La festa del pi de maig de Sant Llorenç Savall
Àmbit

Creences, festes, rituals i ceremònies

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-2-0009

Nom propi de l'element

La Festa del Pi de Maig

Altres denominacions

Festes maials

Grup i/o comunitat

Colla de la Festa del Pi de Maig de Sant Llorenç Savall

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://youtu.be/BdG9xD-Ocws

El dia 1 de maig a Sant Llorenç Savall té lloc la Festa del Pi de Maig, festivitat emmarcada dins de les festes maials. Les festes de l’arbre de maig són celebracions mil·lenàries centrades a venerar el canvi estacional entre l’hivern i la primavera, simbolitzades com el transcurs cíclic del pas de l’escassetat a la bonança. A Sant Llorenç Savall la festivitat s’inicia al bosc, on després d’esmorzar es talla un pi d’unes dimensions considerables, entre 18 i 25 metres. A continuació es baixa el pi fins al centre de la població, on es plantarà a la plaça fins a l’últim diumenge de maig.

Avui en dia, la Festa del Pi de Maig de Sant Llorenç esdevé gairebé un vestigi per la seva singularitat en el context català i vallesà. És una de les úniques festes maials que manté tant la tala de l’arbre (serra de dues mans) com la plantada del pi de forma manual, és a dir, sense cap element o eina mecanitzada. La festa es divideix en dues jornades, on es desenvolupen diverses activitats: la tala del pi, la plantada, la grimpada, la baixada, entre d’altres.

Data identificació

01/05/2019 12:00 AM - 02/06/2019

Localització

Localització

Sant Llorenç Savall

Descripció de la localització

La festa s’efectua en tres espais diferents, si bé un d’ells podríem anomenar-lo de transició. El primer espai és la vinya del Camps, lloc on s’ubica el pi. És una antiga vinya situada a pocs quilòmetres del municipi, on l’abandonament del conreu va propiciar l’avançament del bosc. El segon espai fa referència al recorregut entre la vinya del Camps i la plaça Major. Durant els primers trams del recorregut es transita per una pista forestal de terra, seguint la pista s’arriba al carrer Ripoll, anomenat així per la seva proximitat al riu. Si enfilem tot el carrer, en direcció nord, acabarem a l’avinguda Catalunya. Un cop a l’avinguda només cal tombar a la dreta per arribar a la plaça Major, l’espai icònic de la festa. La plaça, tot i que força petita, gaudeix de les dimensions suficients per permetre la plantada del pi i acollir els assistents. Any rere any es fa un forat al mig de la plaça per plantar l’arbre. L’operació consisteix a extreure quatre rajoles, generant un forat que determinarà la grandària del pi.

Georeferenciació

https://goo.gl/maps/RSgoMiALXF2THR8g8

Datació

Data de realització

01/05/2019 12:00 AM - 01/05/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

La Festa del Pi de Maig de Sant Llorenç és una de les úniques festes maials a Catalunya que aposta per mantenir, juntament amb l’arbre de Vilagrassa a l’Urgell, la data canònica de l’1 de maig. Durant la jornada de l’1 de maig té lloc l’acte de la plantada de l’arbre, sent un dels punts culminants de la festa. La festivitat sol finalitzar l’últim diumenge de maig; excepcionalment, l’edició del 2019 ha acabat el dia 2 de juny per la coincidència del dia 26 de maig amb les eleccions municipals i europees.

Descripció

Descripció general

La Festa del Pi de Maig se celebra el primer dia de maig, commemorant l’arribada de la primavera. Si bé la Colla Pi de Maig s’encarrega de gestionar i organitzar la diada, la participació dels veïns de Sant Llorenç esdevé fonamental per garantir-ne l’èxit.

La jornada, per als membres de la Colla Pi de Maig, s’inicia a les 7:30 del matí. Un dels bars més cèntrics de Sant Llorenç és el punt de trobada. Els membres de la Colla es poden identificar per la camisa de color verd, on al dorsal podem llegir Colla Pi de Maig; a més, porten un mocador de color vermell amb estampats que evoquen la festa: un pi, cordes, entre d’altres. La Colla està formada per una vintena d’integrants. Alguns dels membres de la Colla aprofiten per fer el cafè i intercanviar les primeres impressions: la grandària de l’arbre, enumerar el material imprescindible, repassar els horaris, assignar les tasques, entre d’altres. A les 8 del matí s’inicia l’ascens cap al bosc, concretament a la vinya del Camps, amb els vehicles 4x4 de l’Associació de Defensa Forestal (ADF).

Un cop arribats al clar on trobem el pi, a uns vint metres de la pista forestal, els membres de la Colla assenyalen l’objectiu de l’edició d’enguany, un majestuós pi blanc d’uns 25 metres de llargada. L’alçada del pi sembra dubtes entre alguns membres de la Colla: “Ja el podrem baixar?” i amb to irònic “No heu trobat un pi més gros?”. El repte és majúscul i l’eufòria palpable.

A escassos cinc metres d’on s’ubica el pi, s’hi troben els nens i nenes de sisè de primària de l’escola pública Josep Gras, els quals, amb la col·laboració dels seus pares i mares, oferiran l’esmorzar als assistents. Els guanys econòmics ajudaran a reduir les despeses associades al viatge de fi de curs. Enguany és el primer any que s’aposta per una iniciativa d’aquestes característiques. El desdejuni està format per entrepans freds i refresc o cervesa a un preu de tres euros.

Un cop observat i analitzat el protagonista de la jornada, el pi, els membres de la Colla opten per agafar forces tot fent un petit mos maridat amb vi proveït d’una bota de pell que no dubten a compartir. La disposició circular d’una desena de tions tanca el cercle de germanor entre els membres de la Colla, els quals aprofiten els últims minuts abans no arribi el públic que enfila el camí des de la plaça Major. Mentrestant en Jaume V., auquer i membre de la Colla, aprofita l’entretemps per assajar i ensenyar una de les auques d’enguany, dedicada a cadascun dels integrants de la Colla Pi de Maig. El text, en clau d’humor, descriu tant el tarannà com les tasques que duen a terme cadascun dels membres: seguretat, transport, tala de l’arbre, entre d’altres. Mentre dura el recital, els riures es contagien, esclatant en aplaudiments en finalitzar la lectura. En Jaume V. aprofita aquesta primera audició per fer anotacions de cara a l’exposició final davant del públic assistent.

A les 9:20 la Colla es comença a preparar. Primer es posen la faixa de color negre, indumentària que els ajudarà a mantenir l’esquena recta a l’hora de fer esforços, endemés d’evocar una imatgeria a mig camí entre l’ofici de llenyataire i la cultura popular. En segon lloc, la quadrilla encarregada de talar l’arbre comença a preparar les eines mentre visualitzen l’espai idoni per efectuar el tall. Mentrestant els altres membres de la Colla adeqüen l’entorn per a l’arribada del públic.

Minuts abans de tocar les 10:00 arriba el públic. Els assistents s’havien trobat a les 9:00 del matí a la plaça Major per iniciar la sortida a peu cap al pi. Com ja va sent habitual en les últimes edicions, la caminada l’encapçalava un carro tirat per cavalls pensat per fer més atractiu el recorregut als més menuts, els quals poden gaudir del camí dalt del carruatge. Tanmateix, el trajecte no ocupa més de cinquanta minuts, sent el desnivell gairebé imperceptible. El públic està format en la seva majoria per famílies veïnes de Sant Llorenç, sobretot famílies amb infants. Segons els informants, l’edició d’enguany ha aconseguit concentrar un gran nombre de públic assistent, possiblement per la participació de l’escola en l’esmorzar. Aproximadament es congreguen unes dues-centes persones.

La curiositat dels assistents per saber quin és l’arbre escollit desperta el nerviosisme de la Colla confirmant l’audàcia de triar un pi tan alt. Els més petits s’apropen a tocar l’arbre mentre els més grans els expliquen la litúrgia associada a la festa. Alhora una part del públic assistent es dirigeix a comprar l’esmorzar ofert pels escolars, moment que la Colla aprofita per delimitar un espai de seguretat. Passats uns minuts, en Jaume V. se situa sobre una de les soques, davant del pi escollit, disposat a recitar l’auca que any rere any prepara per a tan il·lustre ocasió. La primera auca parla de les particularitats de la festa, associades a la identitat del municipi i els valors que en desperta entre la població; alhora, l’auca pren un to sarcàstic per denunciar un conflicte derivat d’un canvi de recorregut del pi, motivat per les queixes d’un dels bars de la plaça. Enguany serà la primera edició que el pi no farà l’esperada escombrada per davant del bar Ramon, recurs aprofitat per l’auquer i que va despertar les rialles dels assistents. A continuació, el recital continua amb l’auca dedicada als integrants de la Colla, els quals en Jaume V. anima a fer un pas endavant en el moment en què són nomenats. De nou, l’auca desperta els somriures dels presents.

Els aplaudiments donen lloc a l’inici de la tala. Amb el xerrac de dues mans ben afilat, la Colla es divideix en parelles per anar-se tornant mentre tallen. No tots els membres de la Colla s’encarreguen de tallar l’arbre; en aquest cas, hi participen vuit persones. La sincronització de les parelles és fonamental per avançar en la tala i garantir un tall net que ajudi a caure l’arbre de manera controlada. Cada parella no està més de dos minuts talant, cedeix l’eina a una nova parella i estableix una rotació destinada a recuperar les forces per reprendre de nou l’escomesa. En el moment de canviar la parella, un dels membres unta d’oli la fulla del xerrac amb la intenció de millorar-ne el fregament. A mesura que el tall és més evident, el públic presta cada cop més atenció esperant l’espetec de l’arbre en caure. Un cop el xerrac ha aconseguit una obertura d’unes dimensions considerables, gairebé la meitat de l’amplada diametral del tronc, un dels membres amb més experiència aprofita el tall per, a cops de destral, generar una mena de cuny al tronc de l’arbre. L’escletxa facilitarà la direcció de caiguda de l’arbre, evidentment oposada al públic. Un cop finalitzada l’obertura en forma de cuny, es reprèn la serra amb el xerrac; a més, es lliguen un parell de cordes al tronc per dirigir-ne la caiguda cap a la zona desitjada. L’arbre comença a cedir mentre el públic observa atentament la destresa de la quadrilla, es respira una certa tensió i nerviosisme a l’ambient. Finalment l’arbre inicia el descens. Ràpidament els membres de la quadrilla demanen als assistents que guardin silenci per escoltar l’espetec de l’arbre contra el terra. El so de la caiguda és eixordador, de seguida el soroll de l’arbre és substituït pels crits i aplaudiments dels assistents.

Amb l’arbre a terra els membres de la Colla s’afanyen a mesurar-ne l’alçada, entre el rebombori s’escolta el veredicte: “25,5 metres!”. El pi d’enguany és el més alt que s’ha talat mai per celebrar la festa maial. Després de mesurar-lo, el pas següent és netejar la soca, fent un parell de talls amb la motoserra per deixar la base plana i podar totes les branques, exceptuant la copa, que vindria a ser els últims 2-3 metres de l’arbre. Un dels membres de la Colla agafa una de les llesques de pi resultants del tall amb la serra mecànica i l’entrega als nens i nenes que es concentren entre el públic, i els diu: “Si compteu els anells de l’arbre sabrem quina edat té el pi”. Entusiasmats, els infants comencen a comptar els anells per acabar dient-ne l’edat: “53 anys”. La quadrilla aprofita per fer quatre llesques més de la soca del pi, les quals s’utilitzaran per a la rifa del diumenge 2 de juny, jornada on es “desplanta” l’arbre de la plaça.

El transport del pi es duu a terme amb un tractor dels anys seixanta. El vehicle és de color vermell llampant i es troba perfectament restaurat fent el delit dels més petits, que apugen constantment al seient del conductor mentre els seus pares els fan fotografies.

Un cop han netejat l’arbre se li lliga una cadena per enganxar-lo al tractor. Mentrestant el públic va desfilant cap a la pista forestal, deixant l’espai lliure per poder maniobrar.

Ara és el torn del tractor. En un primer moment la manca de tracció, provocada per la terra humida del bosc, enlaira les rodes davanteres del tractor. A les dificultats per l’alçada de l’arbre, també cal sumar-hi un gran pes. Després d’unes quantes maniobres i de falcar les rodes posteriors amb restes i branques de l’arbre, el tractor aconsegueix superar l’esvoranc i enfilar el caminet cap a la pista forestal. En aquests instants, es pot copsar com un dels membres de la Colla agafa la iniciativa per liderar les maniobres del tractor i de la gent que ajuda a empènyer l’arbre. Cadascun dels integrants de la Colla té clar quines són les seves funcions i quan les ha de posar en joc.

El públic espera a la pista forestal l’arribada del tractor arrossegant el pi. Per facilitar-ne el descens, dos membres de la Colla van dissenyar i construir una mena de trineu o patí de fusta. El trineu és de fusta tropical (talí), més densa i dura, per tant, més efectiva per suportar les inclemències del fregament. La funcionalitat del trineu, que té una llargada aproximada de quatre metres, és evitar el fregament del tronc amb la pista de terra i l’asfalt. Arribat el tractor a la pista forestal, es demana ajuda al públic per alçar l’arbre del terra i pujar-lo al trineu. A continuació s’inicia una cercavila que culminarà amb l’arribada de l’arbre a la plaça Major. La rua és encapçalada per la xaranga de percussió i vents, el seguici continua amb els assistents i, a la cua, el tractor arrossegant l’arbre amb tots els membres de la Colla pendents dels moviments de l’arbre durant les corbes o els sotracs del camí. Durant la baixada hi ha certa tensió, la llargada de l’arbre afavoreix que trontollegi constantment, en més d’una ocasió el pi gairebé cau pels barrancs de les rieres que travessen el camí. Malgrat tot, l’experiència és un grau, i la Colla aconsegueix resoldre totes les dificultats. Arribats al poble, el seguici es troba amb l’últim entrebanc: la corba tancada del carrer Ripoll amb l’avinguda Catalunya, pas final per accedir a l’entrada de la plaça Major. En edicions anteriors el viratge no representava dificultats majors de les habituals: alçar l’arbre, anar amb una certa prudència i coordinar a viva veu els participants. Enguany, de nou l’alçada de l’arbre suposava prescindir d’aquells dos o tres metres necessaris per realitzar la maniobra sense gaires compromisos. Després de discutir quina era la tècnica més adient per efectuar el viratge, els integrants de la Colla van animar els assistents a alçar l’arbre i fer-lo virar cap al sud de l’avinguda Catalunya. La maniobra no va sortir tal com es desitjava, un fort soroll indicava que la copa s’havia trencat. El públic emmudia veient a terra la part més simbòlica de l’arbre; la capçada és la secció que representa l’èxit de la jornada alhora que les acícules verdes del pi simbolitzen la vitalitat de l’arbre durant la seva estada a la plaça. Tanmateix, només escoltar-ne el soroll, es van sentir crits d’ànim per enllestir la feina i col·locar l’arbre en la posició adient, encarat a l’avinguda Catalunya. Amb l’arbre situat en perpendicular al pendent de l’avinguda, es deslliguen les cadenes que l’enganxaven al tractor i s’encorda. Mitjançant la tracció humana s’estira l’arbre fins a superar l’entrada de la plaça, és a dir, la soca de l’arbre se situa a uns deu metres per sobre de l’accés a la plaça. La col·laboració dels assistents és fonamental per dur a terme una acció com aquesta, ja que per moure l’arbre a pes és necessària la participació de ben bé una cinquantena de persones. L’escalf del públic de la plaça, més de 300 persones, és fonamental per enarborar els ànims en aquests últims esforços, sobretot en l’afany per superar el pendent positiu de l’avinguda.

A correcuita els membres de la Colla decideixen fixar la capçada del pi amb un parell de llistons clavats amb claus a cop de martell. Per rematar el giny, lliguen una corda envoltant els llistons per apuntalar-la. La copa torna a lluir de nou i, com a colofó, s’hi penja una estelada i un llaç groc.

Ara és el torn, de nou amb l’ajuda del públic, d’anar apropant l’arbre al forat, espai on el pi serà plantat. L’orifici es troba al bell mig de la plaça. Té 1,5 metres de profunditat per 0,4 metres d’amplada i 0,8 metres de llargada. El forat es realitza amb anterioritat, consistint el procediment a arrencar quatre rajoles de la plaça i cavar per guanyar la profunditat necessària per plantar l’arbre.

Un cop situat l’arbre al punt adient, els integrants de la Colla van a cercar les destrals per iniciar la pelada del pi. La tasca no és fàcil, i l’intercanvi de destrals entre els peladors és continu; a més, l’esforç s’agreuja per la calor. Els membres de la Colla triguen més de trenta minuts a completar la pelada. Alhora, els dos membres de la Colla amb més expertesa forestal comencen a escairar la soca per encabir-la al forat. La finalitat és que la soca obtingui un angle agut per facilitar-ne l’entrada, la col·locació i l’aixecament.

Entretant la plaça Major es troba presidida pels gegants de Sant Llorenç, en Joan Muntada i la Guida de Sa Vall, els quals minuts abans havien protagonitzat una cercavila pels carrers del poble celebrant l’arribada de l’arbre. La xaranga continua amenitzant la festa tocant cançons de tota mena. Part del públic es concentra a les terrasses que circumden la plaça, aprofitant l’espectacle per prendre un refrigeri i gaudir de l’esdeveniment. Qui més qui menys segueix la litúrgia festiva amb més o menys atenció; això sí, tothom gaudeix de la singularitat de la jornada esperant el punt culminant, la plantada.

Pelat el pi, un parell de membres de la Colla s’encarreguen de nuar tres cordes de polipropilè (ús marítim) que serviran per alçar l’arbre. De nou, es crida els assistents a participar en l’aixecament de l’arbre, totalment manual. Mitjançant una mena de forques o escales amb punxes, de fins a tres alçades diferents, van aixecant l’arbre a poc a poc. Les forques són manipulades per la Colla mentre que, a l’extrem posat, una cinquantena de persones, majoritàriament homes, tira de les cordes per anar pujant l’arbre. Mentre la tracció de les cordes és emprada per pujar l’arbre, les forques estabilitzen el tronc i ajuden a mantenir l’alçada després de cada estirada. Evidentment, l’acció necessita una coordinació constant entre els homes que porten les forques i les persones que tiren de les cordes, sent habitual escoltar crits a banda i banda de la plaça. Finalment, la traça i l’experiència donen el seu resultat, l’arbre és plantat amb èxit. La recompensa a l’esforç es tradueix en aplaudiments per part del públic i cares de satisfacció entre els integrants de la Colla. L’acte finalitza amb el Cant dels Segadors interpretat per les gralles de la Colla Gegantera de Sant Llorenç.

Mentre la gent comença a desfilar per anar a dinar, dos integrants de la Colla aprofiten per acabar de falcar l’arbre amb tascons. Ara sí, ben entrades les dues del migdia, tota la Colla es dirigeix al passeig de la Rectoria per gaudir de l’arrossada popular. La jornada culmina a les set de la tarda amb la tradicional ballada de sardanes amb la cobla la Principal del Llobregat.

L’arbre presidirà la plaça fins al dia 2 juny, quan té lloc la grimpada i la baixada de l’arbre. A les 11 del matí del dia 2 de juny la Colla Pi de Maig es reuneix a la plaça Major per preparar la grimpada. Aquesta edició només serà infantil; l’alçada de l’arbre va impossibilitar que la grua arribés a l’altura adequada per instal·lar les cordes i el material adient per dur a terme la grimpada dels adults. Tanmateix, per possibilitar la grimpada infantil un dels membres de la Colla va haver d’escalar deu metres d’arbre per instal·lar l’equip de seguretat. L’operació s’allarga més de trenta minuts, fins que finalment l’equipament és col·locat i tot seguit rep els aplaudiments dels seus companys i del públic de la plaça. Abans d’iniciar la grimpada s’acaba de polir l’arbre traient els ullets del tronc, deixant-lo ben llis.

En comparació amb la jornada anterior, el dia 1 de maig, la plaça no es troba tan atapeïda; tot i això, hi podem comptar més d’un centenar de persones. De nou, la xaranga és l’encarregada d’animar la festa, assenyalant l’inici de la grimpada. Alhora, alguns membres de la Colla passegen per la plaça oferint un número de la rifa, que té un cost de dos euros. El premi és una llesca del pi de l’edició actual, se’n sortegen tres exemplars. La llesca està envernissada i decorada amb una inscripció: Pi de Maig 2019. Segons els informants, el sorteig esdevé un mecanisme de finançament per sufragar una part dels costos de la festa, ja que permet invertir en material forestal, indumentària, contractació de xarangues, entre d’altres.

Finalment, al voltant de les 12 inicien la grimpada infantil. El públic comença a concentrar-se al voltant de l’arbre per animar la mainada. Sense distincions, cadascun dels nens i nenes que intenten pujar l’arbre reben l’ovació del públic. L’ascens a l’arbre es realitza amb totes les garanties de seguretat, emprant material d’escalada. Un dels membres de la Colla s’encarrega d’assegurar, mentre dos dels seus companys l’ajuden a estirar la corda quan el nen o la nena es troba en dificultats.

Un cop la grimpada ha finalitzat, ja no hi ha més participants, es desmunta la instal·lació de cordes i material d’escalada substituint-la per dues grans cordes que serviran per guiar el tronc quan aquest caigui. Ara és el torn de baixar l’arbre. En primer lloc es procedeix a desfalcar el pi extraient els tascons; quan se n’extreu algun de gros l’arbre cedeix uns centímetres, provocant petits esglais entre el públic que es concentra a la plaça. Tanmateix, la resta de membres de la Colla prossegueix amb l’establiment d’un límit de seguretat per evitar qualsevol mena d’accident. Al final l’arbre cedeix i cau lentament, frenat en última instància pel mateix solc. La combinació entre la llargada del pi i la profunditat del solc impedeix que aquest toqui el terra, del qual el tronc queda suspès a uns escassos cinc metres. La tècnica dels membres de la Colla, sobretot aquells més experimentats en les feines forestals, provoca que el tronc quedi longitudinal a l’accés a la plaça, evitant tocar qualsevol element urbanístic de la plaça. A continuació, el tronc de l’arbre es talla amb serra mecànica, generant un so estremidor quan l’arbre toca el terra. Per últim, el tronc del pi es divideix en porcions mal·leables amb la finalitat de dipositar-lo en una furgoneta de la brigada municipal. Mentre alguns membres de la Colla recullen les porcions del tronc, una part del públic, no més d’una desena de persones, s’apropen a l’encarregat de la serra mecànica per demanar-li una o dues llesques del tronc de l’arbre que s’utilitzaran com a record o obsequi de l’edició d’enguany. Un cop el pi és recollit i la plaça ben neta, es dona la festa per acabada.

Història i transformacions de l'element

Les festes maials com la de Sant Llorenç Savall s’estenen al llarg de la geografia catalana i europea, també en municipis vallesans com Matadepera o el Figaró-Montmany. El seu significat ens transporta als cultes en honor a l’arribada de la primavera. Avui dia, la funció ritual s’ha diluït donant a lloc una funció més patrimonial i social.

La inexistència de documents fefaents ens situa, segons els informants, els orígens de la festa l’any 1920, quan un vicari procedent de la parròquia de Reus va proposar la festa del pi com a activitat d’esbarjo per al jovent (Valls, 2017). De la resta de la història sabem que la festivitat es va anar celebrant intermitentment, excepte durant els anys de la Guerra Civil, on la festa no es va realitzar. Segons els informants, es va reprendre durant la dècada dels cinquanta, tot i que no existeix informació sobre com es duia a terme la celebració ni hi ha cap document escrit que n’acrediti la veracitat històrica. Finalment va ser durant l’arribada de la democràcia que la festa es va consolidar, seguint un patró similar a la que avui en dia coneixem.

Malgrat tot, sí que existeixen relats que han anat prenent forma a través dels anys, i que de manera difusa ens ajuden a visualitzar com se celebrava la festa del pi de maig. Segons esmenten les fonts consultades, els anys 1960 i 1970 la festivitat no era tan lluïda com en l’actualitat, principalment aglutinava unes poques famílies que guardaven una certa relació amb el món agrícola i silvícola. La festa consistia a anar a buscar el pi a la Vall del Mur o a Can Dalmau, en cotxe o camió. Abans de talar l’arbre es feia un esmorzar amb carn a la brasa als peus de l’arbre, posteriorment es tallava el pi amb motoserra i es baixava amb camió fins a la Font de l’Aixeta, on es plantava l’arbre. El pi solia mesurar entre quinze i vint metres. A la capçada, s’hi penjaven viandes com pollastres morts, dolços i pernils que servien com a premi per al concurs de grimpaires. La grimpada, sense cap mena de mesura de seguretat, era una de les activitats que atreia més gent del poble; algun informant fins i tot recorda les peripècies d’un grimpaire que era capaç de pujar l’arbre cap per amunt i baixar-lo cap per avall. També esmenten que a la nit, i durant tot el mes sencer que el pi presidia la Font de l’Aixeta, els joves aprofitaven per grimpar l’arbre per endur-se les viandes o per mesurar la seva valentia ascendint el pi (Rovira; Castellet, 2017).

Anys més tard, més o menys a partir de l’any 2002, el Centre Excursionista Llorençà va ser l’encarregat d’agafar el testimoni i celebrar anualment la festa del pi de maig. La festa mantenia el llinatge de les celebracions anteriors, només afectada per un canvi de localització, ja que l’any 2010 es va traslladar la plantada a la plaça Major a causa de la urbanització de la Font de l’Aixeta i, alhora, amb la intenció d’apropar la festa al bell mig del poble. No va ser fins a l’any 2012 que la celebració va patir una certa transformació. L’Ajuntament va convocar una comissió per renovar la festa, donat que les últimes edicions no havien aconseguit congregar gran part de la població i es percebia que s’allunyava cada cop més de la majoria dels habitants de Sant Llorenç. Fruit de la comissió va sorgir la Colla Pi de Maig, agrupació de llorençans i llorençanes que tenen com a objectiu dinamitzar la Festa del Pi de Maig.

Una de les primeres accions que van prendre va consistir a substituir la motoserra per la serra de dues mans, recuperant les feines manuals associades als treballs forestals. També van decidir modificar la localització del pi, van passar de Can Dalmau a la vinya del Camps. Aquest canvi propiciava que la gent arribés a peu des del poble i no amb cotxe o 4x4 com s’havia fet fins llavors, apropant el públic a una de les activitats més emblemàtiques, la tala de l’arbre. En les edicions anteriors, mentre la festa era gestionada pel Centre Excursionista, la tala es realitzava amb motoserra; a part, el pi era carregat amb grua a un camió. Des de l’arribada de la Colla Pi de Maig el pi sempre s’ha carregat a mà a sobre d’un camió o encadenat a un camió. Cal esmentar que en l’edició del 2016, en el context de celebració dels mil anys de la vila, es va decidir transportar l’arbre amb un carro tirat per cavalls. L’experiència no va ser del tot positiva, perquè en un revolt el carro va tombar fent caure els cavalls; tot i això no va passar res greu. Fruit de la mala experiència, dos dels integrants de la Colla van decidir construir una mena de trineu capaç de suportar el tronc del pi durant el recorregut. El trineu està fet amb pi blanc, tot i que les pales que freguen sobre la terra i l’asfalt són d’una fusta tropical anomenada talí, capaç de resistir l’abrasió del fregament.

Malgrat tot, una de les activitats que ha perviscut a través de les set edicions que ha gestionat la Colla Pi de Maig és oferir un petit carruatge amb cavalls per acompanyar la comitiva des de la plaça Major fins a la localització del pi. També hi ha altres aspectes que s’han mantingut des de fa dècades, com la tradicional ballada de sardanes la mateixa tarda de la plantada de l’arbre o l’aparició dels gegants del poble des de la fundació dels Geganters de Sant Llorenç. D’altra banda, activitats com el concert de la coral, entitat extinta al municipi, han desaparegut.

Com a novetat, a diferència de les celebracions que es duien a terme en dècades anteriors, des de fa set anys se celebra la baixada del pi, és a dir, es programa una jornada per a la tala de l’arbre. En les primeres edicions el dia de la baixada de l’arbre era sempre el mateix, el dia 31 de maig. Per fer la festa grossa, si la jornada coincidia amb un dia escolar, es retardava l’hora de la tala a la tarda perquè els nens i nenes en poguessin gaudir. Malgrat tot, els inconvenients per gestionar una feina tan àrdua van motivar que s’assignés l’últim diumenge del mes de maig com a data assenyalada per celebrar la baixada. A més de fer la baixada, durant el matí també es pot veure la grimpada infantil i d’adults. La grimpada també ha patit transformacions, ja que avui en dia s’equipa amb material d’escalada fent-la del tot segura.

Processos i preparatius

Dos mesos abans de la festa, a finals de febrer, la Colla Pi de Maig es reuneix per determinar el cronograma de la jornada i repartir-se les tasques. La primera tasca és anar a cercar un pi adient. Aquest ha de respondre a unes característiques determinades: rectitud del tronc, grandària de divuit a vint-i-dos metres, ubicació propera a la pista, entre d’altres. La Colla dedica dues o tres jornades a cercar el pi i, si és necessari, netejar la parcel·la per facilitar-ne el transport. Alhora, també cerquen un pi secundari per si l’arbre escollit es malmet durant la tala o pateix alguna inclemència climàtica que l’inutilitza per a la celebració. L’espècie de pi més emprada és el pi blanc (Pinus halepensis), tot i que en alguna edició també s’ha emprat pi roig (Pinus sylvestris). Segons els informants, l’elecció de l’espècie de pi respon principalment a la major disponibilitat de pi blanc enfront del pi roig, més escàs a la regió.

Un cop han escollit el pi, es demana permís al propietari de la finca. Des de fa cinc anys el propietari de la finca d’on s’extreu l’arbre és un dels membres de la Colla, cosa que en facilita la gestió. Malgrat tot, la cessió de l’arbre no està exempta de burocràcia.

La tasca següent consisteix a formalitzar la comissió de gestió amb un representant de l’Ajuntament. Les reunions, no més de quatre sessions durant dos mesos, serveixen per fixar les necessitats de contractació (xarangues, material, brigada municipal, fer el forat a la plaça, entre d’altres) i l’elaboració i repàs del pla de seguretat.

L’edició del 2019 ha comptat amb una nova particularitat, la participació de l’escola municipal en l’organització de l’esmorzar. La coordinació amb les entitats socials i culturals que prenen part en la jornada, enguany l’escola i la Colla de Geganters, resideix precisament a fomentar i fer créixer la festa mitjançant la participació de la població local.

Per últim, només queda preparar els materials i equipaments necessaris per a l’execució de la celebració. Gran part de l’equipament és dels particulars que integren la Colla: motoserres, material d’escalada, destrals, tractor, entre d’altres.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

La Colla Pi de Maig és l’encarregada de gestionar i organitzar la festa mentre que l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall és l’entitat que assumeix la responsabilitat civil de l’acte.

La Colla no està registrada com a associació o entitat cultural, per tant, no manté cap mena d’organització formal, ni rep subvencions econòmiques. En l’àmbit econòmic la Colla aposta per l’autogestió, mitjançant petits actes com la rifa o l’arrossada popular. Els pocs ingressos que reben s’utilitzen per comprar les samarretes que els identifiquen com a colla i compensar les despeses associades a l’ús dels equipaments, eines i materials dels particulars que hi participen.

Si parlem de l’àmbit més organitzatiu o social, la Colla es reparteix les tasques partint dels perfils de què disposa, és a dir, el tarannà i l’experiència dels membres en un camp determinat defineixen el seu rol dins l’organigrama de la Colla. Els membres que han participat o col·laboren amb l’ADF solen ocupar rols més tècnics: talar l’arbre, escollir el pi, baixar l’arbre, entre d’altres. Un altre exemple serien els membres que es dediquen a vetllar per la seguretat: delimitar espais, estar pendents del públic, entre altres tasques. També hi ha qui té un perfil més dinàmic, encarregat de demanar la col·laboració del públic o animar i guiar el transport del pi fins a la plaça. Una altra tasca correspon a la persona que porta les xarxes socials o la gestió del dinar popular. Per últim, també existeixen figures que han sorgit amb l’esdevenir dels anys, com la creació anual i posterior lectura de l’auca, que s’ha celebrat en les últimes edicions i va sorgir de les inquietuds culturals d’un membre de la Colla. Les funcions que assoleix cadascun dels integrants parteixen d’un organigrama clarament horitzontal, on cadascun d’ells assumeix de forma natural el seu paper dins l’organització de la festa.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades

Les Festes de Sant Sebastià de Matadepera: la plantada del pi

Participants/Executants

L’actiu principal de la festa és la Colla Pi de Maig, formada majoritàriament per homes, exceptuant tres dones, en total unes quinze persones. La mitjana d’edat es troba en els quaranta anys. La Colla es va fundar l’any 2012 amb la intenció de rellevar la generació anterior en l’organització de la jornada.

La celebració de la festa seria impensable sense la participació dels llorençans i llorençanes. La seva col·laboració és cabdal tant en el transport del pi com en la plantada del pi a la plaça. A més, la vitalitat i l’elevada presència dels veïns i veïnes durant ambdues jornades afavoreix la continuïtat de la festa.

L’edició d’enguany ha comptat amb la participació activa dels alumnes de sisè de l’escola Josep Gras. La col·laboració entre els alumnes i la Colla Pi de Maig ha estat un èxit. L’objectiu de vendre l’esmorzar s’ha superat amb escreix i s’ha vist revertit amb una major afluència de públic en la tala del pi al bosc.

Les notes més festives han anat a càrrec de les xarangues, essencials per aportar una tonalitat més lúdica a l’esdeveniment. També s’ha de tenir en compte la participació de la Colla de Geganters de Sant Llorenç i la ballada de sardanes amb cobla.

Per últim, i no menys important, en una celebració on els riscos de patir un accident són gairebé constants, és essencial garantir la seguretat dels participants i assistents mitjançant els serveis mèdics i policials. També cal remarcar la participació directa de l’ADF del municipi, tant per la cessió de material i vehicles com per l’assessorament i acompanyament durant tota la jornada.

Ús i funció

Associativa , Festiva , Identitària

Precisions ús i funció

Si bé les festivitats maials s’associen a la regeneració de la vida en un context primaveral, quan arriba l’època de bonança i es deixa enrere la foscor de l’hivern, ara com ara un dels principals usos de la Festa del Pi de Maig de Sant Llorenç és la creació d’un sentiment de grup i comunitat lligat a l’execució de la festa. En tant que la funció merament ritual ha desaparegut, la Festa del Pi de Maig s’ha erigit com un element identitari, propi del patrimoni cultural de Sant Llorenç, generant noves dinàmiques socials estretament vinculades amb la consecució de la festa. Endemés d’enaltir valors com l’esforç o la cooperació, trets que després es poden associar a la comunitat.

La festa també pren una funció enfocada a la rememoració de les feines forestals, d’aquí la intenció de recuperar la tala del pi o la plantada a la plaça amb les cordes sense l’ajut de la maquinària actual. La representació pren una connotació simbòlica i patrimonial, evocant les reminiscències d’una identitat del poble en un passat no tan llunyà.

Patrimoni relacionat

Les Festes de Sant Sebastià de Matadepera: la plantada del pi

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

D’ençà que la Colla Pi de Maig va agafar el relleu del Centre Excursionista, la Festa del Pi s’ha erigit com una de les activitats festives més representatives del poble, capaç de mobilitzar un gran nombre de llorençans i llorençanes. L’èxit de la celebració rau precisament a incitar la població a participar, a visualitzar que sense la unió i l’esforç dels habitants del poble el pi no es pot aixecar. La càrrega simbòlica que representa la plantada del pi, sobretot en el moment d’alçar-lo mitjançant les cordes i la tracció de la cinquantena de persones que hi participen, ha estat eloqüentment compartida amb tots els llorençans i llorençanes que han volgut prendre-hi lloc, esdevenint gairebé obligatori per a qualsevol persona que vulgui ser considerada fill o filla de Sant Llorenç.

Salvaguarda

Transmissió

En l’actualitat la Festa del Pi de Maig gaudeix d’un auge de participació i assistència amb tendència a l’alça. Avui dia, segons els informants, no hi ha cap mena de mesura aplicada a la transmissió de la festa a les noves generacions, si bé es creu que la celebració és viva i, de moment, no ho necessita. La Festa del Pi de Maig ha perviscut, en part, per l’interès que en suscita als mateixos habitants de Sant Llorenç, sent un esdeveniment arrelat entre la comunitat.

Tot i això, sí que podem observar una variació entre el que podríem anomenar com a portadors o garants de la festa. Antigament, parlem dels anys cinquanta, el pes de la festa requeia principalment en els veïns i veïnes de Sant Llorenç que estaven estretament vinculats als treballs silvícoles o agrícoles. En les últimes dècades es va transmetre el coneixement vinculat a la festa al Centre Excursionista de Sant Llorenç, els quals van mantenir la festivitat com a homenatge al passat silvícola del poble així com per preservar la celebració com a part de la identitat de Sant Llorenç. En última instància, segons els informants, veient que la festa no aconseguia reeixir ni implicar els habitants del poble, l’administració local va apostar per fomentar una comissió sobre la Festa del Pi de Maig amb la intenció de donar-li una nova volada, cosa que va derivar en la fundació el 2012 de la Colla Pi de Maig, actuals portadors i garants de l’esdeveniment.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

Any rere any la festa s’erigeix com un dels esdeveniments culturals i populars més destacats de Sant Llorenç. Des del punt de vista de l’individu, la realització de la Festa del Pi de Maig esdevé un sentit de pertinença a la comunitat que s’obté gràcies a la participació durant la plantada del pi a la plaça. Des del grup, principalment la Colla Pi de Maig, la celebració de la Festa del Pi és compresa com un mecanisme pensat per crear una comunitat, grup social o colla capaç d’aglutinar persones de diferents àmbits polítics o sectors laborals amb un objectiu comú: preservar la festa. Segons els informants, durant el transcurs de les últimes edicions s’ha pogut palpar una transformació respecte a la percepció dels assistents, sobretot de la població local. Si bé en edicions anteriors, fa quatre o cinc anys, molts dels assistents marxaven a casa a les dues tocades, sense que l’arbre estigués plantat a la plaça, enguany el públic ha esperat que l’arbre estigués plantat encara que l’acte s’allargués fins a dos quarts de tres. El fet d’aguantar fins a l’últim acte de la litúrgia ritual de la festa és un símptoma clar de la vitalitat i apoderament per part de la població, que veu l’esdeveniment com a propi.

En aquestes dates, alguns informants mencionen que és més o menys habitual que algunes famílies s’ajuntin per dinar aprofitant la festivitat de la jornada. Alhora, un dels indicadors de l’èxit entre la comunitat és l’elevada participació en l’arrossada popular, que concentra més de 250 persones.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

En l’actualitat ni la Colla Pi de Maig, ni la comunitat, ni tan sols l’administració local han proposat mesures encaminades a salvaguardar els elements que radiquen en la festa. Malgrat tot, a l’espera de confirmar la celebració del centenari de la festa, l’any 2020, es preveu organitzar alguna mena de reconeixement mitjançant una exposició fotogràfica o la publicació d’un llibre o fulletó amb la història de la festa.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]

  • Televisions locals.
  • L’administració local filma anualment l’esdeveniment.
  • Reconeixement vers la publicació del llibre Amunt! Les festes de l’arbre on apareix un capítol que resumeix la Festa del Pi de Maig.

Recursos associats

Imatges relacionades
Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Informants

  • Núria Ferrando. Colla Pi de Maig
  • Jaume Grau. Colla Pi de Maig
  • Maite Montfort. Colla Pi de Maig
  • Josep Maria Calvet. Colla Pi de Maig
  • Jaume Valls. Colla Pi de Maig

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

02/06/2019

Actualitzacions de la fitxa

17/03/2020

Observacions validador/a

Corrector: Luís Sáez.

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès