L’enterrament del rei Carnestoltes
Àmbit

Creences, festes, rituals i ceremònies

Imatge de presentació

Identificació

Codi

IPCIV-2-018

Nom propi de l'element

L’enterrament del rei Carnestoltes

Altres denominacions

L’enterrament de la Sardina

Grup i/o comunitat

Confraria “La Mascarada” amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa.

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Català

Breu descripció

 
(En elaboració)

L’enterrament del Rei Carnestoltes posa punt i final al Carnaval el Dimecres de Cendra desprès d’una lluita entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma. La solemne rua mortuòria té lloc per diversos carrers de la ciutat, que comença a l’Ajuntament i finalitza al davant del Castell de la Cartoixa del Parc de Vallparadís, on té lloc la lectura del testament del rei i la crema de les despulles. Finalment totes les persones assistents gaudeixen d’una sardinada amb vi i música. 

Data identificació

26/02/2020 06:40 PM - 23/06/2021

Localització

Localització

Terrassa

Descripció de la localització

La rua mortuòria té lloc per diversos carrers de la ciutat, començant a l’Ajuntament fins al Parc de Vallparadís passant per la Font Vella, l’Avinguda Jaquard i la Casa Bauman. Dintre del parc i davant del Castell de la Cartoixa té lloc la representació i crema de les despulles del Rei Carnestoltes. Posteriorment en un espai habilitat al costat té lloc la sardinada.

Datació

Data de realització

26/02/2020 06:42 PM - 31/12/2020

Periodicitat

Anual

Descripció de la data de realització / periodicitat

L’enterrament solemne del rei Carnestoltes es reprodueix cada any el Dimecres de Cendra, que és una festivitat movible ja que és 46 dies abans del diumenge de Pasqua. A més, coincideix amb la finalització del Carnaval que ha començat la setmana anterior amb el Dijous Gras.

Descripció

Descripció general

Abans de les 20h de la tarda del Dimecres de Cendra davant l’ajuntament de Terrassa es comencen a agrupar tots aquells personatges que sortiran a la rua mortuòria per acompanyar les despulles del Rei Carnestoltes i també el públic curiós que espera que comenci. En aquest moment s’aprofita per ultimar detalls de vestuari i maquillatge ajudant-se els uns als altres. Dos dies abans les ploraneres han estat vetllant el taüt on es troben les despulles que el Club de Rugby Carboners de Terrassa introdueix dintre del carro que les traslladarà tirat per un cavall.

Un fort coet anuncia que són les 20h de la tarda i comença la rua mortuòria per diferents carrers de la ciutat fins arribar al Parc Vallparadís. Aquesta sortirà del Raval de Montserrat on es troba l’ajuntament, passarà per la placeta de la Font fins al carrer de Gavatxons, enfilarà el carrer de la Font Vella i també el passeig del Compte d’Ègara i finalment creuarà l’Avinguda Jaquard fins entrar al Parc Vallparadís per la Casa Baumann.

Durant la rua el silenci és absolut trencat pel soroll dels tambors i els laments de les ploraneres del principi i cap al final trobem les interaccions de la mort amb el públic i el so de les gralles que entonen la cançó del Rei Carnestoltes mentre autoritats i personatges representatius i cèlebres de la ciutat ballen de manera senzilla i cíclica amb torxes a les mans.

L’ordre dels diferents personatges duran la rua és: diables amb foc i tambors, membres de la Mascarada vestits amb túniques morades portant les banderes amb els set genets de l’apocalipsi, el carro tirat pel cavall amb les despulles del rei Carnestoltes custodiat per soldats romans, els membres del Club de Rugby Carboners de Terrassa amb els ulls pintats de negre, la Pájara com a vídua del difunt acompanyada per torxes, les ploraneres juntament amb la sardina que carreguen a pes, el jurat i jutges que han estat presents durant tot el carnaval, les ploraneres de la colla guanyadora del concurs de la rua de carnaval, els capgrossos de personatges cèlebres de la ciutat, els bastoners de Terrassa amb torxes, els esquelets i finalment la mort, que la segueixen els personatges cèlebres de a ciutat ballant i cantant de forma solemne.

Quan la rua arriba a la Casa Baumann el Club de Rugby treu el taüt del carro i el carrega a les espatlles fins l’escenari col·locat davant del Castell de la Cartoixa que està il·luminat amb llums de color lila, el mateix que identifica a la Confraria de la Mascarada. Mentre tota la rua va baixant pels camins del parc, se sent a la Cantanta acompanyant musicalment fins que el públic i personatges estan a lloc per començar l’escenificació de la lectura del testament del difunt.

La Pájara és la afligida vídua i la primera en expressar el seu dol a tot el públic. Els soldats romans entreguen el taüt fent un petit discurs d’entrega i d’obediència a les autoritats que llegiran el teu testament i es queden allà veient a les ploraneres fer costat al difunt. De seguida els capgrossos de les persones cèlebres de la ciutat dediquen un ball al Rei Carnestoltes i la seva vídua per expressar, així, el seu condol i honorar al mort.

El bisbe puja a l’escenari vestit amb robes litúrgiques de color morat i negre, maquillat de manera exagerada i amb un nas molt llarg i unes celles blanques molt gruixudes. Aquest anuncia que és l’hora de llegir el testament del difunt rei, que és una venjança del Rei Carnestoltes amb totes les persones que s’obliden d’ell durant tot l’any i només el recorden durant la setmana de Carnaval. En aquest testament hi ha frases relaciones amb la situació política i social de la ciutat, esdeveniments importants que han transcorregut durant tot l’any o dirigits a personatges públics. El bisbe va llegint cada una de les frases que acabarà amb un “On els fiquem germans?” i els assistents contestaran ben fort: A la foguera!

De sobte tots els diables s’apropen a l’escenari i agafen les despulles del difunt que portaran fins a la pira col·locada uns metres més endavant de l’escenari des del qual uns quants diables fan un discurs crític amb el carnaval i situacions actuals de la ciutat.

El següent grup en aparèixer és l’Esbart Egarenc amb els més joves que delecten al públic i la vídua amb un dels seus balls tradicionals. Mentre estan acabant de ballar, a través de la vegetació natural que envolta l’escenari, es van apropant els Quaresmots Famèlics amb les seves calbes i nassos punxeguts fent lloc a l’Esparver.

L’Esparver, un ocellot de plomes fosques, bec poderós  vestit de cuir negre, és un fervent seguidor de la Quaresma  i expressa el futur que vindrà amb la Quaresma i que totes les persones assistents hauran de complir. El seu vocabulari i expressió són agres i autoritàries, i pretenen espantar a tot aquell que no sigui un fervent seguidor de la Quaresma. Però la seva presència i discurs es veu acabat quan el grup de Bastoners puja a l’escenari i, que a cop de bastó, lluiten contra l’Esparver i el seu discurs del futur funest que augura.

Els diables tornen a aparèixer amb bengales i fent focs al voltant de la pira on descansa el taüt, al qual prenen foc i es comença a cremar. Mentre a l’escenari els esquelets estan ballant, la cantant torna a acompanyar musicalment l’escena i la mort ronda al voltant del foc emportant-se al Rei Carnestoltes. El fantasma de la mort apareix ballant allà a prop i dos pilars humans es van aixecant amb un globus blanc i solten representant que l’ànima del difunt ja s’ha enlairat. La vídua s’acomiada desitjant que el Rei Carnestoltes de l’any que ve no acabi igual.

La pira segueix cremant i el públic poc a poc es va dirigint al lloc on s’ha torrat pa i sardines que la Confraria de la Mascarada ofereix a totes les persones assistents a l’enterrament que mostrin la pena i sentiment profund per la finalització del Carnaval i l’inici de la Quaresma.

 

 

Història i transformacions de l'element

El text de l’Enterrament del Rei Carnestoltes va ser escrita per Lluís Barón i al llarg dels anys s’ha fet modificacions, afegit personatges nous i traient d’altres.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

Per dur a terme l’Enterrament del Rei Carnestoltes és necessari l’ús de diverses eines i infraestructures per dur a terme les diverses escenificacions. Per la rua mortuòria i posterior escenificació cada personatge porta una vestimenta concreta, màscares, maquillatge i fins i tot un cos fet de paper maché. A més, per dur a terme la escenificació cal el muntatge d’un escenari al Parc de Vallparadís que pugui permetre diversos personatges a sobre i també una pira un col·locar el taüt que es cremarà acompanyat per l’ús d’elements pirotècnics.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals

La Confraria de la Mascarada és la entitat encarregada d’organitzar i gestionar totes les activitats programades durant les festes de Carnaval de la ciutat de Terrassa des del 2014.  

Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades

Carnestoltes de Terrassa 2018

Participants/Executants

La entitat que organitza i participa en l’Enterrament del Rei Carnestoltes és la Confraria de la Mascarada de la qual alguns personatges són interpretats per persones que porten des dels inicis participant. I també hi ha la participació d’altres entitats de cultura i cíviques de la ciutat com l’equip de rugbi, els bastoners, l’Esbart...

En l’escenificació també hi ha la participació d’un equip d’il·luminació i so que permet crear l’ambient necessari i que s’assegura que tot funciona correctament.

I per últim, hi ha un grup de persones voluntàries que s’encarreguen de preparar les brases i graelles, torrar el pa i les sardines, i servir refrigeri a tots els assistents.

 

Precisions ús i funció

Festa popular, escenificació, carnaval-quaresma.

Al llarg de la setmana de Carnaval, que comença en Dijous Gras i finalitza amb l’Enterrament del Rei Carnestoltes el Dimecres de Cendra, s’ha fet tot allò que quedarà prohibit durant la Quaresma. Un exemple seria que durant la Quaresma, que és un temps de sacrifici, no es pot menjar gaire i durant aquesta setmana s’han menjat aliments grassos i contundents com les coques de llardons.

En text i representació de l’Enterrament del Rei Carnestoltes és la lluita d’uns personatges de dos bàndols: els que estan a favor de la Quaresma representada per l’Esparver, el bisbe o els diables, mentre que a l’altra costat trobem la Pàjara, les ploraneres o els bastoners. I cada bàndol vol guanyar i que sigui la seva manera de fer la que guanyi però el Carnaval es vençut i la imposició de la Quaresma, set setmanes d’austeritat i abstinència, és ferma.

Interpretació [ètic]

Salvaguarda

Transmissió

La repetició any rere any fa que les noves generacions puguin gaudir de la setmana del Carnaval i participin en les colles per les rues o les diferents activitats al llarg de la setmana com festes o balls.

Poques setmanes abans de començar el Carnaval les xarxes socials de la Mascarada reprenen la seva activitat fent promoció de les activitats programades i també promocionant concursos per realitzar el cartell o la colla amb la millor disfressa grupal de la rua.

Viabilitat / Riscos

La continuïtat de l’Enterrament del Rei Carnestoltes sembla que perdurarà ja que s’engloba en les festes de Carnaval de la ciutat i aquestes es troben arrelades en la comunitat. Durant tot l’any els egarencs i egarenques esperen la setmana de Carnaval per sortir al carrer i gaudeix de la festa abans no arribi Pasqua.

L’adaptació als canvis és essencial per tal de poder donar continuïtat, un exemple seria amb el cotxe de cavalls ja que partir d’aquest any no es poden utilitzar animals i s’han de pensar alternatives. Però també s’ha de tenir en compte que la festa de l’Enterrament cada any es va adaptant a la situació política i social del moment amb els textos que es llegeixen i s’afegeixen personatges o grups.

Recursos associats

Vídeo (online)

Informació técnica

Redactor/a de la fitxa

Marta Valdevieso Font

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès