El joc de les bitlles catalanes al Vallès
Àmbit

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-04-022

Variants terminològiques

Billa, birla

Nom propi de l'element

Joc de Bitlles catalanes

Altres denominacions

Bitlles, Birles

Grup i/o comunitat

Grups Bitlles Vallès

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

https://youtu.be/ocwcSOaCDtI

(En elaboració)

Les bitlles catalanes és un joc tradicional en que l’objectiu és fer “bitlla” que consisteix en tombar cinc bitlles de les sis que hi ha en el terreny de joc mitjançant el llançament d’un bitllot (una bitlla més petita) des de certa distància segons l’edat i el sexe dels jugadors i jugadores. El joc de les bitlles es juga per equips de cinc jugadors/es i que cada un dels participants tirarà tres bitllots per ronda i depenent de quantes bitlles tombi anirà puntuant.

Data identificació

07/04/2018 01:01 PM - 25/06/2021

Localització

Datació

Descripció

Descripció general

 

L’objectiu del joc de les bitlles catalanes és tombar cinc de les sis bitlles disposades sobre el terreny de joc, conegut com “fer bitlla”. Els jugadors i jugadores formen equips de cinc integrants i es divideixen per categories (benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils i sèniors) en competicions oficials.

A l’hora de llançar és fa per rondes en que una ronda és tres tirades consecutives de bitllots, tres bitllots en total dels quatre possibles que pot portar el jugador a la línia de llançament. En el cas que en el primer llançament o el segon el jugador o jugadora hagi tombat 5 bitlles no caldrà que llenci els bitllots restants.

Cada ronda es va puntuant al jugador o jugadora depenent de quantes bitlles queden tirades, i es considerarà que una està tombada quan la seva inclinació és de 45 graus o també mesurant la distància entre el terra i la part més alta de la bitlla, que ha de ser de 37,5 centímetres.

 La taula de les puntuacions és la següent:

Cap bitlla tombada

0 punts

Una bitlla tombada

1 punt

Dues bitlles tombades

2 punts

Tres bitlles tombades

3 punts

Quatre bitlles tombades

4 punts

Cinc bitlles tombades (“bitlla”)

10 punts

Sis bitlles tombades

6 punts

 

En el llançament d’un bitllot pot passar que vagi a parar en un altre camp d’un altre participant. En aquest cas el jugador o jugadora afectat pot demanar a l’àrbitre que retiri el bitllot del seu camp de joc si no ha tombat cap de les seves bitlles. En el cas que el bitllot hagi tombat bitlles del participant d’una altra pista l’àrbitre ha de col·locar les bitlles com estaven o, en el cas que no es pugui, haurà de plantar les bitlles en la posició inicial i el jugador o jugadora afectat haurà de tornar a començar la seva ronda de llançament dels tres bitllots.

Història i transformacions de l'element

L’origen del joc de les bitlles queda molt difós en el temps ja que es tracta d’un joc de llançament i punteria i es tracta, també, d’un joc i uns elements molt senzills que en diferents cultures apareixen i en cada una d’elles es pot remuntar a un origen. Per exemple, a l’any 1895 l’egiptòleg Sir William Matthew Flinders Petrie afirma que la data és del 3.300 a.C. en base al descobriment de Nagada o un altre exemple seria trobar l’origen en la Polinèsia i Malàisia i els seus jocs tradicionals. En el cas de Catalunya es creu que el joc de les bitlles va ser introduït pels romans.

A Catalunya es troben referencies al joc de les bitlles en l’edat mitjana en documents de Torroja (el Priorat) al 1376 i d’Igualada (l’Anoia) al 1402 en que s’expliquen característiques socials al voltant del joc i que mostren la dimensió popular que tenia aquest joc entre les classes més populars. Durant aquests 600 anys des de les primeres referencies el joc de les bitlles, juntament amb jocs de cartes, formava part del lleure del poble català i era un dels jocs d’apostes. Durant la dictadura franquista el joc va ser prohibit degut a aquesta última particularitat explicada.

Als anys 80 del segle passat, amb l’entrada de la democràcia al país, van començar a activar-se els clubs de bitlles en diferents poblacions de Catalunya culminant al 1987 amb la creació de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) i la unificació de les normes i la creació d’un reglament vigent.

En el temps actual i dintre d’un marc polític concret està creixent un interès en la recuperació de la tradició cultural catalana i els jocs també hi tenen cabuda. En l’actualitat de la segona dècada del segle XXI es poden veure campionats i exhibicions de bitlles catalanes en festes majors de pobles o jornades esportives.

Processos i preparatius

El preparatiu del joc de bitlles abans de començar a fer els llançaments és simple i s’ha de complir per tal que es faci correctament. Un cop es té delimitat el terreny de joc amb les zones de seguretat corresponents, el primer pas és marcar la línia de llançament adaptada al tirador o tiradora i la seva categoria. Les diferents possibilitats de distància són:

  • 11,5 metres a la categoria cadet, juvenil i sènior masculina
  • 9,5 metres a la categoria cadet, juvenil i sènior femenina
  • 9,5 metres a la categoria infantil
  • 8 metres a la categoria alevina
  • 6,5 metres a la categoria benjamina

En el cas que en la competició oficial sigui sènior i hi participin altres categories com infantils, alevins o benjamins, aquests últims tiraran des de 9,5 metres.

Per una altra banda, hi ha la col·locació de les bitlles complint el reglament i amb l’ajuda d’una plantilla amb suport que compleixi les mesures, d’aquesta manera s’assegura que tots els jugadors i jugadores tenen les mateixes opcions.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

En aquest joc es necessiten unes característiques de terreny i de materials que es detallen a continuació:

  • Bitlles:

Les bitlles o birles són cilindres tornejats amb una anella de ferro que reforça la base i són més primes al terç superior. Preferentment el material és fusta d’alzina però també n’hi ha de sintètiques que no necessiten una anella de reforç. Les mides de les bitlles en mil·límetres són: 510 d’alçada, 65 de diàmetre al cap i 90 de diàmetre a la base.

 

 

  • Bitllots:

Els bitllots o birlots també són cilindres tornejats més prims a l’empunyadura i estan fabricats preferentment de fusta d’alzina però també poden ser de material sintètic. Les mides, especificades al reglament, diuen que han de ser:

  • Alçada total de 280mm.
  • Empunyadura de 100mm de longitud i 40mm de diàmetre.
  • Base de 140mm de longitud i 80mm de diàmetre.
  • La resta de 40mm s’utilitzen de transició entre les dues parts.
  • Plantilla de plantada:

La plantilla de plantada serveix per col·locar de manera correcta les bitlles a la zona plantada. La plantilla de col·locació de les bitlles disposa d’una suport de 10 cm que dona estabilitat a l’hora de col·locar bé les peces del joc.

  • Camp de joc:

El terreny on es juga ha de ser el més pla possible i millor de terra compactada. Les mides necessàries per són 16,5 metres de longitud i una amplària mínima de 1,75 metres i 2m de màxima. La longitud especificada inclou una zona de seguretat de 3 metres darrera de la zona de plantada, després fins a 11,5 metres de les distància de llançament i finalment una altra zona de seguretat darrera de la zona de llançament.

En el gràfic anterior es veu gràficament com queda distribuït el camp de joc. En aquest gràfic també podem observar les distàncies a la zona de plantada per les diferents categories adaptades a l’edat i sexe.

Interpretació [ètic]

Significació simbólica/socioeconòmica

Tradició

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

El joc de les bitlles, com una manifestació de cultura popular, s’ha integrat en el lleure i en la vida social de molts pobles de cultures diverses. I és que aquest joc és universal però cada cultura ho ha particularitzat a la seva forma de ser i entendre la vida i d’aquesta manera s’ha convertit en una expressió singular de cada poble. Així doncs, els jocs tradicionals formen part del grup cultural com un símbol identitari característic.

Aquest joc es pot anomenar “joc tradicional” pel fet que la primera vegada que es documenta és de fa més de 600 anys i la seva transmissió era principalment oral, de generació en generació, ja que pertanyia a una classe social baixa i al món de lleure que propiciava que no hi hagués un estudi o registre i que, per tant, la seva reconstrucció de les normes i reglament es fa des de la memòria de les generacions i es va adaptant al context actual.

Salvaguarda

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Des de la Federació Catalanes de Bitlles i Bowling (FCBB) i clubs de bitlles de diverses poblacions s’estan duent a terme diferents activitats de promoció i difusió de les bitlles catalanes. A les escoles i instituts s’organitzen tirades populars de demostració, i en casals de gent gran o associacions de lleure també es porten a terme demostracions i tirades en festes i esdeveniments que organitzen.

També s’ha publicat “El còmic de les bitlles catalanes” que és una petita revista principalment dirigida al públic infantil on s’explica la història d’aquest joc tradicional de forma breu, l’esport modern que és ara i quin és el seu reglament.

Al Saló de la Infància s’hi pot trobar un estand de la Federació en que es promociona aquest esport i s’engresca a noies i noies a la pràctica del joc de les bitlles fora de la institució de l’escola i s’ajuda en la cerca, si es vol, de clubs i llocs on practicar amb un grup que comparteix el mateix entusiasme.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

http://www.fcbb.cat/

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Redactor/a de la fitxa

Marta Valdevieso Font

Data de realització

12/05/2018

Actualitzacions de la fitxa

25/06/2021

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès