Els Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda
Àmbit

Creences, festes, rituals i ceremònies

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-02-0004

Nom propi de l'element

Els Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda

Altres denominacions

Passada de Sant Antoni Abat

Grup i/o comunitat

Societat de Carreters de Sant Antoni Abat de Santa Perpètua de Mogoda

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://youtu.be/5i2bKs8Wnfc

La festa dels Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda està organitzada per la Societat de Carreters Sant Antoni Abat, entitat amb més de cent anys d’història. La creença en els Tres Tombs esgrimeix l’auguri de donar tres voltes a la imatge del sant com a mesura de protecció per als animals de peu rodó. L’acte central de la festivitat consisteix en la passada de genets, carros i carruatges. La imatge de sant Antoni encapçala el seguici i a continuació venen l’abanderat i els cordonistes, encarregats de portar l’estendard de l’entitat. La festa pretén commemorar l’ofici de traginer, altrament anomenat carreter, i on és habitual la congregació de reproduccions de carros agrícoles conduïts per traginers.

Data identificació

03/02/2019 12:00 AM - 03/02/2019

Localització

Descripció de la localització

El recinte firal, situat al passeig de la Florida, marca l’inici dels Tres Tombs de Santa Perpètua. L’espai esdevé una mena de cavallerisses improvisades, endemés d’acollir l’esmorzar. La passada s’inicia a casa de l’abanderat, figura que va variant en cada edició. L’arribada del carro amb la imatge del sant i de la banda musical marca el començament de la passada. Des de casa de l’abanderat el seguici anirà fins al recinte firal, on es troba amb els genets, carruatges i carros que participaran durant la passada. Un cop al recinte firal, desfilen pel passeig de la Florida fins al carrer Pau Claris. A continuació s’enfilen per la Rambla, on des de la tarima reben la benedicció del mossèn. Al final de la Rambla tomben pel carrer Genís Sala i baixen per l’avinguda Barcelona per tornar a parar al carrer Pau Claris i així completar el primer tomb. Des del carrer Pau Claris tornen a passar per la Rambla i es dirigeixen cap al carrer Genís Sala per completar així el segon tomb. Malgrat prendre el nom de Tres Tombs, a Santa Perpètua només es duen a terme dos tombs amb la intenció d’agilitzar la jornada i assegurar la màxima assistència de públic.

Georeferenciació

https://goo.gl/maps/GnppC9QDiYZXUEQ5A

Datació

Data de realització

03/02/2019 12:00 AM - 03/02/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

La festa dels Tres Tombs de Sant Antoni Abat de Santa Perpètua de Mogoda se celebra el primer diumenge de febrer. El dia de l’onomàstica, el dia 17 de gener, es duu a terme un ofici religiós en commemoració de sant Antoni Abat.

Descripció

Descripció general

La Festa dels Tres Tombs és probablement una de les festivitats més representatives de Santa Perpètua de Mogoda. La commemoració de Sant Antoni Abat agrupa un gran nombre de participants d’arreu del territori vallesà i català. Malgrat que la tradició contempla la realització de Tres Tombs al voltant del sant, a Santa Perpètua s’ha optat per fer dos tombs, escurçant la durada de la passada.

La festivitat s’inicia el dia 17 de gener amb la celebració de l’ofici religiós. Durant l’eucaristia es beneeixen les coques i les ferradures de plata, obsequi que serà entregat als socis i sòcies més longeus de la Societat de Carreters. Per tancar l’ofici, es realitza una cantada, juntament amb una coral, del Goigs de sant Antoni Abat. En sortir de l’església es reparteix la coca beneïda a tots els feligresos. Dècades enrere, tot i que les persones més grans encara mantenen la tradició, era habitual reservar uns bocins de coca beneïda per donar-los als animals ja que es creia que la coca beneïda els protegiria de les malalties. Per últim, al Centre Cívic el Vapor, espai de titularitat pública on s’ubica la seu de la Societat de Carreters, es convida els membres de la Societat i els assistents que així ho vulguin a coca, moscatell i llonganissa.

El diumenge anterior a la festivitat dels Tres Tombs, enguany el 27 de gener, se celebra un dinar de germanor. L’acte que presideix el dinar és el traspàs de la bandera. Els abanderats del 2019 fan una entrega simbòlica als abanderats de la pròxima edició. A continuació, es duu a terme el lliurament de les ferradures de plata a quatre socis nascuts l’any 1942. El dinar finalitza amb un ball de gala.

Com a homenatge als membres que han format part de la Societat de Carreters, el dissabte previ als Tres Tombs es duu a terme una ofrena floral al monument als carreters. L’abanderat i els cordonistes són els encarregats de dipositar-hi les flors.

El primer diumenge de febrer és la data escollida per celebrar els Tres Tombs. Des de les 8:30 h del matí els socis i sòcies de la Societat de Carreters poden anar a recollir les coques, prèviament beneïdes, al Centre Cívic el Vapor. Cadascun dels membres de l’entitat té dret a recollir una coca sencera; per tant, és habitual observar famílies sortint del Vapor amb tres o quatre coques, una per soci. La Societat fa una previsió a l’hora de comprar un nombre concret de coques. Tot i això, si sobren coques, aquestes poden ser adquirides, pagant-ne el cost, per qualsevol dels assistents a la passada.

En paral·lel, al recinte firal situat al passeig de la Florida, des de les 9 fins a les 11 del matí té lloc l’esmorzar per a tots els participants als Tres Tombs. L’esmorzar consta d’un tros de cansalada, xistorra, botifarra, botifarra negra i una llesca de pa de pagès; com no pot ser d’una altra manera, s’acompanya de vi. Cadascun dels participants s’encarrega de fer la carn a una de les brases que es disposen al descampat del recinte firal. L’ambient és de germanor i els principals temes de conversa són els guarniments que lluiran els cavalls o la participació en les passades a altres municipis. Mentrestant, al mateix recinte firal, van arribant les góndoles amb els carruatges i els remolcs amb els principals protagonistes de la jornada, els cavalls. El descampat es transforma en una mena d’estable on es guarneixen els cavalls i els carruatges. Els animals no són els únics que van guarnits amb les millors gales, molts dels participants vesteixen les tradicionals gavardines de traginers a més d’una boina. D’altra banda, també hi trobem participants vestits de gala. Com ja va sent habitual, també podem veure participants equipats amb la vestimenta tradicional de les romeries andaluses, tant amb el barret de cordovès com el vestit de rociera. S’esmenta que l’edició d’aquest any reunirà més de 200 genets i uns 50 carruatges.

Presidint l’esmorzar, hi trobem el carruatge amb la imatge de sant Antoni Abat acompanyat del garrí, animal que segons esmenta la llegenda segueix sant Antoni d’ençà que aquest el guarís, mostrant-li així el seu agraïment. El carruatge està decorat amb flor groga de mimosa, una de les úniques plantes que floreix durant l’hivern.

Minuts abans de les 11 del matí, a la casa de l’abanderat se celebra una recepció i s’ofereix esmorzar als assistents, membres de la Societat i als músics. Tothom és convidat a prendre un vas de xocolata calenta, una tassa de cafè, un bocí de coca, tota mena d’entrepans o, per entrar en calor, un gotet de mistela o moscatell. En aquesta ocasió, la casa de l’abanderat està guarnida amb bales de palla, estris i eines de pagès, flors grogues de mimosa i rodes de carruatge. Tanmateix, per sobre de tot, destaca la bandera del centenari de la Societat de Carreters de Santa Perpètua, l’orgull identitari de l’entitat. La bandera és d’un teixit verd fosc de vellut i al mig d’aquesta hi ha un cercle d’un verd més clar amb un número 100 brodat de color blanc; el número u està figurat com un cavall d’escacs mentre que els dos zeros són representats amb dues ferradures. Al costat de la bandera hi ha l’estendard que commemora els noranta anys de la Societat. Aquest és de color beix, amb un escut central quadrat de color vermell, on al mig, en forma de cercle amb el fons beix, hi apareix un traginer conduint un carro groc de dues rodes tirat per un cavall marró.

L’arribada del carruatge amb la imatge de sant Antoni i els músics, enguany la Banda de Castelldefels i la Banda de Cornetes i Tambors de Reus, marca l’inici de la processó que portaran l’abanderat i els cordonistes fins al recinte firal, començant així els Tres Tombs. Prèviament, abans d’iniciar la processó, la banda va tocar l’himne de Catalunya, els Segadors. Un cop finalitzat l’himne, l’abanderat i els cordonistes van muntar els seus cavalls per iniciar la processó. En primer lloc, obrint la processó, es disposa la banda musical; en segon lloc apareix el carruatge amb el sant; en tercer lloc, l’abanderat amb els dos cordonistes i seguidament els carruatges amb els familiars. Al cap d’uns vint minuts, la processó arriba al recinte firal on s’agrupa amb la resta de participants: genets, carruatges, carros, carros de traginers, carros agrícoles, etc.

Els Tres Tombs s’inicien des del recinte firal. L’estructura de la passada és la següent: en primer lloc, la Banda de Castelldefels; en segon lloc, el carruatge amb sant Antoni; en tercer lloc, l’abanderat amb els cordonistes, portant la bandera de la Societat; en quart lloc, el carruatge familiar amb l’estendard; en cinquè lloc, els genets; en sisè lloc, la Banda de Cornetes i Tambors de Reus; en setè lloc, els carruatges i carros de transport i, per últim, els carros agrícoles. Tot i que estrictament no formen part de la festa, clouen el seguici l’ambulància, les forces de seguretat i el veterinari; aquest últim és una figura que s’ha incorporat recentment per controlar els cavalls participants durant tota la jornada. La Societat de Carreters intenta separar cadascun dels grups segons la tipologia del carro: primer els petits de dues rodes tirats per ponis o cavalls petits, després els de dues rodes grans, tot seguit els de quatre rodes, etc. Malgrat tot, no sempre és possible organitzar la passada tan meticulosament, ja que hi ha grups d’amics que volen anar junts o professionals de les hípiques que volen tenir controlats els seus cavalls i genets.

El recorregut per on passegen els carros i els genets està protegit amb tanques de seguretat, impedint que qualsevol persona del públic pugui accedir a la calçada. Gran part del públic assistent són famílies amb infants. Mentre s’observa la passada és habitual escoltar els avis i les àvies explicant als seus nets i netes quina era la funció dels carruatges agrícoles, quins materials transportaven o que aquell era el seu mitjà de transport quan eren petits. Durant el recorregut també és habitual que les persones muntades als carruatges tirin caramels, alguns d’ells són infants que veuen revertit el seu paper llençant-los ells. Alguns caramels cauen a la calçada i no sobrepassen el cordó de seguretat format per les tanques, de manera que es fan inaccessibles per al públic. En aquestes ocasions es justifica l’ús de les tanques, ja que l’ímpetu dels nens i nenes per agafar els caramels comportaria que més d’un entrés a la calçada, cosa que generaria una situació de perill per la constant passada de cavalls i carruatges que es podrien veure alterats i causar un accident.

En arribar a la Rambla els cavalls i carruatges reben la benedicció. Situat en una tarima, el mossèn esquitxa amb aigua beneïda els participants. Els carreters i genets més veterans es treuen la boina en senyal de respecte, moviment imitat pels infants que els acompanyen. Situats sobre la tarima, hi trobem diverses personalitats de la política local, així com membres de la Societat de Carreters o persones convidades a l’esdeveniment.

Per amenitzar la festa, just davant de la tarima hi ha un membre de la Societat que fa parar els genets i els carros, preguntant-los d’on venen, la tipologia del seu carro o si estan gaudint de la jornada. Si són coneguts d’altres edicions o veïns del municipi, deixa anar algun acudit o comentari graciós que desperta les rialles del públic. Endemés, també s’encarrega d’anar llegint la publicitat situada al darrere d’alguns carruatges. La publicitat sol ser de comerços, cooperatives agrícoles, empreses o restaurants locals. Sense els acords publicitaris molts dels carruatges no podrien sortir. Els ingressos derivats de la publicitat són indispensables per al lloguer de les góndoles, la restauració del carruatge o el lloguer dels cavalls. En alguns casos, són les mateixes empreses les que disposen de carros guarnits amb el producte que produeixen com, per exemple, una coneguda marca de cerveses que té un carruatge de transport guarnit amb botes de fusta emulant el transport de begudes espirituoses. Enguany també s’han pogut veure diversos carruatges guarnits amb llaços grocs, reivindicant la situació política del país. Sens dubte, els carruatges que desperten un major interès entre els assistents són els carros agrícoles. Aquests són tirats per quatre o cinc cavalls de tir, conduïts per dos o tres traginers encarregats de guiar el carro. Els cavalls van guarnits amb morralles decorades o collars amb picarols. Cadascun dels carros agrícoles transporta diferents materials que evoquen oficis de principis del segle XX. Durant la passada es van poder veure carruatges amb fustes i troncs, llana, licors, carbó o vímet.

Un cop finalitzat el primer tomb, és habitual observar com part del públic comença a desfilar. Durant el segon tomb, l’abanderat i els cordonistes se situen al costat de la tarima d’autoritats, saludant tots els participants que han format part de la passada. Sense excepció, cadascun dels participants rep una bossa amb obsequis de la Societat de Carreters, d’aquesta forma s’agraeix la seva participació en la jornada.

La festivitat acaba al Centre Cívic el Vapor, on tant els socis i sòcies de l’entitat com els simpatitzants i assistents als Tres Tombs són convidats a menjar coca i beure moscatell.

Història i transformacions de l'element

La Societat de Carreters de Sant Antoni Abat de Santa Perpètua de Mogoda, fundada l’any 1916, és l’entitat establerta per garantir l’organització i celebració de la “passada” i posteriorment els Tres Tombs, festivitat en commemoració de sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó i per extensió dels traginers. En tant que la festivitat de Sant Antoni Abat se celebrava abans de la constitució de la Societat de Carreters, tal com relata Joan Soley Sala (Vilàs, 2016:35), “a finals del segle XIX, la festa es celebrava d’una forma dispersa”. En aquestes dates, la Societat pretenia ordenar i coordinar la pagesia local amb l’objectiu de fer lluir la festa. Una de les primeres accions que va dur a terme va ser comprar una bandera amb el nom de l’entitat. La bandera s’erigia com un símbol de l’entitat, identificant-la davant d’altres associacions i entitats del municipi (Vilàs, 2016).

Les primeres edicions de la festa van tenir lloc amb normalitat, sobretot si tenim en compte que Santa Perpètua era un poble eminentment rural, per tant, el nombre de traginers, carreters, carruatges, matxos i ases era elevat. En el registre de carros del 1916 s’esmenta que existien 294 carros censats (Vilàs, 2016). Durant la celebració era habitual veure els carruatges guarnits amb flors de paper o esparreguera, i els animals eren pentinats i raspallats. La importància de la festivitat era tal, que algunes famílies tenien carruatges que només s’empraven durant Sant Antoni i que han passat de generació en generació fins a l’actualitat.

L’estructura de la festa guarda certs paral·lelismes amb la programació actual, si bé se celebrava el mateix dia 17 de gener, a diferència de la festa actual, que té lloc el primer diumenge de febrer. Cal destacar que a principis del segle XX la importància de la festivitat de Sant Antoni Abat feia que els nens i nenes no anessin a escola i el poble es bolqués en la celebració.

A grans trets, la festa s’estructurava de la forma següent (Vilàs, 2016): en primer lloc s’oficiava una missa, on posteriorment es beneïa la coca i se’n repartien bocins als feligresos que assistien a la litúrgia. A mig matí se celebrava l’ofici religiós en commemoració del sant i es cantava el goig de sant Antoni Abat. A continuació es prosseguia amb la benedicció dels animals i seguidament es duia a terme una processó amb la imatge de sant Antoni al capdavant, acompanyada amb música d’orquestra i seguida dels carruatges, carros i animals. Acabada la passada, s’acompanyava l’abanderat a casa, el qual convidava els assistents a un esmorzar de coca i mistela. A la tarda es feia una nova passada amb orquestra. La festivitat culminava amb un gran ball de nit. En les memòries del cronista Joan Soley (Soley, 2006) s’esmenta el costum de celebrar una carrera. Pel que sembla, a la tarda, els joves es reunien a la riera i competien entre ells per veure quin era el més ràpid. Existien tres categories: cavalls, ases i burros. Cadascuna de les categories optava a premis diferents: als cavalls, un pollastre; als matxos, un ànec; i als burros, un conill. L’esdeveniment gaudia d’una gran acollida per part dels habitants de Santa Perpètua.

La dècada del 1930 van ser uns anys convulsos per a la celebració de Sant Antoni. En primer lloc, la instauració de la Constitució republicana del 1931 (article 27) limita a l’espai privat la celebració d’oficis religiosos, cosa que impossibilita la celebració de la processó. A posteriori, l’esclat de la Guerra Civil va impedir la continuïtat de la festa, la qual es va veure interrompuda els anys 1937, 1938 i 1939.

L’any 1940 es va reprendre la celebració de Sant Antoni, preservant l’estructura tradicional de la festa: missa, benedicció de les coques i dels animals, la processó amb la passada, l’esmorzar a casa de l’abanderat i el ball.

Durant la dècada del 1950 es va començar a celebrar els Tres Tombs (Soley, 2001). Es diferenciava principalment per l’organització d’un concurs on eren premiades les millors carrosses i els millors genets. Similar a la passada actual, el recorregut transcorria per la Rambla, on els participants arribaven a passar fins a tres cops. A la Rambla se situava una tarima presidida pel jurat, el qual després de la tercera passada entregava els premis als guanyadors.

L’arribada de la industrialització va amenaçar greument la celebració de la festa. L’agricultura i la ramaderia dequeien, les noves generacions abandonaven el camp per entrar a treballar a la fàbrica. Tanmateix, algunes famílies encara mantenien el tros, espai disposat per al cultiu domèstic, i en conseqüència mantenien un o dos cavalls de tir (Gispert, 2016). Malgrat tot, el declivi va arribar amb la consolidació del tractor com a eina agrícola. En pocs anys, el cavall, els matxos i els burros van anar desapareixent dels pocs masos que encara quedaven a Santa Perpètua. Les transformacions socials pròpies de l’industrialisme van minvar l’interès de la població vers la preservació i celebració de la festa, exceptuant els membres de la Societat. En conseqüència, l’any 1971, amb la intenció d’augmentar la participació, es va traslladar la celebració de la passada al primer diumenge de febrer (Gispert, 2016).

La situació era anàloga als municipis veïns, per tant, es va decidir buscar una solució per no superposar-se i unir forces entre les societats de carreters que organitzaven els Tres Tombs. En aquest sentit es va acordar fixar una data per a cada municipi. L’acord va prendre el nom de la Roda i va ser una de les causes que les passades tornessin a guanyar importància al Vallès.

Des d’aleshores la festivitat ha gaudit d’una certa continuïtat, amb modificacions quant a les localitzacions dels actes com, per exemple, reubicar la benedicció dels animals a la Rambla, espai per on es duu a terme la passada en l’actualitat. Malgrat que l’estructura festiva no va variar gaire, sí que ho va fer la Societat de Carreters. L’impuls de l’associacionisme, fruit de l’arribada de la democràcia a Catalunya, va incitar els membres de l’entitat a diversificar la seva oferta cultural. N’és un exemple la consolidació de les sortides culturals, obertes a qualsevol persona aliena a l’entitat (Gispert, 2016).

L’any 1983 els membres de la Societat van decidir retre homenatge als socis i sòcies amb més edat i antiguitat. El premi és una ferradura de plata que s’entrega any rere any a dues o tres persones.

La celebració del 75è aniversari va ser encapçalada per la secció muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Durant la dècada del 1990 la Societat gaudia d’una certa estabilitat gràcies a la incorporació de nous membres. Endemés, la proliferació d’hípiques assegurava la disposició de cavalls. Gran part de les famílies i genets que participaven en la passada de Sant Antoni formen part de les hípiques o en lloguen les cavalleries.

La celebració dels noranta anys el 2006 va anar acompanyada de l’estrena d’una sardana dedicada a la Societat. La peça s’anomena 90 anys de Sant Antoni a Santa Perpètua i va ser composta per Josep Bosch i Balell. A més, es va inaugurar el monument als carreters, situat a l’entrada del poble (Gispert, 2016). Des del 2012, durant la vigília dels Tres Tombs, es fa una ofrena floral al monument en record als membres de l’entitat.

Per últim, l’any 2016 se celebrà el centenari, on es va estrenar una bandera amb el logotip del centenari.

Actualment, l’estructura de la festivitat segueix el mateix patró, on els principals protagonistes són els cavalls i els carruatges, la commemoració de sant Antoni, la coca i la celebració del sopar de fi de festa entre els membres de la Societat. Tanmateix, si bé els canvis estructurals són minsos, sí que es pot apreciar una transformació pel que fa a la percepció de l’element. La celebració de Sant Antoni esdevé la representació més o menys fidedigna d’un ofici desaparegut i desconegut per les generacions més joves, l’ofici del traginer. Endemés, esdevé una representació museística a l’aire lliure d’un mitjà de transport actualment obsolet, el carro. Mostra una diversitat de carruatges que podem associar a les diferents classes socials que configuraven la societat catalana de principis de segle. Alhora, també és una festivitat que ha experimentat canvis quant als participants i protagonistes: els genets i les cavalleries. Avui en dia és usual observar genets amb vestimentes tradicionals de les romeries andaluses, com el tradicional barret cordovès, o genets equipats amb indumentàries pròpies de les competicions d’equitació. Si en dècades anteriors es valorava la capacitat de tir, la grandària del cavall o la destresa dels traginers a guiar un carruatge de quatre o cinc cavalls, en l’actualitat es valora més l’esveltesa de l’equí o la destresa del genet perquè el cavall mantingui un pas concret. La festivitat s’ha transformat absorbint els nous usos del protagonista principal, el cavall.

Processos i preparatius

Els Tres Tombs es comencen a preparar a principis de setembre, sobretot pel que fa a la contractació de les bandes musicals i l’estructuració dels actes que es duran a terme des del 17 de gener fins al primer diumenge de febrer. A posteriori també s’ha de preparar la comanda de coques i determinar quin serà l’obsequi que s’entregarà als participants. Un dels elements imprescindibles per a l’entitat és l’elaboració del programa. A més de ser una font d’informació imprescindible per a aquells interessats en la festa i en la història de l’entitat, és indispensable a fi d’assegurar una font d’ingressos per a la Societat, gràcies a la publicitat dels comerços i empreses locals.

Cal tenir en compte que des de fa uns anys és obligatori establir un pla de seguretat, coordinat amb els tècnics de l’Ajuntament i les forces de seguretat. Les exigències en seguretat són força elevades, ja que s’han de tallar carrers, prevenir qualsevol mena d’incident, habilitar espais per als cavalls, etc.

Dedicació

La Festa dels Tres Tombs es dedica al patró dels traginers i dels animals de peu rodó, sant Antoni Abat. Un dels elements religiosos més destacats dins de la festivitat és el cant del goig de sant Antoni Abat:

Puix que sempre heu procurat

bon remei a tot dolor:

sigueu nostre protector,

gloriós Antoni Abat.

 

Fou a Egipte que nasquéreu

de pares molt cristians

i, de petit, ja aprenguéreu

el camí que fan els sants

creixent davant el Senyor

en dies i en santedat.

 

Sigueu…

 

Divuit anys tot just teníeu

quan al món sol heu quedat,

i als desvalguts repartíeu

el que havíeu heretat

i, amb el cor ple de fervor,

marxeu a la soledat.

 

Sigueu…

 

Allà empreneu una vida

de santa contemplació

de dejunis fora mida,

penitència i oració,

i oïu la veu del Senyor

que al desert us ha cridat.

 

Sigueu…

 

El dimoni se n’adona

i, envejant la vostra sort,

turment a tota hora us dona

i us declara la guerra a mort.

De tot sortiu vencedor

amb la vostra santedat.

 

Sigueu…

 

La fama de vostra vida

s’estengué per tot arreu.

Una multitud ardida

us segueix per servir a Déu

convertint en cel d’amor

la terrena soledat.

 

Sigueu…

 

A vostra cova acudien,

amansits, els animals:

de les vostres mans rebien

guariment per a llurs mals.

A la vostra protecció

tot el món els ha posat.

 

Sigueu…

 

La gent nostra a Catalunya

no es cansa de proclamar

que el vostre poder allunya

tot llei de malestar.

Qui us reclama de bon cor,

mai no es veu desemparat.

 

Sigueu…

 

Diada ben senyalada

és la vostra festa anyal,

per tot arreu és celebrada

amb esplendor sense igual.

Els traginers, de bon cor,

llur Patró us han proclamat.

 

Sigueu…

 

Sabadell i rodalia

us han pres per advocat;

per a tota malaltia

teniu remei indicat.

Mireu, doncs, amb ulls d’amor

el poble aquí congregat.

 

Sigueu…

 

Oh, gloriós Sant Antoni!

De tot cor us demanem

que dels enganys del dimoni

sempre lliures ens vegem

i, un jorn, amb Nostre Senyor,

siguem al vostre costat.

 

Sigueu…

 

Puix que sempre heu procurat

bon remei a tot dolor:

sigueu nostre protector,

gloriós Antoni Abat.

Dedicació

La Festa dels Tres Tombs es dedica al patró dels traginers i dels animals de peu rodó, sant Antoni Abat. Un dels elements religiosos més destacats dins de la festivitat és el cant del goig de sant Antoni Abat:

Puix que sempre heu procurat

bon remei a tot dolor:

sigueu nostre protector,

gloriós Antoni Abat.

 

Fou a Egipte que nasquéreu

de pares molt cristians

i, de petit, ja aprenguéreu

el camí que fan els sants

creixent davant el Senyor

en dies i en santedat.

 

Sigueu…

 

Divuit anys tot just teníeu

quan al món sol heu quedat,

i als desvalguts repartíeu

el que havíeu heretat

i, amb el cor ple de fervor,

marxeu a la soledat.

 

Sigueu…

 

Allà empreneu una vida

de santa contemplació

de dejunis fora mida,

penitència i oració,

i oïu la veu del Senyor

que al desert us ha cridat.

 

Sigueu…

 

El dimoni se n’adona

i, envejant la vostra sort,

turment a tota hora us dona

i us declara la guerra a mort.

De tot sortiu vencedor

amb la vostra santedat.

 

Sigueu…

 

La fama de vostra vida

s’estengué per tot arreu.

Una multitud ardida

us segueix per servir a Déu

convertint en cel d’amor

la terrena soledat.

 

Sigueu…

 

A vostra cova acudien,

amansits, els animals:

de les vostres mans rebien

guariment per a llurs mals.

A la vostra protecció

tot el món els ha posat.

 

Sigueu…

 

La gent nostra a Catalunya

no es cansa de proclamar

que el vostre poder allunya

tot llei de malestar.

Qui us reclama de bon cor,

mai no es veu desemparat.

 

Sigueu…

 

Diada ben senyalada

és la vostra festa anyal,

per tot arreu és celebrada

amb esplendor sense igual.

Els traginers, de bon cor,

llur Patró us han proclamat.

 

Sigueu…

 

Sabadell i rodalia

us han pres per advocat;

per a tota malaltia

teniu remei indicat.

Mireu, doncs, amb ulls d’amor

el poble aquí congregat.

 

Sigueu…

 

Oh, gloriós Sant Antoni!

De tot cor us demanem

que dels enganys del dimoni

sempre lliures ens vegem

i, un jorn, amb Nostre Senyor,

siguem al vostre costat.

 

Sigueu…

 

Puix que sempre heu procurat

bon remei a tot dolor:

sigueu nostre protector,

gloriós Antoni Abat.

Dedicació

La Festa dels Tres Tombs es dedica al patró dels traginers i dels animals de peu rodó, sant Antoni Abat. Un dels elements religiosos més destacats dins de la festivitat és el cant del goig de sant Antoni Abat:

Puix que sempre heu procurat

bon remei a tot dolor:

sigueu nostre protector,

gloriós Antoni Abat.

 

Fou a Egipte que nasquéreu

de pares molt cristians

i, de petit, ja aprenguéreu

el camí que fan els sants

creixent davant el Senyor

en dies i en santedat.

 

Sigueu…

 

Divuit anys tot just teníeu

quan al món sol heu quedat,

i als desvalguts repartíeu

el que havíeu heretat

i, amb el cor ple de fervor,

marxeu a la soledat.

 

Sigueu…

 

Allà empreneu una vida

de santa contemplació

de dejunis fora mida,

penitència i oració,

i oïu la veu del Senyor

que al desert us ha cridat.

 

Sigueu…

 

El dimoni se n’adona

i, envejant la vostra sort,

turment a tota hora us dona

i us declara la guerra a mort.

De tot sortiu vencedor

amb la vostra santedat.

 

Sigueu…

 

La fama de vostra vida

s’estengué per tot arreu.

Una multitud ardida

us segueix per servir a Déu

convertint en cel d’amor

la terrena soledat.

 

Sigueu…

 

A vostra cova acudien,

amansits, els animals:

de les vostres mans rebien

guariment per a llurs mals.

A la vostra protecció

tot el món els ha posat.

 

Sigueu…

 

La gent nostra a Catalunya

no es cansa de proclamar

que el vostre poder allunya

tot llei de malestar.

Qui us reclama de bon cor,

mai no es veu desemparat.

 

Sigueu…

 

Diada ben senyalada

és la vostra festa anyal,

per tot arreu és celebrada

amb esplendor sense igual.

Els traginers, de bon cor,

llur Patró us han proclamat.

 

Sigueu…

 

Sabadell i rodalia

us han pres per advocat;

per a tota malaltia

teniu remei indicat.

Mireu, doncs, amb ulls d’amor

el poble aquí congregat.

 

Sigueu…

 

Oh, gloriós Sant Antoni!

De tot cor us demanem

que dels enganys del dimoni

sempre lliures ens vegem

i, un jorn, amb Nostre Senyor,

siguem al vostre costat.

 

Sigueu…

 

Puix que sempre heu procurat

bon remei a tot dolor:

sigueu nostre protector,

gloriós Antoni Abat.

Dedicació

La Festa dels Tres Tombs es dedica al patró dels traginers i dels animals de peu rodó, sant Antoni Abat. Un dels elements religiosos més destacats dins de la festivitat és el cant del goig de sant Antoni Abat:

Puix que sempre heu procurat

bon remei a tot dolor:

sigueu nostre protector,

gloriós Antoni Abat.

 

Fou a Egipte que nasquéreu

de pares molt cristians

i, de petit, ja aprenguéreu

el camí que fan els sants

creixent davant el Senyor

en dies i en santedat.

 

Sigueu…

 

Divuit anys tot just teníeu

quan al món sol heu quedat,

i als desvalguts repartíeu

el que havíeu heretat

i, amb el cor ple de fervor,

marxeu a la soledat.

 

Sigueu…

 

Allà empreneu una vida

de santa contemplació

de dejunis fora mida,

penitència i oració,

i oïu la veu del Senyor

que al desert us ha cridat.

 

Sigueu…

 

El dimoni se n’adona

i, envejant la vostra sort,

turment a tota hora us dona

i us declara la guerra a mort.

De tot sortiu vencedor

amb la vostra santedat.

 

Sigueu…

 

La fama de vostra vida

s’estengué per tot arreu.

Una multitud ardida

us segueix per servir a Déu

convertint en cel d’amor

la terrena soledat.

 

Sigueu…

 

A vostra cova acudien,

amansits, els animals:

de les vostres mans rebien

guariment per a llurs mals.

A la vostra protecció

tot el món els ha posat.

 

Sigueu…

 

La gent nostra a Catalunya

no es cansa de proclamar

que el vostre poder allunya

tot llei de malestar.

Qui us reclama de bon cor,

mai no es veu desemparat.

 

Sigueu…

 

Diada ben senyalada

és la vostra festa anyal,

per tot arreu és celebrada

amb esplendor sense igual.

Els traginers, de bon cor,

llur Patró us han proclamat.

 

Sigueu…

 

Sabadell i rodalia

us han pres per advocat;

per a tota malaltia

teniu remei indicat.

Mireu, doncs, amb ulls d’amor

el poble aquí congregat.

 

Sigueu…

 

Oh, gloriós Sant Antoni!

De tot cor us demanem

que dels enganys del dimoni

sempre lliures ens vegem

i, un jorn, amb Nostre Senyor,

siguem al vostre costat.

 

Sigueu…

 

Puix que sempre heu procurat

bon remei a tot dolor:

sigueu nostre protector,

gloriós Antoni Abat.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Els elements més destacats de la festa són els cavalls i els seus guarniments. La traça dels basters en l’elaboració dels arreus és essencial per fer lluir els cavalls i de retruc fer gala d’ostentació. Els guarnits als bridons, morralles i collars solen ser motius florals o simètrics, i en algunes ocasions s’hi poden observar les inicials del propietari. Aquest tipus de guarniments són els característics dels carruatges agrícoles, acompanyats pel so dels picarols i les campanes. A més dels cavalls guarnits de forma més tradicional, en l’actualitat és molt comú veure genets amb cavalls equipats amb vetes de colors o crins trenades, si bé prenen una connotació més esportiva, pròpia de les hípiques i dels nous usos dels cavalls.

L’altre element destacat són els carros i carruatges. Durant la festa se’n poden veure diverses tipologies: tartana, carruatge petit amb dues rodes emprat per al transport; faetó, carruatge de quatre rodes que es podia cobrir amb una capota; diligència, emprada per transportar les persones entre les poblacions veïnes; carro d’escalada, amb un parell de rodes i una caixa disposada per evitar que la mercaderia caigués; carro de torn, dissenyat per al transport de líquids; carro de la carn, dissenyat per portar la carn de l’escorxador, amb la peculiaritat de tenir la caixa recoberta de zinc.

Per últim, l’objecte més preuat per la Societat de Carreters és la bandera del centenari i l’estendard del norantè aniversari de la fundació. Transportar la bandera és un honor destinat a l’abanderat, qui esdevé un dels protagonistes de la festa.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Els elements més destacats de la festa són els cavalls i els seus guarniments. La traça dels basters en l’elaboració dels arreus és essencial per fer lluir els cavalls i de retruc fer gala d’ostentació. Els guarnits als bridons, morralles i collars solen ser motius florals o simètrics, i en algunes ocasions s’hi poden observar les inicials del propietari. Aquest tipus de guarniments són els característics dels carruatges agrícoles, acompanyats pel so dels picarols i les campanes. A més dels cavalls guarnits de forma més tradicional, en l’actualitat és molt comú veure genets amb cavalls equipats amb vetes de colors o crins trenades, si bé prenen una connotació més esportiva, pròpia de les hípiques i dels nous usos dels cavalls.

L’altre element destacat són els carros i carruatges. Durant la festa se’n poden veure diverses tipologies: tartana, carruatge petit amb dues rodes emprat per al transport; faetó, carruatge de quatre rodes que es podia cobrir amb una capota; diligència, emprada per transportar les persones entre les poblacions veïnes; carro d’escalada, amb un parell de rodes i una caixa disposada per evitar que la mercaderia caigués; carro de torn, dissenyat per al transport de líquids; carro de la carn, dissenyat per portar la carn de l’escorxador, amb la peculiaritat de tenir la caixa recoberta de zinc.

Per últim, l’objecte més preuat per la Societat de Carreters és la bandera del centenari i l’estendard del norantè aniversari de la fundació. Transportar la bandera és un honor destinat a l’abanderat, qui esdevé un dels protagonistes de la festa.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Els elements més destacats de la festa són els cavalls i els seus guarniments. La traça dels basters en l’elaboració dels arreus és essencial per fer lluir els cavalls i de retruc fer gala d’ostentació. Els guarnits als bridons, morralles i collars solen ser motius florals o simètrics, i en algunes ocasions s’hi poden observar les inicials del propietari. Aquest tipus de guarniments són els característics dels carruatges agrícoles, acompanyats pel so dels picarols i les campanes. A més dels cavalls guarnits de forma més tradicional, en l’actualitat és molt comú veure genets amb cavalls equipats amb vetes de colors o crins trenades, si bé prenen una connotació més esportiva, pròpia de les hípiques i dels nous usos dels cavalls.

L’altre element destacat són els carros i carruatges. Durant la festa se’n poden veure diverses tipologies: tartana, carruatge petit amb dues rodes emprat per al transport; faetó, carruatge de quatre rodes que es podia cobrir amb una capota; diligència, emprada per transportar les persones entre les poblacions veïnes; carro d’escalada, amb un parell de rodes i una caixa disposada per evitar que la mercaderia caigués; carro de torn, dissenyat per al transport de líquids; carro de la carn, dissenyat per portar la carn de l’escorxador, amb la peculiaritat de tenir la caixa recoberta de zinc.

Per últim, l’objecte més preuat per la Societat de Carreters és la bandera del centenari i l’estendard del norantè aniversari de la fundació. Transportar la bandera és un honor destinat a l’abanderat, qui esdevé un dels protagonistes de la festa.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Els elements més destacats de la festa són els cavalls i els seus guarniments. La traça dels basters en l’elaboració dels arreus és essencial per fer lluir els cavalls i de retruc fer gala d’ostentació. Els guarnits als bridons, morralles i collars solen ser motius florals o simètrics, i en algunes ocasions s’hi poden observar les inicials del propietari. Aquest tipus de guarniments són els característics dels carruatges agrícoles, acompanyats pel so dels picarols i les campanes. A més dels cavalls guarnits de forma més tradicional, en l’actualitat és molt comú veure genets amb cavalls equipats amb vetes de colors o crins trenades, si bé prenen una connotació més esportiva, pròpia de les hípiques i dels nous usos dels cavalls.

L’altre element destacat són els carros i carruatges. Durant la festa se’n poden veure diverses tipologies: tartana, carruatge petit amb dues rodes emprat per al transport; faetó, carruatge de quatre rodes que es podia cobrir amb una capota; diligència, emprada per transportar les persones entre les poblacions veïnes; carro d’escalada, amb un parell de rodes i una caixa disposada per evitar que la mercaderia caigués; carro de torn, dissenyat per al transport de líquids; carro de la carn, dissenyat per portar la carn de l’escorxador, amb la peculiaritat de tenir la caixa recoberta de zinc.

Per últim, l’objecte més preuat per la Societat de Carreters és la bandera del centenari i l’estendard del norantè aniversari de la fundació. Transportar la bandera és un honor destinat a l’abanderat, qui esdevé un dels protagonistes de la festa.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

La Societat de Carreters s’estructura com una associació: president/a, vicepresident/a, secretari/a, tresorer/a i vocals. Les principals funcions de la Junta són organitzar les inscripcions dels genets i els carruatges, l’aprovació del pla de seguretat amb els tècnics de l’Ajuntament de Santa Perpètua, la gestió de les subvencions o la previsió dels obsequis. La Junta està formada majoritàriament per homes, tot i que en les últimes dècades també han accedit a la Junta diverses dones; tot i això, segueixen sent una minoria. La mitjana d’edat supera els cinquanta anys, fet que provoca que una de les necessitats de l’entitat sigui assegurar el relleu generacional. Tant els membres de la Junta com gran part dels socis i sòcies de l’entitat formen part de la Societat per lligams familiars, sobretot aquells que provenien de famílies que treballaven amb cavalls o eren traginers.

En l’àmbit organitzatiu, en destaca un canvi substancial a partir del 1976. Des de la fundació de la Societat i fins al 1976, la funció de president i vicepresidents es corresponia amb les d’abanderat i cordonistes, per tant, gairebé cada any canviaven el president i els vicepresidents, fet que feia recaure tota l’organització de l’esdeveniment sobre l’abanderat i els seus cordonistes. D’ençà del 1976, quan la Societat va proposar organitzar-se com una associació amb junta pròpia, es van separar els poders del president i els membres de la Junta vers la representació simbòlica de l’abanderat i els cordonistes. Cal mencionar que qualsevol membre de la Societat es pot inscriure o es pot proposar com a abanderat. L’elecció d’una persona com a abanderat li permetrà escollir els seus cordonistes, que sovint solen ser familiars de menor edat. En el llistat de membres de les juntes i abanderats de la Societat de Carreters podem observar com la majoria d’aquests han estat barons.

Dins de la Societat s’aposta per dur a terme actes que impliquin la participació dels socis i sòcies de l’entitat. Un dels més destacats és la sortida cultural, realitzada any rere any a un indret emblemàtic del territori català, tant des del punt de vista paisatgístic com patrimonial. La intenció de la Societat és augmentar i consolidar la seva massa social. D’acord amb aquesta premissa, el dinar de germanor és un dels actes més emblemàtics, tant per la seva funció ritual en el canvi d’abanderat, com per la commemoració dels socis i sòcies més longeus amb l’entrega de la ferradura de plata i, per últim, per la capacitat de sumar esforços i motivació una setmana abans de la celebració dels Tres Tombs.

A banda dels membres de la Junta, que tenen un paper organitzatiu i executor més formal, en la celebració dels Tres Tombs també participen voluntaris i voluntàries. Principalment col·laboren en l’entrega de la coca, la preparació de l’esmorzar, l’entrega d’obsequis o qualsevol tipus de tasca encomanada per la Junta.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades

La Passada de Sant Antoni Abat a Sabadell , La Festa de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui , Els Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda

Participants/Executants

La Societat de Carreters aporta els participants que formen part del relat litúrgic de la festivitat, encapçalat pel carruatge de sant Antoni i seguit per l’abanderat i els cordonistes. La figura de l’abanderat estableix un simbolisme que identifica la Societat de Carreters com l’entitat encarregada de salvaguardar la tradició dels Tres Tombs. Esdevenir abanderat és una mostra d’orgull per a qualsevol dels membres de la Societat. Una de les funcions que té és convidar a l’esmorzar que es duu a terme davant de casa seva, just abans d’iniciar la processó.

Un segon bloc de participants seria el conjunt de genets, carruatges i carros que col·laboren a dotar de sentit la festa. Un dels èxits dels Tres Tombs rau principalment en el nombre de participants que formen part de la passada. Qualsevol genet, carro o carruatge es pot inscriure gratuïtament a la festa. Gran part dels genets van vestits amb equipament esportiu o de romeria, i hi participen genets de totes les edats i gèneres. Pel que fa als carros i carruatges, gairebé tots són conduïts per homes, i la gran majoria d’acompanyants vesteixen de gala. Tanmateix, també hi ha carros i tartanes plenes de nenes i nens que llancen caramels, amb un tarannà més lúdic.

Els traginers i carreters que condueixen els carruatges agrícoles van vestits per a l’ocasió: barretina o boina, gavardina, camisa de quadres i espardenyes. Tots els carruatges agrícoles són conduïts per homes, exceptuant-ne un, on hi ha una dona vestida amb indumentària masculina, segurament perquè la feina de traginer era exclusiva d’homes. En aquest punt és interessant aclarir que el mot traginer fa referència a la persona que es dedica a traginar, és a dir, al transport de mercaderies, mentre que el mot carreter vindria a ser un sinònim en el sentit que és la persona que maneja carros o carruatges; d’altra banda, el mot també inclou l’ofici de carreter, individu que té com a feina construir carros.

Les bandes musicals són les encarregades d’amenitzar la festa. Enguany, s’ha disposat d’una banda per encapçalar el seguici i d’una segona banda a la meitat, entre els carruatges i els carros agrícoles. Les bandes estaven formades per instruments de vent (cornetes, trompetes, trombons, etc.) i percussió (tambors, timbals, tabals, etc.) i van interpretar diferents peces musicals, des de marxes populars fins a cançons actuals.

Un dels participants que té un paper rellevant en la festa és la figura del mossèn. Situat a la tarima de les autoritats, juntament amb els representants polítics o les persones convidades per la Societat de Carreters, el mossèn té cura d’anar beneint els genets i carruatges que van passant.

També és important mencionar el públic, finalitat principal per la qual se segueix celebrant la festa. El públic que es concentra als carrers de Santa Perpètua és en la seva majoria familiar. Destaca la gran presència d’infants, atrets per l’oportunitat de veure cavalls i carruatges de tota mena. Alhora, és una festivitat que atreu la gent gran, ja que reviuen esdeveniments passats, probablement perquè és una festa que ha perdurat a través dels anys, per tant, tots hi tenen memòries i records associats.

Per últim, des d’una perspectiva més tècnica, cal esmentar que durant els Tres Tombs també hi participen diversos cossos de seguretat, Policia Local i Mossos d’Esquadra, ambulàncies, tècnics i personal de l’Ajuntament i un equip de veterinaris per garantir el benestar dels animals.

Precisions ús i funció

La funció ritual dels Tres Tombs és prevenir de qualsevol mal els animals de peu rodó, principalment els emprats en tasques agrícoles o de transport: mules, rucs, bous i cavalls. Per completar el ritual és necessari donar tres voltes o tombs a la imatge de sant Antoni Abat, endemés els animals reben la benedicció del mossèn en forma d’aigua beneïda o a través de la ingesta de les coques beneïdes. Les persones creients mantenen aquestes pràctiques, tot i que la percepció vers la funció ritual dels Tres Tombs és cada cop més minoritària.

Una de les funcions socials i culturals que aporten els Tres Tombs rau en la visualització del patrimoni material i immaterial vinculat a l’ofici dels traginers i als mitjans de mobilitat propis dels inicis del segle XX. Associats a l’ofici i la mobilitat, el públic assistent és capaç de valorar la importància que tenia el cavall a la majoria de les llars. El cavall era copsat com una eina indispensable tant per la mobilitat com per la força de treball que aportava; possiblement, era una de les propietats més preuades. Al contrari, avui en dia la seva funció s’ha traslladat al lleure, l’esport o, inclús, a la realització de teràpies, l’anomenada hipoteràpia. Els nous usos dels cavalls estan estrictament relacionats amb els nous usos dels entorns rurals, sobretot a l’àrea del Vallès, on la terciarització dels espais rurals és una realitat.

Si prenem la perspectiva de la Societat de Carreters, les principals funcions i usos dels Tres Tombs responen a la intencionalitat de preservar una part de la memòria i tradició popular associada al món agrícola. La continuïtat de la festa assegura el llegat que van deixar els avantpassats, commemorant les feines i oficis que els dotaven d’identitat.

Patrimoni relacionat

La Passada de Sant Antoni Abat a Sabadell , La Festa de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui , Els Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda

Patrimoni relacionat

BCIL: Vapor Arañó. (Veure IPAC).

Patrimoni relacionat

BCIL: Vapor Arañó. (Veure IPAC).

Patrimoni relacionat

BCIL: Vapor Arañó. (Veure IPAC).

Patrimoni relacionat

BCIL: Vapor Arañó. (Veure IPAC).

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

La festivitat dels Tres Tombs es troba immersa en un procés de patrimonialització. Si bé la seva funció ritual ha minvat o gairebé ha desaparegut, sí que n’ha sorgit una visió que apel·la a ser copsada com a part del patrimoni cultural del municipi. Les causes principals responen a una certa idealització de l’ofici dels traginers, associant valors d’esforç, tradició o comunió entre animals i humans. En conseqüència, el procés de patrimonialització ha aportat un interès en la preservació de la memòria popular relacionada amb la pagesia i la valorització d’oficis que en el seu moment no gaudien de cap mena de prestigi. Fins a cert punt, ho podem copsar com una mena de reparació moral i homenatge als fundadors de la Societat de Carreters i a totes aquelles persones que van participar en la celebració i preservació dels Tres Tombs. Alhora, el sentit de la festa rau precisament en el fet que està estrictament vinculada a la Societat de Carreters, ja que l’entitat és la portadora del llegat simbòlic amb què associem els Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda.

Des d’una perspectiva socioeconòmica, la celebració dels Tres Tombs permet visualitzar les activitats econòmiques de les hípiques, habitualment localitzades als marges i rodalies dels nuclis de població. L’impuls econòmic gràcies als Tres Tombs és obvi, donat que moltes famílies han de llogar els cavalls per sortir a fer la passada. En aquest sentit també es duen a terme diverses transaccions en la compra i lloguer de carruatges i carros. D’altra banda, no són l’únic sector econòmic que en treu partit, el gremi de flequers i pastissers ofereix les preuades coques de Sant Antoni, dolç gairebé obligatori per commemorar la festivitat. Endemés d’afavorir la restauració local, gràcies a la gran afluència de públic dels municipis veïns.

Salvaguarda

Transmissió

Un dels aspectes que caracteritza l’entitat és el relleu generacional dins de les famílies que formen part de la Societat. És bastant habitual que les persones de més edat de la família inscriguin els més menuts a la Societat. Des de ben petits, els nens i les nenes són convidats a formar part de la festa, sobretot pujant-los a un carro o fent-los participar com a cordonistes quan un dels familiars és l’abanderat. La passió pel cavall i sobretot per sant Antoni s’inculca des de ben petits amb la intenció de preservar i assegurar el relleu generacional.

A banda de la transmissió dins del mateix nucli familiar, l’aproximació de les hípiques a la festivitat també ha aportat nous participants que s’han vist atrets per la commemoració del sant. Tanmateix, la seva participació en la jornada sol quedar reduïda a la passada.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

Formar part de la Societat de Carreters esdevé un orgull per als membres de l’entitat, sobretot si tenim en compte que és l’associació més antiga de Santa Perpètua i que la seva festa s’ha mantingut durant més de cent anys. Per demostrar-ne l’orgull, la Societat va crear els premis Ferradura de plata, entregats als membres de més edat.

Una de les dates més importants per a l’entitat va ser la celebració del centenari, on va rebre l’afecte i estima d’institucions i associacions d’arreu del país. A proposta de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural els van atorgar un diploma on se’ls felicitava per la celebració del centenari. A més, els van regalar un cavallet de cartó de Sant Feliu de Pallerols, com a obsequi per part del municipi garrotxí, on se celebra una festa major amb el popular ball dels cavallets, gegants i mulassa.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

La Societat de Carreters ha realitzat altres activitats encarregades de visualitzar i explicar els elements que caracteritzen la festa, mitjançant exposicions al Centre Cívic el Vapor, la publicació de bibliografia relacionada amb la història de la Societat i els Tres Tombs o la visita a centres escolars per explicar en què consisteixen els Tres Tombs. També disposa d’un espai web on apareix la història de l’entitat, la importància dels Tres Tombs o es poden veure fotografies i vídeos de diferents edicions de la passada.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Bé Cultural d’Interès Local - Patrimoni Cultural Immaterial (BCIL-PCI)

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Bé Cultural d’Interès Local - Patrimoni Cultural Immaterial (BCIL-PCI)

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Bé Cultural d’Interès Local - Patrimoni Cultural Immaterial (BCIL-PCI)

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Bé Cultural d’Interès Local - Patrimoni Cultural Immaterial (BCIL-PCI)

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

La celebració dels Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda ha estat declarada Festa Cultural d’Interès Local.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

La celebració dels Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda ha estat declarada Festa Cultural d’Interès Local.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

La celebració dels Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda ha estat declarada Festa Cultural d’Interès Local.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

La celebració dels Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda ha estat declarada Festa Cultural d’Interès Local.

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Informants

  • Pere Garcia. Cercle de Recerques i Estudis Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda.
  • Joan Subirà. Societat de Carreters de Sant Antoni Abat, Santa Perpètua de Mogoda.

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

27/01/2019

Actualitzacions de la fitxa

17/03/2020

Observacions validador/a

Corrector: Luís Sáez.

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès