La Festa de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui
Àmbit

Creences, festes, rituals i ceremònies

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-2-0003

Nom propi de l'element

Festa de Sant Antoni Abat

Altres denominacions

Tres Tombs de Caldes de Montbui

Grup i/o comunitat

Facultat de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://youtu.be/iaqVEsO-RfI

A Caldes de Montbui, el primer diumenge després del dia 17 de gener se celebra la Festa de Sant Antoni Abat en homenatge al patró dels animals de peu rodó. En el marc de la celebració es programen diferents actes i activitats durant tota la jornada, des del matí fins ben entrada la matinada. L’acte central correspon a la celebració dels Tres Tombs, on es pot observar una comitiva formada per genets, carros i carruatges, alguns d’ells rememorant l’ofici de traginer. Una de les particularitats dels Tres Tombs de Caldes és la participació de tractors i carrosses. Tanmateix, la festa no acaba aquí, a la tarda se celebra el tradicional ball de plaça, enguany l’edició 147a. la dansa agrupa centenars de balladors i balladores de totes les edats amb vestits de gala, elles amb mantellina i ells amb barret. La jornada finalitza amb el ball de gala al Casino de Caldes, on es fa el lliurament de la bandera als portabanderes de l’any vinent.

Data identificació

20/01/2019 12:00 AM - 27/01/2019

Localització

Localització

Caldes de Montbui

Descripció de la localització

La festa compta amb diverses localitzacions que es van succeint durant tota la jornada. D’inici els cavalls i els carros es troben al pàrquing d’un centre comercial de l’avinguda Pi i Margall, a l’entrada sud del poble. Paral·lelament la casa de l’abanderada és el punt de partida cap a l’ofici religiós a l’església de Santa Maria. En finalitzar l’eucaristia comença el recorregut dels Tres Tombs: avinguda Pi i Margall, carrer del Rector Alemany, plaça de Catalunya (d’on parteixen els tractors i les carrosses), carrer de Font i Boet, plaça de l’Església, carrer d’Asensi Vega, carrer Major, avinguda Pi i Margall (tornen fins a l’inici i fan la volta), carrer Major, carrer del Torrent Salzer, carrer de Balmes, carrer d’Avel·lí Xalabarder, carrer d’Homs, carrer de Sant Pau, plaça de Catalunya, carrer de Font i Boet, plaça de l’Església, carrer d’Asensi Vega, carrer Major i avinguda Pi i Maragall fins a la zona del Tint. A la tarda, els actes es traslladen a la plaça del Lleó, on té lloc el ball de plaça. Finalitzat el ball de plaça, la festa continua amb un concert d’orquestra al Casino de Caldes. A les 21:00 h, els parents dels portabanderes són convidats a casa de l’abanderat a prendre una copa de cava, des d’on partiran cap al Casino. La festa finalitza allà amb el ball de gala.

Georeferenciació

https://goo.gl/maps/rrgdNS1VLyNTSB4k6

Datació

Data de realització

20/01/2019 12:00 AM - 27/01/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

El diumenge posterior al 17 de gener, onomàstica de sant Antoni Abat.

Celebració de la festa els diumenges 19 i 27 de gener (2019). Per motius climàtics, pluja el dia 19 de gener, la festa s’ha dividit, excepcionalment, en dues jornades.

Descripció

Descripció general

La commemoració de sant Antoni Abat és una de les festes més populars del municipi de Caldes de Montbui. A banda de celebrar els Tres Tombs, les festes de Sant Antoni inclouen el tradicional ball de plaça i el lliurament de la bandera en el ball de gala. La festa organitzada per la Facultat de Sant Antoni s’estén durant tota la jornada, des de la matinada fins ben entrada la nit. Sens dubte, una de les particularitats de Caldes és el conglomerat d’actes i activitats (oficis, tres tombs, balls, etc.) que es duen a terme durant la festivitat, tots ells presidits per la figura dels abanderats o portabanderes: abanderat/da, cordonistes i capità/na. L’abanderat o abanderada és l’encarregat de portar i fer lluir la bandera de la Facultat en cadascun dels actes de la jornada; sempre va acompanyat dels cordonistes, encarregats de subjectar els dos cordons que pengen de la bandera; el capità o capitana té l’objectiu d’encapçalar la comitiva. En la majoria d’edicions, aquesta tampoc ha estat una excepció, els portabanderes solen ser socis o sòcies joves de la Facultat, entre 16 i 25 anys.

Una setmana abans de la Festa de Sant Antoni es duu a terme un vermut al pavelló municipal de Caldes de Montbui. L’esdeveniment acull més de 800 persones. Els assistents són convidats informalment pels portabanderes i les seves famílies, és un acte privat on els costos són assumits per les famílies dels portabanderes. L’acte serveix per recuperar les sensacions i escalfar l’ambient a una setmana de la festa.

En commemoració als membres difunts de la Facultat, el dia 17 de gener s’oficia una missa de difunts a la parròquia de Santa Maria.

La data designada per celebrar Sant Antoni és el primer diumenge posterior al 17 de gener, enguany el dia 20 de gener. L’amenaça de pluja va trastocar el programa proposat per la Facultat de Sant Antoni. El risc de caigudes dels equins va provocar el trasllat dels Tres Tombs i el concurs de carrosses agrícoles al diumenge dia 27 de gener. Malgrat tot, es va decidir mantenir la resta d’actes en l’horari previst.

El dia 20 de gener es va iniciar la jornada amb l’ofici solemne a sant Antoni Abat. L’eucaristia s’inicia a les 10 del matí a l’església de Santa Maria. En començar l’ofici, els abanderats són rebuts per les autoritats eclesiàstiques i entreguen simbòlicament la bandera de la Facultat al mossèn de la parròquia. Una de les litúrgies que va lligada a l’ofici en commemoració a sant Antoni és la benedicció dels panets. En sortir de l’església, els feligresos que han assistit a l’eucaristia reben un panet beneït. La menja dels panets atorga la protecció del sant enfront de malalties i penúries. Avui en dia, encara es guarda la tradició de donar bocins dels panets beneïts als animals de granja o domèstics per guarir-los i protegir-los. La Facultat de Sant Antoni s’encarrega de repartir els 3.600 panets.

L’ajornament dels Tres Tombs i el concurs de carrosses tirades per tractors agrícoles al dia 27 de gener ens transporta directament als actes de la tarda. A les 16:30 s’inicia el ball de Sant Antoni, també anomenat ball de plaça. L’edició d’enguany és la 147a. El ball es duu a terme al mig de la plaça del Lleó. La disposició de les cadires portades pel públic assistent, exceptuant una petita tarima per a les autoritats municipals, delimita l’escenari on tindrà lloc la dansa. La música encarregada de guiar la dansa va a càrrec de la Cobla Ciutat de Granollers, situada davant de les Termes romanes. La tonada va sonar en directe després de no fer-ho durant més de tres dècades. El ball de plaça es caracteritza pel seu tarannà popular, no conté cap requisit tècnic que en dificulti l’execució i així pot ser ballat per tothom; això sí, com en totes les danses, demana un breu aprenentatge i assaig. Entre els calderins i calderines el ball de plaça també es coneix com a “tira-li, tira-li”. El mot prové d’un moment del ball on els nois es planten davant la noia fent saltirons amb els braços enlaire mentre ella balandreja amb les mans a la cintura, la tonada musical evoca el “tira-li, tira-li”; en el pas següent, els nois van al centre de la rotllana, se saluden traient-se el barret i tornen al cercle a buscar la noia següent per tornar-li a fer “tira-li, tira-li”. La significació del “tira-li, tira-li”, també anomenada l’espolsadeta, vindria a representar l’acció de festejar o flirtejar. L’estrofa, inventada pels calderins i calderines, que precedeix el “tira-li, tira-li” diu així:

Tira-li, tira-li un cop de pedra,
tira-li, tira-li un cop de roc,
tira-li, tira-li, Marieta,
tira-li, tira-li al teu xicot.

Tira-li, tira-li un cop de pedra,
tira-li, tira-li un cop de roc,
i si la noia és molt maca
no li tiris gaire fort.

 

Les noies van vestides de gala, amb faldilla i mantellina, endemés de portar un mocador a la mà. Els nois van vestits amb americana, camisa, corbata i barret tipus borsalino. Tanmateix, cadascun dels participants decideix el color de l’americana o del vestit.

El ball compta amb la participació de diverses colles agrupades segons l’edat. La primera colla està composta per nens i nenes entre 3 i 5 anys, i hi participen fins a 23 parelles. La segona colla la formen nens i nenes de 6 i 7 anys, i enguany han participat 23 parelles. Tant la primera com la segona colla fan un ball adaptat a les aptituds físiques dels infants, mantenint les característiques essencials que doten d’identitat el ball, sobretot gràcies al guiatge de les professores de ball durant tota la representació. La tercera colla està formada per 26 parelles entre 8 i 9 anys, la quarta colla es compon de 26 parelles entre 10 i 11 anys. La tercera i la quarta colla també executen el ball de plaça amb una sèrie d’adaptacions; tanmateix, la quarta colla ja incorpora un dels aspectes més emblemàtics del ball, l’intercanvi de parelles. La cinquena colla està formada per 20 parelles entre 12 i 15 anys, i són els primers a realitzar el ball de plaça complet. La següent colla a ballar està formada pels experts en ball de plaça o veterans, antics abanderats i cordonistes que van participar en edicions anteriors, la colla la componien quinze parelles. Com a reivindicació de la situació política, els homes lluïen un llacet groc a la solapa de l’americana.

A continuació és el torn de la colla clàssica, també anomenada colla del ball tradicional. Està formada per sis parelles que ballen com es feia a principis del segle XX, inspirada en els estudis del grup d’etnomusicòlegs encarregats de recuperar el ball de plaça durant l’any 1992. El vestuari també és diferent i s’inspira en la vestimenta de gala de principis del segle XX. Els nois porten gambeto negre i barret de copa, mentre que les noies vesteixen de negre amb una mantellina blanca. El ball és més pausat i harmoniós, i finalitza amb una salutació als músics de la cobla. La colla dels portabanderes és la següent a actuar, en formen part vint parelles; segons els informants, és el nombre ideal per realitzar la dansa. Una de les particularitats de la colla dels portabanderes és la reproducció de les quatre inicials dels noms de l’abanderada, els cordonistes i el capità durant el recorregut que es duu a terme a l’entrada del ball. Per últim, si bé no és una colla, el ball de plaça acaba amb l’anomenat ball dels casats. Qualsevol home o dona casada pot ballar amb un dels membres de la colla dels portabanderes.

A les 18:30 h, al Casino de Caldes, la Facultat programa un concert de música catalana interpretat en directe per una orquestra. L’entrada és gratuïta per als socis i sòcies de la Facultat; tanmateix, qualsevol persona pot gaudir del concert si abona el preu de l’entrada.

Des de les 21:00 h l’abanderada convida els membres de la Facultat més propers a casa seva, on seran rebuts amb una copa de cava. Els assistents a la recepció vesteixen de gala amb vestit llarg de nit les dones i amb esmòquing els homes. La vetllada esdevé el punt de trobada per partir cap al Casino de Caldes, on es durà a terme el ball de gala. A les 21:30 h s’inicia en comitiva el recorregut cap al Casino. Els assistents es dirigeixen cap al Casino il·luminant el camí amb torxes i ballant al ritme d’una xaranga que dota de caràcter festiu el seguici.

Cap a les 22:30 h la comitiva presidida pels abanderats arriba al Casino. La sala contigua a la platea principal esdevé una mena de recepció on gran part dels joves que assisteixen a la gala aprofiten per fer-se fotografies. Mentrestant, a la platea principal l’orquestra Venus amenitza l’espera fins a l’inici de l’entrega de premis i el lliurament de la bandera als nous portabanderes. La celebració de la gala s’inicia a les 23:30 h, la platea esdevé un escenari improvisat des d’on s’entrega un reconeixement en commemoració del 50è i 25è aniversari dels abanderats de les edicions del 1969 i 1994, respectivament. Durant l’acte també participen representants polítics municipals i provincials. La cancel·lació dels Tres Tombs per l’amenaça de pluja fa que tant els premis associats al concurs de carros com el sorteig del porc, el xai i els pollastres s’ajornin al pròxim diumenge dia 27. A continuació té lloc el ball de fi de festa. Al so de la marxa Radetzky, marxa militar de mitjan segle XIX del compositor Johann Strauss, els portabanderes realitzen una volta a la platea mentre fan ballar la bandera de la Facultat tot sacsejant-la; en acabar la volta entren a la platea els portabanderes de la pròxima edició, als quals se’ls lliura la bandera simbolitzant que seran ells qui a partir d’ara s’encarregaran de presidir la festa i, el més important, de representar la Facultat en cadascun dels actes en què prengui part durant l’any vinent. De nou, els nous portabanderes realitzen una volta a la platea amb la marxa Radetzky, acompanyats dels abanderats d’enguany. Durant la volta l’abanderat fa ondejar la bandera mentre els cordonistes mouen circularment els cordons. En acabar la volta, entre ovacions, el nou abanderat celebra la gesta enrotllant la bandera a l’asta i desenrotllant-la de nou amb un moviment brusc, cosa que provoca els aplaudiments del públic. Els nous portabanderes, quatre nois joves, llancen a l’aire els barrets que porten, ja són els nous portabanderes. A continuació té lloc el vals. Els abanderats d’enguany ballen un vals amb els seus acompanyants mentre el públic els observa atentament. En finalitzar i enmig dels aplaudiments del públic, sona un nou vals al qual s’incorporen els nous abanderats amb les seves acompanyants i consegüentment els abanderats i abanderades de l’edició anterior amb les seves parelles; el ball compta amb un total de dotze parelles. En acabar el vals, els abanderats i abanderades tenen unes paraules per als assistents i donen per finalitzada la celebració de Sant Antoni desitjant bona sort als nous portadors per a l’edició del pròxim any. Tot i això, la festa continua fins ben entrada la matinada.

L’excepcionalitat de la pluja va provocar que els Tres Tombs quedessin ajornats al diumenge 27 de gener; tanmateix, la jornada va gaudir de gran èxit, tant per als participants com per al públic assistent. Això sí, va propiciar que alguns actes no seguissin els patrons habituals com, per exemple, la participació dels portabanderes en l’esmorzar dels traginers.

A les 9 del matí del matí té lloc l’habitual esmorzar del traginer, on es congreguen els participants als Tres Tombs. L’esmorzar té lloc a l’aparcament d’un conegut centre comercial situat a l’avinguda Pi i Margall. Endemés de celebrar-se l’esmorzar, l’espai esdevé una mena de cavallerissa improvisada i actua com a punt de trobada per als genets, cavalls, carros i carruatges. Les viandes (botifarra, pa amb tomàquet, vas de vi, coca i mistela) són gratuïtes per a tots aquells que participen en els Tres Tombs, amb un màxim de cinc tiquets per carruatge. Tot i això, qui vulgui pot esmorzar pagant els tres euros que costa el tiquet. La Facultat facilita unes brases per tal que cada participant es pugui coure la seva botifarra. Segons dades dels informants, es despatxen un total de 300 botifarres. Durant l’esmorzar és habitual comentar aspectes relacionats amb la meteorologia, si fa fred o no, sobre l’estat dels cavalls o mencionar si ja han participat en els Tres Tombs d’algun altre municipi o tenen pensat fer-ho.

Els participants que es vulguin sumar a la comitiva dels Tres Tombs s’inscriuen in situ. Abans de la sortida, un equip de veterinaris revisa l’estat dels cavalls; si hi veu qualsevol anomalia o algun cavall en mal estat exclou l’equí de la participació en els Tres Tombs. A les 10:30 h del matí, un cop s’han guarnit els animals i s’han preparat els carros i els carruatges, els participants inicien els Tres Tombs. La comitiva està encapçalada per la banda musical, formada per instruments de percussió i vent. A continuació hi ha un carruatge amb la imatge de sant Antoni Abat acompanyat del porquet. Representant la Facultat hi trobem, en primer lloc, el capità, seguit de l’abanderat i els cordonistes, transportant l’emblema i símbol de l’entitat, la bandera. Després dels portabanderes hi trobem el carro dels balladors i balladores, és a dir, dels acompanyants dels portabanderes durant tots els actes, en especial, durant el ball de fi de gala. El carro següent transporta els abanderats de l’any que ve i just darrere seu hi ha un carro amb les seves parelles de ball. Tot seguit hi ha el carro amb els abanderats i abanderades de l’edició anterior, seguit del carro amb els corresponents balladors i balladores. Hi continua un carro, propietat de la Facultat, ocupat per socis i sòcies de l’entitat. La comitiva segueix amb les muntures, genets i cavalls equipats amb atuells de tota mena: flamencs, esportius, vestuaris amb un tarannà més clàssic, etc. Després dels cavalls muntats apareixen els carros més petits, sense cap ordre específic. Per últim, els carruatges agrícoles són els encarregats de tancar la comitiva.

Durant el primer tram del recorregut, quan la comitiva passa per la plaça de Catalunya, s’hi afegeixen els tractors i les carrosses. La majoria dels tractors són autèntiques relíquies de mitjan segle XX, encara que també n’hi ha algun de més modern. Les carrosses són tirades per tractors, i totes elles estan caracteritzades amb motius agrícoles o d’oficis laborals relacionats amb els traginers (carboners, transport de fusta, etc.). És habitual veure remolcs decorats amb horts, masies, estables, etc. En algunes d’elles es pot veure gent pujada a sobre, vestida per a l’ocasió amb roba tradicional de pagès, compartint l’espai amb porquets i gallines, mentre en un racó del remolc es prepara una brasa per coure botifarres, calçots i tota mena de vitualles. Les carrosses aporten un tarannà més festiu a la comitiva. Els guarniments de les carrosses estan sufragats per colles i associacions que participen exclusivament en la festa de Sant Antoni, veient premiat el seu esforç amb el reconeixement del concurs de carrosses. El concurs premia les tres millors carrosses en dues categories: artística i agrícola. Els guanyadors reben a canvi una compensació econòmica: primer premi, 280 € i copa; segon premi, 220 € i copa; i tercer premi, 180 € i copa.

Un cop s’han afegit els tractors i les carrosses, la comitiva passa per la plaça de l’Església des d’on rep la benedicció del mossèn de la parròquia. Situat dalt d’una tarima de fusta, el mossèn sacseja el salpasser amb la intenció d’aspergir l’aigua beneïda sobre els participants. Els més veterans, sobretot aquells que van vestits de traginers i transporten els carruatges agrícoles, es treuen la boina a l’hora de rebre la benedicció, com a símbol de respecte vers l’autoritat eclesiàstica. Passat el punt de la benedicció, la comitiva enfila el pendent del carrer d’Asensi Vega fins a l’avinguda Pi i Margall; és en aquest punt on es concentra la majoria del públic assistent, donada l’espectacularitat de la maniobra dels carruatges, que han de fer un gir després d’escometre el lleuger pendent del carrer d’Asensi Vega. La majoria del públic és familiar, probablement per l’atracció dels infants per veure cavalls, carruatges, tractors i carrosses. La comitiva segueix l’avinguda Pi i Margall fent un tomb més pels carrers del poble, tornant a passar per la plaça de l’Església i acabant els Tres Tombs a la zona del Tint, polígon industrial situat al sud de Caldes de Montbui.

En finalitzar els Tres Tombs, els participants són recompensats amb un petit obsequi. A més, tothom qui s’apropi serà convidat a galetes i vi bo, a compte dels portabanderes. Mentre els participants i el públic gaudeixen del refrigeri, el jurat aprofita per entregar els premis als guanyadors del concurs. També es realitza la rifa del xai, el porc i els pollastres: en l’actualitat s’entrega l’import equivalent. En una jornada normal, sense pluja, s’haurien lliurat els premis durant el ball de gala.

Història i transformacions de l'element

La primera referència escrita sobre la celebració de la festivitat de Sant Antoni Abat a Caldes de Montbui data del 1873; el document en qüestió és la Guía cicerone del viajero o bañista en Caldas de Montbuy, de Climent Cuspinera (Vilàs et al., 2016). La Facultat de Sant Antoni de Caldes de Montbui ha estat l’entitat encarregada d’organitzar la festa, si bé els seus orígens són desconeguts; segons els informants, es creu que el nom de Facultat respon a una sèrie de “bons homes” o “homes de bé” que gaudien de potestats i jurisprudència envers la població.

A principis del segle XX la festa consistia en la processó del sant, la commemoració d’un ofici religiós, la benedicció dels animals, la realització dels Tres Tombs i la celebració del ball de plaça. El ritual dels Tres Tombs consistia a donar amb els cavalls i carruatges tres tombs o voltes al voltant del sant. La funció ritual dels Tres Tombs era gaudir de la protecció de sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó i per extensió dels traginers. En les primeres edicions dels Tres Tombs ja destacaven les figures dels portabanderes, sempre protagonitzades per homes. L’abanderat era l’encarregat d’assumir les despeses dels esmorzars i vermuts i, en general, de gairebé tota la festa; també gaudia del beneplàcit d’escollir els cordonistes que l’acompanyarien.

Caldes de Montbui era un municipi eminentment rural, gairebé totes les cases de pagès tenien en propietat cavalls, matxos, ases i bous per aportar la seva força de treball en les tasques agrícoles. L’abundància d’animals, carruatges i tartanes feia que la festa fos merament local, sense la participació de bèsties i carros d’altres municipis, que alhora també celebraven Sant Antoni. En aquest sentit, la celebració de la Festa de Sant Antoni Abat gaudia d’un gran prestigi. El 17 de gener, l’onomàstica del sant, era un dia festiu a Caldes. Els traginers i pagesos de la vila solien vestir-se amb les robes més luxoses per sortir a venerar el sant i, alhora, gaudir d’una jornada de ball i festa.

Entre l’any 1954 i 1955, l’abanderat va decidir convidar els assistents a vi bo i figues seques, iniciant així la tradició de convidar els més propers a esmorzar. En un context de postguerra, on el menjar escassejava, les figues seques eren un recurs alimentari assequible, conservable i energètic, sobretot en estacions tan dures com l’hivern. Any rere any, la ingesta de figues tant en l’esmorzar de l’abanderat com en el berenar posterior al ball de plaça ha esdevingut un símbol entre els participants a la festa de Sant Antoni de Caldes. Avui en dia encara s’entrega en mà una bosseta amb figues seques als socis i sòcies de la Facultat, commemorant la importància del fruit en la història de la festivitat.

El procés d’industrialització a Caldes de Montbui, durant la dècada del 1960, va fer decaure la participació dels ciutadans en la celebració de Sant Antoni. El dia 17 de gener ja no era festiu, i els nous horaris laborals no permetien compaginar la feina amb la festa. Després d’un tens debat entre els membres de la Junta i els socis i sòcies de la Facultat –alguns d’ells van arribar a abandonar la Junta–, es va decidir l’any 1966 traslladar la festa al primer diumenge posterior al dia 17 de gener. Una de les fites més importants, assolida durant la dècada dels seixanta, va ser la incorporació de la figura femenina com a portabanderes. Finalment l’any 1969, a proposició de la Junta es van canviar els estatuts i es va permetre a les dones participar com a capitanes, abanderades i cordonistes. Segons els informants, la resolució de la Junta d’acceptar la figura femenina en la celebració de Sant Antoni també respon a la necessitat que hi havia de trobar abanderats o abanderades per a les següents edicions.

La dècada del 1970 es caracteritza per la consolidació dels tractors en substitució dels cavalls, matxos i ases. Al municipi cada cop eren menys les persones que tenien cavalls a les masies. Malgrat tot, la Facultat va decidir incorporar els tractors com a part de la comitiva dels Tres Tombs. Gràcies a ells la festa va gaudir de continuïtat.

A mitjan anys vuitanta van començar a sorgir hípiques al voltant del municipi. De nou, la Facultat tenia la possibilitat de comptar amb un nombre raonable de cavalls. Les hípiques van ser fonamentals a l’hora d’oferir el lloguer de cavalls i carros, però també en l’ensenyament per muntar a cavall, ja que les noves generacions que pertanyen a la Facultat no havien tingut cap mena de contacte amb els equins. Tanmateix, la transformació de l’element era evident, la festa ja no reunia gairebé cap mena de funció ritual, més aviat havia virat cap a una funció patrimonial i cultural, sobretot en record de l’ofici de traginer i en commemoració del passat rural de la vila. A més de representar-se com una exhibició de carros i carruatges d’època i d’aficionats al món del cavall.

A principis de la dècada dels noranta, la Facultat va decidir afegir nous elements destinats a dinamitzar la festa, un d’ells va ser la creació del concurs de carrosses. Fruit del concurs, van néixer colles creades expressament per participar-hi. Les carrosses presentades a concurs només participen per la Festa de Sant Antoni, no poden participar al carnaval ni en altres esdeveniments. Diverses colles van arribar a construir decorats d’obra simulant masies o estructures amb motius rurals. El concurs va ser un veritable èxit, tant per l’atracció lúdica cap a la Festa de Sant Antoni com per la capacitat de dinamització social.

L’any 1992, la Facultat va emprendre una iniciativa amb l’objectiu de promocionar el ball de plaça, dansa que ja es ballava a mitjan segle XIX a l’Aplec del Remei amb el nom “l’Entrada del Ball”, ja que era l’inici d’un seguit de danses que la gent ballava a l’aplec (Manyosa, 2017). El primer pas que va a dur a terme la Facultat va ser desvetllar si la música que fins ara sonava al ball de plaça era pròpia de Caldes de Montbui, a més de recuperar els passos originals de la dansa i cercar la vestimenta tradicional dels balladors i balladores. Aquesta primera aproximació teòrica va originar la formació de la colla clàssica, composta per sis parelles i encarregada de ballar respectant les formes més tradicionals de la dansa. Finalment, després d’una llarga investigació recopilant diverses partitures manuscrites del ball de plaça, en l’edició de l’any 2019 la dansa va gaudir d’una nova partitura. La Junta de la Facultat, en col·laboració amb l’Ajuntament de Caldes, va encarregar un estudi musical a dos experts, Imma Cuscó, musicòloga, i Andreu Brunat, músic. Les diferents versions de la dansa, amb lleugeres diferències, van ser unificades en un sola partitura digital, pensada per facilitar-ne la lectura als músics. A més, també es van crear les partitures per al director, fins ara inexistents. La partitura del 2019 presenta petits canvis, té un tempo més accelerat i més repeticions de la tonada. L’augment de les repeticions respon a l’increment de parelles; per tant, com més parelles més repeticions. Tanmateix, les modificacions de la partitura només influeixen en el corpus de la dansa, excloent-ne l’entrada a plaça, tonada inicial que correspon a un pasdoble propi del ball de gitanes, en aquest cas, creat pel mestre Salvador Puig. Fruit de la investigació també ha sorgit una altra novetat que ha influït en la colla clàssica, i és que, per primer cop, ha realitzat una sortida pròpia del corpus de la dansa. En conseqüència, aquest any el ball de plaça ha comptat amb la participació d’una cobla en directe. En edicions anteriors la música sonava mitjançant un equip de so.

En l’àmbit més popular, el ball de plaça ha aconseguit generar noves tradicions que s’han anat transmetent de generació en generació. Una d’elles és l’obsequi que fa l’home a la seva parella de ball. Un cop ha finalitzat la dansa, l’home entrega una flor o un petit ram de flors a la dona amb qui ha ballat. Si bé en dècades anteriors no s’havia fet mai, avui en dia seria gairebé impensable que un ballador no donés l’obsequi a la seva companya de ball. D’altra banda, una de les tradicions associades al ball de plaça que s’han transformat és el berenar. A mitjan segle era habitual que els infants fossin convidats a un berenar després d’efectuar la dansa, però avui dia és gairebé inviable. Tot i això, la Facultat premia els més menuts amb una bossa de llaminadures. El canvi més recent s’ha fet notar en l’edició actual. Les obres efectuades a la plaça del Lleó han causat un petit rebombori entre el conjunt de balladors i balladores. La part de la plaça on es duu a terme la dansa, davant de les Termes romanes, compta des de la remodelació amb un lleuger pendent, cosa que fa un xic més difícil l’actuació. La dificultat és mínima, però exigeix prestar un punt més d’atenció.

Un dels elements més curiosos que han sorgit gràcies al ball de plaça és el concurs de cadires, que enguany ha arribat a la dissetena edició. Com és habitual en algunes poblacions, la gent que així ho cregui oportú pot col·locar, amb un dia d’antelació, la seva cadira a la plaça del Lleó per així gaudir de la dansa de Sant Antoni des d’una perspectiva privilegiada sense renunciar a la comoditat. Durant la nit, un col·lectiu “desconegut” premia les cadires més llampants mitjançant una sèrie de categories que han creat exclusivament per a l’esdeveniment: “no t’hi cap pas el cul aquí, madame” (cadira amb el seient petit), “l’any que ve, el sofà” (cadira grossa i amb aspecte còmode) o “antes muerta que sin silla” (cadira amb un disseny llampant), entre d’altres. L’endemà al matí, els rètols enganxats a la cadira indiquen quines han estat premiades. Els “premis” consisteixen a enganxar el títol de la categoria a la cadira guanyadora, reconeixement rebut per l’estètica i disseny que emanen de la cadira. El concurs neix amb un to burleta vers la celebració de Sant Antoni, titllada pel col·lectiu que organitza el concurs com una festa aburgesada. Si bé el concurs no consta en el programa d’actes de la Facultat, fins a cert punt esdevé un “acte” més de la festa.

Des dels inicis del segle XXI la festa ha anat augmentant en prestigi, tant en l’àmbit municipal com comarcal. Un dels símptomes, sobretot en l’àmbit municipal, és l’augment de convidats en els esdeveniments reservats als membres de la Facultat o als convidats pels portabanderes. Un dels actes més esperats és el vermut que ofereixen els portabanderes una setmana abans de la celebració de Sant Antoni. Tanmateix, la Facultat s’ha vist abocada a parar els peus a les famílies dels abanderats i abanderades, ja que en algunes ocasions el vermut ha arribat a comptar amb gairebé un miler de persones. Les despeses associades al vermut s’anaven incrementant any rere any, les famílies volien demostrar el seu poder adquisitiu augmentant la qualitat del càtering, el nombre de persones convidades o, fins i tot, reformant el pati o el jardí de casa seva per encabir-hi el nombre més gran de persones. Finalment, la Facultat va decidir limitar el nombre d’aperitius i traslladar la celebració al pavelló municipal, ja que existia el perill que ningú es volgués presentar com a abanderat o abanderada o, si més no, es limités la participació als socis i sòcies amb més poder adquisitiu. Les limitacions es troben en els estatuts de l’entitat, i la vulneració d’aquests pot costar una sanció als portabanderes.

Processos i preparatius

Un dels actes preparatius que marca l’inici de la Festa de Sant Antoni és el repartiment a domicili del pa beneït, el programa, la bosseta de figues seques i un petit obsequi als socis i sòcies de la Facultat. Els membres de la Junta i alguns col·laboradors es reparteixen els domicilis de les 340 persones que formen part de la Facultat. L’entrega es duu a terme a la mateixa porta del domicili. La Junta creu que és essencial mantenir un vincle estret amb els socis i sòcies de l’entitat. A més, dur a terme una mena de porta a porta a principis de gener ajuda a activar els membres de l’entitat a l’hora de preparar-se per a la celebració de Sant Antoni.

El dilluns previ a la festivitat de Sant Antoni s’obren les inscripcions per participar en el ball de plaça. Les persones que es vulguin apuntar només han d’anar al Casino de Caldes. Durant tota la setmana es realitzen assajos populars de la famosa dansa de Sant Antoni. La gestió i l’organització del ball de plaça recauen en una comissió de la Facultat creada específicament per salvaguardar la dansa. El dissabte anterior a la celebració de Sant Antoni s’organitza un taller sobre com s’ha de posar la mantellina, peça de vestuari imprescindible per a les balladores de la dansa. El taller té lloc al mateix Casino de Caldes, a les onze del matí.

L’èxit dels Tres Tombs rau precisament en l’elevat nombre de cavalls, carros i carruatges que hi participen. L’entitat n’és conscient, per això una de les tasques de preparació que duu a terme la Junta és la contractació de carruatges agrícoles. La Facultat assumeix el cost de les góndoles (remolc adaptat per al transport de carros i carruatges) a altres entitats culturals o particulars perquè participin en els Tres Tombs.

Els costos que deriven de les activitats i actes programats per a la Festa s’assumeixen principalment per mitjà dels ingressos derivats de la publicitat. La publicació del programa, amb centenars d’anuncis locals, esdevé un dels rèdits econòmics més importants per a la Facultat, a més de cercar patrocinadors per a actes concrets, com per exemple l’esmorzar dels traginers, assumit íntegrament per dos patrocinadors. La recerca de fonts d’ingressos és un dels preparatius més feixucs per part de la Junta.

L’any 2019 és la vuitena edició que compta amb un Pla de seguretat en col·laboració amb els serveis de seguretat de l’Ajuntament. L’ens municipal actua donant suport subsidiari a tot l’esdeveniment. Any rere any es revisa el Pla, tenint en compte possibles canvis de localització, reparar errors de l’última edició o prevenir situacions crítiques. Com a exemple, el Pla preveu les sortides dels assistents en la benedicció del pa a la parròquia de Santa Maria o quines són les vies d’emergència al llarg del recorregut dels Tres Tombs en cas d’incidents greus.

Dedicació

La Festa de Sant Antoni es dedica al patró dels animals de peu rodó: cavalls, ases, mules, bous, etc. Des de fa unes dècades, sobretot en la benedicció, també hi acudeixen animals domèstics com gossos i gats. Per extensió, sant Antoni també és copsat com el patró dels traginers i, fins a cert punt, del món rural i la pagesia.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

La bandera és un dels béns més preuats de l’entitat, símbol que distingeix la Facultat i alhora dota de significat una de les figures protagonistes de la festa, l’abanderat o abanderada. L’actual bandera té 25 anys, es va decidir fer una bandera nova l’any 1994 ja que l’antiga estava massa deteriorada; tot i això, la bandera antiga està guardada a casa d’un dels membres de la Facultat. La bandera és de color grana i brodat a mà s’hi pot llegir “Facultat de Sant Antoni”. També hi apareix brodat l’escut de Caldes de Montbui i la imatge de sant Antoni Abat.

El patrimoni material de la Facultat inclou la propietat de quatre carros: un carro d’escala (de dues rodes), un de vela (similar al d’escala però amb capota) i un de petit que van comprar i restaurar, a més d’un carro de pedrera que han restaurat i s’ha presentat en aquesta edició del 2019. El carro de pedrera té un valor històric i cultural molt important per a la vila. Fa cent anys, Caldes comptava amb una de les pedreres més importants de la regió, i les pedres s’empraven per fer les llambordes dels carrers de la ciutat de Barcelona. Val a dir que l’avinguda Pi i Margall de Caldes encara conserva les llambordes extretes de la mateixa pedrera. Els carros de la pedrera eren una constant entre Caldes i Barcelona. L’arribada del tren, “el Calderí”, l’any 1880, va provocar l’abandonament dels carros com a mitjà de transport. La Facultat ha aconseguit restaurar el carro mitjançant fotografies de l’arxiu municipal.

A banda dels quatre de la Facultat, als Tres Tombs participen més de 100 genets, uns 40 carros de tota mena (d’escala, agrícoles, de torn, tartanes) i uns 20 tractors, alguns d’ells equipats amb remolcs que fan la funció de carrossa.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

La Facultat de Sant Antoni s’organitza com una associació cultural. L’ens encarregat de gestionar l’entitat és la Junta, formada per un president, vicepresident, tresorer, secretari i vocals. Ells mateixos es fan anomenar administradors. En total són quinze persones. La Junta es renova cada dos anys; tot i això, no hi ha gaire relleu generacional. La mitjana d’edat dels membres de la Junta oscil·la entre els 40 i 60 anys. Tots els administradors són homes, en tota la història de la Facultat mai hi ha hagut cap dona dins de la Junta. Tanmateix, els mateixos membres de la Junta esperen que això es pugui revertir ben aviat.

L’entitat compta amb 340 socis i sòcies. La quota anual és de 25 euros per unitat familiar (dos adults més els menors de 25 anys). Els beneficis de ser soci o sòcia es tradueixen a rebre el programa, l’obsequi, l’entrada gratuïta al ball de gala i la participació en l’assemblea general.

Durant el mes de novembre es duu a terme l’assemblea general, on es presenta el programa d’activitats de la festa i qualsevol mena d’incidència o esmena que pugui afectar els estatuts. Els socis i sòcies de l’entitat poden assistir a l’assemblea per ratificar i incorporar propostes.

Una de les peculiaritats de la Facultat és el protagonisme dels portabanderes. Anys enrere era habitual que els nounats fossin inscrits com a portabanderes a setze o divuit anys vista, amb el risc que això comporta per a l’entitat. Actualment les inscripcions es limiten a quatre anys vista.

L’honor de ser abanderat implica un cert compromís amb l’entitat, ja que les tasques de representació s’allarguen fins als tres anys. El primer any es presenten els nous abanderats o abanderades amb el lliurament de la bandera, i són presents també durant els Tres Tombs en un dels carros. El segon any és el moment en què els abanderats o abanderades són els protagonistes de la festa i encapçalen tots els actes de la Facultat durant un any. Per últim, durant el tercer any participen en els Tres Tombs i en algun dels actes de la Facultat. És per aquest motiu que la Facultat treballa amb un mínim de dos anys vista, és a dir, durant l’assemblea d’aquest any es triaran els portabanderes del 2020, si encara no s’havien escollit. Els candidats a abanderats i abanderades es proposen durant l’assemblea, l’única condició és que han de ser socis o sòcies de l’entitat. Des de la Facultat s’intenta que els candidats formin una colla de quatre (capità/na, abanderat/da i cordonistes) per afinitat familiar o grups d’amistat, facilitant així la gestió en l’elecció dels portabanderes. Malgrat tot, si hi ha més de quatre candidats es duu a terme un procediment de valoració de mèrits (col·laboració amb l’entitat, participació en el ball i els esdeveniments, tradició familiar, etc.). Cadascun dels mèrits rep una puntuació degudament establerta en els estatus. Si hi ha un empat i com a últim recurs, es fa un sorteig. Des de fa deu anys, a causa del compromís que els portabanderes han d’assumir amb l’entitat, aquests es veuen obligats a formalitzar una relació contractual. El contracte descriu un seguit de deures i obligacions a complir mentre duri la relació entre l’entitat i els portabanderes. Aquests també es veuen obligats a entregar una fiança que els serà retornada en finalitzar el contracte. Si no compleixen els requisits contractuals, se’ls pot arribar a retirar part de la fiança. Cal tenir en compte que ser portabandera implica lliçons de ball, classes de muntar a cavall, vestuari de genet, vestits de gala, assumir el cost del vermut, etc.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades

La Passada de Sant Antoni Abat a Sabadell

Participants/Executants

Els protagonistes de la festa són els cavalls, els carros i els tractors. Fins a cert punt, l’èxit d’un Sant Antoni es mesura pel nombre de genets, carros, tractors i carrosses que han participat. En l’actualitat, la majoria de participants no manté cap mena de vincle amb el món agrícola, i prenen part en la festa pel vincle cultural o per gaudir de l’ocasió de sortir amb cavall pel bell mig del municipi. Tot i això, sí que hi ha participants que es dediquen a l’agricultura o la ramaderia, i solen ser els que condueixen els carros agrícoles, els tractors i les carrosses. Malgrat que la Facultat impedeix fer ús explícit d’elements publicitaris, en alguns tractors o carros es pot llegir el nom de granges i cooperatives agrícoles.

Els executants de la festa són principalment els socis i sòcies de l’entitat que col·laboren desinteressadament en diverses tasques al llarg de la jornada. L’organització de l’esmorzar dels traginers, la repartició dels panets beneïts, el control dels participants al llarg dels Tres Tombs, la coordinació amb les forces de seguretat, etc. En aquest sentit, tampoc és menyspreable la feina de la policia local, el servei mèdic i l’equip veterinari.

La celebració de Sant Antoni segueix complint una funció religiosa, i és necessària la col·laboració ritual de les autoritats eclesiàstiques de la parròquia de Santa Maria. Els oficis i la benedicció dels animals són elements indissociables de la festa.

El ball de plaça es nodreix d’un centenar de balladors i balladores que permeten preservar una dansa centenària. L’augment constant de colles (en l’actualitat hi participen colles de gairebé totes les edats) és símptoma de l’arrelament sociocultural del ball entre la població de Caldes. La dansa acull més de cent balladors i balladores, a part de ser un dels actes centrals de la festa, ja que congrega centenars de persones a la plaça del Lleó. Gran part del públic assistent es diverteix veient ballar els seus fills i filles, familiars o amistats.

A banda dels cavalls i els carros, els altres grans protagonistes de la festa són els portabanderes. La seva tasca és representar i presidir tots els actes que duu a terme l’entitat, tant durant la jornada de Sant Antoni com en els esdeveniments on participi la Facultat. Per això, els portabanderes han d’anar a classes d’hípica i aprendre a ballar la dansa de Sant Antoni i el vals per al lliurament de la bandera. La seva funció no és merament representativa, també passen a ser actors i actrius amb rols participants.

Acompanyant gairebé tots els actes que tenen lloc durant la jornada de Sant Antoni hi ha una banda, xaranga o orquestra. La banda musical formada per vents i percussió s’encarrega d’amenitzar els Tres Tombs. Enguany una cobla ha posat la música en l’escenificació del ball de plaça. La xaranga, composta per timbals, tambors i xiulets, escorta els portabanderes i els seus acompanyants fins a la porta del Casino. Per últim, l’orquestra tanca la vetllada amb el ball de fi de festa. La música en directe és una constant durant tota la celebració.

Un dels símptomes de la transformació de l’element i l’adequació als temps actuals és el constant seguiment d’un equip audiovisual, format per dues persones (fotografia i vídeo). A més, permet la difusió a través de les xarxes socials i la publicació de les fotografies en l’edició del programa de l’any vinent. La necessitat de preservar cadascun dels actes festius en un format material (fotografies i vídeo), sobretot amb un seguiment exhaustiu als portabanderes, simbolitza la importància social que representa ser abanderat, tant per als propis individus com per als familiars.

Precisions ús i funció

La Festa de Sant Antoni continua preservant una funció ritual associada a la commemoració de sant Antoni Abat com a protector dels animals de peu rodó, considerats un dels béns més preuats per l’aportació de força de treball. Avui dia el paper dels animals de peu rodó ha quedat relegat a l’ús recreatiu; malgrat tot, la benedicció segueix sent un dels actes cabdals de la festa. De fet, tot i que la població més jove pugui sentir una certa desafecció envers la religió, l’església s’omple de gent durant l’ofici en commemoració del sant.

Alhora, la Festa de Sant Antoni també és copsada com la representació d’un museu de la pagesia sobre rodes, on es mostren escenes quotidianes sobre la mobilitat, l’ofici dels traginers, la producció d’una tipologia específica de mercaderies, etc. El patrimoni material s’escenifica a través de les carrosses, tractors antics, carros i carruatges agrícoles que componen els Tres Tombs.

Una de les funcions que cal destacar és la capacitat dinamitzadora de la festa. Durant la jornada se succeeixen multitud d’actes en què qualsevol persona pot formar-ne part, destacant per sobre de tot el ball de plaça, on tots els grups d’edat són benvinguts. La celebració de Sant Antoni a Caldes ha aconseguit anar més enllà de la passada de cavalls i carros, i ha dotat d’un valor identitari elements culturals com la dansa de Sant Antoni, en la qual gairebé tot el poble ha participat activament en alguna ocasió; així s’ha convertit en un element vinculat amb la identitat dels calderins i calderines.

Per últim, en un àmbit més intern, és a dir, entre els membres de la Facultat, l’oportunitat que una filla o un fill formi part dels portabanderes esdevé, fins a cert punt, l’assoliment d’un cert prestigi social. A més, que els portabanderes sempre siguin joves suscita que la festa sigui compresa com una presentació davant de la societat com a persones adultes i adquireixin una sèrie de drets i deures en forma de representació de la Facultat.

Patrimoni relacionat

La Passada de Sant Antoni Abat a Sabadell

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

Si bé una de les particularitats de la festa és preservar el llegat agrícola del municipi, sobretot amb la representació dels carruatges agrícoles i l’ofici de traginer, en un futur la festa corre el risc de perdre aquest simbolisme difuminant-se en una mena de festa del cavall o cercavila equina. Durant les pròximes dècades també serà determinant observar com s’ha transformat el vessant més religiós de la festa, les noves generacions ja no senten el mateix fervor religiós i això també pot posar en perill alguns actes com els oficis religiosos o la benedicció dels animals, acte central en tota celebració dels Tres Tombs.

D’altra banda, és innegable que la festa s’encarrega de donar vida al poble. Durant la jornada del diumenge es veuen cues en pastisseries per comprar el tortell i la coca de Sant Antoni, els restaurants s’omplen per oferir dinars familiars, centenars de persones surten al carrer a rebre els genets, els carros, els tractors i les carrosses, a més de participar en un ball popular com el ball de plaça, que ni tan sols compta amb una entitat o associació específica, com podria ser un esbart i, tot i així, segueix agrupant un centenar de balladors i balladores. Sens dubte, els calderins i calderines s’identifiquen plenament amb la celebració de Sant Antoni.

Salvaguarda

Transmissió

La Facultat de Sant Antoni s’encarrega de promocionar l’acte mitjançant la participació en fires del municipi com el Mercat de l’Olla o la Fira de Nadal. La Facultat exposa algun dels seus carros en l’entorn de la fira per visualitzar la Festa de Sant Antoni.

Anys enrere, amb la intenció de consolidar el ball de plaça, alguns membres de la Facultat anaven a les escoles a ensenyar la dansa. La intenció era captar el màxim nombre de nens i nenes perquè s’animessin a participar. Ara com ara ja no realitzen cap mena de taller específic per a les escoles.

En l’actualitat utilitzen les xarxes socials per comunicar-se i difondre les activitats que duen a terme. El programa que es publica anualment també serveix per transmetre informació, calendaris d’actes, exposició d’articles, fotografies, etc. Només els socis i sòcies reben el programa de l’entitat; tanmateix, es pot trobar en equipaments públics i en tots aquells comerços que col·laboren amb la Facultat de Sant Antoni.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

Els socis i sòcies de la Facultat de Sant Antoni es mostren orgullosos de la festa, sobretot perquè s’ha sigut capaç de salvaguardar elements del patrimoni immaterial com el ball de plaça. A més, traslladen aquest sentiment a la resta de la població, els quals senten la Festa de Sant Antoni com una festa major d’hivern, ja que tothom s’hi bolca i surt al carrer.

En la remodelació de la plaça del Lleó es van incloure unes plaques on apareixen els elements i esdeveniments de la cultura popular que tenen lloc en aquest espai. El ball de plaça apareix en una d’aquestes plaques. La comunitat, representada per l’ens municipal, valora positivament la Festa de Sant Antoni com un dels actes festius més importants de Caldes de Montbui.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Una de les mesures que vol emprendre la Facultat és la creació d’un arxiu de l’entitat. En l’actualitat un dels membres de l’entitat guarda tot el fons documental a casa seva, amb el risc que això comporta. A més, no es pot consultar públicament, fet que limita l’estudi als interessats. En els pròxims anys esperen acordar amb l’Ajuntament la cessió d’un espai municipal com a seu de l’entitat.

Arran de la celebració dels 125 anys, l’any 1998, la Facultat va publicar un llibre basat en la història de l’entitat i la celebració de Sant Antoni, on també apareix un llistat amb gairebé tots els abanderats i abanderades.

L’any 2019, fruit de la investigació del ball de plaça a càrrec d’Imma Cuscó i Andreu Brunat, s’ha produït nou material musical físic i digital amb la intenció de seguir treballant en la peça musical. Gràcies al músic calderí Albert Masat, l’harmonització del músic Jordi Núñez, de la participació de Joan Gómez, director de la cobla Ciutat de Granollers, d’Ascensió Laglera, coordinadora del grup folklòric de Caldes, i l’Esbart Català Dansaire, s’ha lliurat en format digital una còpia de la versió musical de les noves partitures a l’Arxiu municipal i a la Facultat de Sant Antoni. En un futur es preveu continuar treballant en la investigació de les partitures de la versió per a orquestrina.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Altres

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

La Festa de Sant Antoni de Caldes de Montbui es troba inscrita en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Recursos associats

Imatges relacionades
Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Informants

  • Joan Bellavista. Facultat de Sant Antoni Abat, Caldes de Montbui.
  • Marta Bonora. Abanderada de la Facultat de Sant Antoni Abat (2019), Caldes de Montbui.

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

27/01/2019

Actualitzacions de la fitxa

17/03/2020

Observacions validador/a

Corrector: Luís Sáez.

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès