La Passada de Sant Antoni Abat a Sabadell
Àmbit

Creences, festes, rituals i ceremònies

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-2-0001

Nom propi de l'element

La Passada de Sant Antoni Abat de Sabadell

Altres denominacions

Tres Tombs

Altres denominacions

Passada de Sant Antoni Abat

Altres denominacions

Passada de Sant Antoni Abat

Altres denominacions

Passada de Sant Antoni Abat

Altres denominacions

Passada de Sant Antoni Abat

Altres denominacions

Passada de Sant Antoni Abat

Altres denominacions

Passada de Sant Antoni Abat

Altres denominacions

Tres Tombs

Grup i/o comunitat

Germandat de Sant Antoni Abat - Colla Vella, Joventut Sant Antoni Abat - Colla Nova

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

Vídeo: https://youtu.be/PleF0U6qJkI

La passada de Sant Antoni Abat de Sabadell està organitzada per dues colles, la Colla Vella i la Colla Nova, i és l’única passada de tot Catalunya amb aquesta particularitat. A més, se segueix celebrant la data en què es commemora el sant, el dia 17 de gener. La festivitat de Sant Antoni Abat és un dels elements culturals que ha gaudit de més continuïtat, ja que fa més de 140 anys que se celebra.

La celebració de Sant Antoni consta de diferents actes que s’allarguen durant tota el dia. Al matí, la jornada se centra en els actes que organitzen sengles colles: la recepció de la Bandera Petita i la Bandera Gran, la benedicció dels animals a la plaça del Taulí, la realització dels oficis religiosos o el tradicional concert aperitiu. Els actes matinals escenifiquen les particularitats de comptar amb l’organització de dues colles, ja que tots ells, exceptuant la benedicció, es realitzen per partida doble. A la tarda és quan té lloc l’activitat protagonista de la jornada, la passada. Durant la passada, les dues colles formaran dues comitives repletes de genets, carros i carruatges de totes les tipologies, on destaquen els carruatges agrícoles en homenatge als traginers, ofici del qual sant Antoni Abat és el patró.

Data identificació

17/01/2019 12:00 AM - 17/01/2019

Localització

Localització

Sabadell

Descripció de la localització

La celebració s’inicia a casa dels abanderats, petit i gran, de les respectives colles. A continuació, la comitiva es dirigeix cap a la plaça del Taulí, on es beneiran els animals. Les esglésies de Sant Fèlix (Colla Vella) i la de la Puríssima (Colla Nova) rebran les colles per iniciar les eucaristies en commemoració de sant Antoni. Posteriorment té lloc el concert de música, la Colla Vella a l’Urpí i la Colla Nova a la Societat Colón “el Casinet de la Creu Alta”.

A la tarda s’inicia la passada a la confluència entre l’avinguda Francesc Macià i l’avinguda Paraires. Seguidament es dirigeix pels carrers següents: Francesc Layret, carretera de Prats de Lluçanès, Via Massagué, passeig Manresa, Rambla fins a la Gran Via (gir de cal Pané) i finalitza al passeig Manresa.

Datació

Data de realització

17/01/2019 12:00 AM - 17/01/2019

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

El dia de la celebració de la passada en honor a sant Antoni Abat és el dia 17 de gener.

Descripció

Descripció general

La festa de Sant Antoni Abat té lloc el dia de l’onomàstica, el 17 de gener, durant l’anomenada setmana dels barbuts en honor als sants Pau l’Ermità, Maur Abat i Antoni Abat. En l’imaginari popular s’acostuma a dir que la setmana dels barbuts és la més freda de l’any. La celebració de Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó i per extensió dels traginers i les feines agrícoles, pretén commemorar la figura del sant com a protector dels animals. Sabadell segueix sent una de les poques poblacions de Catalunya que ha mantingut la data tradicional gràcies a l’esforç de les dues colles que organitzen la festa: la Colla Vella i la Colla Nova.

La jornada, el 17 de gener de 2019, s’inicia de matinada amb la preparació dels cavalls i els carruatges, ambdues colles gaudeixen de sengles cavallerisses disposades per guarnir i vestir els animals. El primer acte oficial correspon a la trobada i salutació amb els abanderats d’enguany. L’habitatge on resideix l’abanderat esdevé el punt de trobada, presidit per la bandera de la colla a la qual pertany. Els abanderats s’acompanyen dels cordonistes, encarregats de portar els cordons que pengen de la bandera, simbolitzant una protecció cap a l’abanderat. El capità o capitana de la Colla acompanyarà i guiarà l’abanderat i els cordonistes durant tota la jornada. En ambdues colles hi ha dos abanderats, un per la Bandera Gran i un per la Bandera Petita. La Bandera gran és portada pels membres adults de la colla, mentre que la Bandera Petita és portada pels infants de la colla. Enguany ha coincidit que en sengles colles la Bandera Petita i la Bandera Gran han recaigut en la mateixa família, per tant, la comitiva no s’ha hagut de desplaçar. En el cas que la Bandera Petita i la Bandera Gran siguin portades per membres de diferents famílies o per famílies que no comparteixen el mateix habitatge, la comitiva es desplaça per anar a cercar l’altre abanderat. Si bé abans s’anava a trobar primer el portador de la Bandera Gran i després el de la Bandera Petita, avui en dia s’estableix la prioritat segons la proximitat a la plaça del Taulí amb l’objectiu d’optimitzar el trajecte cap a la benedicció.

Com a bon amfitrió, l’abanderat ofereix coca, mistela i cafè als socis i simpatitzants que s’apropin a la celebració. Si la comitiva s’hagués de desplaçar, s’esmorzaria dues vegades. La banda musical que acompanya la comitiva s’encarrega d’avisar els assistents que la festa ha començat, indicant als veïns que l’abanderat viu al barri i que seran benvinguts a unir-se a la festa i a l’esmorzar. Les bandes d’ambdues colles estan formades majoritàriament per instruments de percussió i vent.

Una música més solemne acompanya l’arriada de la bandera, punt d’inflexió que marca la sortida dels abanderats. A continuació, els abanderats agafen la bandera i seguint el ritme de la comparsa realitzen el ball de la bandera, movent circularment l’asta. Després de rebre aplaudiments per part dels assistents, el capità o capitana, els abanderats i els cordonistes munten a cavall per iniciar la processó cap a la benedicció.

La comitiva l’encapçala la banda musical convidada, seguida d’un carruatge amb la imatge de sant Antoni decorat amb flors; després del sant, hi trobem el capità o capitana, la Bandera Petita i la Bandera portada per l’abanderat i els cordonistes, els cavalls guiats pels genets i, per últim, els carruatges. L’ordre dels carros també és important. En primer lloc, hi trobem els carros de passeig ordenats segons el nombre de cavalls de tir, la mida del carro i el nombre de rodes; en segon lloc se situen els carros de càrrega, també ordenats segons la quantitat de cavalls de tir, la mida del carro i el nombre de rodes. El seguici es dirigeix cap a la plaça del Taulí, on es durà a terme la benedicció dels cavalls. La plaça esdevé el punt de trobada entre les dues colles.

Ambdues colles van arribar a l’acord d’intercanviar-se consecutivament la posició honorífica durant la benedicció. La Colla Vella ha estat la que ha gaudit del privilegi en l’edició d’enguany. A banda dels simpatitzants d’ambdues colles, durant la benedicció hi ha nombrosos veïns i veïnes de Sabadell que s’acosten a la plaça del Taulí amb els seus animals domèstics, sobretot gossos. Si bé sant Antoni és el patró dels animals de peu rodó, alguns vilatans porten les seves mascotes per gaudir de la protecció que ofereix la benedicció. Des d’una tarima, presidida per la imatge del sant, el mossèn llança aigua beneïda, primer als membres de la Colla Nova i després als simpatitzants de la Colla Vella, seguint l’ordre establert per la comitiva: capità o capitana, abanderat, cavalls muntats i carruatges.

Un cop finalitzada la benedicció de les cavalleries i els carruatges, les colles es tornen a separar: la Colla Nova es dirigeix a l’església de la Puríssima Concepció i la Colla Vella va cap a l’església de Sant Fèlix. A les 11 del matí té lloc l’ofici solemne en honor a sant Antoni Abat. Els abanderats de les dues colles fan una ofrena al sant. En acabar la celebració eucarística, els assistents que així ho desitgen poden col·laborar amb les colles comprant un panet beneït, a un preu simbòlic. Segons estableix la tradició, qui mengi el pa beneït rebrà la protecció de sant Antoni. Encara avui en dia les persones més creients reserven bocins de pa per als seus familiars i animals domèstics. Mentre la comitiva surt de l’església la banda musical s’encarrega d’amenitzar la festa amb marxes i cançons populars. Abans de reprendre la marxa i muntar els cavalls, els abanderats portadors de la Bandera Petita i la Gran fan ballar de nou la bandera.

Finalitzat l’acte religiós, les colles enfilen el camí cap al concert aperitiu. La Colla Nova duu a terme el concert aperitiu a la Societat Coral “Casinet”. El concert de la Colla Nova va a càrrec de la banda musical que han contractat per fer els actes del matí i la passada de la tarda. D’altra banda, la Colla Vella es reuneix a l’hotel Urpí. En aquest cas no hi ha música en directe sinó que es reprodueixen peces musicals de cobla i sardana. Mentre es duu a terme l’aperitiu, els socis i sòcies de la Colla Vella poden recollir el pa beneït i la coca. Tot i que durant el concert aperitiu la gran majoria d’assistents són socis i sòcies de les colles, l’acte està obert a tothom. L’aperitiu esdevé un punt de reunió per retrobar-se amb companys i companyes de la colla, així com per acabar de filar l’acte de la tarda. De fet, la feinada és tal, que alguns socis i sòcies prefereixen no assistir al concert aperitiu per anar a dinar i iniciar els preparatius per guarnir el cavall o el carruatge. L’aperitiu acaba a les dues del migdia, moment en què els membres de les colles marxen a dinar i a preparar-se per a la passada de la tarda.

La passada s’inicia a les cinc de la tarda. Tanmateix, tant la Colla Nova com la Colla Vella queden abans amb els seus membres i simpatitzants a les seves quadres. Des de les respectives quadres ambdues colles es dirigeixen cap al carrer Francesc Layret, localització des d’on s’inicia la passada. Als participants que no formen part de cap de les dues colles se’ls demana que omplin un formulari d’inscripció, amb la intenció de facilitar les tasques de gestió i compliment del pla d’autoprotecció coordinat juntament amb l’Ajuntament de Sabadell.

Dins del gruix de participants aliens a les colles és habitual que vinguin carruatges i genets provinents dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, localitat que realitza la passada durant el matí. Endemés de genets de les hípiques vallesanes i carruatges d’altres associacions i entitats dels Tres Tombs del Vallès i rodalies.

Abans de fer la passada, els cavalls i els carruatges han de passar un punt de control per verificar l’estat del cavall, del genet i del conductor o conductora del carruatge. És obligatori que tots els cavalls s’identifiquin amb la documentació necessària, en aquest cas, la Targeta Sanitària Equina (TSE).

Sobrepassat el punt de control, el genet o carruatge se situa en el seguici d’una de les dues colles. Com ja hem mencionat, les colles s’intercanvien any rere any les posicions en els actes, tant en la benedicció com en la passada. Aquest any, la passada l’encapçalarà la Colla Vella i la tancarà la Colla Nova.

L’organització de la passada manté una estructura determinada. En primer lloc, obrint el seguici, la banda musical Xaranga de la Ronda; en segon lloc, el carruatge amb la figura de sant Antoni Abat; en tercer lloc, la capitana, els abanderats i cordonistes de la Colla Vella; en quart lloc, la comitiva de la Colla Vella (cavalls muntats, carruatges i carros de transport) i enmig de la comitiva la banda musical convidada; en cinquè lloc, la banda de Cornetes i Tambors de Reus convidada per la Colla Nova; en sisè lloc, les capitanes, les abanderades i cordonistes de la Colla Nova; i en setè lloc, la comitiva de la Colla Nova (cavalls muntats, carruatges i carros de transport). La passada, com ja hem mencionat, s’estructura segons el nombre de cavalls de tir, la mida del carruatge i el nombre de rodes. Els carruatges de transport de persones solen ser els primers, mentre que els carros que reprodueixen la figura del traginer van al final. Tanmateix, avui en dia és més difícil gestionar amb exactitud l’ordre dels genets i els carruatges. Gran part dels cavalls es lloguen a les hípiques, i els encarregats dels cavalls volen estar a prop dels animals per garantir la seguretat de les persones i de l’equí. Per això és habitual veure algun cavall muntat entremig dels carruatges.

Durant la passada els carrers de Sabadell s’omplen de gom a gom. Entre el públic hi ha persones de totes les edats, però especialment infants. L’horari de la passada és ideal per garantir l’assistència del públic familiar, ja que tan bon punt surten de l’escola poden gaudir de la passada. A banda de contemplar la majestuositat dels cavalls i carruatges engalanats per a l’ocasió, els nens i les nenes centren part dels seus esforços a recollir els caramels llençats des dels carruatges.

Un dels punts culminants de la passada és el Gir de cal Pané, al final de la Rambla. L’emblemàtic gir pren el nom d’una antiga cerveseria situada al final de la mateixa Rambla.

Els genets i els carros es veuen obligats a fer un gir tancat per retornar a la Rambla en un espai força reduït. En edicions anteriors era habitual veure algun carruatge realitzant els tres tombs o maniobrant bruscament cercant el delit del públic. En l’actualitat està totalment prohibit, ja que l’alta concentració d’assistents podria desembocar en un accident. La passada finalitza al passeig Manresa, i s’allarga fins a les set del vespre. Des del passeig Manresa, els genets i els carruatges retornen a les seves quadres; la festa ha acabat.

Com a acte de cloenda, la Colla Nova celebra un sopar de germanor el primer dissabte posterior a la celebració de Sant Antoni. El sopar té lloc a l’hotel Urpí i la vetllada s’acompanya amb un ball i l’actuació d’una orquestra. D’altra banda, el dia 18 de gener al vespre la Colla Vella celebra un ofici a l’església de Sant Feliu amb motiu d’homenatge als membres difunts de la colla. Es dona així per tancada la commemoració del sant.

Història i transformacions de l'element

La festivitat de Sant Antoni se celebra a Sabadell des de fa més de 150 anys. La Germandat de Sant Antoni Abat va ser fundada l’any 1871, per tant, és probable que la benedicció dels animals es realitzés amb anterioritat, si bé els orígens de la Germandat es remunten al 1398 amb la fundació de la Confraria de Sant Antoni Abat. De fet, es té constància de la celebració de la festa des del 1678, tot i que de ben segur que no guarda cap paral·lelisme amb la celebració actual.

La Germandat va néixer per donar aixopluc a un dels oficis més importants de la ciutat, el dels traginers i carreters. A mitjan segle XIX el transport de mercaderies entre Sabadell i Barcelona era continu: caixes de fil, maquinària tèxtil, cotó, llanes, fusta, carbó, etc. De matinada, els carros partien carregats de mercaderies cap a Barcelona, i al vespre tornaven a Sabadell igualment carregats (Sellarès, 1970). L’efervescència econòmica entre les dues ciutats va propiciar un auge d’agències dedicades al transport de mercaderies amb cavall, i la proliferació de treballadors autònoms (Ache, 2005). La fundació de la Germandat atenia precisament la necessitat de crear una societat de socors mutus per suplir qualsevol classe de carència entre els germans. Tanmateix, la Germandat també naixia amb la voluntat de preservar els aspectes relacionats amb la litúrgia festiva de sant Antoni Abat, patró i protector dels animals de peu rodó i, per extensió, del gremi de traginers.

Durant el segle XIX, la celebració de Sant Antoni era la festa més important per als traginers, que es vestien de gala per a l’ocasió. A diferència de la passada actual, els traginers no solien portar els carros, només portaven el cavall a la benedicció i la passada. El protagonista principal de la festa era el cavall, exhibit a tall d’ostentació. Cal esmentar que durant el segle XIX era una de les propietats més preuades d’una família. El cavall era tan preuat que els dies en què Sant Antoni coincidia amb una jornada de pluja la passada no es realitzava, l’amenaça de patir lesions per relliscades era un risc innecessari que gran part dels traginers i propietaris de les agències de transport no volien córrer. L’any 1879 la pluja va obligar a suspendre la passada; malgrat tot, una quinzena de joves de la Germandat van decidir no renunciar-hi. El diumenge següent van sortir amb els cavalls, desobeint les ordres i estatuts de la Germandat. Les desavinences entre el grup de joves i la junta de la Germandat van provocar una escissió, i l’any 1880 es va fundar el Montepío Juventud Sant Antoni Abat, Colla Nova. D’aleshores ençà ambdues colles organitzen conjuntament la benedicció i la passada de Sant Antoni Abat.

Al llarg dels anys següents la passada es va dur a terme sense cap mena de complicació, fins que es va veure truncada en esclatar la Guerra Civil. Les edicions posteriors a la guerra continuaven sent un èxit i durant els anys de la postguerra el transport animal encara s’utilitzava. Tanmateix, la dècada dels anys 1960 va consolidar el camió com a mitjà de transport de mercaderies. Les agències de transport s’adaptaven als nous temps i l’ofici de traginer començava a desaparèixer. El romanticisme vers la pèrdua de l’ofici va incitar les agències de transport i els traginers a mostrar els carruatges durant la passada. La festa gaudia d’un gran èxit entre la població sabadellenca amb una gran participació de cavalls i carruatges.

Tres anys després de la celebració del centenari de la Colla Vella, el 1974, els socis i sòcies de les dues colles es van reunir a l’hotel Urpí amb la intenció de fusionar-se (El Toni, 2005). La proposició no va quallar entre els assistents i es va desestimar la fusió per majoria.

L’arribada de la democràcia va provocar la desaparició de la Germandat i del Montepío de Sant Antoni, les quals es van transformar en associacions culturals destinades a preservar la celebració de Sant Antoni Abat. Tot i que la festa no es veia amenaçada, sí que estava patint una transformació en la disposició d’un dels protagonistes principals, els cavalls. Sabadell era ja una ciutat plenament industrial sense gairebé cap reminiscència del seu passat rural; a més, el transport a motor estava plenament integrat en tots els estaments socials de la ciutat. N’és un símptoma que a mitjan dècada del 1970 la Guàrdia Civil ja no podia cedir cavalls per a la passada, més que res, perquè ja no en tenia (El Toni, 2006). Les colles es van veure obligades a llogar els cavalls a les hípiques situades als voltants del municipi. El cavall s’havia transformat en un animal d’ús recreatiu i esportiu.

D’aleshores ençà, Sant Antoni pren un nou significat destinat a homenatjar i visualitzar els vestigis de l’ofici de traginer però, alhora, esdevé un acte festiu protagonitzat pels adeptes al món del cavall. Les dècades del 1990 i 2000 consoliden la tasca de preservació de les colles; a més, l’empenta de les institucions polítiques vers l’associacionisme cultural possibilita que les colles comencin a crear esdeveniments culturals que van més enllà de la celebració de Sant Antoni. La Colla Nova va organitzar durant anys la Setmana del Cavall, on es duien a terme exhibicions de cavalls, espectacles de doma o xerrades sobre el món equí. Per la seva banda, la Colla Vella organitzava un certamen per nomenar la pubilla de la colla, contractar una coral per cantar els goigs de sant Antoni durant l’ofici en homenatge al patró, realitzar un ball de gala la mateixa diada de Sant Antoni o l’habitual aplec a l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès vell. Tanmateix, la recent crisi econòmica ha portat ambdues colles a prescindir de gran part dels esdeveniments culturals que van més enllà de la celebració de Sant Antoni.

En l’actualitat, l’element ha afrontat un canvi substancial motivat per l’adhesió de l’Ajuntament en les tasques organitzatives. Per sobre de l’espectacularitat, ara com ara, es prioritza la seguretat. Les exhibicions d’alguns genets, marcant passos o fent aixecar el cavall, ja no es poden realitzar per motius de seguretat, així com les habituals parades i arrencades d’alguns carruatges. L’emblemàtica guerra de caramels entre les colles, al seu pas per la Rambla, està estrictament prohibida. L’existència del risc que algun dels cavalls rebés l’impacte d’un caramel, generant una situació d’estrès o nerviosisme per a l’animal, n’ha motivat la restricció. Malgrat tot, el caràcter festiu de la passada continua impregnant els sabadellencs i sabadellenques, sobretot els més menuts, que acudeixen any rere any al centre de Sabadell, gaudint de l’espectacle de poder veure cavalls i carruatges al bell mig de la ciutat.

Processos i preparatius

L’edició d’enguany és la tercera on l’Ajuntament de Sabadell ha col·laborat en la gestió i execució i ha estat la primera en què l’Ajuntament és el responsable davant de qualsevol incidència. Conjuntament amb la Colla Vella i la Colla Nova, els tècnics i tècniques de l’Ajuntament de Sabadell, equips mèdics i els equips de seguretat (Policia Local i Mossos d’Esquadra) han elaborat un Pla d’Autoprotecció. L’execució del Pla preveu: talls de carrer durant tota la jornada, acompanyament i seguiment dels carruatges per part de les forces de seguretat, concretar un cronograma, establir una cadena de control i comunicació, etc. Els representants de les colles han corroborat que l’elaboració del Pla ha estat un procés feixuc, però alhora necessari per assegurar el futur de la passada.

En ambdues entitats, les tasques d’organització recauen principalment en els membres de la Junta. D’altra banda, les colles compten amb socis i sòcies que col·laboren durant tota la jornada, sigui venent les coques o col·laborant en el seguiment i control de la passada. Les tasques i l’estratègia a seguir durant el dia 17 de gener es concreten en l’assemblea general ordinària de socis i sòcies, on també es discuteix la futura junta de la colla, l’organització d’esdeveniments aliens a Sant Antoni (esmorzars, sortides, etc.) o el sorteig i adjudicació de l’abanderat o abanderada si hi ha més d’una sol·licitud. Tant la Colla Vella com la Colla Nova solen celebrar l’assemblea general ordinària a finals del mes de novembre.

A banda de la gestió inherent al funcionament de la jornada, tant els membres d’ambdues colles com una part considerable dels participants en la passada han de contractar els carruatges i els cavalls als centres d’equitació o a empreses especialitzades. Segons els informants, si no es disposa de cavall o carruatge, el més habitual és llogar-los per a l’esdeveniment. Excloent-ne, és clar, aquelles famílies que per tradició o herència familiar mantenen en propietat carruatges i carros, i per afició esportiva, practiquen l’hípica. En cas necessari, també es contracta el conductor del carruatge, si no es gaudeix de l’experiència necessària per conduir un carro. A més, els genets més inexperts són supervisats pels tècnics de les hípiques, acompanyant i guiant tant el genet com el cavall.

El dia 16 de gener es porta la bandera a casa de l’abanderat. Si és possible, es deixa penjada al balcó o finestral durant tota la nit. Si no és possible, es desa a casa de l’abanderat i es penja de matinada.

Dedicació

La Passada de Sabadell està dedicada al patró dels animals de peu rodó, i per extensió als traginers, ofici on la força de treball d’animals com els cavalls, les mules o els ases era indispensable. La festivitat inclou la benedicció dels animals a la plaça del Taulí, així com dues eucaristies en homenatge al sant per part de les dues colles. La Colla Nova es congrega a l’església de la Puríssima Concepció; la Colla Vella celebra l’ofici a l’església de Sant Fèlix. En finalitzar sengles oficis s’entrega la coca beneïda als membres i simpatitzants de les colles.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Bandera , Caramels , Carro , Carro (per dur relíquia) , Carros , Cavallerissa , Cavalls , Estendard/ bandera , Guarniments , Instruments musicals

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Un dels patrimonis materials més preuats de les colles són les banderes. Tant la Colla Vella com la Colla Nova tenen dues banderes, una de gran i una de petita. Les banderes de les dues colles han hagut de ser restaurades per garantir-ne la continuïtat. La Bandera Gran de la Colla Vella és vermella; a una banda es pot veure un escut central on figura sant Antoni, per l’altra banda apareix brodat amb fil d’or el nom “Germandat de Sant Antoni Abat” juntament amb l’escut de Sabadell brodat. La Bandera Petita de la Colla Vella és de color verd amb un escut oval presidit per la figura de sant Antoni on es pot llegir “Germandat de Sant Antoni Abat”. D’altra banda, la Bandera Gran de la Colla Nova és d’un color rosat o fúcsia, brodat amb fil d’or es pot llegir “Colla Nova” amb l’any de la fundació, 1880, i el de l’última restauració de la bandera, l’any 1989; endemés, al centre hi ha un cavall brodat, a l’altra banda de la bandera trobem l’escut brodat de Sabadell, el nom de la ciutat, “Sabadell”, i “Joventut Sant Antoni Abat”. La Bandera Petita és de color blau cel; en una banda apareix un cavall brodat i les dates de la fundació de la Colla Nova, 1880, i l’any de la restauració, 1993; a l’altre costat de la tela es pot llegir “Joventut Sant Antoni Abat” juntament amb l’escut brodat de la ciutat de Sabadell. Les astes de les banderes de les dues colles estan decorades amb la figura de sant Antoni. Sota la figura de sant Antoni se solen penjar crespons amb la senyera o amb dates de les concentracions on ha acudit la colla. També hi ha crespons que identifiquen la participació de la colla en passades d’altres municipis o en aplecs d’entitats culturals relacionades amb la celebració de Sant Antoni.

La passada de Sabadell concentra una gran diversitat de carros: tartanes, carruatges de dues rodes i de quatre, faetons, diligències, etc. Un dels emblemes més característics de la Colla Vella és un carro d’escala anomenat Naranjito, propietat de la mateixa colla. El nom de Naranjito ve donat pel color ataronjat del carro. La Colla Vella també posseeix un carro gran de mercaderies. D’altra banda, la Colla Nova gaudeix d’un dels carros de mercaderies més grans de Catalunya. El carro té més de cent anys i es conserva perfectament.

Els guarniments són una part essencial de l’equipament del cavall durant la passada. Els bridons, morralles i corrals es decoren amb motius florals o simètrics per fer lluir el cavall. Solen ser peces de cuir amb lluentons daurats. També és habitual que els cavalls que tiren dels carros de mercaderies vagin equipats amb picarols o campanetes daurades. Antigament el so alertava del pas d’un carruatge fent que els vianants s’apartessin de la calçada, evitant així fer-li perdre la inèrcia. El pes de les mercaderies dificultava enormement l’arrencada dels carruatges, per tant, era indispensable gaudir d’una alarma acústica com els picarols per evitar parar el carruatge. A banda dels guarniments més tradicionals, també trobem guarniments disposats per identificar l’afiliació amb una de les dues colles. És habitual veure dessuadors, la peça de roba que es posa sota la sella, amb el nom de Colla Vella o Colla Nova.

La cavallerissa és una infraestructura fonamental per organitzar la passada. La seva funció principal és resguardar els cavalls i dotar d’un espai pràctic els genets i traginers per guarnir i equipar els cavalls amb els atuells necessaris. Cadascuna de les colles gaudeix d’un espai habilitat com a cavallerissa. Endemés, les cavallerisses actuen de punts de trobada per als membres i simpatitzants d’ambdues colles, sobretot per concentrar-se i organitzar-se minuts abans d’emprendre el camí cap al punt inicial de la passada.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

Les dues colles s’organitzen com a associacions culturals formades per juntes compostes per: president/a, vicepresident/a, secretari/a, tresorer/a i vocals. Les juntes actuen com a òrgan organitzador i executor, amb la finalitat de celebrar la festa de Sant Antoni. Ambdues colles es troben immerses en un temps d’impàs marcat pel relleu generacional. Si bé les juntes actuals presenten una mitjana d’edat superior als cinquanta anys, les noves generacions entre trenta i quaranta anys s’estan posicionant per confluir com a relleu natural. També en ambdues colles, les noves generacions solen mantenir vincles familiars amb els actuals membres de la junta.

Avui dia, la Colla Nova segueix apostant per la realització d’activitats culturals i lúdiques que vagin més enllà de la celebració de Sant Antoni. Una de les activitats que gaudeix de més èxit és la sortida cultural a una localització emblemàtica de Catalunya, sigui per un interès cultural o paisatgístic. Els membres de la colla destaquen la importància de mantenir actes o activitats d’aquesta índole, ja que són imprescindibles per garantir la cohesió social de la colla. D’altra banda, la Colla Vella ja no duu a terme activitats o actes lúdics com el gran ball de fi de festa o l’esmorzar (estiu i hivern) a l’ermita de Togores.

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades

La Passada de Sant Antoni Abat a Sabadell , La Festa de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui , Els Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda

Participants/Executants

La passada de Sabadell concentra més d’una cinquantena de carruatges de transport i carros agrícoles. També hi participen uns 200 genets que formen en una de les dues comitives organitzades per les colles. Qualsevol persona que disposi d’una muntura o d’un carruatge pot participar en la passada gratuïtament.

Els carros agrícoles van carregats amb els materials i les mercaderies que se solien transportar durant l’auge del transport a cavall, des de productes alimentaris, teixits, carbó, fusta, etc. En tractar-se de reproduccions, les caixes i els sacs dipositats als carruatges no estan carregats, evitant així un sobreesforç als cavalls. Els carros són conduïts per traginers, majoritàriament homes, vestits d’època: bata de traginer blava o negra, boina o barretina, espardenyes i camisa de quadres. La intenció dels participants és valorar i lloar l’ofici dels traginers mitjançant l’exhibició dels carruatges, sens dubte, un patrimoni material excepcional.

Pel que fa als carruatges de transport, majoritàriament també conduïts per homes, hi podem veure grups d’amics i famílies. En aquest cas, les persones assegudes als carruatges van vestides amb roba casual, exceptuant algun carruatge més luxós, on els ocupants van vestits de gala. És habitual que els ocupants del carruatge disposin de mantes per cobrir-se les cames; en algunes es pot veure brodat el nom de la colla. En aquest sentit, a la part del darrere del carruatge se sol indiciar el nom de la colla a la qual es pertany. Des dels carruatges se solen llençar caramels al públic, la qual cosa és un dels reclams per als infants que assisteixen a veure la passada.

Sens dubte, on hi ha més varietat en el conjunt de participants és en els cavalls muntats. Hi ha genets d’ambdós sexes i de diverses edats. Malgrat que no hi ha un estil determinat, sí que preval una vestimenta més aviat esportiva, tant per la roba emprada pels genets com pels atuells dels cavalls. També podem veure persones vestides de rocieras, amb vestit de flamenca o fins i tot amb roba associada als vaquers americans.

Una de les figures més representatives de la passada és l’abanderat o abanderada. La seva funció és representar l’entitat en els actes que concorren durant la jornada. L’abanderat o abanderada vesteix de gala i mostra la insígnia més preuada de les entitats, la bandera. Tant la Colla Nova com la Vella tenen dos abanderats, el petit i el gran, encarregats cadascun d’ells de portar la Bandera Gran i la Bandera Petita. Acompanyant l’abanderat trobem els dos cordonistes, encarregats d’agafar els pendons o cordons que pengen de la bandera. Els cordonistes acompanyaran l’abanderat durant tota la festa. Per últim, el capità o capitana tindrà la responsabilitat d’encapçalar la comitiva. En l’edició d’enguany la Colla Nova ha comptat amb la participació de dues capitanes.

Les bandes musicals són elements essencials per garantir l’èxit de la festa. Estan compostes en la seva majoria per instruments de vent i percussió i interpreten tota mena de peces musicals. La passada de Sabadell sempre està encapçalada per la Banda Musical de Sabadell, entitat que va agafar el relleu de l’extingida Banda municipal de Sabadell, dissolta l’any 1981. En segon lloc, al mig de la comitiva de la primera colla, hi trobem la segona banda, en aquest cas convidada per la primera colla. La tercera banda musical, convidada per la segona colla, se situa a l’inici de la comitiva de la segona colla, abans del capità o capitana, delimitant les dues colles. Ambdues colles s’alternen l’ordre de la passada cada any.

Per últim, és important mencionar que durant la passada treballen un gran nombre de professionals encarregats d’assegurar-ne l’èxit. El compliment del pla de seguretat d’enguany comporta l’execució de protocols on la coordinació entre els membres de les colles i les forces de seguretat és determinant. L’exigència que cada carruatge disposi d’una persona que efectuï un seguiment i control durant la passada reclama una àmplia participació de persones, a més del control i seguiment d’un cos de veterinaris per garantir el benestar dels animals.

Precisions ús i funció

La festa de Sant Antoni de Sabadell pretén mantenir el record d’un ofici desaparegut que va ser molt important per a la història de la ciutat. Des d’una perspectiva didàctica, la passada és un reflex dels canvis associats a la mobilitat, canvis que ens podrien semblar d’un passat llunyà, però que encara es mantenen en el record dels més grans. Un cop l’any, la ciutat queda paralitzada, la urbanitat que desprèn Sabadell queda eclipsada pels seus orígens rurals i es reivindica una identitat gairebé soterrada. Les dues colles, impregnades pel llegat dels seus avantpassats traginers, viuen la festa rememorant i patrimonialitzant l’ofici dels seus familiars com a part indiscutible de la seva identitat.

Des d’una altra perspectiva, la festivitat de Sant Antoni també compleix funcions religioses. La benedicció dels animals de peu rodó, essencials per al transport i l’aportació de força de treball, atén el fervor i sentiment religiós vers la figura de sant Antoni com a protector dels animals.

Avui en dia, la diada és compresa com una jornada festiva i lúdica. Si bé per a un gran nombre dels membres de la Colla Nova i la Colla Vella la celebració de Sant Antoni forma part de la seva identitat, hi ha un gran nombre de participants aliens a les colles que viuen la jornada com un acte merament festiu, i que gaudeixen de la possibilitat de passejar amb el seu cavall pel bell mig de la ciutat. N’és un reflex el gran nombre de participants que només acudeix a la passada, obviant els actes que es duen a terme al matí.

Patrimoni relacionat

La Passada de Sant Antoni Abat a Sabadell , La Festa de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui , Els Tres Tombs de Santa Perpètua de Mogoda

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

La festivitat de Sant Antoni fa dècades que no respon exclusivament a la funció religiosa, si bé s’havia transformat en l’homenatge a un ofici desaparegut, els traginers. L’exhibició del patrimoni material i immaterial lligat al transport de mercaderies amb carros va promoure la patrimonialització de la diada com un element cultural més de la ciutat. La passada esdevé un reflex del canvi de mobilitat que ha patit la ciutat i, en general, la societat. Un canvi que ha implicat transformacions socials, culturals i econòmiques. És imprescindible que la festivitat de Sant Antoni, compresa com a element cultural, no caigui en la banalització de transformar-se en una simple passada de cavalls muntats i carruatges de transport. La significació del discurs cultural que la sustenta rau precisament en la figura del traginer com a portador d’un patrimoni material i immaterial lligat al cavall. Del traginer es desprèn la necessitat de realitzar la funció ritual, el coneixement de l’animal, la perícia de dominar el carruatge o la disposició dels guarniments per fer efectiva la seva funció.

D’altra banda, la particularitat que Sabadell tingui dues colles que rivalitzin per veure quina de les dues organitza la festa més grossa facilita la visualització de l’element entre la població. La competitivitat entre colles genera un estat d’alerta més o menys constant que ajuda a no decaure en la implicació, execució i promoció de la festa. Alhora, la cooperació entre les dues colles, usual en les últimes edicions, genera un major impacte resolutiu pel que fa a les demandes a l’administració local.

En l’àmbit socioeconòmic, la festivitat és capaç de reunir milers de persones al carrer. Sens dubte, és un èxit de les colles en transmetre la seva passió per la festa als ciutadans de Sabadell. De ben segur que els comerços de la ciutat reben un impacte econòmic positiu pel vaivé de persones durant la jornada. Endemés, cada cop és més habitual veure forns i pastisseries oferint la tradicional coca de Sant Antoni. Ara bé, sens dubte els grans beneficiats són les empreses del sector equí. El lloguer i la compra de cavalls, carruatges i carros són essencials per dur a terme la festa. Una gran part dels participants no tenen la possibilitat de mantenir o comprar un cavall, per tant, es veuen abocats a llogar-lo si volen participar en la passada.

Salvaguarda

Transmissió

Els valors culturals, socials i religiosos associats a la festivitat de Sant Antoni Abat es transmeten de generació en generació. L’afició i devoció per sant Antoni i la seva festa, per al gruix dels membres que formen part de les colles, prové majoritàriament del llegat familiar vinculat a l’organització i gestió de la festivitat i, en alguns casos, pels lligams dels seus avantpassats amb l’ofici de traginer. La tradició festiva s’inculca des de ben petits, la iniciativa de comptar amb una Bandera Petita incita els més menuts a ser protagonistes de la festa.

Des del 2001 la Colla Vella publica una revista anomenada El Toni. En els primers cinc números de la revista apareix un apartat destinat a explicar la història de la colla, sobretot gràcies al recull de memòria oral. Els números posteriors inclouen el cronograma de la jornada i un breu resum de la diada de l’any anterior. D’altra banda, la Colla Nova també edita una publicació anual on recull el programa, fotografies i petits relats dels socis i sòcies sobre la celebració de Sant Antoni. Ambdues publicacions són exclusives per als membres de l’entitat.

La Colla Vella organitza un taller infantil a l’escola Sagrada Família de Sabadell, amb el qual pretén transmetre i inculcar els valors culturals de la festivitat de Sant Antoni Abat. Mitjançant un cavall de fusta ensenya els més petits a guarnir un cavall, explicant les parts del cavall i el nom de cadascun dels atuells. L’estructura de la passada és explicada mitjançant figuretes que emulen els carruatges, els genets, abanderats, etc.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

La resistència a mantenir la data tradicional, el 17 de gener, denota la importància que té la festa per als membres de les colles. A banda de respectar la tradició i mantenir la celebració en l’onomàstica del sant, les colles creuen que també és positiu per garantir l’afluència de públic. Si la celebració de Sant Antoni fos un diumenge o dissabte es correria el risc de perdre públic familiar que ha marxat de cap de setmana. Com que l’inici de la passada és a les cinc de la tarda, s’asseguren que el públic infantil pugui gaudir de la festa en sortir de l’escola. A més, pel fet de mantenir-se fidels a la data, la població de Sabadell ja sap que el dia 17 hi haurà la passada.

Segons els informants, després de la cavalcada dels Reis Mags la passada és l’activitat festiva que treu més gent al carrer. Els habitants de Sabadell, sobretot els infants, celebren amb il·lusió la passada de carruatges, carros i cavalls.

Tant la Colla Vella com la Colla Nova participen en actes de la Federació Catalana dels Tres Tombs. Ambdues colles participen habitualment en les activitats Sabadell Festa i Tradició.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Si bé cap de les dues colles presenta estrictament mesures aplicades a salvaguardar la celebració de la passada, sí que podríem tenir en compte les accions que la Colla Vella realitza a l’escola Sagrada Família de Sabadell.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial

Actualment, l’Ajuntament ha assumit la responsabilitat civil de la passada. La protecció administrativa que ha atorgat l’Ajuntament a les dues colles és essencial per salvaguardar la diada.

Totes dues colles van gaudir del reconeixement de la ciutat en rebre la Medalla d’Honor de Sabadell l’any 2011.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]

Fitxa de la Festa de Sant Antoni Abat de Sabadell a la web del Patrimoni Festiu de Catalunya. (Veure enllaç).

Recursos associats

Imatges relacionades
Vídeo (online)

Informació técnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

Informants:

  • Sílvia Casajoana. Germandat de Sant Antoni Abat - Colla Vella, Sabadell.
  • Joaquim López. Joventut Sant Antoni Abat - Colla Nova, Sabadell.

Redactor/a de la fitxa

Xavier Busquets

Data de realització

17/01/2019

Actualitzacions de la fitxa

16/03/2020

Observacions validador/a

Corrector: Luís Sáez.

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès