El joc del Quinto
Àmbit

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-4-0001

Nom propi de l'element

El joc del Quinto

Altres denominacions

Rifla

Altres denominacions

Loteria vella

Altres denominacions

Loteria vella

Altres denominacions

Loteria vella

Altres denominacions

Quina

Altres denominacions

Rifla

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://youtu.be/01Tlgu7c4XE

El quinto és un joc d’atzar que es juga durant les dates nadalenques, sobretot durant la vigília de Nadal, durant el dia de Nadal, per Sant Esteve i, per últim, la vigília de Reis. El joc consisteix a omplir uns cartrons o cartes numerades de l’1 al 90, dividides en sis caixes de quinze números. Depenent de la localitat on es jugui, el guanyador cantarà quinto si ha omplert una filera de números d’una caixa, és a dir, cinc números; o farà plena, si ha omplert una de les caixes de la carta formada per quinze números. La particularitat del quinto és la figura del lloro, on destaca la seva habilitat per cantar els números mitjançant dites, acudits i embarbussaments.

Data identificació

26/11/2018 12:00 AM - 31/12/2018

Localització

Descripció de la localització

El joc és molt popular al Vallès Occidental, sobretot a les poblacions de Sabadell i Terrassa, municipis que es prendran com a referència per a la descripció del joc. Tanmateix, també es juga a altres comarques com el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Ripollès, l’Empordà o la Cerdanya. També es juga a França, a la regió belga de Valònia i a la ciutat italiana de Nàpols. En altres regions el joc pot prendre el nom de quina, plena o loteria vella.

El quinto se sol jugar en espais habilitats per associacions o entitats municipals, les quals s’encarreguen de l’organització i el funcionament del joc. En la disposició de les sales sol destacar la figura del lloro, situat sobre una tarima o alguna zona elevada de la sala, procurant que sigui visible per la gran majoria dels jugadors i jugadores. Els quintaries, mot amb què es coneixen els jugadors i jugadores, s’ubiquen en grans taules, disposats de la manera més òptima amb l’objectiu d’ocupar el màxim aforament de la sala. En quintos on hi ha una gran participació de quintaries com, per exemple, l’Urpí de Sabadell o el Social de Terrassa s’utilitzen sales annexes per ampliar-ne l’aforament i retransmeten el cantar del lloro a través d’instal·lacions audiovisuals, ja sigui amb projectors o televisions que assegurin no perdre’s cap instant de l’esdeveniment.

D’altra banda, el quinto també es juga en l’àmbit domèstic. Després del dinar tant de Nadal com del de Sant Esteve, algunes famílies mantenen la tradició de jugar al quinto a casa.

Datació

Data de realització

01/12/2018 12:00 AM - 13/01/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

El quinto es juga des de principis de desembre fins a mitjan gener. Cada col·lectiu o entitat decideix les dates i els horaris per jugar al quinto. Les dates més usuals solen ser els caps de setmana previs a les festes de Nadal, sent la vigília de Nadal, Nadal, Sant Esteve i Reis els dies de més afluència.

Descripció

Descripció general

El quinto és un joc popular i tradicional, on l’objectiu principal és gaudir d’una vetllada esbojarrada i, si la sort acompanya, tornar a casa un xic més ric o amb un bon lot de productes. Durant les festes nadalenques és habitual veure com les sales d’actes d’entitats, associacions, clubs esportius o inclús empreses s’omplen de gom a gom per jugar al quinto. L’esdeveniment resulta indissociable del calendari festiu nadalenc i gaudeix d’una especial tradició a les localitats de Terrassa i Sabadell, tot i que també es juga a altres municipis del Vallès.

El joc consisteix a emplenar un cartró amb noranta números, és a dir, anar tapant els números que el lloro va cantant. El cartró està dividit en sis caixes de quinze números, cada caixa té tres fileres de cinc números. Quan un jugador o jugadora aconsegueix tapar els quinze números d’una de les caixes, haurà guanyat o, en l’argot quintaire, haurà fet plena. A Sabadell i a altres municipis també es guanya fent quinto, és a dir, tapant una filera de cinc números; en aquest cas el premi és menor i es prossegueix amb el joc fins que un dels jugadors o jugadores canta la plena. Els números dels cartrons solen estar ordenats de dues manera: primera veu o segona veu. Els cartrons de primera veu s’ordenen en columnes on la referència és la desena, una columna podria ser: 22, 25, 27, 26, 21, 28, 29, 24, 23. En els cartrons de primera veu és més fàcil identificar els pelats, mot amb el qual s’anomenen les desenes (10, 20, 30, etc.) i els petits, nom que prenen les unitats (1, 2, 3, etc.). D’altra banda, els cartrons de segona veu o culeres s’ordenen prenent com a referència la unitat, un exemple seria: 55, 35, 45, 25, 15, 85, 75, 65 i 5. Com a punt de referència, a la part superior d’alguns cartrons apareix el número de la primera veu o de la segona veu, cosa que permet localitzar el número ràpidament. També hi ha cartrons on tots els números estan situats a l’atzar, prenent formes en espiral, diagonal, etc. A Terrassa, al Centre Cultural el Social, es permet portar cartrons personalitzats, sempre que l’organització en doni el vistiplau abans d’iniciar la partida. Depenent de la localitat, els cartrons prenen el nom de cartes.

Per tal d’anar omplint i tapant els números s’utilitzen guixes. Les guixes són les llavors de la guixa, una planta lleguminosa que es cultiva al Mediterrani.

El preu del cartró, per jugar una partida, sol ser de 0,5 cèntims d’euro o 1 euro, en funció de la partida o l’entitat que aculli el quinto. Els preus del cartró solen ser populars exceptuant partides concretes, on es pot arribar a pagar 4 o 5 euros per cartró, augmentant substancialment la recompensa del guanyador o guanyadora. També existeixen diferències a l’hora de pagar el cartró. A Sabadell els jugadors i jugadores bescanvien els diners en efectiu per fitxes o monedes de l’entitat, mentre que a Terrassa els quintaries que volen jugar la partida dipositen el valor d’aquesta, 0,5 cèntims o 1 euro, a un lloc visible de la taula. Els agafen la moneda validant-ne la participació; tanmateix, és habitual que els cobradors agafin la moneda o la fitxa un cop ja s’ha iniciat la partida i el lloro ja ha cantat els primers números. Malgrat tot, quan el lloro ja ha cantat més o menys uns quatre números, ja no s’acceptarà cap jugador o jugadora més.

El botí del guanyador sol estar compost pel valor dels cartrons dels jugadors i jugadores que participen en la partida. Del valor total cal treure un petit marge de benefici que restarà en favor de l’entitat o associació. El benefici que n’extreuen les entitats suposa una part substancial del pressupost anual, ja sigui per destinar-lo a cobrir les despeses de lloguer, dur a terme activitats o qualsevol despesa que l’entitat cregui oportuna. També hi ha entitats i associacions que organitzen quintos solidaris amb l’objectiu de recaptar diners per a una causa concreta.

És bastant usual que el premi, a banda dels diners, vagi acompanyat de productes locals, vals de descompte, objectes estrambòtics, entrades per a esdeveniments o inclús, fins fa tot just un any a Terrassa, al Centre Cultural el Social es jugava la partida del lloro, on homenatjant la figura més representativa del quinto es lliurava un lloro (l’au) com a premi.

A diferència d’altres jocs d’atzar com les loteries o el bingo, el quinto predisposa un diàleg constant entre el lloro i el públic. El lloro és l’encarregat d’anar cantant els números mitjançant bromes, recitant el santoral, relacionant els números amb dates històriques o emprant recursos lingüístics o fonètics que l’ajudin a crear un relat mentre va cantant els números. Els números es dipositen en un recipient de vímet que pren el nom de garrafa. L’altra diferència amb el bingo és que els números no són rodons, al contrari, tenen una base aplanada per facilitar-ne la col·locació sobre la carta del lloro. En aquest sentit, aquesta carta és diferent de la resta de jugadors i jugadores, ja que els números són consecutius per facilitar-ne la visualització i tapar-los ràpidament.

La dificultat del quinto rau precisament a saber quin és el número que canta el lloro, perquè en algunes ocasions només s’utilitza un acudit o el nom d’un sant per cantar un número, és a dir, no es menciona la xifra explícitament. Aquesta particularitat configura notablement la variant atzarosa del joc, així l’expertesa del quintaire vindrà donada per la seva rapidesa a l’hora d’interpretar els acudits, saber les dites més tradicionals o, fins i tot, la implicació amb l’entitat o associació on ha anat a jugar al quinto, ja que a vegades el lloro pot cantar “l’edat d’en Joan” sent impossible saber-ne el número si no es forma part del teixit social de l’associació o entitat. De fet, aquest tipus de locucions són les que donen peu a la participació del públic, el qual sense vergonya sol respondre amb humor a les expressions del lloro. N’és un exemple quan el lloro canta “un que és vuit/buit” (número 8) i el públic contesta “el teu cap / el teu llit”. L’habilitat del lloro és essencial per mantenir un ritme constant, ja que d’això depèn la intensitat del joc. L’habilitat del lloro és tal que, mentre canta el número, ja agafa el següent per preparar-ne la locució en forma d’acudit o embarbussament.

Endemés cal tenir en compte que cada lloro té les seves tècniques i recursos, el joc canvia substancialment depenent del lloro que canta els números. Això també dona peu que el públic recrimini certes accions al lloro: “i els petits?”, quan no surten les unitats; “tira-me’l”, quan es necessita un sol número per fer quinto o plena; “remena”, per moure la garrafa i guanyar uns segons per veure quins són els números que falten o fins i tot “que canviïn el lloro”, culpant-lo de la malastrugança en el joc. Tot i que els retrets que acabem de mencionar es poden escoltar en gran part de poblacions on es juga el quinto, hi ha certes particularitats segons la ciutat, poble o inclús a nivell d’entitat. A Terrassa, quan un quintaire aconsegueix fer plena és típic cridar “pico”; l’exaltació i el xiscle solen anar acompanyats d’un cop sobre la taula. Com podem imaginar, els quintaries que s’asseuen a la taula del guanyador o guanyadora veuen com part de les seves guixes surten volant en totes les direccions, perdent la referència dels números que han sortit i condemnant-los a abandonar la partida si la plena estava mal picada. En conseqüència, si els números no coincideixen amb els que té tapats el lloro, el públic esclata d’indignació cridant “afaiteu-lo/afaiteu-la” i prossegueix amb el joc fins que en resulti un guanyador o guanyadora. Tanmateix, l’afaitat o afaitada serà constantment “increpat o increpada” tant pel lloro com pel públic, tenint moltes possibilitats de rebre un gran nombre de burles i acudits per haver-se equivocat. D’altra banda, a Sabadell el guanyador o guanyadora sol aixecar-se de la cadira fent un fort crit en senyal de victòria o tocant una botzina com fan alguns quintaires, tot i que aquesta celebració ja no és tan usual. En aquestes, quan el lloro ha de repassar els números en veu alta per veure si la plena és completa, el cobrador s’apropa al possible guanyador i canta els números del més petit al més gran, mentre el lloro respon picant la taula com a senyal de confirmació, com si fos un jutge. Si la plena és completa, sol exclamar “és fet”; al contrari, si hi ha un error, diu “falsa alarma” i prossegueix amb la locució dels números. Tanmateix, el quintaire que ha provocat l’error tampoc s’escapa de rebre retrets.

Com es pot entreveure, a Terrassa la interacció amb el públic és constant. Sovint els i les quintaries diferencien els quintos de Sabadell i Terrassa amb la variable que a Terrassa la veu cantant la porta el públic, mentre que a Sabadell es tendeix a valorar l’habilitat i els recursos del lloro. Sens dubte, aquest és el valor més preuat del quinto que, tot i mantenir una estructura de joc similar, té multitud de trets diferenciadors entre localitats, entitats, associacions, lloros, quintaries, etc. La variabilitat demostra que el quinto és un joc molt viu.

Història i transformacions de l'element

Els orígens del joc del quinto no estan del tot clars, segons la font que consultem trobem diverses teories. La més arrelada situa els orígens del quinto al segle X, quan per ordre de Lluís IV, rei de França, es va determinar la creació d’un joc pensat per recaptar impostos, una mena de loteria antiga. D’altra banda, també es parla que els orígens del quinto es remunten al sorteig de les lleves per a l’exèrcit durant els inicis del segle XIX. Les quintes consistien en la celebració d’un sorteig on un de cada cinc joves, d’aquí el nom del quinto, era reclutat amb la intenció de rebre formació militar per anar a combatre. La mecànica del sorteig consistia a extreure anònimament uns paperets amb el nom de cadascun dels homes convocats a presentar-se a les quintes (Molina, 1999). Conjuntament amb la papereta del nom, s’hi associava un número que també era extret anònimament. Per ordre ascendent, els números més baixos eren cridats a files per l’exèrcit fins a complir amb la quota establerta. Les classes benestants podien evitar el resultat del sorteig pagant una quota de soldat o comprant un número alt, amb el qual tenien més possibilitat d’eludir el resultat del sorteig i alliberar-se del servei militar per l’excés de soldats d’un mateix municipi. A fi de sufragar les despeses per pagar la quota o comprar un número s’organitzaven quintos (Santamaria, 2017), sovint sota el paraigua de societats de socors mutu. L’expert en cultura popular Jan Grau també recolza la versió de Santamaria sobre el nom del joc a partir del sorteig militar; tot i això, esmenta la possibilitat que la rifa del quinto servia per recollir diners per als joves que marxaven a fer el servei (Grau, 2002). També exposa un altre origen respecte al terme quinto, que segons Grau prové de la loteria antiga que es feia abans de les Corts de Cadis. El procediment consistia en l’elecció de cinc números, quan es prosseguia fins a cantar l’últim número es deia: “y el quinto... ¡premio!” (Grau, 2002:5).

Sabem del cert que el joc del Quinto es practica a Sabadell des de mitjan segle XIX, si ens atenem a la referència més antiga que tenim, Sabadell del meu record (Burguès, 1982). En el llibre de Marian Burguès i Serra apareix un capítol sobre el Nadal, els Reis i el quinto. També hi apareix una il·lustració feta amb ploma on podem veure la figura del “tirador” (lloro) i el que sembla una sala d’actes amb dues taules repletes de gent. En el text es menciona com el quinto era una activitat típica de la vigília de Nadal, de la tarda i nit de Nadal, tarda i nit de Sant Esteve, cap d’any i vigília de la nit de Reis. Les partides, com avui en dia, es podien allargar fins a les quatre de la matinada. Marian Burguès les descriu com un “davassall” (Burguès, 1982:130). El premi per fer quinto consistia en cinc pessetes i una barra de torrons d’Alacant, mentre que per l’embruta (plena) el guanyador s’enduia “una polla o gall d’indi, una barra de torrons i una ampolla de vi bo” (Burguès, 1982:130). Tot i això, per fer l’embruta calia omplir quaranta llobins (guixes) i no quinze com en l’actualitat. També apareixen expressions que encara perduren com “tira-me’l” o locucions per als números que podem escoltar a qualsevol dels quintos actuals: l’avi (90) o pelat deu (10). Les reminiscències dels esdeveniments històrics del passat també formaven part del joc, com en el cantar del número 54, “el còlera”, fruit de la greu epidèmia de còlera de l’any 1854 a Sabadell.

Una de les particularitats del quinto és la seva pervivència a través dels anys, el joc s’ha mantingut gairebé intacte. Les transformacions més rellevants van associades al cant dels números, on les bromes, els acudits o els refranys s’han anat transformant i adequant al context sociohistòric de la ciutat, del barri o de l’entitat. També n’han variat els premis, avui en dia és habitual trobar paneres i lots replets de productes cedits per establiments de la ciutat o comprats per l’entitat, xecs i vals de descompte o petites quantitats de diners que varien segons el nombre de jugadors i els preus dels cartrons.

Processos i preparatius

Els preparatius se centren sobretot a adequar l’espai, sovint les sales d’actes de les entitats i associacions que acullen el joc. Durant l’organització és essencial contactar amb els lloros per tal d’elaborar una mínima planificació, tant d’horaris com de dies. És habitual que un lloro canti entre cinc o sis partides, depenent de l’entitat o el tipus de quinto; comptant que la partida sol durar entre set i nou minuts, cada lloro sol cantar una hora. També és habitual que els lloros cantin en diferents entitats, sobretot en aquelles més afins, ja sigui per la seva implicació personal, ideològica, o per contactes familiars o d’amistats.

La provisió de cartrons és essencial per dur a terme el joc, hem de tenir en compte que alguns cartrons queden danyats per l’ús continuat o per infortunis derivats de l’entusiasme en les partides. Malgrat la popularitat del joc, és difícil trobar proveïdors de cartrons específics per jugar al quinto. Segons els informants consultats, només tenen la coneixença d’una impremta ubicada a Terrassa. En aquest sentit, també es recomana gaudir d’un gran nombre de guixes, ja que una part d’aquestes acaben a terra després de ser llançades al guanyador o guanyadora de la partida.

Durant els dies de Nadal i Sant Esteve és habitual veure cues de desenes de persones als locals amb més solera esperant el torn per poder entrar. Un cop dins, el primer que ha de fer un quintaire és agafar un cartró i bescanviar l’efectiu per fitxes si estem a Sabadell o preparar la xavalla si estem a Terrassa. Les partides les inicia el lloro amb la famosa frase “la primera pel quinto i per tothom” mentre remena la garrafa. Un cop canta el primer número, el lloro intentarà mantenir un ritme constant, com si es tractés d’un compàs musical compost d’acudits, bromes o relats. La cantarella només s’interromp per remenar de nou, quan ja s’han cantat entre vuit i deu números, o quan el públic hi insisteix molt. L’acció de remenar és crucial per comprovar, amb els companys o companyes de cartró o de taula, quins números han sortit. També serveix per donar una pausa al lloro, qui pot relaxar la ment durant uns segons i alhora preparar una nova broma o relat amb l’últim número que ha sortit i preparar-se per als números que falten fent una ràpida ullada al cartró.

A Sabadell es canta quinto quan es tapa una fila de cinc números, a Terrassa no. Per últim, la partida finalitza quan una persona canta la plena. El premi, com ja hem mencionat, varia segons els participants a la partida i el preu del cartró. S’ha de notar que és habitual que en l’última partida d’un lloro, abans de canviar-lo, s’augmenti el preu i s’afegeixin premis materials, com lots de productes o vals de descompte, tant per al guanyador o guanyadora del quinto com de la plena.

Les sessions de quinto solen començar a les set de la tarda, allargant-se fins a les dues o tres de la matinada els dies més nostrats de les festes nadalenques o en vetllades especials, com “la Gresca” del Centre Cultural el Social de Terrassa.

Dedicació

Tot i no mantenir cap mena de dedicació religiosa, el quinto és concebut com un esdeveniment més en el context de les festes nadalenques. Encara que l’element no presenta cap mena de relació amb la religió, esdevé una part indissociable de les festes populars associades al calendari nadalenc.

D’altra banda, els lloros més tradicionals solen cantar números amb noms de sants, alguns d’ells populars i sabuts per gairebé tothom –”santa Llúcia” (el 13)– o, a l’inrevés, dient noms de sants que gairebé ningú coneix i que dificulten esbrinar quin és el número que ha tret el lloro.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Cartes , Garrafa , Guixes , Números (boles Quinto)

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

  • Cartrons o cartes: de l’1 al 90. La disposició és diferent; malgrat tot, les més usuals són de primera veu i segona veu. Existeix una carta especial per al lloro, l’única amb tots els números consecutius.
  • Guixes: llavors de la guixa emprades com a fitxes.
  • Garrafa: recipient de vímet on es desen els números. Avui en dia, en els quintos més nous, també és habitual veure garrafes de plàstic imitant la cobertura de vímet.
  • Números: petites boles amb un número gravat de l’1 al 90. Les boles tenen una base plana perquè el lloro les pugui dipositar sobre del cartró.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

No existeix cap mena d’organització social o entitat merament quintaire. D’altra banda, hi ha multitud d’entitats, centres culturals, associacions, centres socials, cooperatives, AMPAs, on s’organitzen quintos. Dins del món quintaire es prefereix que cada equip organitzador gestioni a la seva manera el quinto, no es creu que calgui crear una coordinadora d’entitats quintaires. Mentre el quinto es jugui i gaudeixi d’una salut similar a l’actual, no és necessari organitzar-se com a entitat formal, ja que temen que un procés com aquest impliqui l’estandardització del joc.

Participants/Executants

El quinto destaca precisament per la transversalitat dels participants: grups de joves, famílies amb infants, gent gran, etc. El joc del quinto permet que hi participi qualsevol mena de persona, l’únic factor limitant és l’habilitat i perícia a l’hora d’interpretar els números. D’altra banda, en funció de l’associació o entitat on anem a jugar, el lloro utilitzarà acudits o referències amb una clara identificació política, un tipus d’humor més negre, acudits més o menys picants o referències més adequades per a un públic més familiar. També influeix l’horari; com més tard, sobretot més enllà de la mitjanit, les bromes i els acudits solen anar destinats a un públic més adult.

Sens dubte, el principal protagonista del quinto és el lloro. Segons els informants, un quintaire es prepara per ser lloro des de ben petit, quan comença a cantar els números en les partides familiars de quinto. A poc a poc, jugant en família i acudint a les partides de les associacions i entitats, es van absorbint els coneixements i les tècniques necessàries per esdevenir lloro. Si bé la formació es transmet de forma oral, no hi ha cap mena de metodologia o procediment de transmissió establert, cada individu opta per créixer i enriquir el seu llenguatge fixant-se en els lloros amb més expertesa. Tanmateix, a poc a poc els lloros més joves adquireixen una personalitat que els identifica enfront dels altres lloros: la manera d’entonar o cantar, les temàtiques dels números (esport, música, castellers, política, localismes, santoral, entre d’altres), la rapidesa, la creació de petites històries entre números, entre d’altres. A més, és recurrent l’associació entre una entitat i els lloros que hi canten, creant una mena de vincle com si es tractés d’un jugador amb el seu equip, però sense excloure la participació ocasional en altres quintos. Sovint, els lloros iniciàtics posen en vàlua la seva validesa en el joc cantant les partides dels dies més assenyalats o en horaris amb menys afluència. El paper del lloro és tan important que, entre els quintaries més fanàtics, és habitual desplaçar-se a més d’una entitat o associació per gaudir dels lloros, sota el seu parer, més destacats.

Ús i funció

Associativa , Competitiva , Festiva , Lúdica

Precisions ús i funció

La funció principal del quinto és passar una bona estona, té una funció clarament lúdica. Tanmateix, això no treu l’esperança de tornar a casa amb un bon lot de productes o amb la cartera un xic més plena.

Per als organitzadors, el quinto representa l’esdeveniment de l’any, fins i tot algunes entitats sobreviuen amb l’objectiu d’organitzar el quinto durant el Nadal. Cal tenir en compte que el quinto agrupa centenars de persones i deixa una quantia d’ingressos gens menyspreable, tant pel preu de les partides com per les consumicions dels quintaires. Els ingressos complementen el pressupost de les entitats i associacions que l’organitzen.

Patrimoni relacionat

El joc del Quinto

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

El joc del quinto és un dels elements identitaris més preuats pels habitants del Vallès Occidental, sobretot perquè el joc ha restat gairebé immutable. Tampoc ha necessitat cap mesura de salvaguarda o rebre la qualificació d’element patrimonial, demostrant l’arrelament del joc en la societat. Endemés, el quinto és un element dinàmic i adaptable, cada col·lectiu aporta singularitat al joc. Aquestes qualitats han permès exportar-lo a altres municipis i comarques, repercutint en el benefici socioeconòmic de molts col·lectius, associacions i entitats. Això ha implicat que la comunitat quintaire valori encara més el joc, creant un sentiment de pertinença més fort.

Salvaguarda

Transmissió

L’element que en determina la transmissió és formar part d’un col·lectiu que jugui al quinto, sigui a través d’una entitat o d’un nucli familiar on encara es jugui en l’àmbit domèstic. De fet, les famílies que encara juguen al quinto després del dinar de Nadal o de Sant Esteve motiven els infants a provar partides com a lloro, on els adults són els transmissors dels coneixements associats al cantar, tant en l’aprenentatge dels recursos verbals com en la disposició rítmica de les locucions. El model de transmissió és oral i s’aguditza participant com a jugador en diferents quintos, aprenent mitjançant l’observació d’altres lloros.

L’èxit del quinto ha travessat fronteres, provocant que hi hagi col·lectius de municipis limítrofs que vulguin imitar aquest joc. En aquests casos concrets s’ha optat per fer breus cursos de formació, sobretot per als lloros. També és interessant veure com s’ensenya el joc del quinto, per exemple a Terrassa, en els cursos de català per a nouvinguts, on es conviden lloros per fer una demostració del joc. A les escoles de Sabadell i Terrassa, a banda dels quintos organitzats per les APAs, també es fan petites demostracions del joc a les aules.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

El fet que algunes entitats hagin iniciat processos de difusió de la pràctica del quinto a altres localitats els ha permès gaudir del beneplàcit de ser concebuts com a portadors del llegat del quinto. Per a la comunitat de quintaries el quinto no és només un joc de Nadal, és una senya d’identitat que ha perdurat durant dècades i es tracta d’un dels pocs esdeveniments de la cultura popular que no ha necessitat cap procés de recuperació ni de patrimonialització. Formar part d’aquest llegat esdevé un orgull i alhora un deure, amb l’objectiu d’assegurar-ne la pervivència.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

De moment, la comunitat quintaire defuig d’aplicar certes mesures de salvaguarda, creuen que el joc està viu i no és necessari aplicar cap mena de mesura. Per això no hi ha cap tipus d’associació, ni entitat, ni trobada, ni coordinadora de quintaires. De moment, tampoc es creu necessari la constitució d’un col·lectiu similar.

El risc a què apel·la la comunitat a l’hora d’aplicar mesures de salvaguarda és l’homogeneïtzació del joc. Tot i que existeix un fil conductor en tots els quintos, cada localitat i entitat manté petites variacions que el fan únic, tant en la gestió del joc (cartes, plena, quinto, etc.), com en els acudits dels números (cantar o no els números) o el diàleg entre el lloro i el públic. Aplicar mesures de salvaguarda implicaria que el joc s’està perdent; per tant, seria comprès com un recurs excepcional pensat per evitar-ne la desaparició. L’heterogeneïtat demostra que és un joc viu, un joc que s’adapta a cadascun dels llocs on es manifesta.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Manca de reconeixement patrimonial i d’investigació en l’àmbit acadèmic. No hi ha informació històrica fefaent sobre l’element. No l’empara cap tipus de protecció jurídica.

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Informants

  • Joan Christian. Can Capablanca, Sabadell.                                                        
  • Anaís Falcó. Can Capablanca, Sabadell.
  • Carles Fité. Hotel Urpí, Sabadell.
  • Joan Salvador. El Social, Terrassa.

Informants

Indicacions d'emplenament del camp 'Informants'

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

25/02/2020

Actualitzacions de la fitxa

25/02/2020

Observacions validador/a

Corrector: Luís Sáez.

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès