Gitanes al Vallès - El Ball de Gitanes de Sant Celoni
Àmbit

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-4-015

Variants terminològiques

Gitanes

Nom propi de l'element

Ball de Gitanes de Sant Celoni

Altres denominacions

Gitanes

Grup i/o comunitat

La Colla de Gitanes amb el suport de l’Ajuntament de Sant Celoni. Aquesta colla està formada per la Colla del Ferro, la Colla del Filferro, l’orquestra Principal del Ferro, els Diablots i el Vell i la Vella.

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

https://youtu.be/8YJDXLbsgt0

(En elaboració)
El Ball de Gitanes del Vallès es balla actualment (dades del 2019) en 29 municipis dels 62 que hi ha al Vallès, la qual cosa significa que es balla en el 46% del total de localitats. El Ball té uns aspectes comuns, i alhora, diferents segons cada indret. El Ball de Gitanes té al Vallès una multidudinària participació i riquesa. En aquest sentit, farem un apartat especial en aquesta fitxa i també deixem l'enllaç a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya (IPCIDV): https://dansesvives.cat on podem trobar la respectiva pàgina web que tenen la majoria de colles de ball de gitanes de la comarca. 
 

El Ball de Gitanes de Sant Celoni és, des del 1981, un dels esdeveniments més populars i arrelats de la vila amb una estructura festiva pròpia i que s’ha hagut d’anar adaptant a l’augment de participació. La festa té lloc el cap de setmana de Carnaval i hi participen balladors i balladores de la Colla del Filferro (menors de 17 anys) i la Colla del Ferro, a més d’altres personatges (els Diablots, el Vell i la Vella, i el capità de Cavall) i els músics de l’orquestra la Principal del Ferro.

Data identificació

24/02/2019 05:39 PM - 25/06/2021

Localització

Localització

Sant Celoni

Descripció de la localització

El Ball de Gitanes ocorre en dos espais diferents i relacionats entre sí. Per una banda, la cercavila comença al local de l’Espai dels avis situat al carrer Balmes i d’allà parteixen per diversos carrers cèntrics de la vila fins a la plaça de la Vila a través del carrer Major. I per una altra banda, l’espai principal és la plaça de la Vila on pròpiament té lloc el Ball de Gitanes. En aquest espai l’ajuntament construeix unes grades als 4 laterals de la plaça i hi ha una capacitat per a unes 1.000 persones.

Datació

Data de realització

23/02/2019 05:40 PM - 25/06/2021

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

El Ball de Gitanes es realitza el cap de setmana de Carnaval. Des del 2017 la Colla del Filferro balla el dissabte i la Colla del Ferro ho fa el diumenge pel tal de poder donar cabuda a totes les parelles.

Descripció

Descripció general

https://youtu.be/8YJDXLbsgt0

El Ball de Gitanes de Sant Celoni té lloc el cap de setmana de Carnaval i es troba dividit en dos dies per tal de donar cabuda a totes les parelles participants. El dissabte és el torn de la Colla del Filferro, els menors de 17 anys, que segueixen la mateixa estructura que els adults el dia següent. Aquesta estructura es repeteix cada any i està molt ben definida amb diversos actes durant tot el matí.

El dia del ball comença amb un esmorzar de forquilla a Can Ramis on es troben diablots, algunes parelles de balladors i altres personatges que intervenen per tal d’ultimar preparatius i començar la festa. A continuació, els participants i personatges es troben a l’Espai de la Gent Gran on es passa llista i comencen a agrupar-se per colles. En aquest moment també és quan s’asseguren faixes amb imperdibles, es lliguen les cintes dels picarols, es col·loquen barrets i mantons... tot a punt per tal de començar la cercavila

Sobre les 10:30 comença la cercavila que s’inicia el carrer Balmes on està situat l’Espai i que recorre diversos carrers cèntrics de la vila fins arribar a la plaça d ela Vila a través del carrer Major. En aquest recorregut tots els personatges intervenen i interactuen entre ells.

La cercavila va encapçalada pel Capità de Cavalls, tot seguit el Vell i la Vella i finalment les sis colles que formen part de la Colla del Ferro acompanyats per músics que amenitzen tot el recorregut. Alguns cap de colla o participants actuen com “agents de carretera” que van coordinant totes les colles per tal que no se solapin i el recorregut es faci de manera ordenada. Els diablots també hi participen fent trapelleries i interactuen amb el públic llançant paperets i pintant les sabates de farina.

Durant el recorregut es fan diverses parades en que alguns establiments i veïns ofereixen convits com coques, croquetes o vi per agafar forces i que els participants agraeixen amb diferents ballades improvisades. En una aturada a la Plaça de l’Església les colles, a més de fer una ballada, també aprofiten per fer una fotografia de grup. Tothom ja es va animant per fer la ballada a plaça.

Toquen les 12 i la cercavila ha acabat al costat de la plaça pel carrer major. Dintre de la plaça el públic es va seient en les grades que l’Ajuntament de Sant Celoni ha muntat per l’ocasió formant un rectangle seguint la forma de la plaça i que tenen una capacitat per unes 1.000 persones. En aquestes grades trobem unes reservades a les autoritats i que se situaran davant la façana de l’ajuntament i en un dels laterals enmig del públic trobarem els músics preparats amb els instruments afinats per acompanyar als balladors i balladores.

Abans de l’entrada del Capità de Cavalls a la plaça apareixen els diablots que intenten que el públic mantingui les distàncies necessàries per poder realitzar el ball. Mentre el comentarista Jordi Clopés, que també és el regidor de cultura de l’ajuntament, dóna la benvinguda al públic, presenta a les autoritats assistents i va explicant novetats i el que passarà durant el Ball de Gitanes. Entre les novetats d’aquest any està la commemoració de les 40 ballades, la polca de Sant Celoni amb lletra inclosa i la declaració del Ball de Gitanes de Sant Celoni com a festa en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya.

Mentre el públic espera que tot estigui apunt, membres de la Colla del Ferro reparteixen un paperet de colors a tots els assistents amb la lletra de la Polca de Sant Celoni de Mercè Tarragó per tal que acompanyin als músics i balladors i balladores quan arribi el moment d’aquesta dansa.

Tot ja està preparat per començar. El Capità de Cavalls entra a plaça muntat en el carro tirat pel cavall, es col·loca al mig de plaça i baixa per posar-se en peus. El Capità fa un discurs demanant permís per donar pas a gitanes que diu:

“Celonins, Celonines, distingit públic i digníssimes autoritats: Un any més la colla que represento espera impacient poder entrar a la plaça i omplir-la amb les danses rituals de les nostres gitanes. Per això, us demanem permís, digníssimes autoritats, per fer sonar els picarols amb els passos de la dansa i que el seu so porti fecunditat a la nostra terra i pau al món.”

Les autoritats també es posen en peus i responen: Endavant Gitanes! I el Capità de Cavalls marxa per l’altre costat de la plaça mentre el públic aplaudeix.

Els balladors i balladores que aquest any compleixen 40 ballades de Gitanes es col·loquen en mig de la plaça i reben un ball d’homenatge per part dels seus fills i filles que també ballen gitanes. En aquest moment tota la plaça està en silenci, sols se sent la música que acompanya, i l’emoció està a flor de pell. En acabar les parelles s’asseuen a la grada on estan les autoritats i seients reservats des d’on gaudiran del ball.

Ara entren el Vell i la Vella, molt embarassada, que saluden al públic i comencen el seu discurs crític amb Sant Celoni i temes d’actualitat en general. Entre algunes crítiques específiques de Sant Celoni es troben la situació precària de l’hospital o del mercat en obres contínues, la problemàtica de les escombraries o els concerts poc encertats de la Festa Major; també tracten temes més generals com la situació després del temporal Glòria, el canvi climàtic o el procés independentista. Però no tot són crítiques i recorden tots els aniversaris de diverses entitats culturals del poble i també que el nou alcalde no es troba entre les autoritats presents ja que és ballador. En acabar van a ocupar els seus seients reservats a les grades.

Els Diablots irrompen a la plaça amb un traca per ballar la Polca de l’Antonio. També realitzen el seu número particular en referència a un esdeveniment recent, el temporal Glòria aquest any, en que utilitzen galledes i pistoles d’aigua per interactuar amb el públic i l’aparició d’un capità de vaixell vestit de groc els ajuda a passar el temporal. En acabar recullen tot el material utilitzat i deixen la plaça buida als balladors i balladores.

El galop d’entrada és el primer ball en que apareixen les 125 parelles i que serveix per saludar al públic i lluir amb la parella. Cada any la coreografia va canviant i adaptant-se al nombre de parelles d’aquell any en concret. La música original és de Josep Ferrer i Torres i des de l’any 2017 es balla amb la nova versió de Josep Mª Aparicio. Un cop acaba aquest galop d’entrada les sis colles surten de plaça i només entraran a plaça les colles que facin cada ball mentre les altres esperen fora el seu torn.

Els diferents balls comencen però aquest any amb la novetat de no seguir el mateix ordre de cada any ja que s’han hagut d’adaptar al gran nombre de parelles i d’aquesta manera han aconseguit que les colles no estiguin més de dos balls sense entrar a plaça. Així l’ordre de ball aquest any és el següent:

  • Entrada de ball: és un valset composat per Josep Ferrer i Torres i amb coreografia de Joan Serra Casamitjana que es balla des de 1987. Serveix per ocupar la plaça progressivament en parella agrupades en quatre files.
  • La Polca de Sant Celoni: és un dels balls més antics i sempre s’ha ballat en el Ball de Gitanes de Sant Celoni. Es formen quadrilles de 4, 5 o 6 parelles que ocupen tota la plaça, s’utilitzen tres punts diferents i es crida “Ferro!” en començar el tercer, i es canvia de parella a cada tirada.
  • Rumba: és una dansa molt recent que va començar al 2000 i 2001 amb diferents coreografies que no van convèncer però que al 2016 es recupera per quedar-se amb una música i coreografia renovades. La música és d’en Marcel Casellas i arranjada per Josep Mª Aparicio, i la coreografia actual és creada per Helena Lagarda basada en la coreografia original de Joan Serra.
  • Farandola: és un ball viu composat per Marcel Casellas que va ser estrenat el 1998 en que quatre grups encarats van fent diferent figures i els balladors criden quan els grups es creuen.

De cop i volta irrompen els Diablots enmig de la plaça que volen fer un regal a la Vella pel seu embaràs però s’equivoquen de regal i mentre es discuteixen el Vell amb els Diablots, la Vella entra dins de l’edifici d’un dels costats de la plaça disgustada. De cop se sent una traca molt forta representant la Parida de la Vella que aquest any ha donat lloc a un dinosaure. El nou animaló que significa l’esclat de la primavera es presentat a la plaça i tot el públic assistent que riu i aplaudeix. Els personatges tornen al seu lloc i deixen que la festa continuï.

Mentre els Diablots duen a terme el seu gag i té lloc la Parida, les parelles de balladors i balladores descansen i recuperen forces per continuar amb la resta de balls. I arriba l’hora de passar el barret en que el públic dóna diners als balladors i balladores a canvi del programa del Ball de Gitanes d’aquest any.

Un cop acabat de passar el barret, les parelles tornen a fora de plaça per acabar i es reprenen els balls:

  • Yellow Rock.
  • Jota: és un ball animat estrenat el 1957 que s’interpreta en cercle amb passades i punts de jota en que es va canviant de parella a cada tirada.
  • Contradansa: és un ball de figures interpretat per primer cop a l’any 1989 en que les parelles repartides en quatre grups dibuixen cercles, diagonals i estrelles.
  • Polca Nova: és una de les darrers peces incloses en el repertori estrenada l’any 2007 en que quatre línies de balladors, els nois en un costat i les noies a l’altre, s’aniran trobant al mig de la plaça fent figures.
  • “Chotis”.
  • Vals: és una de les danses més antigues que es balla fent dos cercles de parelles i cal anar canviant de balladors. No se sap des de quan es balla ni qui és el seu compositor ja que no s’han trobat mai les partitures originals. Sempre és la última peça i la que va voleiar més alt les faldilles de les noies.

Un cop finalitzades totes les danses té lloc el galop de sortida en que, igual que el galop d’entrada, surten totes les parelles a la plaça i ballen la mateixa música que a l’inici. Aquest cop balladors i balladores han intercanviat mantons amb americanes i barrets i Diablots i altres personatges també s’apunten. Els barrets a l’aire significa que ha acabat el Ball de Gitanes.

Història i transformacions de l'element

De l’origen del Ball de Gitanes en general no se sap gaire cosa i els estudiosos no estan d’acord. Alguns els situarien a l’inici de les festes populars quan vam deixar de nòmades i d’altres, com Joan Amades, remuntarien els antecedents en manifestacions folklòriques de fins i tot l’època romana. El que sí es podria afirmar és que l’origen ancestral seria les festes paganes de primavera que demanaven la fertilitat de la terra als déus i que eren ballats només per dones.

Centrant-nos en el Ball de Gitanes de Sant Celoni, en un escrit de Miquel Draper de l’any 1887 es troba la primera referència sobre el Ball de Gitanes de Sant Celoni que es ballava des de 1767 però es confirma realment amb la troballa d’un article del diari conservador “La Dinastía” de l’1 de febrer de 1885 que informava sobre el ball d’aquell any a Sant Celoni i donava a entendre que era una tradició arrelada:

“á pesar de las fuertes nevadas que han caído sobre aquella comarca, no se ha enfriado el entusiasmo por los tradicionales bailes de «Gitanas,» que tanto renombre tienen y tanta concurrencia de forasteros atraen á dicha villa el lunes y martes de Carnaval”

La constància de Balls de Gitanes a Sant Celoni és de principis del segle XX en que no es ballava cada any ja que era difícil d’organitzar i hi havia una rivalitat entre dues entitats de la vila que competien en tots els sentits. Les ballades de 1904, 1907, 1914, 1916, 1921, 1928 i 1929 són les ballades d’abans de la Guerra Civil que estan documentades fotogràficament i/o en les notícies de les revistes de l’època.

Al 1944 l’Ateneu recupera el Ball de Gitanes per les festes de Carnaval amb dues colles, la dels solters i la dels casats. Als anys cinquanta algunes danses del Ball de Gitanes estan integrades en un espectable que agrupava diversos balls folklòrics a càrrec d’esbarts. L’any 1955, amb la iniciativa de Carles Andreu Borreiro, es recuperen d’algunes danses i el Ball de Gitanes torna a la pista de l’Ateneu. Els anys 1965, 1966 i 1967 són les últimes ballades que es fan a la sala de l’Ateneu amb l’orquestra la Lira.

La història més recent del Ball de Gitanes a Sant Celoni comença un dissabte de setembre de 1980 quan un grup de joves, format per Enriqueta Amadó, Badó Renau, Joan Amadó i Martí Boada, tot sopant a les taules del Celler, seu de Ceasc, es proposen tornar a fer el Ball de Gitanes a la plaça de la vila. Aquest grup havia participat en els Balls de Gitanes dels anys seixanta que es feien a l’Ateneu i volien tornar l’esplendor de la festa tradicional dels quaranta.

Primer es va començar entrevistant amb els avis que havien ballat en la seva joventut per saber més sobre la festa i la seva estructura, com eren els vestits i sobretot les ballades.  Les bases per poder dur a terme el Ball de Gitanes eren: la música, els músics i els mestres. De seguida van començar a parlar amb dos mestres de ball dels anys seixanta, Martí Monrabà i Miquel Vergé, que de seguida digueren que sí i en Martí, a més, conservava unes partitures i una cinta gravada amb la música que es ballava en l’època de l’Ateneu. I finalment sols faltaven els músics que no van ser difícils de trobar i l’Orquestra Galana es va apuntar al projecte ja que estaven interessats en la música popular.

Un mes més tard, al novembre de 1980, es fa una crida a balladors i balladores dels anys seixanta, que té una bona acollida, i comencen els assajos amb la música i ballades de l’Ateneu dècades enrere als quals se’ls afegeixen petites variacions. Per una altra banda també es van preparant els altres participants en la festa: dels Diablots s’encarrega el grup d’animació celoní Cumatrembumsa, el Vell i la Vella són representats per Ferran Llavina i Jordi Pursals, i el Capità de Cavalls és Martí Boada.

Pel que fa as músics que han acompanyat al llarg de tot aquests anys al Ball de Gitanes, al tercer any va sorgir l’orquestra del Ferrocolat dirigida per Andreu Ferrer i músics celonins que van sortir a plaça durant 14 anys. En aquesta època es troben partitures de Josep Ferrer i Torres i s’incorporen l’Entrada de Ball, la Jota i la Contradansa amb l’ajuda de Joan Serra.

Al 1997 comença la participació de la Principal del Metro amb Marcel Casellas que va aportar dues noves composicions, la farandola i la rumba, i durant 11 temporades acompanya als balladors i balladores a la plaça. En aquest temps es troben més partitures de Josep Ferrer i Torres i s’estrena la Polca Nova.

El 2009 tornen a plaça músics celonins sota la batuta d’en Josep Mª Aparicio com la Principal del Ferro i fins a l’actualitat. Des d’aquell any s’estrena el ball d’homenatge, la filferrada de Josep Ferrer i Torres, i la Trentuka de Josep Mª Aparicio.

Finalment, pels que fa als balladors i balladores, des de l’inici va tenir una bona acollida i les parelles anaven augmentant poc a poc cada any i fins i tot semblava que s’estancava una mica però quan es van celebrar els 25 anys de la recuperació de les gitanes es va organitzar una macro polca al Carrer Major de la Vila amb la participació de 1.100 balladors i balladores provinents de diferents escoles del poble i també de convidats d‘arreu del país que va fer augmentar notablement el nombre de noves parelles, tant a la Colla del Ferro com a la Colla del Filferro.

La Colla del Ferro s’ha hagut d’anat adaptant al creixement del nombre de balladors i balladores i des de l’any 2007 es va organitzar en 4 sub-colles que es reparteixen els balls que es faran el diumenge de Carnaval. En la actualitat són 6 sub-colles, arribant gairebé al límit d’aforament de la plaça, i se segueixen repartint els balls de manera que cada colla no hagi d’esperar més de dues danses per sortir a plaça.

La Colla del Filferro s’estrena a plaça cinc anys més tard que la Colla del Ferro, al 1986, i consisteix en l’agrupació de balladors i balladores menors de 17 anys que surten a plaça el dia del Ball de Gitanes. Des del 2018, degut al gran nombre de parelles, fan la seva ballada el dissabte i segueixen la mateixa estructura que els grans: hi ha un Capità de Cavalls, el Vell i la Vella, i els Diablots.

Processos i preparatius

Els personatges que intervenen, sobretot balladors i balladores, comencen els preparatius dels balls mesos abans, cap a l’octubre. Un cop a la setmana durant gairebé quatre mesos tota la Colla del Ferro, dividida en sis sub-colles, es troba per preparar i assajar els balls que es representaran el diumenge de Carnaval. Amb el nombre tan alt de participants no poden assajar tots a l’hora i cada colla té assignada uns balls concrets. Els balladors i balladores nous de cada any tenen un dia més d’assaig a la setmana per tal d’aprendre i executar bé totes les danses.

El ball i la música són escollits per l’ocasió i també es creen de nous per ocasions especials, com la polca de Sant Celoni o el “chotis” que commemora les 40 ballades d’alguns participants.

Per una altra banda, els Diablots, el Vell i la Vella i la comparsa que acompanya durant la cercavila també s’organitzen i s’encarreguen de preparar els elements que acompanyen la ballada, com serien els gags, la Parida i la cercavila.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Per realitzar el Ball de Gitanes és clau comptar amb una plaça adient al gran nombre de gent que s’hi concentra, tant de la Colla com el públic, i també l’acomodació d’aquests últims per tal de poder assistir i gaudir de la jornada. Així, la plaça de la Vila, les grades i el sistema sonor són infraestructures clau per poder dur a terme la ballada.

Pel que fa a la vestimenta d’aquest dia ho podríem dividir en tres grups: els Diablots, el Vell i la Vella, i els balladors i balladores. Pel que fa als Diablots, aquests vesteixen de manera estrafolària amb unes mascares monstruoses i de la cintura pengen esquellots que utilitzen per fer tant soroll com poden. El Vell i la Vella vesteixen de manera festiva i ell representa l’hivern i ella la primavera amb una panxa d’embarassada representant que porta la primavera a dins.

Els balladors i balladores porten des de 1850 gairebé amb la mateixa vestimenta que consisteix en: els homes porten un barret baix amb una ploma al costat, uns pantalons i una camisa blancs, una americana blau marí o negre, un corbatí negre, una faixa vermella, unes sabates blanques amb puntera negra, unes castanyoles i uns camals amb cintes de colors i picarols; mentre que les dones vesteixen amb un vestit blanc fins al genoll amb volada i unes cintes de colors, enagos blancs, un cinturó del mateix color que les cintes del vestit i amb una decoració floral, unes sabates tipus “merceditas” de color negre, un mantó brodat, uns guants de blonda i un pentinat amb decorat floral.

Finalment, cal afegir al Capità de Cavalls que també vesteix per a l’ocasió i es distingeix per portar una elegant carreta tirada per un cavall.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

La Colla de Gitanes de Sant Celoni és una associació activa tot l’any però que funciona realment uns mesos concrets l’any que anirien, més o menys, des del setembre fins al març. L’associació compta amb un comitè d’organització i tresoreria. Aquesta Colla de Gitanes està formada per la Colla del Ferro, la Colla del Filferro, l’orquestra Principal del Ferro, els Diablots i el Vell i la Vella, en definitiva tots els participants que fan possible el Ball de Gitanes.

La Colla del Ferro particularment està formada per sis “sub-colles” per una millor gestió del nombre de parelles a l’hora de fer el ball i cada una d’elles té uns caps de colla que s’encarreguen de coordinar assajos i ser els referents dels balladors i balladores.

 

Participants/Executants

Els protagonistes d’aquest dia són diversos personatges que tenen el seu paper dintre del Ball de Gitanes i que pertanyen a la Colla de Gitanes. Aquests serien:

  • Els balladors i balladores són els representants del bé i els encarregats d’aconseguir abundor en les properes collites a través de la dansa. Les parelles, unes 125, les formen un home i una dona i que alhora es formen en sis colles.
  • El Capità de Cavalls és el representant de la Colla encapçalant la cercavila amb el cavall i la carreta, i també és el primer en entrar a la plaça de la vila. El seu moment més important és quan fa un discurs davant de les autoritats i el públic i demana permís per fer la ballada.
  • El Vell i la Vella representen l’hivern i la primavera respectivament. La Vella embarassada porta la primavera a dins i que esclata durant el ball.
  • Els Diablots són els encarregats de l’ordre i la seva missió principal és procurar que ningú entri a la plaça mentre s’està ballant. Anys enrere, representaven les forces del mal procurant que els balladors no aconseguissin la seva missió i sempre eren vençuts per la màgia de la dansa.
  • Els músics encarregats del Ball de Gitanes són la Principal del Ferro, formació musical creada l’any 2009 amb una trentena de músics voluntaris de l’Escola Municipal de Música.

Durant el dia del ball també pren importància el comentarista Jordi, el regidor de cultura de l’ajuntament, que contextualitza cada ball, explica cada acció que passa a plaça més enllà dels balls, dona entrada als balls i anima al públic.

Finalment, encara que no tingui una presència destacable o més visible, l’Ajuntament també juga un paper clau ja que aporta les infraestructures costoses com les grades a la plaça o el sistema sonor per tal que pugui sonar la música a plaça, que un dels membres de la Colla de Ferro s’encarrega de que funcioni adequadament.

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

Els orígens del Ball de Gitanes són difusos i no tenen una definició gaire clara de com eren però sí que podem saber el que representaven i representen en l’actualitat. El Ball de Gitanes ocorre en el moment que l’hivern acaba i arriba la primavera i a través del ball es crida a la primavera i es demana la fecunditat de la terra que aportarà els aliments de la temporada. Aquest fet es remunta a les festes paganes de primavera en que es demanaven als déus la fertilitat de la terra i que eren ballades només per dones, pel seu paper predominant en les festes relacionades amb el camp. El so també cobra importància i mitjançant el soroll de picarols i castanyoles s’invoca la bona sort. Per una altra banda el Ball de Gitanes és un lloc de socialització en que es troben homes, dones, joves i infants que pot ser no socialitzen en altres àmbits socials ja sigui per edat, creences religioses o ideologies polítiques però que en els assajos i el dia de la ballada comparteix un espai i un moment únics.

Salvaguarda

Transmissió

El relleu generacional seria un aspecte de transmissió però segurament no el principal ja que es tracta d’una festa relativament nova però que sí que trobem diversos familiars implicats en el Ball de Gitanes. Les publicacions i exposicions relacionades amb les Gitanes també ajuden a donar conèixer la festa i per posar alguns exemples es destacaria l’exposició “Ball de Gitanes: la recuperació (1981-2020)” d’aquest mateix any en que s’explicava el recorregut a la vila des del moment que es va recuperar, i també es podria destacar la mostra de vestits de les dones que es va fer en la commemoració dels 30 anys en que cada colla portava diferents vestits de Gitanes utilitzats al llarg dels anys. Finalment, l’ús de les xarxes socials es presentaria clau per tal de transmetre informació sobre quan es comencen els assajos, el dia que tindrà lloc el Ball de Gitanes, les trobades de Gitanes en altres poblacions o qualsevol informació que es pugui considerar rellevant.

Viabilitat / Riscos

La continuïtat del Ball de Gitanes a Sant Celoni es mira amb optimisme i amb ganes de seguir any rere any perquè cada any el nombre de parelles va augmentant i el públic segueix assistint amb ganes i il·lusió que fa que balladors i balladores vulguin repetir i continuar. Aquest augment del nombre de parelles també deixa un futur incert ja que la plaça es queda petita i els balls no són preparats per a tanta gent, per això ja es va pensant com gestionar-ho i posant diverses opcions sobre la taula com crear una altra sub-colla o no admetre més parelles. Més enllà del propi dia del Ball de Gitanes, un dels riscos que perceben des de la Colla de Gitanes, i especialment la Colla del Ferro i del Filferro, és la falta d’espai per assajar ja que son diversos col·lectius que sol·liciten els espais municipals per les seves activitats i molts cops és complicat trobar el moment. Un altre risc seria la necessitat que l’Ajuntament sigui qui aporti el gruix econòmic ja que les grades i l’equip sonor són elements cars i que des de la Colla de Gitanes no es podrien fer càrrec.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

La Colla de Gitanes considera que el Ball de Gitanes gaudeix de bona salut ja que any rere any el nombre de parelles va augmentat, encara que aquest fet pot ser un handicap en un futur pròxim, però que d’aquesta manera es valora també que formi part de la identitat de la Vila i que la seva recuperació va merèixer la pena. A més, la Colla de Gitanes no només es reuneix durant el Ball de Gitanes a Sant Celoni sinó que també els permet anar a altres pobles i ciutats en que també hi ha Gitanes i formar així una germanor unida per aquest element.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

La recuperació del Ball de Gitanes al 1981 és, en si mateix, una mesura de salvaguarda per evitar que es perdés aquesta festa tan significativa i que havia anant ocorrent al llarg dels anys. Diverses persones des de l’inici de la recuperació han participat en la recerca, documentació i publicació d’articles i llibres relacionats amb el Ball de Gitanes de Sant Celoni i que han insistit fins aconseguir entrar en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i així obtenir més reconeixement institucional.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Altres

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

El Ball de Gitanes de Sant Celoni es troba inscrit en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya com a festa des del gener de l’any 2020.

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

- Enriqueta Amadó, coordinadora del Ball de Gitanes de Sant Celoni. - Guillem Salicrú Biendicho, membre de la Colla del Ferro.

Redactor/a de la fitxa

Marta Valdevieso Font

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès