Les Festes de Sant Sebastià de Matadepera: la plantada del pi
Àmbit

Creences, festes, rituals i ceremònies

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-2-0002

Nom propi de l'element

Les Festes de Sant Sebastià de Matadepera

Altres denominacions

Festa Major d'Hivern

Altres denominacions

La grimpada del pi

Altres denominacions

La baixada del pi

Altres denominacions

La baixada del pi

Altres denominacions

La plantada del pi

Altres denominacions

La baixada del pi

Altres denominacions

La grimpada del pi

Grup i/o comunitat

Germandat de Sant Sebastià de Matadepera

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://youtu.be/rSf8-CWEYZM

En el context de les Festes de Sant Sebastià, a Matadepera se celebra la plantada del pi. La Germandat de Sant Sebastià és l’entitat encarregada d’organitzar diversos actes on el principal protagonista és el pi. L’arbre es tala al bosc i es baixa a peu en un acte nocturn que agrupa centenars de persones. A continuació es planta manualment a la plaça de Cal Baldiró, i finalment l’escalen els grimpaires més valents del municipi. La festa esdevé un símbol identitari per als veïns i veïnes de Matadepera i és una data indispensable dins del calendari festiu hivernal. L’èxit de la festa ha propiciat que les entitats i associacions locals s’involucrin en la realització d’activitats i esdeveniments amb l’objectiu d’engrandir encara més la celebració de Sant Sebastià.

Data identificació

18/01/2019 12:00 AM - 27/01/2019

Localització

Localització

Matadepera

Descripció de la localització

Si bé els actes més emblemàtics de les Festes de Sant Sebastià tenen lloc a la plaça de Cal Baldiró, la Germandat ha intentat estendre la festa a altres emplaçaments i indrets del municipi, sobretot gràcies a la coordinació amb entitats i associacions locals.

La baixada del pi comença al bosc de la pedrera de l’Angelet, al carrer Gaieta Vallès. A continuació travessa pels carrers següents: Sant Miquel, Jaume Español, plaça Sant Jordi, Sant Llorenç, Sant Joan, carretera de Terrassa, Sant Isidre i, per últim, la plaça de Cal Baldiró.

Georeferenciació

https://goo.gl/maps/XT7ctHmHcxvQRTie9

Datació

Data de realització

26/12/2018 12:00 AM - 27/01/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

El gruix de les festes s’inicia el segon divendres de gener, uns dies abans del 20 de gener, data en què se celebra la festivitat de Sant Sebastià. Les festes s’allarguen fins al tercer diumenge de gener.

Descripció

Descripció general

La plantada del pi de Matadepera s’emmarca dins de les Festes de Sant Sebastià. Malgrat que la festivitat de Sant Sebastià correspon al dia 20 de gener, les festes ocupen gairebé tot el mes de gener. La Germandat de Sant Sebastià és l’entitat encarregada de gestionar les festes, i és un dels actes més emblemàtics la plantada del pi a la plaça de Cal Baldiró.

Previ a l’inici oficial de les festes, el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, es realitza una primera trobada, amb esmorzar inclòs, per anar a triar el pi. El pi pot ser de diferents espècies, les més habituals són pinassa (Pinus nigra), pi blanc (Pinus halepensis) o pi roig (Pinus sylvestris). La trobada és oberta i hi pot participar qualsevol persona. A l’hora d’escollir el pi es valoren certs aspectes: alçada, rectitud del tronc, accessibilitat, etc. Un cop s’ha seleccionat el pi que compleix les condicions òptimes per ser plantat i grimpat, es talla i es deixa reposant al terra just a l’entrada del bosc de la pedrera de l’Angelet, altrament anomenat bosc de ca l’Angelet.

El tret d’inici de les Festes de Sant Sebastià és la plantada de l’arbre infantil i la consegüent marxa de torxes i encesa de les fogueres. El segon divendres de gener, a la plaça de l’Ajuntament de Matadepera, s’ofereix una xocolatada amb l’objectiu de donar les forces suficients als infants per carregar el seu propi pi fins a la plaça de Cal Baldiró. Juntament amb membres de la Germandat, el pi és traslladat mentre s’escolta el càntic “Fins a la plaça!” incitant els infants a participar i sentir-se membres actius de la festa. Al vespre l’arbre és plantat per membres de la Germandat sota l’atenta mirada del públic, que exclama: “Planteu! Planteu!”. Un cop el pi és encabit al forat, el públic, majoritàriament familiar, aplaudeix celebrant la destresa dels membres de la Germandat. Durant la plantada, que sol durar una hora, és habitual escoltar els comentaris dels pares i de les mares animant els petits a grimpar el pi durant la celebració del concurs de nens i nenes grimpaires, que tindrà lloc l’endemà. Després de la plantada, amb l’entrada de la nit, es prossegueix amb la marxa de torxes i el correfoc, que conduirà els presents a la plaça de Cal Baldiró fins a la riera de les Arenes. Arribats a la riera, dues grans fogueres, d’uns vuit metres d’alçada cadascuna, s’encendran amb l’ajuda de les torxes. L’escalf del foc convida que poc a poc les famílies i els grups d’amics es concentrin al voltant de les fogueres, contemplant com les flames devoren la llenya. Enguany, per amenitzar i allargar un xic la nit, s’ha instal·lat un envelat amb barres gestionades per entitats i col·lectius locals que ofereixen sopars i begudes per al públic assistent. A més, durant la nit l’envelat comptarà amb l’actuació de bandes musicals.

L’endemà, de les deu del matí i fins a les dues del migdia, se celebra el concurs de nens i nenes grimpaires. Qualsevol infant menor de deu anys es pot inscriure al concurs si rep l’autorització dels seus pares o tutors. Com en el concurs dels adults, el nen o nena que arribi en el menor temps possible guanyarà un pernil. També com en el concurs dels adults, els nens i nenes estan assegurats mitjançant un arnès d’escalada, l’equipament d’escalada adient i la presència d’un assegurador. La jornada de dissabte també acull la Fira de Sant Sebastià, on es concentren artesans i artesanes amb productes gastronòmics de tota mena: olis, embotit, mel, herbes remeieres, etc. Endemés de comptar amb demostracions d’oficis antics.

El punt àlgid de les Festes de Sant Sebastià comença al vespre quan famílies i grups d’amics de totes les edats comencen a desfilar cap al bosc, concretament cap al bosc de la pedrera de l’Angelet. El bosc acollirà el sopar de germanor entre tots els participants disposats a baixar el pi fins a la plaça. Les fogueres s’obren pas enmig del camí del bosc creant grups arraulits a la vora del foc mentre esperen la desitjada brasa per coure botifarres i cansalades. Quan les deu són tocades s’avisa els assistents amb el so estrident de tres petards. Tot d’un plegat comencen a desfilar persones cap a l’entrada del bosc, on resta el pi, a l’espera de ser baixat. El tro del tercer petard esdevé l’últim avís.

El gruix majoritari de participants està compost per nois i noies joves. Cal destacar que la Germandat any rere any incita les noies a participar de forma activa en la baixada. Les persones que baixaran el pi s’equipen amb un tros de goma escuma a l’espatlla per pal·liar els efectes del fregament del pi. Per organitzar la baixada i distingir-se de la multitud, els membres de la Germandat s’equipen amb armilles de color taronja. Com en les últimes edicions, hi ha un membre de la Germandat que s’encarrega de dirigir la baixada, donant-hi les indicacions pertinents: “dreta”, “esquerra”, “1, 2, 3 amunt!”, “avall” o “pareu!”. Enguany s’han disposat dues camionetes, una al principi i l’altra al final, equipades amb altaveus per facilitar la transmissió d’ordres als participants. Durant el recorregut és habitual escoltar crits d’ànim com: “Fins a la plaça” o “Amunt!”. També, en algunes parts del trajecte, els encarregats de baixar el pi canten el virolai o proclames polítiques, així com mentre duen el pi alçat el fan botar demostrant la seva habilitat i fortalesa.

La baixada consta d’un quilòmetre i mig, sol durar unes dues hores i comporta entre divuit i vint parades. Quan efectuen una parada, per descansar i reposar forces, els membres de la Germandat dipositen unes falques sota el pi, evitant-ne així el desplaçament. És interessant destacar com el públic se situa als punts més problemàtics del recorregut, sigui una petita pendent o una corba pronunciada, on la perícia i destresa dels participants a l’hora de superar l’obstacle és reconeguda mitjançant càntics i aplaudiments.

L’arribada del pi a la plaça de Cal Baldiró esdevé el moment més apoteòsic de la nit. Una plaça abarrotada rep els participants i l’arbre mentre sona l’enèrgica “Melodia del pi” creada especialment per a aquest moment. L’èxtasi del moment fa que els portadors de l’arbre deixin el pi només tocar la plaça i llencin amb energia les proteccions de goma escuma cap al públic, esclatant d’emoció. L’objectiu és complert i la festa continuarà fins ben entrada la matinada.

El diumenge a primera hora del matí es pela el pi per facilitar-ne la grimpada. La pelada del pi esdevé una demostració de la tècnica de pela amb destral catalana. Al migdia té lloc la plantada a mà, sens dubte, un dels moments més icònics de les festes. La plantada es duu a terme amb cordes, ternals i una mena de forques especialment dissenyades per a l’ocasió. Cal esmentar que per mesures de seguretat el pi se sosté per dues cadenes subjectades a dos braços de ferro fixats a la plaça; d’aquesta manera s’evita qualsevol imprevist si el pi es tombés o caigués mentre s’estigués alçant. Les maniobres per calçar el pi solen durar una hora. Com en altres actes, el públic assistent anima la Germandat en cadascuna de les accions, esclatant entre aplaudiments quan el pi és plantat a la plaça de Cal Baldiró. A la tarda es duu a terme l’obertura de la mostra gastronòmica “Tastets”, que se celebra des de fa dècades i gaudeix d’una gran afluència de públic local.

Finalment, el cap de setmana següent, després d’una setmana carregada d’actes, exposicions i tallers, es fa el concurs de grimpaires, celebrat des de l’any 1975. A tall d’exhibició i reconeixement, els primers grimpaires són els deu millor classificats del concurs de grimpaires de nens i nenes, els quals tindran l’oportunitat d’enfrontar-se a l’arbre dels adults, d’uns 20 metres de llargària. El concurs es divideix en tres categories: de 10 a 15 anys, femení i masculí. Els guanyadors seran aquells que arribin en el menor temps possible al pernil que hi ha penjat a la copa del pi. Els participants estan assegurats amb un arnès d’escalada i encordats a un assegurador que vetllarà per la seva seguretat en cas de caiguda. Cal destacar que la tècnica més emprada per pujar el pi és abraçant el tronc amb les cames i els peus, arrossegant-se a poc a poc cap amunt. Tanmateix, fa uns anys va aparèixer una nova tècnica, on els peus se situen frontalment contra el tronc de l’arbre i els braços encerclen el tronc; l’efecte visual és el d’un mico pujant un arbre. L’aparició i consolidació de la nova tècnica va fer disminuir notablement el temps de grimpada, establint marques de 22, 20 i, fins i tot, 16 segons.

El públic assistent es queda embadalit observant els grimpaires. També són especialment celebrats els comentaris de dos membres de la Germandat que sobre l’escenari fan bromes i acudits tant dels grimpaires i les tècniques que utilitzen, com del públic assistent. El concurs finalitza amb l’esperat caldo de Sant Sebastià i menuts de porc, ideal per escalfar l’ambient en el fred de l’hivern. A la nit se celebra el sopar i el ball de Sant Sebastià. També s’habilita un espai per a una sessió musical per als més joves.

El dia 20 de gener se celebra un ofici sota l’advocació de sant Sebastià. Els actes que precedien l’ofici es van suspendre per la pluja, des de la cercavila amb el consegüent ball de gegants a la plaça de Cal Baldiró fins als balls a plaça: ball de l’arbre, ball del tortell i sardanes. Tant el ball de l’arbre com el ball del tortell són danses que es ballaven tradicionalment al municipi de Matadepera en el context de les Festes de Sant Sebastià. El ball de l’arbre és una dansa popular recuperada gràcies a la iniciativa dels Grallers de Matadepera. Consisteix en un ball rodó al voltant de l’arbre. D’altra banda, el ball del tortell sorgeix gràcies als esforços de la Germandat de Sant Sebastià. Es tracta de la reinterpretació d’una antiga dansa que es ballava el dia de Sant Sebastià (Manyosa, 2017). Una de les particularitats del ball és que les dones, abillades amb mantell, ballen amb un tortell, més petit de l’habitual, penjat del braç dret; d’altra banda, els homes porten un barret de palla d’estil canotier. La dansa consta de tres balls: un vals, un pas doble i un vals jota (Manyosa, 2017). Minuts abans d’iniciar-se el ball del tortell, els membres que formen part de la Germandat solen passar per l’establiment l’Hotel (edifici Residència dels Roures), situat a una de les cantonades de la plaça de Cal Baldiró, per recollir el tortell de Sant Sebastià. Enguany, l’edició del 2019, el ball del tortell estrenava coreografia i melodia renovada, amb les peces La valse de quatre sous (música de Max Havart, el ball del tortell amb música de Jesús Ventura) i per acabar Fiesta en Sevilla, de Max Havart.

L’endemà d’haver finalitzat les festes, el pi es talla en rodanxes. Sovint, la Germandat convida una persona a tallar el pi, membre de la Germandat o no, per retre-li un homenatge. El públic que acudeix a la plaça i així ho vulgui, es pot quedar una rodanxa del pi com a record. Antigament se cedia la fusta al membre de la Germandat que havia passat més penúries durant l’any, oferint-la com a matèria indispensable per escalfar la llar. Des de fa uns anys, les restes del pi són traslladades al parc de bombers.

Història i transformacions de l'element

La fidelitat a sant Sebastià data del 1661, si bé com explica mossèn Manel Ametller, el Consell d’amos de pagès en va acordar la devoció (Roviras i Castellet, 2017). A finals del segle XVIII es té constància de l’existència de la Confraria de Sant Sebastià. Tanmateix, va ser durant la segona meitat del segle XIX quan hi hagué un auge en la fundació de germandats dins del municipi de Matadepera. Així, també hi hagué una Germandat de Sant Roc, patró invocat, com sant Sebastià, contra la pesta i les epidèmies. Les germandats de Sant Sebastià i Sant Roc es van unificar formant la Germandat de Sant Isidre, patró dels pagesos. Durant el segle XIX es mostrava la devoció cap a sant Isidre celebrant una festa cada 15 de maig, la festa dels pagesos. La festivitat consistia a anar al bosc, tallar un pi i plantar-lo a la plaça. Com en altres racons del territori català o en localitats rurals europees, les festes de l’arbre de maig simbolitzaven la consolidació de la primavera.

A finals del segle XIX sorgeixen certes desavinences dins de la Germandat de Sant Isidre, refundant-se el 6 de maig de l’any 1900 la Germandat de Sant Sebastià. La Germandat és una mena d’associació benèfica, fundada especialment per socórrer els seus membres, germans, en cas d’accident, malaltia o qualsevol mena d’infortuni o incapacitat. Majoritàriament estaven formades per pagesos i actuaven com una societat de socors mutu. Aleshores a Matadepera convivien la Germandat de Sant Sebastià i la de Sant Isidre. La primera celebrava un ofici solemne el dia 20 de gener amb el consegüent ball del tortell, seguit d’una cercavila amb la imatge del sant, l’estendard de la Germandat i la processó dels germans amb un ciri a la mà. La jornada finalitzava amb un ball que s’allargava fins a la nit. La segona celebrava la festivitat dels pagesos amb la plantada del pi a la plaça cada 15 de maig.

La dècada dels anys seixanta les germandats cauen en una profunda crisi, fet que provoca la desaparició de la Germandat de Sant Isidre. A Matadepera gairebé ja no quedaven pagesos a causa de l’atracció del sector industrial terrassenc, endemés l’aprovació de la Llei General de la Seguretat Social del 1966 va acabar de condemnar la funció principal per a la qual la Germandat va ser fundada. El nombre de germans era tan baix que van rebre una notificació de l’Asociación de Mutualidades de Cataluña y Baleares, argumentant que si no augmentaven de nombre, els expulsarien de l’associació. La festivitat també va anar decaient; dècades ençà, consistia en la celebració d’un ofici i el repartiment de coca, vi i mistela. Els esforços per cercar nous germans van evitar la desaparició de la Germandat; tanmateix, el punt d’inflexió el va marcar el president de la Germandat Florenci Sellarés. L’any 1973, postrat al llit, va demanar al seu company i amic Antoni Garcia que, si us plau, no deixés morir l’entitat (Ametller, 2000). La proximitat del 75è aniversari va motivar els membres de la Germandat de Sant Sebastià a celebrar una diada més festiva. El 1975 van organitzar una festa més gran, on l’element més destacable va ser la recuperació de la plantada del pi. Tot i que la representació de tallar i plantar el pi era pròpia de la Germandat de Sant Isidre (festa maial), la Germandat de Sant Sebastià va creure adient recuperar una activitat fins aleshores oblidada. És per aquest motiu que la plantada del pi a Matadepera es duu a terme el gener, i no el maig com fan la majoria de municipis en el context de les festes maials en honor a l’arribada de la primavera. La commemoració del 75è aniversari també va comportar la celebració del primer concurs de grimpaires.

L’any 1978 es va introduir un nou element a la festa, els Tastets, un acte originat des de l’espontaneïtat. Les dones dels membres de la Germandat oferien menjar casolà mentre aquests baixaven el pi. Avui en dia és un dels actes més importants, fins i tot existeix una colla dels Tastets.

A principis del 1980 s’inclogué en el programa de la festa un xou on membres de la Germandat o veïns i veïnes de Matadepera duien a terme actuacions musicals, acudits o representacions teatrals. L’esdeveniment va durar fins a l’any 2000, quan es va decidir prescindir de l’espectacle i apostar per artistes consolidats de l’escenari teatral català. Tanmateix, el xou de Matadepera és recordat com un dels actes més entranyables de les festes de Sant Sebastià.

El 1991, gràcies a la iniciativa dels Grallers de Matadepera, es va decidir recuperar el ball de l’arbre, conjuntament amb Lluís Puig i Carles Llongueras, autors de la coreografia (Manyosa, 2017). Segons els textos del folklorista Joan Amades, el ball de l’arbre es representava durant el gener, afirmant els acords dels reunits en una junta que se celebrava al voltant d’un arbre (Amades, 1989:327). L’arranjament de la peça musical s’acompanya d’un ball rodó, encerclant el pi de la plaça.

L’any 2000, any del centenari, la festa s’allargà durant tres caps de setmana, format que perdura fins al dia d’avui. S’aposta per formular la festa al voltant de dos punts: primer cap de setmana, ruralitat i orígens del poble; segon i tercer cap de setmana, esdeveniments culturals, plantada i grimpada. En aquest sentit, la Germandat continua reivindicant elements de la cultura popular de Matadepera i decideix recuperar el ball del tortell, gràcies a l’impuls de l'Agrupació Sardanista la Mola. D’altra banda, una de les fites més rellevants és l’aprovació de la participació de les dones com a membres de la Germandat; tot i les reticències, es va decidir aprovar la inclusió de germanes a l’entitat.

Pel que fa a la baixada i plantada del pi, l’acte ha patit diverses transformacions durant les últimes dècades, algunes d’elles no exemptes de polèmica. Durant les primeres edicions i fins als anys noranta l’esdeveniment no gaudia de la mateixa participació que avui en dia. Des de l’any 1986 fins al 1996, per motius de seguretat, es va decidir plantar el pi amb grua; per a alguns membres de la Germandat, això impedia la càrrega simbòlica que implicava plantar el pi de forma manual, homenatjant la tècnica i el saber popular dels avantpassats. Malgrat tot, l’any 1997 es va recuperar la plantada manual, augmentant any rere any la participació i implicació dels veïns i veïnes de Matadepera. L’any 2007 va ser fatídic, ja que el pi va caure i va ferir dos membres de la Germandat. La festa va quedar suspesa i es va optar per tornar a plantar el pi amb grua les pròximes edicions. Tot i això, l’any següent, durant el sopar al bosc de la pedrera de l’Angelet, membres del Consell Local de la Joventut van baixar i plantar un pi, notablement més petit, de forma manual a la plaça, causant un gran rebombori (Rovira i Castellet, 2017). La pretensió d’aquests membres del Consell Local de la Joventut era reivindicar la plantada manual, assumint la correlació entre risc i tradició, com passa amb altres festivitats i representacions de la cultura popular.

L’any 2014 esdevé un punt d’inflexió en la celebració de la festa de Sant Sebastià. A la plaça de Cal Baldiró es construeix un forat nou i, per primer cop, es redacta un pla de seguretat conjuntament amb l’Ajuntament. Per últim, l’any 2015 es va tornar a aixecar l’arbre manualment.

La transformació de la festivitat ha portat a sumar multitud d’activitats, actes i esdeveniments que han transformat la festa en festes. Avui en dia podem gaudir de: torneig d’hoquei patins, concurs de golf, concurs d’Instagram, campionat no competitiu de trial, exposicions artístiques, xerrades contra la violència masclista, campionat d’arrossos, excursió per descobrir la cultura popular i l’entorn de Matadepera, demostració de feines forestals, la grimpada del pi amb piolets, espectacles d’humor i un llarg etcètera. La Germandat ha transformat l’element obrint-lo a la resta d’entitats i associacions del poble, creant sinergies que l’han portat a ser l’entitat més nombrosa de Matadepera, endemés de fer créixer i consolidar la festa del seu patró.

Processos i preparatius

Un dels processos més complexos que ha afrontat la Germandat ha estat l’elaboració d’un Pla de Seguretat impulsat per l’Ajuntament de Matadepera com a requisit indispensable per prosseguir amb la realització de les festes. Sens dubte, segons esmenten els membres de la Germandat, el més difícil ha estat definir les mesures de seguretat aplicades a la baixada i plantada de l’arbre, més que res, perquè no existia cap mena de pla de seguretat amb unes casuístiques semblants. Dins del Pla es tenen en compte diferents aspectes: el nombre de parades que hauran d’efectuar durant la baixada, els punts crítics del recorregut, la coordinació amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i amb el dispositiu d’emergència, col·laboració amb l’Associació de Defensa Forestal (ADF), entre d’altres. Malgrat les dificultats i complicacions, la Germandat creu que l’elaboració i consolidació del Pla, revisat any rere any, ha portat a professionalitzar la festa, minimitzant els riscos.

La professionalització de les Festes de Sant Sebastià va més enllà de l’elaboració del Pla de seguretat. En les últimes edicions la Germandat ha optat per poc a poc anar adquirint un perfil més professional, centrat en l’administració de la festa. La intenció de la Germandat és intentar controlar i gestionar els espais i esdeveniments que tenen lloc durant les festes, sobretot aquells que depenen d’altres entitats i associacions. En aquest sentit la Germandat ha elaborat un document, que entrega a les entitats col·laboradores, on reflecteix les necessitats materials, els costos, contactes de l’entitat o associació, particularitats específiques, entre d’altres. Mitjançant els documents omplerts, la Junta de la Germandat elabora una mena d’escaleta on apareixen els horaris, les localitzacions i totes les dades necessàries per exercir el seu rol de control i gestió.

A nivell intern, la Germandat de Sant Sebastià s’encarrega de gestionar tots els elements que envolten la trama principal de la festivitat: caldo de Sant Sebastià, cocció dels menuts, selecció i gestió de l’arbre, venda de samarretes i complements de la festa, dinamització i animació, entre d’altres. Les tasques es reparteixen entre els membres que conformen la Germandat mitjançant comissions. Els vocals de la Junta solen ser els encarregats de crear i gestionar les comissions. A més, compten amb voluntaris que col·laboren durant les jornades festives, suplint qualsevol tipus de necessitat.

Dedicació

El dia 10 de gener la Germandat fa una ofrena d’un pi a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Matadepera perquè sigui beneït pel mossèn. Endemés, s’interpreta la peça musical Melodia del pi amb orgue. Durant les últimes edicions, la Germandat està vetllant per la inclusió d’actes eclesiàstics. Segons esmenten, la Germandat s’identifica amb tres aspectes: l’origen i funció eclesiàstica (oficis, processó, etc.), les reminiscències rurals (plantada del pi, representació d’oficis forestals, etc.) i la participació en la recuperació i preservació de la cultura popular de Matadepera (ball del tortell, ball de l’arbre, etc.). Si bé la ruralitat i la cultura han estat aspectes que s’han treballat molt durant les últimes edicions, la religiositat havia quedat relegada a un segon pla. Amb la realització de l’ofici el 10 de gener i l’ofrena del pi a la parròquia es pretén recuperar una de les essències identitàries de la Germandat, mantenint la seva devoció per sant Sebastià.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Corda , destral , Destral catalana , Estructures de ferro (Torres) , Falques , forca , Forques , Ternals , Torxes

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

La Germandat de Sant Sebastià s’organitza com una associació cultural: president, dues vicepresidències, secretari, tresorer i vocals. La Junta de la Germandat és votada pels germans i germanes que en formen part. Les tasques principals de la Junta tenen a veure amb la gestió de les quotes i la recerca de subvencions tant públiques com privades.

Tot i ser una germandat, no manté cap mena de relació organitzativa amb cap de les institucions de l’Església catòlica.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades

Les Festes de Sant Sebastià de Matadepera: la plantada del pi , La festa del pi de maig de Sant Llorenç Savall

Participants/Executants

Una de les característiques de les Festes de Sant Sebastià de Matadepera és l’alta participació. El gran nombre d’activitats i esdeveniments és essencial a l’hora de garantir la implicació de qualsevol grup social. Hi ha activitats específiques dirigides als infants, als joves i a persones de la tercera edat. També hi ha activitats culturals, esportives, religioses, gastronòmiques, artístiques, etc. Malgrat que la baixada i la plantada del pi és l’acte principal, sobretot en l’elaboració del discurs de la festa, avui en dia la multitud d’esdeveniments i activitats ha aconseguit mantenir una elevada expectativa de participació i implicació entre els matadeperencs, ja que la percepció és que la festa és viva i es troba en una transformació constant.

Un dels elements clau per mantenir les Festes de Sant Sebastià, segons els membres de la Germandat, ha estat la renovació de l’entitat i l’obertura de la festa a les entitats i, en general, al poble. Ara com ara, la festa està organitzada per la Germandat de Sant Sebastià però pertany als habitants de Matadepera, que se l’han fet seva i se la senten seva. És demostrable per l’elevat nombre d’entitats, associacions, colles i clubs esportius que participen d’una manera o altra en el programa d’activitats. Qualsevol entitat o associació pot presentar una proposta d’activitat o esdeveniment, restant pendent de l’aprovació de la junta gestora de la Germandat. Els criteris són bàsicament que mantingui una mínima relació amb les tres línies d’actuació de la Germandat: vocació religiosa, ruralitat o cultura popular. En aquest sentit, la Germandat cedirà l’execució de l’activitat a l’entitat o associació que l’hagi presentat, això sí, procurant que aquesta no coincideixi amb altres esdeveniments. Com podem veure, la funció de la Germandat va més enllà de l’execució de la baixada i plantada del pi, i esdevé l’òrgan gestor de la festa. Si bé les tasques de preparació i organització de les Festes de Sant Sebastià s’han multiplicat, també ho ha fet el nombre de participants, implicant any rere any els habitants de Matadepera.

Precisions ús i funció

A Matadepera la Festa de Sant Sebastià ha patit una transformació en incloure elements propis de les festes de maig, com la plantada del pi. L’encadellat d’elements culturals ha propiciat que dues festivitats que estaven en desús, gairebé a l’extinció, s’hagin recuperat, i no tan sols això, sinó que s’hagin consolidat i resultin un èxit de participació. A més, l’impuls associatiu ha provocat que s’hagin recuperat elements festius com el ball de l’arbre o el ball del tortell. En tant que el sentit religiós de la festa ha decaigut, encara que es duguin a terme oficis religiosos, les Festes de Sant Sebastià s’han erigit com un símbol identitari del municipi de Matadepera. La ritualització de la baixada, la plantada i la grimpada de l’arbre associada als valors d’esforç, solidaritat i comunitat han facilitat que la festa sigui més atractiva per a les noves generacions, fet que garanteix la seva continuïtat i el sentiment de pertinença envers el seu poble.

A banda de les consideracions identitàries, les Festes de Sant Sebastià pretenen homenatjar la pagesia local, recordant i valorant les reminiscències agrícoles del poble promovent un exercici de recuperació de la memòria popular del poble. Alhora es copsa la celebració de Sant Sebastià com un acte festiu, cultural i religiós.

Patrimoni relacionat

Les Festes de Sant Sebastià de Matadepera: la plantada del pi , La festa del pi de maig de Sant Llorenç Savall

Patrimoni relacionat

BCIL: Residència els Roures. (Veure IPAC)

BCIL: Església de Sant Joan de Matadepera (Veure IPAC)

Ball de l’arbre de Matadepera - Inventari de Danses Vives de Catalunya.

Ball del tortell de Matadepera - Inventari de Danses Vives de Catalunya.

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

La Germandat de Sant Sebastià ha aconseguit que la baixada del pi sigui considerada com un ritual de pas, gairebé obligatori per a tots aquells joves que vulguin reafirmar-se com a matadeperencs i matadeperenques. Els joves prenen el protagonisme en l’acte central de les festes i senten l’empenta dels seus veïns i veïnes mentre transporten el pi pels carrers del municipi. Si bé el sentiment vers el sentit del ritual no evoca el sentit religiós de l’esdeveniment, sí que aconsegueix crear un sentiment col·lectiu, una cultura de l’esforç comú al voltant de la feixuga tasca de transportar un arbre fins al centre de la població, sense cap mena de compensació o recompensa que no sigui assolir un objectiu comú.

Salvaguarda

Transmissió

La Germandat considera que el relleu generacional està assegurat. Dels més de 400 membres de la Germandat, una gran part està format per joves entre 25 i 30 anys. La Germandat procura que els joves s’impliquin en la gestió de la festa i participin en la presa de decisions.

Un dels aspectes que més cuida l’entitat és la transmissió de la festa als infants. Les escoles realitzen petits tallers sobre la baixada i la plantada de l’arbre, s’ensenya que és el ball de l’arbre o el ball del tortell. Endemés, la realització d’activitats dirigides al públic infantil, com la baixada o la grimpada del pi infantil, assegura que les noves generacions s’involucrin i percebin la festa com a part de la seva identitat.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

La Germandat de Sant Sebastià ha aconseguit que tant la baixada com la grimpada del pi siguin concebudes com un dels trets identitaris per a qualsevol matadeperenc o matadeperenca. L’endemà de baixar el pi, durant la plantada, els símptomes de dolor provocats pel transport de l’arbre són exhibits amb orgull i satisfacció. La grimpada és un cas similar, els infants mostren el seu orgull grimpant el pi petit i demostrant la seva fortalesa intentant grimpar el pi gran, rebent un homenatge constant per parts dels assistents.

La valoració de la Germandat és que el conjunt de les festes suposa un èxit per a Matadepera. Any rere any aconsegueixen augmentar el nombre de participants i assistents, a més d’anar sumant actes i esdeveniments. Un dels indicadors que utilitza la Germandat per mesurar l’èxit és el nombre d’associacions i entitats que participen organitzant activitats.

En agraïment a la dinamització sociocultural i recuperació de la festa d’hivern, l’Ajuntament pretén nomenar una plaça de Matadepera amb el nom de la Germandat de Sant Sebastià. D’altra banda, la Germandat ens ha informat que les festes han alterat els calendaris esportius d’equips de poblacions veïnes, com el Club Egara de Terrassa. La competició d’hoquei del cap de setmana modifica els horaris dels partits per no superposar-se amb els actes més importants de les festes. El motiu és que, en edicions anteriors, els jugadors i jugadores han preferit participar de les festes. Aquesta consideració per part dels clubs esportius denota la valoració amb què la comunitat percep la festa.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Durant les Festes de Sant Sebastià se celebra l’activitat Jo me’n recordo, organitzada i gestionada per la Germandat amb l’objectiu de recollir vivències relacionades amb la festivitat. Cada any es tria una temàtica diferent: balls, el xou, baixades de l’arbre, etc.

La intenció de la Germandat és crear un petit arxiu de memòria oral per així recuperar actes i esdeveniments que ja no es duen a terme o homenatjar efemèrides i personatges destacats de la Germandat i de la festa en general. Segons els informants, la creació d’un futur arxiu es troba en fase d’avaluació i proposta; tirar endavant el projecte dependrà tant dels recursos de la Germandat de Sant Sebastià com de la voluntat dels membres que en formen part.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

No existeix cap classe de protecció juridicoadministrativa. Malgrat tot, existeix una molt bona col·laboració amb l’administració local.

Recursos associats

Imatges relacionades
Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Informants

  • Guillem Montagut. Germandat de Sant Sebastià, Matadepera.

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

27/01/2019

Actualitzacions de la fitxa

16/03/2020

Observacions validador/a

Corrector: Luís Sáez.

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès