Torres aproxima i fa més atractiva la transmissió del coneixement religiós i popular amb la utilització d’un llenguatge més planer.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Vares de fons i mando

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

L’escenografia és la infraestructura més evident i voluminosa que podem trobar dins de la representació teatral. Avui en dia, els decorats són fabricats per empreses externes i la majoria són tridimensionals. En les dues companyies destaquen els decorats del bosc tenebrós, les calderes d’en Pere Botero, el poble dels pastors de Judea i l’estable del naixement. Com a suport dels decorats tridimensionals solen penjar teles al voltant de la boca de l’escenari.

És important la quantitat de peces de roba que es necessiten per fer l’obra, on per sobre de tot destaca el vestuari dels dimonis, una de les senyes d’identitat d’ambdues entitats, ja que és el vestuari amb més llibertat creativa. En la representació de la Joventut de la Faràndula destaca l’ús d’elements pirotècnics. En ambdues obres es pot observar l’ús de nous elements tecnològics com les projeccions o les màquines de fum.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

El grup de teatre de Sant Vicenç està vinculat al centre parroquial de l’església de la Creu Alta. Per tant, tot i ser una associació cultural, el màxim òrgan director és un membre eclesiàstic de l’església de la Creu Alta. Tot i això, la vinculació parroquial és merament organitzativa i només s’articula dins del grup de teatre mitjançant la comissió de valors. Aquesta té la funció de vetllar perquè les obres o adaptacions teatrals aportin un missatge d’acord amb els valors cristians, però sense actuar com un filtre, és a dir, s’encarreguen de transmetre i destacar els valors que susciten les obres de teatre. A Sant Vicenç, dins de l’organització de Pastorets, cada any es proposa un director.

La Joventut de la Faràndula és una associació composta per un òrgan rector i executor, la directiva, formada per president, secretari i tres vicepresidències (social, econòmica i teatral). Cada any es duu a terme una reunió amb els membres de l’entitat per tal de verbalitzar quin és el grau d’implicació i repartir així les tasques dels equips (maquillatge, tramoies, utillatge, teatre, vestuari, administració, etc.) que componen l’entitat.

Cal destacar la implicació d’ambdues entitats dins de la Coordinadora de Pastorets, participant en actes o compartint qualsevol mena d’informació amb altres membres de la coordinadora.

Participants/Executants

Durant la representació d’ambdues obres es formen diferents equips disposats per produir l’obra:

  • Directors/es. S’encarreguen de coordinar el repartiment. Organitzen i controlen els equips. Dirigeixen el vessant més artístic de l’obra.
  • Regidor/a, La seva funció principal és supervisar tot allò que passa sobre l’escenari durant la representació de l’obra.
  • Equip de tramoies. Són els encarregats de moure l’escenografia i els actors i actrius, per tant, de fer pujar i baixar les cordes mitjançant politges i altres ginys. Al teatre Sant Vicenç encara són manuals, mentre que al Teatre de la Faràndula són elèctrics. Sovint aquestes posicions allunyades de l’escenari són ocupades per jubilats i pels pares dels infants que participen en l’obra. També solen ser els manyans del teatre.
  • Equip d’il·luminació i so. S’encarreguen de la il·luminació, projeccions, efectes de so, etc.
  • Equip d’utillatge. Responsables dels objectes, materials i decorats.
  • Equip de maquillatge. Componen el rostre i el cos de l’actor o actriu per adequar-lo al personatge. Són indispensables en la caracterització dels dimonis.
  • Equip de vestuari o figuristes. Preparen el repartiment per representar els personatges específics de l’obra. Indispensable per a personatges com els diables.
  • Repartiment. Compost pels actors i actrius. Cada repartiment consta d’unes 70 persones.

Ús i funció

Associativa , Lúdica

Precisions ús i funció

Una de les funcions d’aquesta representació és la promoció del teatre amateur, sobretot si tenim en compte que l’obra permet la participació de diferents grups d’edat i engrescar tant els més menuts com els adults que mai han trepitjat un escenari. La implicació en els grups de teatre amateur fomenta l’associacionisme cultural i la dinamització social. Ambdues entitats tenen un objectiu de foment del teatre entre els més petits i joves, ja que des de fa dècades van apostar per la fundació d’escoles de teatre.

Des d’un vessant més simbòlic, la representació dels Pastorets esdevé una tradició identitària de la cultura popular catalana durant les festivitats nadalenques. En el context social actual sembla que ha perdut força vers la funció originària de transmetre el relat cristià sobre l’advent i el naixement de Jesús, donant lloc a una representació més lúdica i visual, on l’objectiu principal és fer passar una bona estona al públic assistent.

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

Els Pastorets representen l’emblema del teatre popular i són l’obra més representada a tot Catalunya. Una de les seves singularitats és la necessitat de comptar amb un repartiment molt extens, presumiblement inaccessible per a grups de teatre amateur. Malgrat tot, la identificació de l’obra com un esdeveniment tradicional i identitari facilita la captació de persones disposades a formar part de l’equip, sigui en places més tècniques o sumant com a extra en qualssevol dels actes de l’obra. Els Pastorets han traspassat el discurs religiós per convertir-se en un element més de la cultura popular, com indica la fundació de la Coordinadora de Pastorets, encarregada de vetllar per la salvaguarda d’una representació teatral que ha esdevingut patrimonial. La dinamització socioeconòmica de l’esdeveniment és òbvia, si observem que cada cop són més els municipis que ofereixen l’obra durant el Nadal, inclús aquells on mai ha sigut una representació tradicional. La consolidació de l’obra arreu dels municipis vallesans i catalans implica l’aparició de nous grups de teatre amateur, en definitiva, col·lectius socials que aportaran un nou dinamisme en l’àmbit cultural i associatiu del municipi.

En el cas de la Joventut de la Faràndula i el grup de teatre de Sant Vicenç, la representació dels Pastorets s’ha consolidat com un esdeveniment indissociable de les festes de Nadal.

Salvaguarda

Transmissió

La proliferació dels grups de teatre infantil i juvenil permet la transmissió dels coneixements associats a la representació de l’obra. El relleu transgeneracional està assegurat, en un repartiment és habitual trobar membres de la mateixa família pertanyents a diferents generacions.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

El grup de teatre de Sant Vicenç i la Joventut de la Faràndula consideren consolidada la representació dels Pastorets, especialment en un context on el teatre amateur sabadellenc gaudeix de bona salut. La valoració per part de les entitats és més que positiva, atès que la majoria dels nouvinguts volen formar-ne part per representar els Pastorets.

En commemoració del centenari dels Pastorets de Folch i Torres (2016), per primer cop des de la seva fundació, ambdues entitats van col·laborar barrejant els elencs per realitzar una representació única al Teatre la Faràndula.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Una de les mesures de salvaguarda que ha pres el grup de teatre de Sant Vicenç és l’elaboració d’una petita exposició a l’entrada del teatre. L’exposició mostra l’evolució cronològica del grup de teatre i contextualitza la importància dels Pastorets com l’única representació que ha perdurat durant els anys, un total de 75 fins al 2016. Altrament, han prioritzat els tallers de teatre com a mesura de salvaguarda per assegurar el futur del grup teatral. Cada any s’apunten unes vint persones als tallers de teatre, passant algunes a formar part de les obres programades. A més a més, la realització gairebé setmanal d’obres teatrals aporta els recursos econòmics suficients per mantenir les activitats del centre parroquial. També han utilitzat altres fonts de finançament com el micromecenatge; gràcies a aquest, l’any 2017 van aconseguir renovar gran part del decorat.

La Joventut de la Faràndula organitza tallers de teatre per a infants i joves, des dels sis fins als divuit anys. En total, l’escola acull 150 nens i nenes. L’escola esdevé un planter de nous farandulers i faranduleres. Cal destacar que els tallers de teatre són tutoritzats per membres joves de la Faràndula, exceptuant l’Aula Jove (14 a 18 anys) on la formació va a càrrec d’un centre d’interpretació teatral professional. D’altra banda, l’entitat té un consell general, no executiu, format per expresidents i membres honorífics, encarregats de vetllar per la consciència i identitat de la Joventut de la Faràndula. En aquest sentit, si un president o equip directiu encapçalés una acció política que atemptés contra els principis de l’entitat, el consell general tindria la potestat de convocar una assemblea de socis i sòcies.

Recursos associats

Imatges relacionades
Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Informants

  • Jaume Pont. Centre Parroquial Sant Vicenç, Sabadell.
  • Salvador Peig. Joventut de la Faràndula, Sabadell.

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

28/02/2020

Actualitzacions de la fitxa

28/02/2020

Observacions validador/a

Corrector: Luís Sáez.

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès